Curta excursió per la zona de l'Obac, ideal per a una matinal si disposem de poc temps, però hi posarem una mica d'emoció sortint dels camins convencionals.
En aquesta ocasió passarem per l'avenc del Picarol i pel peu de l'agulla del Balcó i gaudirem d'una vista extraordinària des del turó de la Pola, també conegut com a turó del Coll de les Tres Creus.
Durant una estona aquesta traça va deliberadament a "l'aventura" cercant espais inèdits per indrets en alguns moments sense camí, i excepte en alguns curts trams per dins del bosc, sense perill de patir esgarrinxades.
Primer començarem a caminar a l'aparcament de l'Alzina del Sal·lari i seguirem recta els primers metres asfaltats, immediatament arribem a la primera corba, nosaltres seguirem recta tot prenent el corriol que arrenca just en aquest punt i que segueix per la torrentera.
Aquest marcat corriol ens porta molt aviat davant l'avenc del Picarol de 16 metres de profunditat, segons diu el cartell que hi ha al costat.
Seguim el corriol que s'enfila de valent fins arribar a una pista. Si no anéssim a "l'aventura" seguiríem la pista a l'esquerra, però aquesta vegada anirem a la dreta, per explorar el territori.
Uns metres més endavant sembla que hi ha un petit corriol que s'enfila a l'esquerra; així doncs deixem la seguretat de la pista i ens enfilem per aquest suposat corriol, que més aviat és un rastre de porc senglar que un corriol.
En el mapa hi ha marcat que a uns metres més amunt trobarem un corriol paral·lel a la pista que hem deixat.
Així doncs no ens importarà veure que el corriol que seguíem es perd, ja que una metres més amunt arribarem a aquest nou camí o corriol.
Per no embolicar-nos per dins del bosc sense camí, fem uns metres en diagonal tot seguint i buscant els espais més oberts. Finalment arribem a l'esmentat camí, que sembla una pista en desús, ja que la vegetació l'està envaint.
Repeteixo que si no anéssim a "explorar" seguiríem aquest camí també a l'esquerra; però el mapa de la traça marca que a la dreta el camí s'acaba sobtadament.
Doncs anirem a veure perquè i a on s'acaba.
Efectivament no caminarem gaire i fidel al mapa el camí s'acaba i no hi ha res que justifiqui aquest final.
Així que només tenim dues opcions, tornar endarrere o buscar-hi una sortida a l'indret. Per l'esquerra hi ha un sector de roca pelada que permet seguir uns metres més sense camí, però també sense cap entrebanc. Ens enfilem doncs per aquesta zona, que afortunadament es va allargant a mesura que avances.
Anem paral·lels al camí pista que hem seguit fins el final, però uns metres més amunt. El terreny segueix obert; la sensació de solitud és aclaparadora i la vista és molt bonica.
Anem seguim aquesta llengua de roca amb el bosc ambdós costats i tot plegat ens trobem una fita que ens indica un corriol que s'enfila per la dreta, directa a la base de la cinglera que tenim al damunt.
Hi ha fites i marques de pintura carabassa; doncs mira vés per on hem trobat un camí.
Efectivament arribem a la base de la cinglera i el camí gira a la dreta per seguir aquesta base per tal d'anar a trobar-ne el punt feble per a pujar-la.
Finalment una curta canal ens deixa dalt d'una balconada amb una gran vista on el camí gira a l'esquerra per a passar per l'estret pas que hi ha entre l'agulla del Balcó i la punta de la cinglera.
A continuació veiem que les marques carabasses s'enfilen per una curta paret. És l'únic pas de grimpada que trobarem en tot el recorregut. Però és molt fàcil i amb molt bones preses. Si no recordo malament és qüestió de moure un peu, després l'altre i a la següent passa ja estem en terreny fàcil.
Ara ens trobem a punta de la cinglera. Ens aturem una mica per a contemplar l'indret, ja que tenim a tocar l'agulla del Balcó de la que veiem la petita fita cimera i també podem contemplar des de dalt la petita grimpada que acabem de fer.
Seguim el camí per l'estreta carena on ens trobem i que immediatament s'eixampla, el corriol va resseguint el cingle gairebé per la seva vorera fins que gira a la dreta i acaba desembocant davant el gran dipòsit d'aigua que hi ha als peus del turó de la Pola.
Aquí s'acaba la nostra caminada per terreny poc conegut i transitat i ara pujarem al turó de la Pola seguint el concorregut camí que surt del darrera del dipòsit i que ens hi deixerà a dalt en pocs minuts.
La vista de 360 graus és total, i si fa un dia clar i el Pirineu està nevat, diria que les muntanyes nevades de l'esquerra de tot son el Montsent de Pallars i la seva carena.
Puigmal, Canigó, Cadí, Ensija, Verd ... el panorama és fantàstic ... el mar, la Mola, el Montcau, el Paller de Tot l'Any, el Malpàs, turó dels Bocs ....Montserrat .. en fi, per estar-si força estona en estat contemplatiu.
Finalment abandonarem aquesta talaia i seguirem la carena una estona per allargar una mica més l'excursió.
La caminada per la carena segueix sent un regal per a la vista.
En arribar a un collet amb una monumental muntanya de pedres en forma d'immensa fita girarem a la dreta per tal d'emprendre la baixada definitiva, tot seguint un marcat camí que ens deixa a la pista i a pocs metres de l'aparcament de l'Alzina del Sal·lari.
HORARIS:
de l'aparcament de l'Alzina del Sal·lari a l'avenc del Picarol: 05mn
de l'avenc al turó de la Pola: 50mn
del turó a l'aparcament: 30mn
TOTAL: 1h 25mn.
AGRAÏMENT: Per a saber el nom de l'agulla del pas estret abans d'arribar al damunt de la cinglera, que ha resultat ser l'agulla del Balcó, he hagut de recorre als coneixements d'en Ramón Suades, el qual, després de la meva explicació i d'una fotografia m'ha contestat ràpidament donant-me el nom de l'agulla i una detalla i valuosa informació de tota la zona.
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Turó de la Pola per l'agulla del Balcó i la carena NE - Mura, Catalunya (España)- GPS track
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada