Bonica i senzilla excursió a cavall de la Garrotxa i el Ripollès, que ens portarà fins el vèrtex geodèsic del cim del Puigsacreu, de 1112 metres d’alçada.
Cim situat en una fageda molt bonica, amb una gran vista sobre Sant Pau de Segúries i la vall del Ter. Al mateix indret hi ha una zona de pic-nic amb bans i taules de fusta; amb el curiós detall que els bancs son articulats i es poden plegar; així no es mullen (si tothom en marxar els plega). Dalt del mateix cim també hi ha dos bancs de fusta des d’on es pot gaudir còmodament de la vista panoràmica.
Durant la pujada també gaudirem d’una gran panoràmica de la vall de Bianya; en aquesta pujada hi ha dos miradors, als que aquesta ressenya no hi va, degut al dia que feia; un dia totalment hivernal, i amb la “barrufa” que s’anava apropant; un núvol blanc que lentament ho anava tapant tot.
Abans de que quedessin tapats es podia veure el puig de Sant Amand, el Taga i tota la serra Cavallera fins el pic d’Estela.
Sant Ponç d'Aulina és una església romànica inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'any 1342 apareix esmentada amb el nom de "Sancti Poncii de Olina" en una venda dels drets parroquials feta pel rei a Ramon de Bianya, abat de Sant Joan de les Abadesses. Els anys 1362 i 1372, el topònim consta ja com "Aulina".
El temple es va modificar molt entre 1758 i 1760 quan, davant l'amenaça de ruïna i la intenció de celebrar-hi culte per part del bisbe de Girona Dr. Manuel Antonio de Palmero, s'enderrocaren i reconstruïren el campanar i part dels murs. En aquell moment estava presidit per una altar barroc en el centre del qual hi havia una imatge vestida del sant titular.
Està situada dalt d'un petit turó, molt a prop de la carretera, poc abans de l'entrada al túnel de Collabós; l'indret també és molt bonic i ben conservat.
Per a situar-nos a l'inici d'aquesta caminada hem de seguir la carretera N-260 d'Olot a Sant Pau de Segúries i entre els kms 99 i 100 hi ha un indicador que ens indica el camí a Sant Ponç d’Aulina (és a pocs metres abans d'entrar al llarg túnel de Collabós.
Sortim de la carretera i immediatament hi ha molt lloc per aparcar; aquesta sortida segueix asfaltada i passa per sota la N-260 per un túnel i mena al mas de la Ferreria.
Es pot deixar el vehicle abans del túnel o després; en aquesta descripció el vaig deixar després, per la simple raó que d'aquesta manera no es veu des de la carretera.
Comencem a caminar i tornem a passar per sota el túnel i immediatament després una nova senyal ens indica el camí a Sant Ponç, que no és altre que un estret corriol que s’enfila pel dret per a superar el marge de la carretera.
Forta i dreta pujada, que dura pocs metres, ja que a continuació esdevé en un bonic camí per dins del bosc.
En pocs minuts ens plantem a la desviació on fem una curta anada i tornada fins a Sant Ponç.
En arribar a la bonica ermita de Sant Ponç d’Aulina, fa molt poca estona que caminem, perquè és un indret que convida a estar-hi una bona estona.
Desfem la curta anada i tornada i seguim pel camí, que seguim recta.
Molt aviat aquest camí o antiga pista desemboca en una pista, que seguirem per l’esquerra.
Anem guanyant alçada molt lentament tot seguint aquesta pista; hem de posar atenció, ja que podrem gaudir varies vegades d’una bonica perspectiva de l’ermita de Sant Ponç, principalment en les poques llaçades que farem.
També hem de posar atenció més amunt, ja que hem de deixar la pista en un revolt a l’esquerra, ja que haurem de seguir un camí que surt per la dreta.
L’indret està senyalitzat i també hi he posat un punt d’interès.
Si seguíssim la pista per l’esquerra també arribaríem al Puigsacreu, fent una mica de volta; en el fons és per on pensava tornar, si el mal temps no m’hagués obligat a escurçar la caminada.
Aquest camí que seguirem molta estona és molt bonic, i travessa un bonic bosc. També va guanyant alçada d’una manera molt suau i a vegades en còmodes i llargues llaçades.
Així arribem a un collet que és un important nus de camins i pistes.
Per l’esquerra arriben dues pistes, la primera és per on arribaríem si haguéssim seguit la pista que hem deixat fa una estona; l’altre és la pista principal que porta fins el Puigsacreu des de Sant Pau de Segúries.
A la dreta i en diagonal segueix una pista que ens portaria al mirador de les Pedroses; també a la dreta, i en pocs metres un camí mena al mirador d’en Gueri (està senyalitzat).
Si el temps acompanya podem anar a aquest mirador i després al de les Pedroses i des d’aquest anar directament al Puigsacreu.
En aquesta descripció, seguim recta per la pista principal, tot travessant una fageda molt bonica, i dins d’aquesta fageda arribem al replà final, on hi ha la zona de pic-nic, i a l’esquerra el petit turonet del Puigsacreu, amb els bancs, el vèrtex geodèsic, una creu i una senyera.
Un paratge molt bonic per a quedar-s’hi a dinar.
Sant Pau de Segúries queda pràcticament a sota mateix.
En aquesta ressenya cada minut feia és fred, i el dinar va quedar per una altre dia, ja que l’indret mereix tornar-hi.
Així que la tornada la vàrem fer pel mateix camí d’anada.
No és estrictament necessari tornar a passar per l’ermita de Sant Ponç, perquè el camí no hi passa, però només queda a menys d’un minut del camí; així que podem escollir si hi tornem o no.
HORARIS:
De l’aparcament a l’ermita de Sant Ponç: 20mn
De Sant Ponç al Puigsacreu: 50mn
Del Puigsacreu a l’aparcament: 55mn
TOTAL: 2h 05mn
