El Ferran és un cim de 985 metres d'alçada que s'aixeca per sobre del coll de Talaixà. Te una gran panoràmica, una mica tapada en part per la vegetació, però la part visible compensa àmpliament la part mig tapada pels arbres.
Aquesta excursió fa una ruta circular a aquest cim pujant-hi des de Sadernes directament pel grau de Sadidorta i baixant a Talaixà tot passant després pel Salt de la Núvia per arribar al fons de la vall a l'indret del Gomarell.
Abans d'entrar en detalls vull fer dues observacions.
La primera és que el començament de l'excursió és variable, ja que a partir de l'ampli aparcament de Sadernes hi ha tres aparcaments més seguint la pista, que escurcen la durada de la caminada. Però l'accés a aquests aparcaments està restringit ja que entre el 15 de març i el 15 d'octubre no es pot circular fins l'aparcament nº 3 i això ens obliga a caminar 1,8 kms d'anada i el mateix de tornada. Per aquesta raó és aconsellable fer aquesta excursió i totes les de la zona fora d'aquestes dates.
Aquesta descripció parteix de l'últim aparcament (el nº 3 de només 5 places).
La segona observació és que la traça de la caminada segueix en tot moment uns camins que ja surten marcats en el mapa i que a més a més estant senyalitzats amb fites; tota l'estona menys un curt tram en que la meva traça s'aparta del camí del mapa.
Això passa una mica més amunt del grau de Sadidorta, sembla com si volgués fer una drecera que estalvia passar pel coll de Terres i retroba el camí més amunt.
Quan el camí gira 90 graus a l'esquerra la meva traça segueix recta. Us aconsello seguir el camí del mapa, doncs va ser una marrada per la mandra de baixar uns metres i seguir el camí correcte com indicaven les fites que veia perfectament. El "ja trobaré el camí més amunt" es va convertir en una ferma grimpada pel fil d'una fina aresta amb alguns passos una mica delicats. Això si, amb molt bones preses. És a dir, si voleu emocions fortes seguiu en aquest indret la meva traça, si voleu tindre una caminada tranqil·la seguiu sempre les fites.
De tota manera a l'inici del grau de Sadidorta hi ha una corda i poc després una baga per ajudar a pujar. Us semblaran ridícules si seguiu per l'aresta. També per baixar del Ferran a Talaixà hi ha una nova corda, molt més fina i en un indret molt més fàcil comparat amb el de pujada per Sadidorta.
Comencem l'itinerari a l'esmentat aparcament nº 3 de la pista de Sadernes, indret conegut com a l'Hort d'en Roca i seguim la pista poca estona ja que en arribar a una cruïlla veiem a l'esquerra un camí que baixa per creuar el torrent pel pont de Valentí (hi ha un cartell indicatiu). A l'altre banda del pont hi ha actualment un centre d'acollida d'excursionistes.
Creuat doncs el torrent pel pont seguim el bonic camí a Sant Aniol que va a ran de la llera del riu, tot passant pel costat d'una sèrie de bonics gorgs.
Lentament el camí s'allunya del nivell del torrent i molt aviat arribem a una bifurcació; hem de deixar el camí de Sant Aniol a la dreta i seguir el camí de l'esquerra que comença una forta pujada.
Aquesta pujada s'acaba en arribar a la pista que ens portaria a les ruïnes de la Quera, just en el punt on aquesta fa un gir de 180 graus.
Seguim la pista uns 100 metres i hem de posar atenció al camí i fita que hi ha a l'esquerra on retrobem la continuació del camí que seguíem, esborrat per la pista.
Ara el camí, tot hi estar força marcat, ja no és tan evident com era abans d'arribar a la pista. de tota manera queda compensat per les nombroses fites que anem trobant.
Els indrets on queda més difuminat és en travessar les tarteres que anem trobant-nos.
Precisament en l'última d'aquestes tarteres, una tartera de grans blocs és on hem de posar atenció perquè és on arrenca el camí del Grau de Sadidorta. Si seguim recta i passem de llarg aquesta cruïlla, entrarem novament al bosc i el camí segueix, ara davallant per arribar novament a enllaçar amb el de Sant Aniol.
Situats doncs al final d'aquesta tartera, veurem algunes fites que s'enfilen per l'esmentada tartera. Ho farem poca estona perquè darrera uns arbres veurem una corda que ens ajudarà a pujar un curt tram una mica vertical.
Superat aquest petit mur la corda segueix en horitzontal per fer una curta flanquejada que ens deixa davant d'una baga que també ens ajuda a pujar un tros una mica vertical.
Aquí s'acaben les cordes i les bagues, ja que a partir d'ara el pendent ja no és tan pronunciat, però seguim pujant per una tartera amb força inclinació. El "camí" i les fites van buscant els millors indrets per tal d'esquivar els grans blocs; normalment es puja per la vorera dreta de la tartera.
Situats força més amunt el terreny cedeix una mica en la seva inclinació i el camí i unes gran fites comencen a girar a l'esquerra per travessar la tartera i seguir per l'altre costat.
Aquí és on heu de deixar de seguir la meva traça i continuar seguint les fites que canvien de fondalada i arribar al coll de Terres. Important cruïlla d'unió amb la vall d'Hormoier.
En aquest coll seguireu el camí a la dreta vers el Ferran i retrobareu la meva traça en un petit collet situat ja més amunt.
Si esteu disposats a seguir íntegrament la meva traça, no fareu cas de les fites i seguireu pujant més o menys en línia recta, entrareu a dins del bosc i veureu que la millor manera de seguir pujant sense arbres ni branques que us impedeixin el pas és seguir pel fil d'una aresta.
Per aquesta aresta grimpareu sempre pel seu mateix fil o a vegades trobareu el millor pas una mica decantats a l'esquerra. a vegades és més vertical i d'altres més planera; la roca extremadament erosionada ens permet tenir unes preses immillorables.
Veurem com el coll de Terres va quedant enfonsat a la nostra esquerra. L'avantatge d'aquesta grimpada és la vista que gaudim durant tota l'estona.
Finalment i després d'una llarga grimpada arribem a un petit replà o collet que és on retrobem el camí que no teníem que haver deixat.
Ara ja només ens queda seguir aquest camí que ens portarà a dalt del cim del Ferran, on ens espera una senyera i un llibre registre, algun pessebre i una vista formidable del vessant N, amb Talaixà a sota els nostres peus i tota la vall d'Hormoier al davant.
Podrem gaudir de la panoràmica del Pirineu, Bassegoda, Puigsacalm, Comanegra, Bestrecà, Puig d'Ou, el Talló, el Montmajor, etc...
Uns metres abans d'arribar al cim hem deixat a la dreta el camí que baixa a Talaixà; així doncs després de descansar i gaudir de la panoràmica tornarem a la cruïlla esmentada i començarem la davallada vers Talaixà.
Aquesta és la ruta normal d'accés al cim; però quina baixada! Els primers metres son molt forts; inclús en un pas hi ha una mica de cable per baixar i flanquejar un curt pas; però molt més fàcil que el Grau de Sadidorta.
De tota manera la baixada és molt forta al començament però gairebé tota l'estona és forta i només disminueix en arribar al coll de Talaixà.
Aquest coll és una Important cruïlla de camins entre les valls de Sadernes i d'Hortmoier i també d'excursions a Sant Aniol pel Salt de la Núvia i als cims de les Bruixes, Sant Marc i Comanegra, entre altres.
També hi ha la reconstruïda ermita de Sant Martí i el refugi del Centre Excursionista d'Olot de Talaixà, inaugurat l'any 2014 aprofitant una part de l'habitatge que durant les dècades del 1980 i 1990 era l'habitatge de Rodrigo Gómez, en “Rodri”, un home que es va fer famós per haver resistit l'intent del propietari de tancar tota la vall d'Hortmoier per explotar-la per a la cacera. En aquella època, el CE d'Olot va donar-li suport pujant-li materials i queviures a canvi que mantingués oberta una part de la casa com a refugi. En “Rodri” es va morir l'any 2000.
També hi ha habilitada una part com a petit refugi lliure, "Can Torner", amb una llitera de dos places i un menjador; tot molt net, polit i endreçat.
L'indret, repeteixo, és molt bonic i mereix una visita detallada.
Una vegada hagem gaudit d'aquest indret seguirem el camí (molt ben indicat i convertit en GR) que surt en diagonal per la dreta i que ens porta fins a les ruïnes de l'antic mas de la Quera.
El mas de la Quera era una gran casal que estava format per diferents cossos, l'accés es realitzava per un pas molt estret i fàcilment defensable, entre el mas i la pallissa grossa.
Fou el mas més important de Talaixà i la rodalia i a la banda de ponent de la casa hi ha una capella sense culte. Mes que una casa el conjunt sembla un poble petit.
Tot el conjunt està actualment en un estat de ruïna total.
Seguim el camí que surt del darrera del mas, al principi en direcció a Sant Aniol fins una marcada i senyalitzada cruïlla.
Hauríem de girar a la dreta, però seguirem uns 200 metres en direcció a Sant Aniol per tal d'apropar-nos al mirador del Salt de la Núvia; situat en un revolt del camí i per tant és com un balcó sobre la vall de Sadernes.
Tornem a la cruïlla anterior i comencem una forta davallada per tal d'assolir el fons de la vall just a l'indret del Gomarell que és on hi ha una petita resclosa.
A partir d'aquí seguim la pista fins que ens desviem a la dreta per seguir l'antic camí que ens porta de nou al pont del Valentí i d'allí a l'aparcament.
HORARIS:
de l'aparcament al Ferran: 2h 15mn
del Ferran a Talaixà: 15mn
de Talaixà a la Quera: 10mn
de la Quera al Salt de la Núvia: 15mn
del Salt de la Núvia al Gomarell: 20mn
del Gomarell a l'aparcament: 35mn
TOTAL: 3h 50mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta El Ferran per Sadernes i el grau de Sadidorta - Sadernes, Catalunya (España)- GPS track
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada