Pont de Llierca, Montsipòsit, 491m i Sant Grau d'Entreperes, 783 m.

 

 

Bonica i fàcil excursió per l'Alta Garrotxa amb dos objectius, un el Montsipòsit un turó de 491 metres d'alçada amb l'oratori de la Santa Creu al capdamunt, però amb nul·la panoràmica degut a la vegetació, tot i que sense aquesta massa forestal seria esplèndida ja que pujant-hi entre els arbres es veu fins i tot el Montgrí; l'altre objectiu és l'ermita de Sant Grau d'Entreperes situada a 783 metres d'alçada. 
Sant Grau d'Entreperes, antigament Santa Maria d'Entreperes, és una bonica església romànica per pertany al municipi de Sales de Llierca. La referència documental més antiga fins ara coneguda de l'església de Sant Grau data de l'any 1265, on apareix esmentada com "Sancte Marie de Intraperiis", denominació que es repeteix el 1362. 
La primitiva porta d'accés estava situada seguint la tònica general al costat de migdia. Està formada per tres arcs en degradació recolzats sobre brancals rectangulars. Segurament entrà en desús i fou cegada en el decurs dels segles XVII o XVIII amb la construcció d'una nova al costat de ponent, protegida per una àmplia porxada. 
Actualment està restaurada així com la rectoria situada al costat mateix de l'ermita. L'indret és extraordinàriament bonic i justifica àmpliament la seva visita. 
Per accedir al pont de Llierca hem de seguir la carretera de Montagut a Sadernes i a mig camí aproximadament, uns metres després del càmping de Montagut, hi ha, a l'esquerra i molt ben indicat, l'aparcament del pont de Llierca. 
Sortim de l'aparcament i travessem el pont de Llierca i pocs metres després hi ha una cruïlla de camins. 
És la cruïlla d'anada i tornada; Ara girarem a la dreta, és un camí-pista que seguirem poca estona, ja que a la primera cruïlla girarem a l'esquerra i arribarem al mas del Serrat del Pont. Habitat i amb grans horts. 
Pocs metres més amunt hi ha can Martís, també habitat temporalment. Seguim pujant i arribem a can Malleu, també habitat. 
El camí revolta la casa i queda convertit en un corriol, també molt ben marcat i segueix pujant. A l'esquerra queden les restes del que podria ser un forn de calç. 
Arribem a un petit collet o era d'en Cric. D'aquí surt un corriol a l'esquerra que en pocs minuts arriba al turó del Montsipòsit on hi ha un oratori dedicat a la Santa Creu, però no hi ha cap panoràmica degut a la vegetació, tot i que al voltant de l'oratori i hi ha un radi net de branques però no és suficient per a poder veure la panoràmica. 
Tornem a la cruïlla anterior i seguim el camí. Més amunt arribem a la confluència amb el camí dels Valencians que seguirem. 
Ara el camí és més ampla i més planer. 
Arribem a la Creu de la Ripolla, una cruïlla amb un pal informatiu. Seguim recta pel camí dels Valencians. Ara ja veiem a l'altre costat de la vall l'ermita de Sant Grau. 
La font de l'Espanyola és situat en un indret molt acollidor en una raconada del camí. 
Ara hem arribat al fons de la vall i anem girant 180 graus per tal de seguir per l'altre costat. 
En una nova raconada, però uns metres separada del camí hi ha la font del Rodoret. Seguim caminant i la proliferació d'antics camps de cultiu ens anuncia la proximitat de Sant Grau. 
Just en arribar a les ruïnes de can Diumenjó, per cert un indret amb una vista extraordinària, hem de girar a la dreta per tal d'assolir l'ermita de Sant Grau d'Entreperes. 
L'ermita està restaurada així com la rectoria annexa. Cal fruir de l'indret ja que és molt bonic. 
Molt a contracor tornarem a les ruïnes de can Diumenjó i immediatament després girarem a l'esquerra i emprendrem la forta baixada per un corriol ben marcat i senyalitzat amb marques grogues. 
Donarem la volta al gran mas habitat de can Pentinet.; el camí segueix baixant paral·lel a la pista que mena al mas. Finalment camí i pista es separen momentàniament. 
Més avall passem pel costat d'un antic forn de calç. 
Travessem la pista abans esmentada i seguim baixant. Aquest camí ens portaria a Sadernes, així que hem d'estar atents a la cruïlla que hi ha a la nostra esquerra, d'on surt un corriol menys marcat que ressegueix el curs del riu a mitja alçada i paral·lel a la carretera que va per l'altre costat del riu. 
Aquest recorregut paral·lel al riu ens portarà a les prades que hi ha al davant de les ruïnes de can Lloret i seguidament a can Jou, aquest mas amb una part reconstruïda. 
Després d'una suau i curta pujada ja veurem el pont de Llierca al que arribarem poc després. 
HORARIS: 
del pont de Llierca al Montsipòsit: 1h 10mn 
del Montsipòsit a la font de l'Espanyola: 45mn 
de la font a Sant Grau d'Entreperes: 35mn 
de Sant Grau al pont de Llierca: 2h 
TOTAL: 4h 30mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Pont de Llierca, Montsipòsit, 491m i Sant Grau d'Entreperes, 783 m. - Montagut, Catalunya (España)- GPS track

 

 

 

El Serrat, Coma de l'Arc, estanys de Tristaina i pic de l'Aspre, 2763m

El Principat d’Andorra per la seva situació permet assolir alguns cims de l’altre costat de la frontera; cims que per altre banda serien de llarga aproximació tant en vehicle com a peu, mentre que des d’Andorra tot plegat és molt més curt. 
El pic de l’Aspre de 2763 metres d’alçada és un d’ells; i a part de la seva considerable alçada queda isolat i per tant gaudeix d’una gran panoràmica i a més a més està voltat d’estanys. 
Tot i la facilitat d’accés des de l’estació d’esquí d’Ordino-Arcalís és una excursió de més de 1000 metres de desnivell, repartits pràcticament en parts iguals entre l’anada i la tornada, degut a que després de pujar al port d’Arbella hem de baixar fins fins l’estany de Petsiguer, situat pràcticament a la mateixa alçada que el punt de sortida a l’aparcament de la Coma de l'Arc, 2220 metres la Coma i 2295 l’estany Petsiguer. 
La seva esvelta silueta i aïllada situació crida l’atenció des de dalt del pic de Tristaina. Precisament des del cim destaca la panoràmica dels pics de Tristaina, Font Blanca i Malcaràs ja que els veiem des del vessant nord, oferint-nos una perspectiva poc coneguda d’aquests cims i dels forts desnivells que hi ha per aquesta vessant. 
La vista de França es perd en l’horitzó, amb la resclosa i pantà d’Izourt enfonsat 1000 metres a sota els nostres peus. També veiem el massís de la Pica d’Estats i del Certascan, però principalment destaca la perspectiva del conjunt d’estanys i estanyols de Goelha , Petsiguer i Arbella i dels de Tristaina que haurem revoltat a la pujada al coll d’Arbella. 
És una excursió molt variada i recomanable ja que ens passejarem per quatre valls: Tristaina, Arbella, Goelha i Petsiguer. 
Tècnicament l’excursió és fàcil; només en els metres finals al cim el pendent s’accentua i hi ha petites grimpades, però curtes i sense cap complicació. El camí és sempre ben marcat i gens perdedor. 
Per a situar-nos a l’inici de l’excursió hem de seguir la carretera d’Andorra la Vella a la Massana i al Serrat i la seva continuació fins l’estació d’esquí d’Ordino-Arcalís i d’allí fins l’últim aparcament de la Coma de l'Arc. 
En aquest punt hem de seguir el concorregut camí als estanys de Tristaina, llarga marxa transversal fins arribar a un collet i posterior baixadeta fins l’estany Mitjà de Tristaina, ara hem de continuar seguint el camí comú al port d’Arbella i/o al pic de Tristaina. 
Més amunt arribem a la bifurcació dels dos camins. Seguirem el de la dreta a l’esmentat port. 
Arribats al port d’Arbella, 2601m, la panoràmica s’obra al vessant N, destacant davant nostre el pic de l’Aspre, però no el podem pujar directament, haurem de revoltar-lo fins a situar-nos pràcticament al vessant N del cim. 
Sortirem del coll i seguirem el camí que baixa pràcticament fins l’estany d’Arbella, després farem una curta remuntada fins el collet de Goelha per baixar fins l’estany del mateix nom, 2390m, seguirem baixant fins l’estanyet Inferior de Goelha, 2316m. 
Ara travessarem el torrent i farem una nova remuntada fins un nou collet de 2415m. Nou descens, aquesta vegada fins els plans i estanys de Petsiguer, 2295m. En aquest bonic conjunt d’estanyols hi ha també varis orris en un estat una mica precari. 
Ara comença pròpiament la pujada al cim. 
Hem de passar a la dreta dels estanys i veurem un pendent herbós que va a buscar el llom de la muntanya. Pujarem per aquest indret amb petites grimpades fins arribar a l’aresta cimera. Hi ha un sender marcat fins dalt del cim. 
Gaudirem àmpliament de la panoràmica d’aquest cim i tornarem pel mateix camí d’anada, en la que haurem de remuntar fins assolir novament el port d’Arbella, òbviament estarem més temps a la tornada que a l’anada des dels estanys de Petsiguer fins el port d’Arbella, ja que a l’anada és baixada i a la tornada és pujada. 
HORARIS: 
De la Coma al port d’Arbella: 1h 10mn 
Del port d’Arbella als estanys de Petsiguer: 1h 10mn 
Dels estanys de Petsiguer al pic de l’Aspre: 1h 15mn 
Del cim als estanys de Petsiguer: 55mn 
Dels estanys de Petsiguer al port d’Arbella: 1h 45mn 
Del port d’Arbella a l’aparcament de la Coma: 50mn 
TOTAL: 7h 05mn.
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Arinsal, Coma de l'Arc, estanys de Tristaina i pic de l'Aspre, 2763m - El Serrat, Ordino (Andorra)- GPS track