Aparcament de la font de la Guineu, font del Forat, roques de la Coca, Montcau, Coll d'Eres i font de la Guineu
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/aparcament-de-la-font-de-la-guineu-font-del-forat-roques-de-la-coca-montcau-coll-deres-i-font-de-la-167723015
HORARIS:
De l’aparcament a la font del Forat: 1h
De la font del Forat a les Roques de la Coca: 10mn
De les Roques de la Coca al Montcau: 30mn
Del Montcau al coll d’Eres: 10mn
Del Coll d’Eres a la font de la Guineu: 50mn
De la font de la Guineu a l’aparcament: 15mn
TOTAL: 2h 55mn
Aquesta interessant excursió surt dels “paràmetres” normals de les caminades per l’Obac i és una nova mostra de les innumerables combinacions que es poden fer en aquest sector on ens podem muntar un recorregut “a mida”; en aquest cas en concret l’objectiu principal és anar a la font del Forat i de “passada” visitar les Roques de la Coca, el Montcau i de tornada la Guineu.
Però també tindrem l’agradable sorpresa de gaudir d’una panoràmica que no esperàvem; ja que el recorregut per la carena des de l’inici fins les Roques de la Coca és d’una gran bellesa (principalment a la primavera) amb unes grans vistes a cada costat i amb una perspectiva del Montcau i de la Falconera impressionant. Però la bellesa del recorregut no s’acaba aquí, a part de la innegable panoràmica de 360 graus des del Montcau, durant la tornada, seguint el camí de la font de la Guineu també gaudirem d’una gran vista de la Roca Mur ó Màquina de Tren, del Queixal Corcat, de les Agulles de Finestrelles, del Marquet de les Roques i destacar també la silueta de l’esvelt Cavall Bernat de la Vall.
En el fons és una caminada fàcil, però hi ha petits trams de fàcil grimpada, terme que en aquest cas queda molt “rebaixat” ja que no es tracten de trams “aeris” o “verticals”, simplement son sectors on farem servir les mans per ajudar-nos a pujar millor, Aquests sectors els trobarem abans d’arribar a les Roques de la Coca i per pujar al Montcau, a la resta no hi ha cap més pas semblant.
Aquest itinerari també es pot fer en sentit contrari, però llavors tots aquests sectors els farem de baixada i sempre és millor grimpar que desgrimpar.
Menció a part mereix la cova-font del Forat, a la que l’accés és molt fàcil però de difícil localització, però que intentaré descriure durant la narració del recorregut; és d’aquells indrets tan característics de Sant Llorenç i l’Obac on dius: “això ha de ser per aquí, però no ho veig”.
A l’enllaç Espeleo world : https://espeleoworld.com/c/font-del-forat hi trobareu una detallada descripció i topografia d’aquesta cova de 25 metres de recorregut, que ja és esmentada a la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt editada pel Centre Excursionista de Terrassa el 1935.
De l’aparcament a la font del Forat: 1h
De la font del Forat a les Roques de la Coca: 10mn
De les Roques de la Coca al Montcau: 30mn
Del Montcau al coll d’Eres: 10mn
Del Coll d’Eres a la font de la Guineu: 50mn
De la font de la Guineu a l’aparcament: 15mn
TOTAL: 2h 55mn
Aquesta interessant excursió surt dels “paràmetres” normals de les caminades per l’Obac i és una nova mostra de les innumerables combinacions que es poden fer en aquest sector on ens podem muntar un recorregut “a mida”; en aquest cas en concret l’objectiu principal és anar a la font del Forat i de “passada” visitar les Roques de la Coca, el Montcau i de tornada la Guineu.
Però també tindrem l’agradable sorpresa de gaudir d’una panoràmica que no esperàvem; ja que el recorregut per la carena des de l’inici fins les Roques de la Coca és d’una gran bellesa (principalment a la primavera) amb unes grans vistes a cada costat i amb una perspectiva del Montcau i de la Falconera impressionant. Però la bellesa del recorregut no s’acaba aquí, a part de la innegable panoràmica de 360 graus des del Montcau, durant la tornada, seguint el camí de la font de la Guineu també gaudirem d’una gran vista de la Roca Mur ó Màquina de Tren, del Queixal Corcat, de les Agulles de Finestrelles, del Marquet de les Roques i destacar també la silueta de l’esvelt Cavall Bernat de la Vall.
En el fons és una caminada fàcil, però hi ha petits trams de fàcil grimpada, terme que en aquest cas queda molt “rebaixat” ja que no es tracten de trams “aeris” o “verticals”, simplement son sectors on farem servir les mans per ajudar-nos a pujar millor, Aquests sectors els trobarem abans d’arribar a les Roques de la Coca i per pujar al Montcau, a la resta no hi ha cap més pas semblant.
Aquest itinerari també es pot fer en sentit contrari, però llavors tots aquests sectors els farem de baixada i sempre és millor grimpar que desgrimpar.
Menció a part mereix la cova-font del Forat, a la que l’accés és molt fàcil però de difícil localització, però que intentaré descriure durant la narració del recorregut; és d’aquells indrets tan característics de Sant Llorenç i l’Obac on dius: “això ha de ser per aquí, però no ho veig”.
A l’enllaç Espeleo world : https://espeleoworld.com/c/font-del-forat hi trobareu una detallada descripció i topografia d’aquesta cova de 25 metres de recorregut, que ja és esmentada a la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt editada pel Centre Excursionista de Terrassa el 1935.
Per començar la caminada ens hem de situar a l’aparcament del Camí de la Font de la Guineu, que hi ha al km 18,5 (aprox.) de la carretera BV-1221. Un petit espai situat a l’esquerra de la carretera, en direcció a Mura.
Des del mateix aparcament ja podem distingir a l’altre costat del torrent de la Vall la roca de l’Ocell de Paper situat a dalt la carena.
Comencem a caminar retrocedint una vintena de metres per la carretera per a girar a l’esquerra, indret d’on arrenca el camí de la Font de la Guineu, però per aquest camí (que és per on tornarem) només hem de fer-hi quatre passes mal comptades perquè immediatament hem de girar a la dreta per enfilar-nos per un corriol que va guanyant alçada pel llom de la carena i paral·lel a la carretera que lentament es va enfonsant. Aviat apareix la inconfusible imatge de la Falconera que ens anirà acompanyant durant tota aquesta pujada. Anem pujant combinant sectors per dins del bosc amb altres de roquisser que ens permeten gaudir de la panoràmica.
Gairebé imperceptiblement la carena es va estrenyent i el camí es torna una mica abrupte i el camí va sortejant les roques de dalt la carena, les esquiva per la base i en un punt pugem per una curta i molt fàcil canal que ens situa a dalt la carena, a partir d’aquí entrem a la part més bonica d’aquesta carena, perquè sortim del bosc i caminarem pel roquisser amb unes vistes espectaculars, principalment de la Sabatera, La Falconera, els Cortins i el Montcau vist des d’un angle que ens ofereix la seva espectacular paret de la cara nord i també del poc visitat pujol del Llobet.
El roquisser pel que caminem a part de bona vista també té petites grimpades, que tal com he esmentat al començament, no presenten cap mena de dificultat, més aviat donen un atractiu més a l’excursió.
A la panoràmica també s’hi afegeix les Roques de la Coca, però que pràcticament queden inadvertides sota la paret del Montcau; però a mesura que ens hi acostem van adquirint més protagonisme. Finalment hi arribem i el camí les voreja per la dreta. Vistes des de sota la seva paret també té una alçada i verticalitat considerable.
Aquestes Roques son el punt estratègic per baixar a la font del Forat, tot i que abans d’arribar-hi ja hem trobat algun corriol per la dreta que també hi deuen portar, però les esmentades Roques son una molt bona referència per baixar-hi.
Només arribar a les Roques i inclús abans de veure la balma que hi ha a sota hem de girar a la dreta i baixar inicialment per un roquisser que aviat entra al bosc; al principi s’intueix un corriol que es fa més evident a l’entrar al bosc. Seguim baixant per dins el bosc i ens trobem amb un senyal de pintura blava en un arbre. És important aquest senyal, perquè en aquest punt el corriol gira a l’esquerra i precisament el senyal ens indica que hem de seguir baixant en línia recta de cara al fons del torrent de la Coca. Hi ha rastre de camí i més d’una fita que assenyalen baixades diferents al sortir de nou a un roquisser; totes porten al torrent. Vaig baixar seguint les escorades més a l’esquerra; abans d’arribar al fons del torrent s’acaba el roquisser i torna la vegetació, primer vaig seguir un rastre que em va portar al llit del torrent just on hi ha un petit salt, que es pot baixar fàcilment per l’altre costat del torrent (que és per on vaig tornar), però vaig seguir buscant i vaig tornar al roquisser per seguir uns metres més a la dreta; allà entre la vegetació també hi ha un pas per baixar al llit del torrent, és una estreta escletxa entre dues parets de roca que t’hi baixen, aquesta escletxa estava una mica bruta de vegetació, senyal que pocs hi baixen; l’escletxa et deixa a sota el petit salt d’abans.
Ara hem de seguir pocs metres pel llit del torrent i gairebé immediatament arribem a un nou salt, molt més important que l’anterior i que es presenta inabastable; però no és cap problema perquè no l’hem de baixar, ja que per la dreta surt un corriol que planeja uns metres i que ens porta fins un espai més obert i net, on “l’olfacte” ens diu que ja hi som; però encara hem de baixar una mica per una petita grada de dos esglaons (com en els camps d’esports on saltem per anar d’una filera de seients a l’altre), doncs aquesta “grada” és de dues fileres de seients.
Acabo de parlar de “salts” en el torrent, però no hi ha aigua, potser si plou molt en podríem dir salts amb el que la paraula significa.
Situats ja al final de la “grada” hem de seguir uns metres per la dreta i ja s’intueix que a la base de la cinglera hi ha una escletxa; i efectivament quan hi arribem veiem l’entrada a la cova i l’oratori de Sant Josep que hi ha a l’entrada, hem de pujar un parell de metres per arribar-hi. A part de l’oratori hi ha un llibre registre a dins d’una antiga capça de galetes de “Le Mont-Saint-Michel”, ho esmento perquè aquesta capça de galetes del nord de França és l’últim que podries imaginar-te trobar en un lloc tant amagat i rebuscat. Just a l’entrada de la cova hi ha un degotall i una bonica paret de tosca que els regalims han anat creant amb el pas dels segles. Però la veritable font està a dins la cova, i també son degotalls que formen un bassal d’aigua al terra, però per entrar a dins la cova el pas, encara que factible, és força estret.
Vista la cova tornem per on hi hem vingut, i tal com he esmentat abans, en lloc de tornar a pujar per l’escletxa ho faig pujant sense cap problema el petit salt per l’esquerra del torrent (la meva dreta) i d’allí al roquisser i les fites que ens tornen al peu de les Roques de la Coca.
Anem directament a la base de les Roques on hi trobem la balma de les Roques de la Coca amb un petit mur de pedres a l’entrada.
El camí segueix per la dreta i ens apareixen els petits forats que hi ha la paret; s’acaben les Roques, i hem de seguir per la dreta, però primer girarem a l’esquerra per seguir la base de les Roques per l’altre costat, des d’on ens podem enfilar fàcilment als forats, que des d’aquest costat son unes magnifiques finestres o marcs d’uns quadres on queden emmarcada la Roca Falconera i el massís de Montserrat.
Tornem al camí i poques passes després ens plantem a una cruïlla de camins situada en un bonic roquisser. El camí segueix recta pel roquisser i aviat entra al bosc i arribem a una clara bifurcació; hem de seguir el corriol que s’enfila per la dreta.
Anem guanyant alçada, amb curtes i fàcils grimpades, combinant roquissers i bosc. El turó dels Cortins ens servirà de referència per veure com anem guanyant alçada, ja que primer el veurem per sobre i paulatinament l’anirem deixant a sota. El traçat del camí és sempre molt evident; finalment i després d’una curta grimpada sortim al roquisser final que hi ha sota el Montcau, girem a l’esquerra i seguim pujant pel roquisser en diagonal fins arribar a un nou collet, amb vistes a la vall d’Horta, seguim per la dreta i arribem al cim del Montcau, que amb els seus 1053 metres d’alçada és la segona elevació del massís de Sant Llorenç. Extraordinari mirador del Montseny, de Montserrat, del Marquet de les Roques, del Castellsapera, del turó dels Cortins i de la Falconera. En dies clars, freds i amb el Pirineu nevat, s’arriba a veure el Montsent de Pallars i tota la carena fins el pic de Peguera. També veurem les tres xemeneies de l'antiga central tèrmica de Sant Adrià dels Besós.
Contemplada la panoràmica baixem per l’altre costat, primer per un roquisser una mica inclinat i després enllacem amb el camí que segueix la carena fins el coll d’Eres.
Important nus de camins a la Mola, al coll ’Estenalles, al Montcau i al Marquet de les Roques. El 19 de maig del 1961, a iniciativa de l'activista cultural Joan Morral i Pelegrí, s'hi erigí un monòlit en honor del poeta i escriptor Joan Maragall. En un primer moment es pensà de situar el monòlit al cim de la Mola, però després es decidí fer-ho a l'emplaçament actual i amb la inscripció de dos versos del poeta: "Jo no sé lo que teniu / que us estimo tant muntanyes".
Girem a l’esquerra per seguir el marcat camí del GR5 que baixa a la font de Llor i al Marquet de les Roques.
Poques passes després el dispositiu va deixar de gravar i fins que vaig adornar-me’n vaig recórrer uns 600 metres en que va quedar gravada una línia recta que passa per la cova Simanya.
He col·locat un punt d’interès on deixa de gravar amb una fotografia del traçat correcte, un altre punt d’interès a la cruïlla amb la cova Simanya, un altre a la cruïlla on el GR5 gira a l’esquerra i finalment un altre punt d’interès on es recupera la gravació.
Per sort estem a la part més fàcil de l'itinerari, ja que seguim el GR5, seguim baixant, passem pel jaló que assenyala la desviació a l'esquerra per anar a la cova Simanya, seguim baixant i trobem un nou jaló que ens indica que el GR segueix el camí de l'esquerra en direcció al coll de Llor i al Marquet de les Roques, el seguim i arribem al punt d'interès on el dispositiu segueix gravant amb normalitat.
Aquest tram del GR5 és molt planer i molt bonic amb molt bona vista, principalment del Marquet de les Roques a sota mateix i el Queixal Corcat al davant.
Arribem a un collet previ al collet de Llor, aquí hem d’abandonar el GR5 i girar a l’esquerra per seguir un corriol que aviat veurem que no és tan marcat com el GR que seguíem, però que podem seguir sense cap problema, però és més estret. Seguim amb la panoràmica del Queixal Corcat, ara veiem perfectament "el corc" o bretxa que permet passar a l'altre costat i que segons la perspectiva no es veu que és una bretxa i de lluny sembla una foradada, però la vista més important la tenim a l’esquena, ens haurem d’anar girant per poder contemplar l’esvelt Cavall Bernat de la Vall que el tenim a sobre mateix.
Anem seguint el camí a arribem al punt on el camí creua el torrent de la Guineu, aquí podem girar a l’esquerra pocs metres per veure un bassal al llit del torrent i unes passes més amunt unes roques d’on surten uns regalims, tot plegat és la font de la Guineu; val a dir que durant aquesta caminada d’abril del 2024 l’aigua corria pel torrent.
Seguim el camí i arribem a una clariana on el camí s’eixampla força.
Després d’una estona de seguir-lo arribem de nou al punt de partida d’aquesta bonica caminada.
Des del mateix aparcament ja podem distingir a l’altre costat del torrent de la Vall la roca de l’Ocell de Paper situat a dalt la carena.
Comencem a caminar retrocedint una vintena de metres per la carretera per a girar a l’esquerra, indret d’on arrenca el camí de la Font de la Guineu, però per aquest camí (que és per on tornarem) només hem de fer-hi quatre passes mal comptades perquè immediatament hem de girar a la dreta per enfilar-nos per un corriol que va guanyant alçada pel llom de la carena i paral·lel a la carretera que lentament es va enfonsant. Aviat apareix la inconfusible imatge de la Falconera que ens anirà acompanyant durant tota aquesta pujada. Anem pujant combinant sectors per dins del bosc amb altres de roquisser que ens permeten gaudir de la panoràmica.
Gairebé imperceptiblement la carena es va estrenyent i el camí es torna una mica abrupte i el camí va sortejant les roques de dalt la carena, les esquiva per la base i en un punt pugem per una curta i molt fàcil canal que ens situa a dalt la carena, a partir d’aquí entrem a la part més bonica d’aquesta carena, perquè sortim del bosc i caminarem pel roquisser amb unes vistes espectaculars, principalment de la Sabatera, La Falconera, els Cortins i el Montcau vist des d’un angle que ens ofereix la seva espectacular paret de la cara nord i també del poc visitat pujol del Llobet.
El roquisser pel que caminem a part de bona vista també té petites grimpades, que tal com he esmentat al començament, no presenten cap mena de dificultat, més aviat donen un atractiu més a l’excursió.
A la panoràmica també s’hi afegeix les Roques de la Coca, però que pràcticament queden inadvertides sota la paret del Montcau; però a mesura que ens hi acostem van adquirint més protagonisme. Finalment hi arribem i el camí les voreja per la dreta. Vistes des de sota la seva paret també té una alçada i verticalitat considerable.
Aquestes Roques son el punt estratègic per baixar a la font del Forat, tot i que abans d’arribar-hi ja hem trobat algun corriol per la dreta que també hi deuen portar, però les esmentades Roques son una molt bona referència per baixar-hi.
Només arribar a les Roques i inclús abans de veure la balma que hi ha a sota hem de girar a la dreta i baixar inicialment per un roquisser que aviat entra al bosc; al principi s’intueix un corriol que es fa més evident a l’entrar al bosc. Seguim baixant per dins el bosc i ens trobem amb un senyal de pintura blava en un arbre. És important aquest senyal, perquè en aquest punt el corriol gira a l’esquerra i precisament el senyal ens indica que hem de seguir baixant en línia recta de cara al fons del torrent de la Coca. Hi ha rastre de camí i més d’una fita que assenyalen baixades diferents al sortir de nou a un roquisser; totes porten al torrent. Vaig baixar seguint les escorades més a l’esquerra; abans d’arribar al fons del torrent s’acaba el roquisser i torna la vegetació, primer vaig seguir un rastre que em va portar al llit del torrent just on hi ha un petit salt, que es pot baixar fàcilment per l’altre costat del torrent (que és per on vaig tornar), però vaig seguir buscant i vaig tornar al roquisser per seguir uns metres més a la dreta; allà entre la vegetació també hi ha un pas per baixar al llit del torrent, és una estreta escletxa entre dues parets de roca que t’hi baixen, aquesta escletxa estava una mica bruta de vegetació, senyal que pocs hi baixen; l’escletxa et deixa a sota el petit salt d’abans.
Ara hem de seguir pocs metres pel llit del torrent i gairebé immediatament arribem a un nou salt, molt més important que l’anterior i que es presenta inabastable; però no és cap problema perquè no l’hem de baixar, ja que per la dreta surt un corriol que planeja uns metres i que ens porta fins un espai més obert i net, on “l’olfacte” ens diu que ja hi som; però encara hem de baixar una mica per una petita grada de dos esglaons (com en els camps d’esports on saltem per anar d’una filera de seients a l’altre), doncs aquesta “grada” és de dues fileres de seients.
Acabo de parlar de “salts” en el torrent, però no hi ha aigua, potser si plou molt en podríem dir salts amb el que la paraula significa.
Situats ja al final de la “grada” hem de seguir uns metres per la dreta i ja s’intueix que a la base de la cinglera hi ha una escletxa; i efectivament quan hi arribem veiem l’entrada a la cova i l’oratori de Sant Josep que hi ha a l’entrada, hem de pujar un parell de metres per arribar-hi. A part de l’oratori hi ha un llibre registre a dins d’una antiga capça de galetes de “Le Mont-Saint-Michel”, ho esmento perquè aquesta capça de galetes del nord de França és l’últim que podries imaginar-te trobar en un lloc tant amagat i rebuscat. Just a l’entrada de la cova hi ha un degotall i una bonica paret de tosca que els regalims han anat creant amb el pas dels segles. Però la veritable font està a dins la cova, i també son degotalls que formen un bassal d’aigua al terra, però per entrar a dins la cova el pas, encara que factible, és força estret.
Vista la cova tornem per on hi hem vingut, i tal com he esmentat abans, en lloc de tornar a pujar per l’escletxa ho faig pujant sense cap problema el petit salt per l’esquerra del torrent (la meva dreta) i d’allí al roquisser i les fites que ens tornen al peu de les Roques de la Coca.
Anem directament a la base de les Roques on hi trobem la balma de les Roques de la Coca amb un petit mur de pedres a l’entrada.
El camí segueix per la dreta i ens apareixen els petits forats que hi ha la paret; s’acaben les Roques, i hem de seguir per la dreta, però primer girarem a l’esquerra per seguir la base de les Roques per l’altre costat, des d’on ens podem enfilar fàcilment als forats, que des d’aquest costat son unes magnifiques finestres o marcs d’uns quadres on queden emmarcada la Roca Falconera i el massís de Montserrat.
Tornem al camí i poques passes després ens plantem a una cruïlla de camins situada en un bonic roquisser. El camí segueix recta pel roquisser i aviat entra al bosc i arribem a una clara bifurcació; hem de seguir el corriol que s’enfila per la dreta.
Anem guanyant alçada, amb curtes i fàcils grimpades, combinant roquissers i bosc. El turó dels Cortins ens servirà de referència per veure com anem guanyant alçada, ja que primer el veurem per sobre i paulatinament l’anirem deixant a sota. El traçat del camí és sempre molt evident; finalment i després d’una curta grimpada sortim al roquisser final que hi ha sota el Montcau, girem a l’esquerra i seguim pujant pel roquisser en diagonal fins arribar a un nou collet, amb vistes a la vall d’Horta, seguim per la dreta i arribem al cim del Montcau, que amb els seus 1053 metres d’alçada és la segona elevació del massís de Sant Llorenç. Extraordinari mirador del Montseny, de Montserrat, del Marquet de les Roques, del Castellsapera, del turó dels Cortins i de la Falconera. En dies clars, freds i amb el Pirineu nevat, s’arriba a veure el Montsent de Pallars i tota la carena fins el pic de Peguera. També veurem les tres xemeneies de l'antiga central tèrmica de Sant Adrià dels Besós.
Contemplada la panoràmica baixem per l’altre costat, primer per un roquisser una mica inclinat i després enllacem amb el camí que segueix la carena fins el coll d’Eres.
Important nus de camins a la Mola, al coll ’Estenalles, al Montcau i al Marquet de les Roques. El 19 de maig del 1961, a iniciativa de l'activista cultural Joan Morral i Pelegrí, s'hi erigí un monòlit en honor del poeta i escriptor Joan Maragall. En un primer moment es pensà de situar el monòlit al cim de la Mola, però després es decidí fer-ho a l'emplaçament actual i amb la inscripció de dos versos del poeta: "Jo no sé lo que teniu / que us estimo tant muntanyes".
Girem a l’esquerra per seguir el marcat camí del GR5 que baixa a la font de Llor i al Marquet de les Roques.
Poques passes després el dispositiu va deixar de gravar i fins que vaig adornar-me’n vaig recórrer uns 600 metres en que va quedar gravada una línia recta que passa per la cova Simanya.
He col·locat un punt d’interès on deixa de gravar amb una fotografia del traçat correcte, un altre punt d’interès a la cruïlla amb la cova Simanya, un altre a la cruïlla on el GR5 gira a l’esquerra i finalment un altre punt d’interès on es recupera la gravació.
Per sort estem a la part més fàcil de l'itinerari, ja que seguim el GR5, seguim baixant, passem pel jaló que assenyala la desviació a l'esquerra per anar a la cova Simanya, seguim baixant i trobem un nou jaló que ens indica que el GR segueix el camí de l'esquerra en direcció al coll de Llor i al Marquet de les Roques, el seguim i arribem al punt d'interès on el dispositiu segueix gravant amb normalitat.
Aquest tram del GR5 és molt planer i molt bonic amb molt bona vista, principalment del Marquet de les Roques a sota mateix i el Queixal Corcat al davant.
Arribem a un collet previ al collet de Llor, aquí hem d’abandonar el GR5 i girar a l’esquerra per seguir un corriol que aviat veurem que no és tan marcat com el GR que seguíem, però que podem seguir sense cap problema, però és més estret. Seguim amb la panoràmica del Queixal Corcat, ara veiem perfectament "el corc" o bretxa que permet passar a l'altre costat i que segons la perspectiva no es veu que és una bretxa i de lluny sembla una foradada, però la vista més important la tenim a l’esquena, ens haurem d’anar girant per poder contemplar l’esvelt Cavall Bernat de la Vall que el tenim a sobre mateix.
Anem seguint el camí a arribem al punt on el camí creua el torrent de la Guineu, aquí podem girar a l’esquerra pocs metres per veure un bassal al llit del torrent i unes passes més amunt unes roques d’on surten uns regalims, tot plegat és la font de la Guineu; val a dir que durant aquesta caminada d’abril del 2024 l’aigua corria pel torrent.
Seguim el camí i arribem a una clariana on el camí s’eixampla força.
Després d’una estona de seguir-lo arribem de nou al punt de partida d’aquesta bonica caminada.
