Bagà, via del Nicolau, roca Tiraval, el Cau i ermites de St Nicolau de l'Avellanet, Sta Fe de Quer i St Martí del Puig

 

 

 

Excursió molt bonica complerta i del tot recomanable, ja que visitarem molts indrets interessants, com dos cims, tres ermites, dos túnels, una passarel·la o pont penjant, aquests darrers pertanyen a la via del Nicolau, un antic camí per on circulaven les vagonetes que portaven la fusta, també passarem per un molí (en ruïnes), dos fonts, varis miradors, una balma, un avenc i tot per uns paratges molt bonics amb grans vistes i també per uns boscos molt bonics (principalment entre els dos cims). 
Transitarem sempre per camins molt ben marcats i transitats, alguns son Senders Locals, marcats amb pintura verda i blanca, poques vegades tindrem dubtes de per on seguir, dubtes que es resolen pràcticament al moment. 
Per sobre de tot destaca durant la pujada l'esvelta silueta de la Roca Tiraval de 1453 metres, coronada per una estelada visible des de bon començament. Cim per altra banda que sense vegetació tindria una vista excepcional, però que degut a aquesta la vista queda partida en dos, primer veurem la vall de Bagà i després anirem a l'altre costat per veure la de Gisclareny amb el Pedraforca al davant. 
L'altre cim, el Cau de 1539 metres és el punt més alt de la carena de Gisclareny, però tota la vista queda pràcticament amagada pel bosc; però malgrat aquest inconvenient, l'indret i el propi bosc és molt bonic, a l'indret del cim hi ha una clariana que al menys permet gaudir de la vista del Sobrepuny. 
Per a situar-nos al principi de l'excursió hem d'anar a Bagà i allí seguir la carretera de Gisclareny. A uns tres kilòmetres del poble i després d'un pont, trobem l'àrea recreativa del pont de Sant Joan, indret on comença la caminada. 
En sentit contrari a la carretera surt una pista que inicialment seguirem. No hi farem gaires metres per aquesta pista ja que molt aviat hem de seguir un camí molt bonic que s'enfila per l'esquerra. 
Després d'una pujada arribem a una pista (potser és la que hem deixat abans?) i la seguim uns metres a l'esquerra per acabar desembocant immediatament a la carretera de Gisclareny just a l'indret on aquesta travessa un petit túnel i també on a l'esquerra surt la desviació que porta a l'àrea recreativa i ermita de Sant Joan de l'Avellanet. 
Seguim aquesta curta carretera asfaltada i uns metres abans d'arribar a l'àrea recreativa, a l'esquerra hi ha el rètol informatiu de l'inici de la via del Nicolau. 
Així doncs primer anirem a l'ermita i després tornarem a aquesta cruïlla. 
Seguim doncs la carretera i en pocs metres arribem a l'àrea recreativa amb taules i una font i just a sobre hi ha la bonica ermita de Sant Joan de l'Avellanet. Podem anar-hi per un caminet a la dreta o be arribar-nos fins la casa de l'Ecomuseu, o anar per un i tornar per l'altre. L'ermita està situada en uns replans molt bonics. És un indret que convida a quedar-s'hi, però encara ens queda molta "feina" per fer. 
Visitem l'ermita i l'indret i tornem fins la cruïlla esmentada anteriorment. Aquí arrenca el camí anomenat la "via del Nicolau", desprès d'una mica de baixada arribem a aquest ampla i adaptat camí pràcticament pla, que segueix l'antic traçat de la via de vagonetes que portaven la fusta dels boscos a les serradores. 
En arribar a l'indret amb vistes a la Solana de l'Avellaner el camí ha de flanquejar uns esvorancs considerables de la muntanya, però el camí està molt ben arranjat i en aquest indret i en d'altres de semblants hi ha unes baranes de fusta. 
Ens anem acostant al poble de Bagà. La vista és molt bonica, ara ja treuen el nas les Penyes Altes del Moixerò i el Pedró dels Quatre Batlles. 
El camí arriba a un indret on per tal de superar una barrancada hi ha una robusta passarel·la o pont penjat que dona un atractiu més a aquest bonic camí. 
Llegides les recomanacions que hi ha abans de passar-la, la travessem i després el camí arriba a un indret on al mig del camí hi ha una recreació de l'antiga funció del camí amb uns rails i una vagoneta carregada de troncs. 
A pocs metres arribem al mirador de la Costa de Virgus; un indret amb un banc i una taula panoràmica. Òbviament la panoràmica des del mirador és molt bonica. 
Seguim el camí i ens plantem davant de l'entrada del primer túnel. Per dins és molt ampla i alt i només entrar ja es veu la llum de la sortida. 
Passat aquest túnel el camí esdevé més ampla i després d'una estoneta arribem al segon túnel, més curt que l'anterior. 
Ens apropem al poble de Bagà i ja estem just al costat de les últimes cases i arribem a un carrer. 
En aquest punt hi ha un rètol que indica l'inici de la via del Nicolau en sentit contrari; pràcticament darrera el rètol surt un marcat corriol que s'enfila. 
Ara podem dir que comencem la pujada a la llunyana roca Tiraval. El camí puja de valent i aviat el poble es va veiem enfonsat, la vista augmenta. 
Hem d'estar atents perquè després de la forta pujada el camí sembla que comenci a flanquejar, però el nostre camí no es permet aquests luxes i segueix pujant per la dreta, com si volgués seguir el llom de la muntanya. 
El track i unes poc visibles marques de pintura ens indiquen el gir a la dreta del camí. 
Seguim pujant fort, el camí és molt ben marcat i la vista, no em cansaré de repetir, és molt bonica. 
Arribem a una pista amb el mas de Can Matallops al davant. Ara ja veiem molt per sobre nostre l'esvelta silueta de la Roca Tiraval. 
Aquest mas també està situat en un indret privilegiat. Girem a la dreta i seguim la pista una cinquantena de metres. Aquí també hem de posar atenció, doncs el corriol que hem de seguir a l'esquerra té una entrada poc marcada. Però de poc marcat només en té el començament ja que només començar a seguir-lo ja és molt marcat i hi ha fites i marques de pintura. 
Seguim pujant per dins del bosc i gairebé sense adonar-nos arribem a l'indret de les ruïnes de l'ermita de Santa Fe de Quer. 
Ermita situada en una balconada amb grans vistes. Uns sacs carregats de pedres a pocs metres ens fan dubtar de si hi ha un intent de reconstruir-la o de endur-se les pedres. 
Darrera l'ermita segueix el camí travessant els prats i en vistes al bonic mas del Quer. 
Aquí hi ha l'estampa més coneguda i bonica de la Roca Tiraval amb la seva característica silueta amb els mas i les seves prades als peus. 
Arribem gairebé a la porta del mas i sense acabar-hi d'arribar seguim la pista a la dreta. 
Pista i posterior camí que no deixarem en força estona. Camí que fa servir també la tubària de goma que porta l'aigua al mas. 
Ens anem apropant la base de la Roca Tiraval, en arribar-hi veiem una balma a la base de les primeres roques de la paret del cim. 
Poc després entrem a l'indret conegut com l'estret de Turbians, el camí s'engorja i la vegetació augmenta. És un indret ombrívol i fred que contrasta amb les solanes per les que hem passat durant tota la pujada. 
A mig engorjat també hem d'estar atents al track i a les marques de pintura que ens fan abandonar el camí que seguim per girar a la dreta i començar la pujada final al cim, tot seguint un marcat camí que s'enfila en forta pujada tot fent successives llaçades. 
La vall de l'engorjat de Turbians va quedant enfonsada i la panoràmica es torna a obrir. 
Molt amunt i al costat mateix del camí hi ha l'avenc de Tiraval. Un tronc posat a través indica l'indret i a la vegada fa de mica de protecció ja que el camí hi passa a tocar. 
Seguim pujant i ara ens acostem al caire del cingle i així arribem al capdamunt de la Roca Tiraval on un alt màstil sosté una estelada que sobresurt de les capçaleres dels pins que l'envolten. 
L'indret de l'estelada té una gran vista del poble de Bagà i de les muntanyes de les Penyes Altes del Moixeró i del Pedró dels Quatre Batlles, hem de seguir el camí uns metres que passa a l'altre vessant per a gaudir de la vista del costat oposat, on ens apareix la vista del Pedraforca i de la serra d'Ensija amb el cap de la gallina Pelada. 
Aquí comença un magnífic camí pel capdamunt de la serra de Gisclareny que planeja pel mig d'un esclarissat bosc de pins, ara a un costat, ara a l'altre, ara pel mateix llom, que converteix aquesta caminada en memorable. 
Aquest camí enllaça amb el Sender Local que ve del proper coll de Turbians, que deixem a l'esquerra, ja que nosaltres seguirem a partir d'ara el SL a la dreta. 
Seguim ara el Sender Local, però l'entorn segueix sent el mateix, amb el Pedraforca que juga a amagar-se i deixar-se veure, segons les corbes del camí, així arribem al coll de la Colladassa indret on comença la lleugera pujada que ens portarà finsel punt culminat de la serra de Gisclareny amb el poc definit cim del Cau de 1539 metres. 
Consisteix en una petita clariana al mig del bosc; malgrat la poca visió l'indret és força bonic. 
El camí segueix i ara ja comencem a perdre alçada. Arribem al coll d'Escriga, primer amb unes boniques prades i immediatament després en retrobem amb la carretera de Bagà a Gisclareny que simplement travessarem per seguir una pista que surt a l'esquerra. 
A pocs metres aquesta pista es bifurca, hi ha un rètol. 
Nosaltres seguirem la que davalla a la dreta. La seguirem una estona i també hem de posar atenció al track i a les marques de pintura, ja que l'abandonarem per seguir un ben marcat camí, també molt bonic, que durant força entona i en successives llaçades va perden alçada. 
Finalment en una clariana del bosc ens apareix, encara força més avall, l'ermita de Sant Martí dalt d'un petit turó amb el mas del Puig de la Baga als seus peus. 
Aquesta clariana és una part del camí una mica trencat que baixa pel dret fins a retrobat la placidesa del camí uns metres més avall. 
Arribem a una pista on ens ajuntem amb el GR 107 que seguim a la dreta. 
A l'alçada del Puig de la Baga el camí gira a l'esquerra, però seguirem a la dreta per tal de visitar el idíl·lic indret de l'ermita de Sant Marti del Puig. 
Aquest paratge convida a fer-hi "parada i fonda" ja que és realment molt bonic. L'ermita afortunadament encara està sencera, però si no si fa alguna obra de conservació no tardarà gaire a començar a estar en estat ruïnós. 
A contracor tornem a la cruïlla d'abans i seguim el camí que desemboca en una pista i immediatament després arribem al que queda del Molí del Forat situat al costat del torrent de Bastareny. 
Seguim aquesta pista, i després de deixar a l'esquerra els camins al refugi de la Font del Faig arribem a la font Nostra amb dues taules i al costat de la casa de colonies de la Salle Natura (cal Cerdanyola) que també és un alberg del camí dels Bons Homes. 
Ara entrem a la part menys agraïda de l'excursió ja que hem de seguir durant 2,5 kms aproximadament la pista, fins que aquesta conflueix amb la carretera a Gisclareny just al pont de Sant Joan, on tenim el vehicle, donant així per acabada aquesta bonica circumval·lació per la serra de Gisclareny. 

HORARIS: 
del pont de Sant Joan a l'ermita de Sant Joan de l'Avellanet: 15mn 
de l'ermita al mirador de la Costa de Virgus: 30mn 
del mirador a can Matallops: 50mn 
de can Matallops a l'ermita de la Santa Fe del Quer: 15mn 
de l'ermita de la Santa Fe a la Roca Tiraval: 55mn 
de la Roca Tiravall a la Colladassa: 30mn 
de la Colladassa al Cau: 10mn 
del Cau a l'ermita de Sant Martí: 1h 
de l'ermita de Sant Martí al pont de Sant Joan: 45mn 
TOTAL: 5h 10mn

També podeu seguir aquesta excursió i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Bagà, via del Nicolau, roca Tiraval, el Cau i ermites de St Nicolau de l'Avellanet, Sta Fe de Quer i St Martí del Puig - Bagà, Catalunya (España)- GPS track