 |
| 1986-- Besiberri N amb les mans a les butxauqes! ...."tempus fugit!!" |
 |
| 1971 Besiberri N. -------- "tempus fuuuuuuugit!!!" |
 |
| Antic refugi de la bretxa Peyta |
 |
| 1971 Antic refugi de la bretxa Peyta |
 |
| Ruïnes del refugi Pere Borés |
 |
| Antic refugi Pere Borés |
El Besiberri N, amb els seus 3014
metres d’alçada, és el cim més esvelt i característic de tot el massís dels
Besiberris, encara que no en sigui la punta més alta, ja que aquest “honor” l’ostenta el cim del
Coma-lo-forno que en té 3029 i que està situat just a l’altre punta de la
serralada.
El Besiberri N no té cap via d’accés
fàcil, però tampoc de molt difícils.
La primera ascensió coneguda i
divulgada va ser el 7 d’agost del 1899 per Nils de Barck, Marcel i Henri Spont
i el guia J,M, Sansuc.
Aquesta primera ascensió absoluta fou
realitzada pel vessant de Riu Malo, i les primeres d’ascensions pel vessant de
la vall de Besiberri foren el 25 de juliol del 1905 per Le Bondidier i Henri
Dacause amb el guia J.M. Sansuc (que ja hi havia pujat en la 1ª absoluta l’any
1899) i la 1ª nacional fou realitzada
l’any 1915 per Jaume Oliveras, Rigol i Cuyàs.
Tant que celebrem efemèrides, les
dates de la primera ascensió als cims més emblemàtics passen totalment desapercebudes i son completament
ignorades per a la immensa majoria d’excursionistes. És per aquesta raó i
perquè no caiguin totalment en l’oblit que en faig aquest breu esment. Si ens
fixem be amb les dates, tampoc fa tan temps que s’hi va pujar per primera
vegada.
El cim, degut a la seva alçada i
privilegiada situació al vèrtex de tres valls (Besiberri, Mar i Riu Malo) gaudeix d’un dilatat panorama vers
els quatre punts cardinals, destacant-ne la vista sobre el massís de la
Maladeta amb el pic d’Aneto al davant mateix.
La ruta normal per accedir-hi ha estat
sempre per la vall de Riu Malo, on el Refugi Ventosa i Calvell del CEC és el
punt de referència. Anys endarrere la instal·lació del primer refugi metàl·lic
per part de la FEEC a la bretxa Peyta just als peus del Besiberri N encara va
augmentar les ascensions des d’aquest vessant.
Aquest refugi amb el pas dels anys va
quedar malmès i va ser substituït per un de nou instal·lat per damunt de
l’estany de Besiberri.
Amb aquest nou refugi quedava
solucionada la desaparició de dos refugis, va ser com un “dos en un” ja que
substituïa a l’esmentat de la bretxa Peyta i al Pere Borés de l’entrada a
l’estany de Besiberri (aquest refugi del CEC va ser de curta durada, ja que
dues allaus el va derruir poc temps després de la seva inauguració).
Una mica d’història abans d’entrar en
el tema que ens ocupa no va mai malament.
Del Besiberri N es desprèn una cresta
en direcció NW que enllaça amb el port de Rius. En aquesta llarga aresta trobem
a partir del Besiberri N dues marcades bretxes.
Aquest itinerari assoleix precisament
la bretxa més alta d’aquesta cresta, és a dir, la situada més a prop del cim i
molt visible a partir de l’estany de Besiberri.
A l’abric d’aquesta carena queda la
vall de Besiberri, encarada completament a l’oest.
La vall mor en arribar a la Noguera
Ribagorçana i arrenca sota la paret oest de la carena que va del Besiberri N al
Besiberri S. Per aquesta paret es pot pujar o baixar per diferents canals amb
més o menys dificultat semblant a la canal per la que pujarem a continuació.
La principal dificultat d’aquest itinerari
està en assolir la bretxa, que segons
l’època de l’any, la canal que hi mena pot estar plena de neu, total o
parcialment. Si no hi ha neu, l’entrada a la canal requereix una grimpada i si hi ha neu,
requereix l’ús dels grampons. A partir de la bretxa, i contra el pugui semblar,
la grimpada per la cresta fins el cim del Besiberri N és relativament fàcil.
A aquesta bretxa també es pot assolir
pel vessant de l’estany de Mar, vegis la descripció al wikiloc:.
o al blog:
Per a situar-nos al començament de
l’itinerari hem d’anar a la zona de pic-nic d’ICONA que hi ha entre la boca Sud
del túnel del Vielha i el pantà de Baserca i situat a dreta de la carretera
N-230 (sentit N) aproximadament en el km 150 de l’esmentada carretera.
Entre la carretera i el riu Noguera
Ribagorçana hi ha una gran esplanada per a deixar el vehicle.
Travessarem el riu per un pont i a
l’altre costat hi ha la zona de pic-nic i el refugi de Conangles, propietat del Conselh Generau d’Aran. Es
tracta d’un refugi guardat, amb dormitoris de 12, 10, 9 i 5 lliteres
individuals. Disposa d’armariets amb clau, lliteres individuals amb matalassos
i mantes.
D’aquest punt seguim una pista que arrenca
a la nostra dreta i que primer davalla suaument pel marge esquerra de la
Noguera, tot travessant un magnífic bosc i que després s’enfila en llaçades per
la vall de Besiberri.
Però abans de la primera llaçada els
senyals ens indiquen a l’esquerra un fresat i marcat camí que comença a guanyar
alçada, sempre per la dreta del torrent de Besiberri (la nostra esquerra). El camí s’enfila de
valent i creua la pista varies vegades principalment i d’una forma tangencial
en el revolts de 180 graus.
És un camí molt bonic, també per dins
del bosc i que a vegades s’apropa molt al torrent i podem contemplar-ne bonics
gorgs i salts d’aigua.
A uns 1650 metres aproximadament camí
i pista coincideixen novament en el punt on la pista creua el torrent i s’ha
n’allunya definitivament.
Sense creuar el torrent el camí molt
ampla i ben marcat segueix enfilant-se pel marge dret del torrent de
Besiberri (la nostra esquerra) i per dins d’un magnífic bosc.
Davant nostre ja es veu la gran
barrera rocallosa que amaga la part superior de la vall amb els estanys i cims
que la tanquen.
El camí s’apropa al torrent fins a creuar-lo per un pont de
ciment construït l’any 1994.
Ara ja en el marge esquerra del
torrent (la nostra dreta) el camí és una mica més estret i comença una forta i
llarga pujada en successives i còmodes giragonses per tal de superar
l’esmentada graonada.
Cal posar atenció en l’espectacle que
ens ofereixen els salts d’aigua que es deixen veure entre els arbres.
Finalment arribem a un petit
collet que dona accés al bonic indret de l’estany de Besiberri.
Just en aquest collet es va inaugurar
l’any 1975 el refugi Pere Borés (CEC) i que pocs anys després va ser arrossegat
per dos allaus.
Un curt descens per una tartera ens
deixa al costat mateix de l’estany que hem de revoltar per la seva esquerra
(nostra dreta).
El refugi de Besiberri ja es veu
brillar, però encara resta una mica lluny.
Entrada d’aigües de l’estany Gran de
Besiberri a 1992 metres d’alçada. Indret molt bonic amb una gran extensió de
prades, arbres. A l’altre costat del torrent i una mica amagada hi ha una gran
balma que permet aixoplugar-se i/o fer-hi bivac, a sobre mateix també n’hi ha
dues de més petites.
Cal seguir pel fons de la vall seguint
el fresat corriol, el refugi és cada vegada més visible.
El camí va superant petites graonades
i la panoràmica va obrint-se darrera nostres, especialment sobre el pic
Feixant.
Ens apropem a l’estanyet Superior de
Besiberri, situats a 2180 metres d’alçada, on també una gran roca serveix
d’aixopluc.
Però no cal arribar estrictament a
aquest estanyet, ja que just abans d’arribar-hi hem de travessar el torrent i
superar el fort i curt desnivell que ens separa del refugi.
El refugi metàl·lic del Besiberri
situat a 2221 metres al damunt d’una gran roca té una gran panoràmica sobre
l’Aneto, Russell, Molières, Forcanada i Vallhiverna. Pertany a la FEEC i és un
refugi lliure amb capacitat per a 18 persones i disposa de matalassos, mantes i
emissora d’emergència.
Des del refugi el Besiberri N és molt
visible, així com l’aresta NW i la marcada breta i la canal per on hem de
pujar-hi.
També podem contemplar tota la carena
dels Besiberris amb la doble punta del Besiberri Central al bell mig; però
aquesta serralada queda en segon terme perquè primer ens en separa una gran
graonada que és la que ens caldrà superar seguint el marcat camí al Besiberri S
i al coll d’Avellers ó dels Estanys Gelats que comunica amb els estanys i vall
de Gèmena.
Sortirem del refugi i remuntarem uns
cinc metres per la roca on està instal·lat i seguidament farem una flanquejada
vers la dreta per tal d’enllaçar amb el camí antic abans de la instal·lació del
refugi.
Pocs minuts després arribem a un petit
replà on a la nostra esquerra arrenca la pujada al coll de la Canal de Rius.
Però nosaltres seguim el corriol i les fites que encaren la pujada de la
graonada.
Després d’una forta pujada arribem al
capdamunt d’aquesta graonada, aquest
punt és com una balconada amb una gran panoràmica.
Ara al davant nostre, tant a la dreta
com a l’esquerra s’estén un enorme replà cobert per una gran tartera, o de
congestes fins ben entrat l’estiu.
A la dreta el camí i les fites
segueixen vers el coll d’Avellers; nosaltres hem de girar a l’esquerra i
travessar una caòtica tartera tot seguint una marxa en diagonal ascendent per
tal de situar-nos al peu de la canal, a uns 2750 metres d’alçada
aproximadament.
Parlem una mica d’aquesta canal!
És una doble canal perquè té dues
entrades que s’uneixen abans d’arribar a la bretxa.
No havia estat mai al mateix peu, però
l’havia estudiat des de lluny i des de diferents perspectives; a vegades em
semblava més factible l’entrada de la dreta i d’altres la de l’esquerra i és
que l’entrada de l’esquerra sembla que realment no es veu, doncs queda amagada
darrera d’un estrep.
Així és realment, i a mesura que t’hi
vas apropant vas descartant l’entrada de la dreta i enfoques directament la de
l’esquerra.
A més, en aquesta ocasió inclús hi
havia una gran fita amb un pal a l’entrada de la canal, senyal evident que
anava pel bon camí.
Al començament la canal és molt fàcil,
però a mesura que puges la canal s’estreny i et trobes amb un bloc encastat al
mig. Per a superar-lo s’ha de grimpar una mica per l’esquerra i després seguir
una cornisa que et porta novament a dins la canal i superat el bloc.
Després cal seguir grimpant pel fons
de la canal o per els laterals per arribar sense gaires dificultats a la bretxa
NW, situada a uns 2880 metres d’alçada aproximadament i la vista s’obre a l’estany
de Mar.
Pot ser que la primera part de la
canal estigui mig colgada per una llenca de congesta de neu, llavors a part de
grimpar per la paret de l’esquerra, tal com ja s’ha dit, també tenim l’opció de
superar-la per la congesta, que depèn de l’estat de la mateixa potser ens
caldran els grampons.
Els 20 minuts emprats per a pujar per
la canal ja donen una idea sobre la “dificultat” de la mateixa.
Ara ens queda seguir l’esmentada
aresta NW fins el cim.
La sortida de la bretxa queda barrada
per un curt mur que a primera vista impressiona una mica, però que una vegada
superada aquesta primera impressió és molt fàcil de grimpar i té molt bones
presses.
Després ens mourem sempre pel vessant
dret de l’aresta (vall de Besiberri) que és molt fàcil però una mica
entretinguda.
Només hi ha dues petites bretxes que
demanen una mica més d’atenció, perquè a la sortida queden barrades per dos
difícils sentinelles que ens obliguen a desgrimpar uns metres fins assolir, en
els dos casos, una canal tarterosa que ens retornarà novament a la cresta,
deixant endarrere els dos sentinelles.
La pujada definitiva al con final del
cim comença precisament darrera la impressionant paret del darrer d’aquests
sentinelles.
Durant la grimpada per la cresta
trobarem fites, però aquestes fites degut a les tempestes o a la neu poden no
ser-hi, per aquesta raó recomano anar-ne deixant per a la baixada,
principalment en els indrets més estratègics, ja que d’aquesta cresta surten
nombroses canals, algunes amb sortida, però d’altres no, i per això és
recomanable tenir la via clara per a la baixada.
El con final no té cap dificultat i
ens deixa dalt del cim del Besiberri N, davant les mirades estranyades dels que
hi han pujat per la via normal de la vall de Riu Malo.
El descens del cim el farem pel mateix
indret de la pujada i per això ens servirem de les fites que hàgim deixat a la
pujada, tenint present que ens aquestes crestes i grimpades cal posar més
atenció en les desgrimpades que en les grimpades.
Aquesta excursió la vaig fer en
solitari, però la baixada la vaig fer juntament amb quatre joves de Sabadell
que en veure’m que baixava per aquell vessant es varen apuntar a la baixada, i
vàrem presenciar el rescat amb helicòpter d’un noi francès al Besiberri S que s’havia
fet mal.
HORARIS:
Del refugi de Conangles al final de la
pista: 30mn
Del final de la pista a l’estany de
Besiberri: 1h 10mn
De l’estany de Besiberri al refugi de
Besiberri: 40mn
Del refugi de Besiberri al peu de la
canal: 1h 35mn
Del peu de la canal a la bretxa NW:
20mn
De la bretxa NW al cim del Besiberri
N: 50mn
Del cim novament a la bretxa: 35mn
De la bretxa al peu de la canal: 15mn
Del peu de la canal al refugi de
Besiberri: 1h 10mn
Del refugi a l’inici: 1h 20mn
TOTAL: 8h 25mn
NOTA:
Haig de remarcar que aquesta descripció es basa en les anotacions de les tres ascensions de l’autor al Besiberri N realitzades el 30 de setembre del 1971, el 17 d’agost del 1985 i el 17 de setembre del 2000 i per tant el traçat està fet des de l’ordinador i pot no ajustar-se estrictament a l’indret exacte per on passa l’itinerari. Per aquesta raó és molt important, en aquest cas, seguir més l’explicació que el traçat. Que d’altre manera és com es seguien les ressenyes abans de l’aparició dels GPS i satèl•lits com per exemple la guia de l’autor d’aquestes ratlles titulada: “Vallhiverna-Molières-Besiberri” editada per l’editorial Prames l’any 2003, on també hi trobareu la descripció d’aquest itinerari al Besiberri N, així com també l’article a la Revista Muntanya nº 853 de l’any 2004, titulat “Besiberri N, per l’estany de Besiberri” del mateix autor. Per cert penúltim article d’una saga de més de 60, abans que una nova “normativa” de la Junta del CEC va excloure’n els meus perquè no s’ajustaven a les noves normes.
Haig de remarcar que aquesta descripció es basa en les anotacions de les tres ascensions de l’autor al Besiberri N realitzades el 30 de setembre del 1971, el 17 d’agost del 1985 i el 17 de setembre del 2000 i per tant el traçat està fet des de l’ordinador i pot no ajustar-se estrictament a l’indret exacte per on passa l’itinerari. Per aquesta raó és molt important, en aquest cas, seguir més l’explicació que el traçat. Que d’altre manera és com es seguien les ressenyes abans de l’aparició dels GPS i satèl•lits com per exemple la guia de l’autor d’aquestes ratlles titulada: “Vallhiverna-Molières-Besiberri” editada per l’editorial Prames l’any 2003, on també hi trobareu la descripció d’aquest itinerari al Besiberri N, així com també l’article a la Revista Muntanya nº 853 de l’any 2004, titulat “Besiberri N, per l’estany de Besiberri” del mateix autor. Per cert penúltim article d’una saga de més de 60, abans que una nova “normativa” de la Junta del CEC va excloure’n els meus perquè no s’ajustaven a les noves normes.
Wikiloc - ruta Besiberri N. 3014 m, des de la vall i refugi de Besiberri i per la bretxa i aresta NW. - Senet, Catalunya (España)- GPS track
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada