Bonica i entretinguda excursió circular prenent com a punt de partida el municipi de La Cellera de Ter.
És una caminada molt variada ja que pujarem a cims, passarem per una ermita, per ruïnes de masos i per diverses fonts i inclús grimparem una mica per pujar al pic de la Mamella.
Mig trajecte el farem per camins i l'altre mitat per pistes, la majoria son antigues i més que pistes son camins amples.
No ens pensàssim que per estar a la comarca de La Selva i a La Cellera de Ter aquesta caminada serà "bufar i fer ampolles" doncs el desnivell acumulat és de més de 1000 metres. "Només" per anar de La Cellera al Puigdefrou ja en farem 600 ... i només en 3,5 kms aproximadament ... dels quals el primer km és relativament planer, per posar un exemple comparatiu és com si des de Núria anéssim al Torreneules.
El punt més elevat és el cim de Sant Gregori, un antic vèrtex geodèsic totalment tapat per la vegetació i per tant sense cap mena de vista panoràmica, però molt a prop hi ha l'ermita de Sant Gregori, que és un indret força bonic; si no fos per l'ermita el cim seria perfectament prescindible.
Aquest és un tema que s'ha de avaluar be, ja que anar-hi és una marxa d'anada i tornada de 2,5 kms d'anada i 2,5 kms més de tornada.
Pràcticament durant tot el recorregut anirem seguint unes marques de pintura blava i per tant, malgrat les nombroses desviacions que anirem trobant, no serà gens complicat seguir el camí correcte.
Òbviament per començar a caminar ens hem de situar al municipi de La Cellera de Ter d'on prendrem un camí asfaltat que ens portarà fins una bassa, situada a pocs metres del final de l'asfalt i on hi ha un parell de racons on aparcar.
En aquest punt i en una pedra hi ha pintades les diferents destinacions que podem seguir.
Seguirem la pista que surt a l'esquerra, una mica més amunt deixarem a la nostra dreta un corriol que és per on tornarem en acabar l'excursió.
Seguirem per la pista i en el proper revolt la deixarem per seguir-ne una que surt recta i que està en desús.
Després d'un parell de trencalls arribarem a sota una torre elèctrica. Hem de girar a la dreta i immediatament trobem un marcat camí i les marques de pintura blava que ja no abandonarem en tot el recorregut.
A part de les marques blaves també "hem trobat" l'inici de la forta pujada, que no disminuirà en cap moment. De tota manera, el camí és molt ben marcat i la pujada la fa per una successió de giragonses que fan la pujada més "confortable".
Més amunt passem pel costat de les ruïnes del mas de Bechdejuvell que ja costen d'entreveure entre mig de la vegetació. Anem travessant pistes, però simplement les travessem o com a molt les seguim unes passes per a trobar de nou el camí que segueix pujant.
D'aquesta manera arribem al cim del Puigdefrou on hi ha una gran creu, una taula panoràmica, un llibre registre i quatre bancs de fusta que permeten contemplar còmodament la panoràmica.
Potser la panoràmica no és total perquè algun arbre en tapa una mica, però si ens movem una mica podem gaudir de tota la vista. Un dels bancs està encarat a la vista sobre La Cellera de Ter i des de l'últim es pot veure una mica el pantà del Pasteral.
Sortim del cim seguint una antiga pista que hi arriba per l'altre costat. Baixem fins un coll on desemboquem en una pista més ampla que seguirem deu metres a la dreta per, a continuació, girar a l'esquerra per a seguir-ne una altre.
També deu metres després trobem una cruïlla i un pal amb informació. Aquí és on hem de decidir si anem o no al cim i ermita de Sant Gregori.
No dubtant que heu decidit anar-hi, seguirem la pista en desús que puja per l'esquerra. Un kilòmetre després arribem a les ruïnes de Can Serra, a jutjar per les dimensions i pel nombre d'edificacions en ruïnes aquest mas deuria haver estat força important.
Seguim pujant per la pista i hem de posar atenció a les marques blaves, ja que en arribar a una bifurcació hem de seguir la pista de la dreta.
Després d'un parell de giragonses i d'un tram recta arriben a una cruïlla amb una pista més ampla.
A la dreta anem al cim i a l'esquerra a l'ermita.
Si decidim anar primer al cim girarem a la dreta i seguirem la pista uns metres, Hi ha una marca de pintura que assenyala un corriol a l'esquerra, que inicialment vaig seguir, però el camí queda menjat per la vegetació i vaig optar per tornar a la pista i seguir-la.
Seguim la pista a poc a poc amatents al que hi ha a la nostra esquerra i pocs metres després veurem la silueta del alt vèrtex geodèsic amagat en mig de l'arbrada.
Deixem la pista i caminem les quatre passes que ens en separen.
Contemplem el vèrtex, anotem que hem estat al cim de Sant Gregori i tornem a la pista i retrocedim fins la cruïlla anterior, i ara seguim recta i en pocs metres arribem al replà on hi ha la petita ermita de Sant Gregori.
Aquí que farem una parada. L'indret és bonic, abans deuria ser un prat a dins el bosc, i actualment les herbes del prat comencen a ser massa altes, i també hi ha algun esbarzer, alguna que altre ortiga; però és un d'aquells indret on es respira pau. També hi ha una mica amagada per la vegetació una cabana piramidal de ciment.
Descansats i reconfortats retrocedim fins la cruïlla anterior i tornem sobre les nostres passes els 2,5 kms fins arribar a la intersecció amb el pista on hi ha el pal amb informació i que seguirem a l'esquerra.
Anem seguint la pista i després d'algunes llaçades arribem a la font de Can Nofre, que sobresurt entre una pila de pedres al costat esquerre de la pista. Poc metres més endavant arribem a Can Nofre, reconstruïda amb molt de gust i seguim baixant, ara per una pineda molt bonica.
Passem pel costat de dues fonts més, però aquestes ragen molt poc o gens. Seguim baixant per la pista i gairebé sense adonar-nos estem a l'alçada de Can Torre. Ens desviem a l'esquerra per arribar-hi. Al davant hi ha una petita plaça, que segurament deuria ser l'era, on a sota un arbre hi ha un banc i al davant la bonica i abundosa font.
És parada obligatòria. Després fem la volta al mas i pel camí del darrera ens apropem al cim de la Mamella, el camí el revolta per la dreta per tal de pujar-hi grimpant pel darrera.
És una grimpada molt curta i fàcil que ens porta a aquest sortint de roca on hi ha un pal amb una senyera. Des d'aquí no hi ha rés que ens privi la vista, és a dir podem gaudir d'una panoràmica de 360 graus.
Desgrimpem, tornem a can Torra i la seva font i tornem fins la pista que hem abandonat per anar-hi.
Seguim caminant per la pista i ara arribem a la font del Bassi; nova parada i fonda en aquesta bonica, abundosa i arranjada font, on hi ha unes taules de pedra, una bonica i ombrívola zona de pic-pic.
Seguim baixant per la pista i ara arribem a una nova cruïlla on hi ha les restes del mas de La Ferreria. A l'esquerra surt una curta pista que mena a una antena, vaig anar-hi amb l'esperança que potser era un bon mirador sobre el pantà del Pasteral, però la zona està molt bruta de vegetació i no vaig veure rés; és a dir aquesta part és totalment prescindible.
Novament a les ruïnes de la Ferreria seguim la pista i que abandonarem més endavant per seguir les marques blaves que ens porten per un camí que ve a ser una drecera a la pista.
Aquest camí és el que ens deixa a la cruïlla d'anada i tornada del començament de l'excursió.
HORARIS:
de la bassa a la sortida de La Cellera de Ter a les ruïnes de Can Bechdejuvell: 50mn
de Bechdejuvell al Puigdefrou: 35mn
del Puigdrefrou a les ruïnes de Can Serra: 25mn
de Can Serra al cim de Sant Gregori: 30mn
de Sant Gregori a l'ermita: 05mn
de l'ermita a la font de can Nofre: 45mn
de la font de Can Nofre a can Torre: 25mn
de Can torre al cim de la Mamella: 05mn
del cim de la Mamella a la font del Bassi: 15mn
de la font del Bassi a l'inici: 40mn
TOTAL: 4h 35mn
També podeu seguir aquesta excursió i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta La Cellera de Ter, Puigdefrou, 839m, Sant Gregori, cim 1091m i ermita, pic de la Mamella, 481m i font del Bassi - la Cellera de Ter, Catalunya (España)- GPS track
Aquesta excursió al pic de Casamanya N des del refugi de Coma Obaga és recomanable per als excursionistes amants dels indrets solitaris i a la vegada per a gaudir de grans panoràmiques. Per a pujar al pic de Casamanya N des del coll d'Arenes es requereix una grimpada, però abans hi havia una cadena en el lloc més vertical, però aquesta darrera vegada hi ha més cadenes, concretament tres trams amb més d'una cadena i inclús dues grapes per a fer una curta flanquejada. En realitat no en fa falta cap, i com a molt la més antiga, però ja que hi son, donen més seguretat a la grimpada, principalment si la roca està mullada o hi ha neu o glaç. Aquesta faceta del pic de Casamanya N potser és poc coneguda, ja que majoritàriament l'excursió típica és pujar al Casamanya S des del coll d'Ordino i quedar-se allà o com a molt anar fins el N i tornar per on s'ha vingut. És a dir del Casamanya N al coll de Ferreroles, passant per la grimpada, coll d'Arenes, pics de Ferreroles i coll de Ferreroles és un trajecte totalment solitari. Menció a part mereix també el refugi de Coma Obaga situat a 2015 metres i situat en una balconada fantàstica. És un dels molts refugis lliures que hi ha al Principat d'Andorra i que per la seva situació resta una mica apartat de les rutes més transitades. Durant la dècada dels anys 1990 vaig proposar-me visitar tots els refugis lliures d'Andorra i del de Coma Obaga en vaig quedar encisat i vaig jurar-me tornar-hi. Va ser el maig del 1999 i per "aprofitar" volia arribar-me al pic de l'Estanyó, però el mal temps em va fer recular al coll de Ferreroles .. i de tota manera em va semblar que el pic quedava massa lluny. Em vaig conformar pujant al turonet que hi ha a l'esquerra del coll, que podríem dir-ne cim de la collada de Ferreroles. El refugi les dues vegades l'he trobat molt net i en el llibre registre hi ha poques signatures. Té dues estances, el dormitori amb capacitat per a 10 o 12 persones i el menjador amb taula, bancs i llar de foc i com a curiositat té la teulada recoberta de terra i herba. Ja que la primera vegada em va semblar que el pic de l'Estanyó era factible, però quedava una mica lluny i havies de fer tot el trajecte d'anada i tornada per el mateix camí, aquesta vegada vaig canviar d'objectiu i el vaig encarar al Casamanya N i la tornada per dalt la carena fins el coll de Ferreroles em permetria fer una bonica circular. Per a començar l'excursió ens hem de situar a la sortida del poble de Llorts, concretament davant dels apartaments la Neu hi ha la zona d'aparcament per a visitar la mina del Ferro o seguir la Ruta del Ferro. A partir d'aquí hem de seguir uns tres cents metres la carretera en direcció a El Serrat fins arribar a l'indret on arrenca el camí al refugi de Coma Obaga. Hi ha un cartell que així ho indica i també una petita zona per aparcar. El cartell assenyada una 1h 40mn fins el refugi; això dependrà del ritme de cada un, ja que vaig estar-hi 1h 20mn, però com a referència orientativa és correcte. El començament seguim una pista que aviat mor en arribar a una casa, a partir d'aquí la pista es converteix en un bonic camí que, també aviat, travessa el torrent de Coma Obaga per un robust pont de ferro (l'any 1999 ja hi era). A partir del pont comencem una forta i ininterrompuda pujada en successives llaçades per dins d'un bonic bosc que ens farà superar el desnivell de més cinc cents metres que ens separen del refugi. El camí és molt ben marcat i el bocs és molt bonic, així la pujada es torna més suportable i a estones podem veure el poble de Llorts i també el pic de les Fonts que amaga la clotada de l'estany Esbalçat. Finalment sortim del bosc, el pendent disminueix i entrem en una bonica prada. Una curta pujada més i apareix la teula del refugi a la nostra dreta. Primera etapa del itinerari realitzada. Aquesta vegada havia sortit d'hora perquè hi havia avís de tempestes per la tarda. Però estar torta una tarda en aquest indret no és cap problema, és més: és un privilegi. Volia seure en el pedrís per a prendre el sol, però unes ortigues m'ho impedien, de tal manera que em vaig dedicar, amb l'ajuda d'una pala que hi ha al refugi, a treure les herbes que de mica en mica es van menjant el terreny que envolta el refugi. Una vegada acabada la feina vaig comprovar que l'indret havia millorat considerablement, però al pedrís no hi vaig poder seure perquè ja no feia sol, i començava a ploure. Que bonic que és veure ploure des d'un refugi de muntanya. Aquesta vegada plovia una mica i tornava a sortir el sol, per tornar-hi després, fins que "l'artilleria" va arribar al fer-se fosc, amb un espectacle de trons, llamps i calamarsa. Centrem-nos en l'excursió, el camí segueix guanyant alçada darrera el refugi fins arribar a una cruïlla amb un camí transversal. Girarem a la dreta per seguir aquest marcat camí amb alguna marca de pintura groga. Aquest camí uneix les valls de Coma Obaga amb la de Ferreroles i segurament arriba a la d'Ensegur. A mesura que avancem el camí es va desdibuixant i les marques acaben desapareixent. No hi ha cap problema perquè caminem per una zona de prades i amb el bosc cada vegada és més esclarissat. Al cap d'una estona creuem el torrent de Ferreroles. Segurament el camí seguia una mica més avall per travessar els planells de Ferreroles i probablement seguir fins la vall d'Ensegur. Però una vegada travessat el torrent vaig decidir començar a guanyar alçada en diagonal per tal d'encaminar-me directament vers el coll d'Arenes. A mesura que anem pujant els pics de Casamanya comencen a treure el nas darrera la carena. Finalment arribem al llom de la carena i veiem per fi el coll d'Arenes tacant la vall d'Ensegur als peus del Casamanya N. Per arribar al coll tenim dues opcions, una consisteix en seguir pujant pel llom de la carena per tal d'arribar fins un bony i baixar a continuació fins el coll; la segona opció, ja que estem pràcticament a la mateixa alçada del coll, és començar una flanquejada per tal d'estalviar-nos pujar i baixar. Vaig escollir aquesta segona opció. És una flanquejada sense cap dificultat però per un terreny una mica incòmode. Finalment arribem al coll d'Arenes i la vista s'obre a la llarga vall de Montaup. Sobta veure la paret que cau del Casamanya a sobre el coll ja que fins ara tot havia estat prades, bosc i lloms ondulats. Girem a la dreta i seguim el corriol i les marques de pintura groga i també de vermelles que ens apropen a la base de la muralla que cal superar per a pujar al cim del Casamanya N. La pujada no presenta gaires dificultats, ja que hi ha cadenes en els trams que requereixen més atenció. Només hi ha un tram que podríem dir que és una mica vertical i és el penúltim, els altres son simplement per ajudar a pujar per una mena de canal. A la sortida d'aquest tram més vertical sembla que ja s'han acabat, però encara en resta un i a continuació entrem en un llarg altiplà que ens condueix sense cap complicació fins el cim del Casamanya N. de 2752 metres. És el més alt dels tres cims de Casamanya. Davant veiem la gran fita del Casamanya S i la interminable carena que puja des del coll d'Ordino. A l'esquerra també veiem el pic de l'Estanyó i la també llarga carena que ve a unir-se en el bony que acabem d'estalviar-nos pujar per anar al coll d'Arenes. Hauríem de veure la Pica d'Estats i el Comapedrosa entre altres, però el dia no és gaire clar i no es veu res de tot això, ja que els núvols ho tapen, inclús l'Estanyó a estones es veu i a estones no. Tornem a passar per les cadenes i sortim novament al coll d'Arenes. Ara per no tornar pel mateix camí d'anada, des des coll estant seguirem un marcat camí que s'enfila fins el bony que fa de nus de carenes amb la del pic de l'Estanyó, camí on retrobem les marques de pintura groga. El camí no puja estrictament a dalt d'aquest bony, ja que l'esquiva decantant-se uns metres a l'esquerra. Finalment arribem a la carena, passat el bony i el camí comença una flanqueja per anar a trobar la collada de Ferreroles, però nosaltres l'abandonarem per seguir a la dreta per tal d'assolir el cim de Ferreroles de 2663 metres. Aquest cim des d'aquest vessant és un bony insignificant, però té una caiguda força inclinada pel costat de la collada de Ferreroles. Ara ja podem contemplar l'estany de l'Estanyó i el cim des de una nova perspectiva; també veiem el refugi guardat de Sorteny en mig de les boniques prades que l'envolten, així com el punxegut cim Font Blanca. Realment la collada de Ferreroles es veu pràcticament als nostres peus, però per a sorpresa meva només sortir del cim vaig veure que hi ha un corriol, marcat amb nombroses fites que va baixant per la inclinada tartera que es desprèn del cim. Una vegada superada la part més vertical d'aquesta tartera el camí s'ajunta novament amb el que hem deixat fa una estona per a pujar a aquest cim. Seguint-lo arribem a la collada de Ferreroles on seguim contemplant l'estany de l'Estanyó. Des de la collada el cim que acabem d'abandonar té un aspecte més que respectable. Posats a fer seguim la carena i pugem al pic de la Collada de Ferreroles de 2559 metres, que és fins on vaig arribar l'any 1999. Aquest modest cim no és rés més que un extens altiplà del que es desprèn un temptador llom, suau i herbós en direcció al refugi de Coma Obaga. Ara podríem tornar a la collada de Ferreroles i seguir el camí que baixa fins els planells de Ferreroles i d'allí enllaçar amb el camí d'anada fins el refugi; però el llom és massa temptador i decideixo seguir-lo. Aquest llom separa les valls de Ferreroles (esquerra) i Coma Obaga (dreta). Després de baixar-hi una es estona giro a la dreta per tal d'anar a cercar el fons de la vall de Coma Obaga. Una baixada per glever força inclinada que em deixa en un camí transversal, aproximadament a la cota 2375 metres. Camí que segueixo una estona a la dreta per tal d'esquivar el bosc per la part alta de la muntanya i abandonar-lo quan entro a la zona on es pot baixar directament fins el refugi sense entrar en cap moment a dins el bosc. És una nova baixada per glever, a estones més inclinada, a estones menys, però exagerant una mica, no trepitjarem cap pedra en tota la baixada. Finalment arribem al darrera mateix del refugi de Coma Obaga, completant així una bonica circumval·lació per aquesta solitària zona. Si hem pernoctat al refugi, recollirem els patracols que hi haguem deixat i tornarem a Llorts pel camí de pujada. HORARIS: de l'aparcament a la sortida de Llorts a l'inici del camí: 05mn de l'inici del camí al pont de ferro: 10mn del pont de ferro al refugi de Coma Obaga: 1h 05mn del refugi de Coma Obaga al torrent de Ferreroles: 40mn del torrent al coll d'Arenes: 1h 05mn del coll d'Arenes al Casamanya N: 35mn del Casamanya N al coll d'Arenes: 30mn del coll d'Arenes al pic de Ferreroles: 30mn del pic de Ferreroles a la collada de Ferreroles: 15mn de la Collada de Ferreroles al pic de la Collada: 05mn del pic de la Collada al refugi de Coma Obaga: 55mn del refugi a l'inici: 50mn TOTAL. 6h 45mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Llorts, refugi de Coma Obaga i pic de Casamanya N, 2752m. - Llorts, Ordino (Andorra)- GPS track
