Aquesta excursió dels dies 19,20 i 21 de setembre del 2005, des de la resclosa de Sallente al cercle que formen els pics de Subenuix, Morto, Sobremonastero, Mar de Carbonero, Vidals i Tort, comparteix gran part del recorregut amb el GR-11, concretament fins a sota la collada de Dellui i a continuació amb la pujada al pic de Subenuix; però l’esmentat cercle queda completament apartat d’aquests recorreguts i per tant és un dels molts indrets del Pirineu on estareu completament sols.
Durant el llarg recorregut podrem conèixer i admirar tota la sèrie d’estanys que ens acompanyaran tota l’estona.
L’únic inconvenient que ens podem trobar, degut a que la majoria d’estanys tenen una resclosa, és que el nivell de l’estany sigui baix; però això ens pot passar a tots els estanys de la vall Fosca.
Aquest problema va semblar que quedaria resolt amb la construcció del pantà de Sallente que el va convertir juntament amb l’estany Gento en un conjunt reversible, que volia dir que durant el dia es buidava el Gento i s’omplia Sallente i durant la nit, aprofitant l’energia sobrant, es bombava l’aigua de Sallente i es feia pujar novament a l’estany Gento; però la realitat ha estat que els estanys de la vall Fosca segueixen pujant i baixant de nivell, ja que sembla que la “reversibilitat” pràcticament no es fa servir mai..... i la factura de l’obra la paguem, com sempre, entre tots.
Això si, com a record de l’època d’aquesta magna obra ens ha quedat el telefèric que funciona a l’estiu i que és un atractiu turístic de la zona. Recordo haver-hi vist pujar camions formigonera i tubs de 4 metres de diàmetre quan encara no era una atracció turística; això passava concretament l’any 1984 i el refugi de la Colomina encara era un aixopluc totalment lliure.
Durant la caminada hi ha diversos indrets per dormir, com la part lliure de l’edifici de l’estany Gento, el refugi de la Colomina o la cova-habitacle que hi ha a la capçalera de l'estany Tort. D'aquesta cova ja en parla l'Agustí Jolis a la pàgina 185 de la guia "Pallars-Aran" és molt amplia, pots estar pràcticament dret i inclús hi ha un banc de pedra per estar assegut i una antiga i rovellada taula de ferro.
Una vegada vaig dormir-hi, però era en un pla completament “espartà”, doncs vaig tenir que dormir estirat a sobre el banc per culpa de la humitat del terra, i la nit va estar amenitzada per la presència del inefable ratolí indispensable i inevitable a tots els indrets semblants.
També hi ha innombrables indrets on poder passar la nit al costat d'un estany, principalment els de la part superior com els de les Bases de Cubieso, Castiesso i Morto que no tenen resclosa i per tant la bellesa de l’indret està assegurada, son altament recomanables les prades que envolten les Bases de Cubieso.
Si la caminada pels estanys ja fa memorable l’excursió, aquesta no té res a veure amb la panoràmica que ens espera una vegada assolim els cims.
Degut a que vaig tenir la sort de trobar uns dies excel•lents vaig anar anotant tot el que veia i coneixia des de cada cim.
Desenvoluparé la panoràmica principal des del Sobremonastero, els altres tenen la mateixa panoràmica, amb petites variants.
Des del Sobremonastero es veu: Turbó, Cotiella, peña Montañesa, Becibé, Castanesa, Vallhiverna, Posets, Eristes, Russell, Aneto, Coronas, Maladeta, gran Tuc de Colomers, Sarrader, Subenulls, Morto, Saboredo, Mauberme, A-mitges, Bassiero, Mont-valier, Mont-roig, Ventolau, Flamisella, Montabona, Certascan, Guerossos, Guiló, Tres Comptes, estany de sant Maurici, Encantats, Monastero, Fonguero, Sotllo, pica d'Estats, pica Roja, Monteixo, Lavans, Medacorba, Coma-pedrosa, Tristaina, Salòria, Saburó, Mainera, Pala Pedregosa, Mont-roio, Montsent de Pallars, Carbonero, Vidals, Tort, congost de Tarradets, Felià, Cerví, Pessó, Mussoles, Fosser, Mariolo, Dellui, Carlit, Forcanada, Molières, Feixant, Gerbosa.
La panoràmica des del pic de Mar de Carbonero és semblant a la del Sobremonastero, però una mica més reduïda.
Des del pic dels Vidals podem gaudir de gairebé la mateixa panoràmica que des del Sobremonastero, només cal restar-hi el massís de la pica d'Estats, que des del pic dels Vidals no es veu, però en contrapartida podem sumar-hi el massís del Cadí, la tossa d'Alp, el Puig-pedrós, el pantà de la Pobla de Segur (St. Antoni), el de Tremp (Sta. Anna), el poble d'Espui i les irreparables destrosses que van fer-hi, el Besiberri N, Central i Sud i també es veu el Coma-lo-forno.
Cal destacar que els bonics estanys Superiors dels Vidals no es veuen des del cim estant, però només cal seguir caminant una mica en direcció al pic Tort per veure’ls.
El pic Tort impressiona per les verticals parets que cauen al vessant N, però pel vessant Sud és molt més suau. De la panoràmica cal destacar-ne la visió dels estanyets Superiors dels Vidals i sobre l'estany Tort que queda gairebé als peus del cim i si el dia és molt clar, inclús es veu Montserrat. La resta és semblant a la del pic dels Vidals.
Per accedir a la resclosa de Sallente ens hem de situar al final de la carretera de la vall Fosca, recorregut que comença a Senterada on deixem la carretera de la Pobla de Segur al Pont de Suert i seguim la de Cabdella.
Arribats al final de l'esmentada carretera en lloc d'anar a l'aparcament del telefèric que puja a l'estany Gento hem de passar per sobre la resclosa i aparcar al petit aparcament que hi ha a l'altre costat.
En aquest indret arrenca un molt ben marcat camí que després d'una curta flanquejada que serveix com d'introducció per a situar-nos a l'inici d'una forta pujada amb 22 giragonses que ens deixa en un petit replà on hi ha una font i després segueix pujant per tal de guanyar més alçada fins arribar a l'antiga via de les vagonetes,
En aquest punt també hi ha una font. Seguirem ara la via de vagonetes, i després de quatre curts túnels arribarem a l'estany Gento.
Revoltarem una mica l’estany per l’esquerra i passarem per sota l’estació superior del telefèric, ja que aquí és d'on surt el camí que puja als estanys superiors i al refugi de la Colomina.
Aquest camí comença amb una lleugera baixada i en el punt més baix trobem una cruïlla i la indicació a l’esquerra vers l’estany Fosser i la collada de Font Sobirana i recta al refugi de la Colomina.
Seguim les indicacions a l’esmentat refugi i s’acaba la lleugera baixada i comença una forta pujada que ens deixa en una altre antiga via de vagonetes i que a la vegada és una important cruïlla de camins; ja que a la dreta aniríem al refugi de la Colomina, en diagonal als estanys dels Vidals i a l'esquerra, seguint la via, a l'estany Tort.
Si fins ara era bonic, a partir d'aquí comença l'espectacle!
L'estany Tort és molt gran, inclús ha absorbit un de més petit que hi havia a la capçalera i que es deia Llaunaga, revoltar-lo costa força estona, primer fins la resclosa, on acaba aquesta via de vagonetes, i a continuació el camí va resseguint l’estany per la seva vorera dreta (la nostra esquerra), tot fent continues pujades i baixades, passem per sobre una resclosa lateral (o per sota, si no volem passar-hi), per les ruïnes d’una antiga edificació a prop d’aquesta resclosa.
La flanquejada es fa llarga, però les diferents perspectives que ens ofereix paga la pena.
Abans d’arribar a la capçalera, la pujada i la conseqüent baixada son una mica més fortes. Al final d’aquesta darrera baixada i ja a la capçalera de l’estany trobem la cova, esmentada al començament, i a continuació passem per sobre la resclosa de l'estany de Neriolo i seguim pujant voltats d'aigua per tots costats.
Així arribarem a l'estany de Cubieso que també és la unió de dos estanys més Cubieso i Eixerola.
A la capçalera d'aquest estany trobem un pal indicar i cruïlla de camins. A l'esquerra a la collada de Dellui i a la dreta al coll dels Gavatxos.
Seguim aquesta direcció i ara s'acaben les rescloses i passem per l'encantador indret de les Basses de Cubieso i seguidament a l'estany de Castieso on, a l’esquerra, comença la pujada al coll dels Gavatxos.
Hem d’abandonar aquest camí al coll dels Gavatxos per tal de dirigir-nos vers l’estany Morto, que queda molt a prop.
Com ja he comentat al principi, si havíem trobat algú, a partir d’ara no crec que això passi; però el que tampoc trobarem serà un camí.
Ara ja només queden fites, i la intuïció, ja que el cim de Sobremonastero és perfectament visible a sobre l’estany Morto i per pujar-hi ens decantarem per arribar primer a una collada que hi ha a l’esquerra del cim (NW).
Arribats sense cap problema al solitari estany Morto, el revoltarem per la seva dreta (la nostra esquerra) fins arribar a la torrentera que baixa dels petits estanys de la Muntanyeta.
A partir d’aquí, el terreny queda format per tarteres amb blocs de totes mides i el traçat que he marcat és merament orientatiu i caldrà fer-lo cada un a la seva mida; però de tota manera, crec que és força aproximat.
Hem de seguir la torrentera dels esmentats estanyets de la Muntanyeta per la seva dreta (nostra esquerra) fins que la torrentera gira gairebé 90 graus vers els estanyets.
Aquí hem de seguir recta, ja que en aquesta direcció, i ben visible hi ha la collada a la que ens dirigim, de tota manera acostuma ha haver-hi fites.
A partir d’aquí la pujada s’accentua, ja que fins la collada ens queden uns 250 metres de desnivell.
Els blocs més grans estan a la part baixa i a mesura que guanyem alçada el terreny es transforma en una tartera una mica més assentada; però no hi ha cap dificultat per arribar a la collada.
Arribats a la collada, situada a 2770 metres d’alçada, la vista s’obre a la vall de Monastero, amb el seu únic estany.
Ara només ens queda girar a la dreta i seguir el llom de la carena fins el proper cim de Sobremonastero, de 2879 metres.
Aquí cal fer una llarga aturada per a contemplar la panoràmica i el trajecte que haurem de seguir per tal d’arribar al pic de Mar de Carbonero.
La cresta que uneix els dos cims és força trencada i complicada, i només ens queda la solució de fer una “sifonada” d’uns 200 metres aproximadament per tal de situar-nos al collet que hi ha entre el pic de Mar i el dels Vidals.
Per fer la sifonada tenim dues opcions; una consisteix en tornar per on hem vingut fins a situar-nos sobre la cota 2550 metres aproximadament, és a dir, més a menys una mica per sobre els estanys de Carboneres.
L’altre opció, ja que el terreny ho permet, consisteix en sortir directament del cim i baixar seguint un estrep que igualment va a parar al mateix indret, però una mica més a l’est; d’aquesta manera estalviem uns metres.
Repeteixo, que en aquest sector, la traça és orientativa, i a part d’alguna fita, ens haurem de guiar per la nostra intuïció, tot buscant el millor camí entre el caos de blocs i tartera que hi ha. Si hi ha congestes, millor que millor.
Arribats, doncs, a aquesta cota, començarem la flanquejada per sota la carena, seguint més o menys paral•lels entre la cresta i els estanyols de Carboneres; inclús podem passar a tocar de l’estany superior, que una mica més gran i arrodonit.
Ara ja tenim al davant la collada a la que hem de pujar; i no ens quedarà més remei que tornar a recuperar els metres que havíem perdut.
Però la pujada no té cap dificultat ja que podem anar buscant petites zones d’herbei, per tal d’estalviar-nos tan com pugem la gran tartera que baixa del coll. Penós, però sense cap dificultat.
Torno a repetir que el traçat en aquesta zona és sobre el mapa, i per tant és orientatiu, ja que estic parlant d’esquivar els blocs per zones d’herbei i el traçat pot passar exactament per sobre els blocs; per això insisteixo que cal guiar-se per la intuïció i pel terreny que veiem. De tota manera també adjunto alguns croquis on es veu l’itinerari.
Finalment arribem a la collada de 2836 metres d’alçada i situada entre els pics de Mar de Carbonero i dels Vidals.
Girarem a l’esquerra i seguirem la carena fins el proper cim de Mar de Carbonero de 2848 metres d’alçada. La curta carena és plena de blocs que haurem d’esquivar, sempre pel vessant dret (E).
El cim consta de varies cotes de gairebé la mateixa alçada, potser la situada més al N és una mica més alta. Contrasta la verticalitat del vessant O i la cresta, amb la suavitat del vessant E.
A més aquest cim és un nus d’arestes, i d’aquí surten les carenes que uneixen aquest cim amb el Peguera, amb el Sobremonastero i amb el dels Vidals.
Tornem al collada anterior i seguim la carena fins el proper pic dels Vidals, que amb els seus 2902 metres, és l’alçada màxima d’aquesta excursió.
Després de gaudir de la vista seguim la carena i baixem fins la collada de Carboneres de 2799 metres i a continuació emprenem la pujada al pic Tort ó de l’Estany Tort.
A la carena hi ha blocs, però la pujada no presenta cap dificultat.
Dalt del pic Tort, de 2836 metres d’alçada, la vista és memorable, ja que estem voltats d’estanys, principalment del gran estany Tort que tenim als nostres peus.
A partir del pic Tort haig de fer un aclariment, ja que des del cim o des de la collada de Carboneres indistintament podem baixar als estanys dels Vidals i d’allí baixar a la resclosa de l’estany Tort o baixar a l’estany de Mar i d’allí al refugi de la colomina i la tornada és molt més curta. Però tal com ja he esmentat a la primera línia de la ressenya, vaig passar tres dies en aquest meravellós racó de la vall Fosca i per tant estava obligat a tornar a les Basses de Cubieso i per tant vaig tenir que tornar a revoltar tot l’estany Tort, cosa que repeteixo, és estalviable.
Però jo comento el que vaig fer, tot i obrir la porta a poder escurçar l’itinerari.
Tornem doncs a la collada de Carboneres per on hem vingut.
Ara tenim la possibilitat d’anar a la dreta, als estanys dels Vidals o a l’esquerra a l’estany Morto.
Com que tenia tot el dia per fer l’excursió, ja que només havia de tornar en primeria instància a les esmentades Basses de Cubieso, portava “intendència” per aquest fet; i al coll de Carboneres vaig fer-hi una llarga estada, descansat, i contemplant l’entorn. Al final inclús amb vaig permetre el luxe de prendre’m un cafè (això si, fred).
La baixada fins l’estany Morto, on retrobem el camí de pujada, no té cap problema, però ens hem d’armar de paciència per anar travessant la tartera de la part baixa. Durant aquest descens és millor decantar-nos a l'esquerra (W), on hi ha algunes fites, i també passarem per alguns dels petits estanys de Carboneres.
Una vegada a l’estany Morto només ens queda seguir el mateix camí de pujada.
HORARIS:
de Sallente a la via de vagonetes: 45mn
de la via a l'estany Gento: 10mn
de l'estany Gento a la cruïlla i resclosa de l'estany Tort: 30mn
de la cruïlla i resclosa de l’estany Tort a la cabana-balma del final: 30mn
de la cabana-balma a la cruïlla a la collada de Dellui: 25mn
de la cruïlla a la collada de Dellui a les Basses de Cubieso: 10mn
de les Basses de Cubieso a l’estany de Castieso: 10mn
de l’estany de Castieso al Morto: 10mn
de l’estany Morto a la collet de Sobremonastero: 1h
del collet al pic de Sobremonastero: 15mn
del pic de Sobremonastero al collet entre el Mar i el Vidals: 1h 15mn
del collet al pic de Mar: 05mn
del pic de Mar al pic dels Vidals: 15mn
del pic dels Vidals a la collada de Carboneres: 10mn
de la collada al pic Tort: 15mn
del pic Tort novament a la collada de Carboneres: 10mn
del coll a les Basses de Cubieso: 1h 15mn
de les Basses a l'estany Gento: 1h 45mn
de l'estany Gento a Sallente: 50mn
TOTAL: 10h
Tal com ja he comentat, aquest horari es pot escurçar baixant directament pels estanys dels Vidals; però també, durant la temporada d’estiu hi ha la possibilitat de pujar a l’estany Gento amb el telefèric; però de tota manera, degut als horaris, per a començar a caminar, és de suposar que ens hi posarem d’hora, i llavors no hi ha telefèric; per a la baixada, potser que el podrem fer servir.
NOTA:
Haig de remarcar que el traçat d’aquest itinerari està fet des de l’ordinador i que per tant, el traçat pot no ajustar-se a l’indret exacte per on passa l’itinerari. Per aquesta raó és molt important, en aquest cas, seguir més l’explicació que el traçat. Que d’altre manera és com es seguien les ressenyes abans de l’aparició dels GPS i satèl•lits.
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Resclosa de Sallente i pics de Sobremostero, 2879m, Mar de Carbonero, 2848m, Vidals, 2902m i Tort, 2836m - Cabdella, Catalunya (España)- GPS track
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada