Bonmatí, Ermita de Sant Julià del Llor, Capella de Sant Pere Màrtir, torrent de la Canova i restes miners
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona de la Selva al Wikiloc, podeu escriure al cercador de rutes d’aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "laselvajsp" i us apareixeran totes.
Curta i plàcida caminada per la comarca de la Selva, concretament des del municipi de Bonmatí amb intenció de pujar fins a l’església de Sant Julià del Llor, conèixer una mica el passat miner de la zona i a la tornada fer un corregut de ribera seguint els torrents de Bàscara i de la Canova.
És una excursió fàcil per pistes i camins, amb moltes cruïlles i poques indicacions. Només durant una estona, a la part final del recorregut, coincidirem amb la ruta BTT20 i els seus jalons.
Sant Julià és un gran mirador de la vall del Ter i de les Guilleries. També des d’alguns punts del recorregut veurem, a la llunyania, el campanar i l’antena que hi ha a Sant Julià.
Les Mines de Bonmatí, també conegudes com a Mines del Puig, són un conjunt d'antigues explotacions mineres situades al terme de Sant Julià del Llor i Bonmatí. Van tenir una gran importància històrica a la zona, especialment a finals del segle XIX i centrades principalment en l'extracció de tres materials; la barita (que era el més destacat de l’explotació), la galena (un mineral de plom molt abundant als marbres de la zona) i ferro.
Les mines van ser propietat de Manel Bonmatí i van comptar amb diversos nivells d'excavació. Un dels elements més emblemàtics que s'hi conserven és el conegut com a pou de la Tomasa, que té una profunditat d'uns 60 metres i servia per a l'extracció del mineral
L’església de Sant Julià de Llor. Es troba documentada l'any 949. Va ser reconstruïda al segle XII en estil romànic i va passar a formar part de les possessions del monestir d'Amer. Al segle XIV s'hi van tornar a fer reformes. Va arribar molt malmesa a la fi del segle XIX. Amb la construcció de la colònia Bonmatí i el repoblament del terme, la capella va ser restaurada i ampliada (1889). Al costat de l'església hi ha la rectoria, habitada, i el cementiri.
Aquí faré un esment a les dues campanes (que toquen quarts i hores).
La petita es diu Maria Gràcia, fa 40cms de diàmetre a la base i 33cms d’alçada i pesa uns 40kg. Les inscripcions hi diuen: “1733 - AVE MARIA GRACIA PLENA. CORO. FONEDOR (fosa a Can Coromines d’Olot)”. En relleu hi ha les figures de Sant Miquel, Sant Julià i Sant Agustí. S’utilitza pels tocs litúrgics i per als tocs dels quarts.
La campana gran es diu Juliana i té un diàmetre a la base de 76cms, una alçada de 63cms i pesa uns 200kg. Fou fosa a Vic a can Miquel Forcada l’abril de 1886.
Les inscripcions (que es poden intuir des del cementiri mirant-la) hi diuen:
“A FULGORE ET TEMPESTATE LIBERA NOS DOMINE (dels llamps i dels temporals, allibera’ns Senyor) - LEONE XIII PONTIF. REGNANTE (manant el papa Lleó XIII) - THOMAE SIVILLA DIAEU ESPISCOP (Tomàs Sivilla el nostre bisbe) - AN DOM. MDCCCLVI MENS APRIL (a l’any del senyor 1856) - MICHEL FORCADA VIVENCIS FUSSIT (Miquel Forcada de Vic l’ha fosa) - JOAQUIM MINISTRAL PARROCUS HOC BENEDIXIT CYMBALU SUB NOMINIBUS JULIANI M., MARIE ET AUGUSTINI (Joaquim Ministral, rector d’aquí, beneí la campana amb els noms de Julià, màrtir, Maria i Agustí) - PATRIXIS LAURENTIO RIUBRUGENT ET JOACHIMA TRIAS (Padrins: Llorenç Riubrugent i Joaquima Trias)”. En relleu hi ha les figures d’una creu, de la Mare de Déu, de Sant Julià i de Sant Agustí. Té unes anses dobles i s’utilitza per als tocs litúrgics i pel toc de les hores. El mecanisme de toc és un martell elèctric.
Curiosament la campana és de l’època de Lleó XIII.
La capella de Sant Pere Màrtir és un petit oratori al costat del camí i en mig del bosc, construït sobre les ruïnes d’una antiga capella. Una finestreta enreixada permet veure la imatge del sant, situada a l'interior d'una fornícula pintada de color blau. Sota la finestreta hi ha una placa que identifica la capella. La iconografia del sant consta d'un personatge masculí aureolat amb la mà dreta assenyalant el cel i la mà esquerra sostenint un llibre obert. El seu hàbit és el dominic, basat en les robes blanques i negres, i el seu instrument de martiri és un ganivet que porta clavat al cap. A l'entorn de l'oratori hi ha uns escalons i un banc per seure.
El “sant” és un dominic inquisidor italià (Verona 1206 - Milà 1252) que perseguí la religió d'arrel paleocristiana dels Bons Homes, l'anomenada “heretgia càtara”. Fou canonitzat el 1253, un any després que morís assassinat. Segons el martirologi, convertia a la gent amb la seva prèdica. Durant el seu martiri, a cops de destral, es diu que va caldre degollar-lo perquè callés.
NOTA: Em semblava que m’estava fent vell, però en aquesta caminada he vist que ja ho soc; he fet una errada imperdonable; en el mapa indica el símbol d’un mirador en mig d’un camí sortint de Sant Julià; i jo innocent m’he encaminat a veure aquest lloc; he arribat exactament a l’indret que marca el mapa, però no hi ha mirador ni res. Després mirant el mapa amb més calma he vist que el senyal de mirador corresponia precisament a Sant Julià, però que en el mapa aquest símbol queda desplaçat (ho he indicat en el punt d’interès corresponent) i aquesta errada no afecta per res al recorregut perquè era una anada i tornada que no cal fer.
Per començar la caminada ens hem de situar al municipi de Bonmatí, on podem aparcar en qualsevol carrer. He escollit el carrer d’Ipso Lauro (nom antic del Llor) mogut per la singularitat del topònim i perquè està al davant de l’escola Sant Jordi (a les escoles normalment hi ha lloc per aparcar) i a tocar de la plaça de Josep Massana.
0:00 Carrer d’Ipso Lauro, comencem a caminar i arribem a l’esmentada plaça, on hi ha una bonica escultura de bronca de Sant Jordi i el drac en memòria de les víctimes de la guerra civil. Creuem la plaça i passem pel costat de l’església de Santa Maria, que de tant moderna costa endevinar que és una església. Passada l’església arribem al carrer de l’Aulina, que seguim per l’esquerra i ens plantem davant de l’aulina monumental de Can Muné, que dona nom al carrer i que va ser plantada fa dos-cents. Està al mig d’una petita plaça amb una font. Al seu redós hi ha crescut la urbanització Massana.
Seguim el carrer fins que s’acaba
Seguim el carrer fins que s’acaba, el carrer i el poble, girem a la dreta i immediatament ho fem per l’esquerra per seguir un camí que s’endinsa per dins del bosc. Pocs metres després arribem a una cruïlla i seguim recta fins que desemboquem en una pista que seguirem per l’esquerra i cinquanta metres després seguirem per la dreta.
Hem d’estar atents al punt d’interès, perquè després d’uns cent metres seguint aquesta segona pista just a la dreta hi ha les restes rovellades d’una instal·lació minera que s’aboca a un gran pou, que podria ser el pou de la Tomasa, esmentat anteriorment.
Pocs metres després arribem a una cruïlla on farem una curta anada i tornada per l’esquerra per anar fins un runam miner.
0:25 Runam miner. La vegetació ho va tapant tot, però encara podem observar un amuntegament de pedres, i si ens hi enfilem veurem l’inici d’una rasa, de la que d’aquí uns minuts en veurem l’altre extrem.
Tornem a la pista i pocs metres després ens enfilem a un petit talús de l’esquerra per veure la mateixa rasa des de l’altre extrem.
Anem seguint i poc després, al costat d’una torre elèctrica, per la dreta, arrenca un camí que planeja fins una nova cruïlla; aquí hem de seguir per l’esquerra i immediatament també ho farem per l’esquerra per començar la pujada final a Sant Julià.
El camí ens deixa a una pista asfaltada que seguim per la dreta, creuem una cadena i poc després fem unes passes a l’esquerra per arribar a Sant Julià.
0:50 Sant Julià del Llor. Contemplem l’indret, on el millor és la panoràmica, ja que l’església queda força tapada pel cementiri; també hi ha una antena, però queda una mica apartada. La rectoria està habitada i també limita una mica els moviments per l’esplanada.
Tornem a la cruïlla anterior i seguim el camí que va perdent alçada. Arribem a una cruïlla i seguim baixant pel camí de l’esquerra i pocs metres després també ho fem per l’esquerra.
Cent metres després arribem a una cruïlla on hem de girar a la dreta. Aquí és on vaig seguir recta per una confusió en la interpretació del mapa.
Seguim doncs per la dreta seguint un camí que ens porta a la reixa d’entrada al mas del Collell, però abans d’arribar-hi girem a l’esquerra per seguir un camí que va pujant i que ens porta a una cruïlla, on enllacem amb la ruta BTT20; seguim la pista de la dreta i arribem a la capella.
1:20 Capella de Sant Pere Màrtir. L’indret, en mig del bosc i convida a fer-hi una aturada asseguts al banc de pedra que hi ha al costat.
Una vegada descansats seguim per la pista. Arribem a una cruïlla i seguim per la dreta, uns tres-cents metres més endavant també ho fem per la dreta; aquest és el punt més alt de la caminada. Comencem a perdre alçada.
Quatre-cents metres més endavant en una nova cruïlla també seguim per la dreta, iniciant una bonica caminada per una pista amb molt bona vista; entre l’arbrada sobresurt el campanar de Sant Julià.
Quatre-cents metres més endavant hem d’estar atents a la nostra esquerra perquè just a l’esquerra de la pista hi ha una doble boca de pou miner.
Arribem a una cruïlla davant de Can Rigau, abandonem la ruta BTT20, que segueix per l’esquerra.
Seguim per la dreta fins passat Can Rigau on girem a l’esquerra per seguir una pista que ens porta fins una de les entrades a Can Rigau; just davant la tanca girem a la dreta per seguir un filat que va donant la volta als camps del mas, on hi ha cavalls pasturant.
Anirem observant que la vegetació ha anat canviant, hem abandonat els boscos de pins i alzines i ara ens trobem caminant en mig de vegetació de ribera.
Arribem al torrent de Bàscara, el creuem i la propera cruïlla seguim per la dreta i tornem a creuar l’esmentat torrent que poc després s’ajunta amb el de la Canova, que anem seguint per la dreta fins que el creuem per passar a la vorera esquerra; caminem uns metres a tocar de la llera.
Arribem a una cruïlla i seguim per la dreta fins una nova cruïlla on girem a la dreta, tornem a creuar el torrent i emprenem una curta i forta pujada que ens deixa en una pista que seguim per l’esquerra, un parell de llaçades ens permet guanyar una mica d’alçada. Arribem a una cruïlla, on seguim una pista per la dreta que ens porta a una nova cruïlla, també seguim per la dreta travessant una riera; curta pujada que ens deixa de nou a Bonmatí, concretament al carrer de la Pujada de la Vista Alegre, que seguim per la dreta.
A la primera cruïlla girem a l’esquerra per arribar novament a la plaça de Josep Massana i seguidament a l’aparcament.
2:35 Aparcament.
Ruta circular des de Església de Bonmatí passant per:
- Ermita de Sant Julià del Llor (2.2 km)
- Capella de Sant Pere Màrtir (3.8 km)
Curta i plàcida caminada per la comarca de la Selva, concretament des del municipi de Bonmatí amb intenció de pujar fins a l’església de Sant Julià del Llor, conèixer una mica el passat miner de la zona i a la tornada fer un corregut de ribera seguint els torrents de Bàscara i de la Canova.
És una excursió fàcil per pistes i camins, amb moltes cruïlles i poques indicacions. Només durant una estona, a la part final del recorregut, coincidirem amb la ruta BTT20 i els seus jalons.
Sant Julià és un gran mirador de la vall del Ter i de les Guilleries. També des d’alguns punts del recorregut veurem, a la llunyania, el campanar i l’antena que hi ha a Sant Julià.
Les Mines de Bonmatí, també conegudes com a Mines del Puig, són un conjunt d'antigues explotacions mineres situades al terme de Sant Julià del Llor i Bonmatí. Van tenir una gran importància històrica a la zona, especialment a finals del segle XIX i centrades principalment en l'extracció de tres materials; la barita (que era el més destacat de l’explotació), la galena (un mineral de plom molt abundant als marbres de la zona) i ferro.
Les mines van ser propietat de Manel Bonmatí i van comptar amb diversos nivells d'excavació. Un dels elements més emblemàtics que s'hi conserven és el conegut com a pou de la Tomasa, que té una profunditat d'uns 60 metres i servia per a l'extracció del mineral
L’església de Sant Julià de Llor. Es troba documentada l'any 949. Va ser reconstruïda al segle XII en estil romànic i va passar a formar part de les possessions del monestir d'Amer. Al segle XIV s'hi van tornar a fer reformes. Va arribar molt malmesa a la fi del segle XIX. Amb la construcció de la colònia Bonmatí i el repoblament del terme, la capella va ser restaurada i ampliada (1889). Al costat de l'església hi ha la rectoria, habitada, i el cementiri.
Aquí faré un esment a les dues campanes (que toquen quarts i hores).
La petita es diu Maria Gràcia, fa 40cms de diàmetre a la base i 33cms d’alçada i pesa uns 40kg. Les inscripcions hi diuen: “1733 - AVE MARIA GRACIA PLENA. CORO. FONEDOR (fosa a Can Coromines d’Olot)”. En relleu hi ha les figures de Sant Miquel, Sant Julià i Sant Agustí. S’utilitza pels tocs litúrgics i per als tocs dels quarts.
La campana gran es diu Juliana i té un diàmetre a la base de 76cms, una alçada de 63cms i pesa uns 200kg. Fou fosa a Vic a can Miquel Forcada l’abril de 1886.
Les inscripcions (que es poden intuir des del cementiri mirant-la) hi diuen:
“A FULGORE ET TEMPESTATE LIBERA NOS DOMINE (dels llamps i dels temporals, allibera’ns Senyor) - LEONE XIII PONTIF. REGNANTE (manant el papa Lleó XIII) - THOMAE SIVILLA DIAEU ESPISCOP (Tomàs Sivilla el nostre bisbe) - AN DOM. MDCCCLVI MENS APRIL (a l’any del senyor 1856) - MICHEL FORCADA VIVENCIS FUSSIT (Miquel Forcada de Vic l’ha fosa) - JOAQUIM MINISTRAL PARROCUS HOC BENEDIXIT CYMBALU SUB NOMINIBUS JULIANI M., MARIE ET AUGUSTINI (Joaquim Ministral, rector d’aquí, beneí la campana amb els noms de Julià, màrtir, Maria i Agustí) - PATRIXIS LAURENTIO RIUBRUGENT ET JOACHIMA TRIAS (Padrins: Llorenç Riubrugent i Joaquima Trias)”. En relleu hi ha les figures d’una creu, de la Mare de Déu, de Sant Julià i de Sant Agustí. Té unes anses dobles i s’utilitza per als tocs litúrgics i pel toc de les hores. El mecanisme de toc és un martell elèctric.
Curiosament la campana és de l’època de Lleó XIII.
La capella de Sant Pere Màrtir és un petit oratori al costat del camí i en mig del bosc, construït sobre les ruïnes d’una antiga capella. Una finestreta enreixada permet veure la imatge del sant, situada a l'interior d'una fornícula pintada de color blau. Sota la finestreta hi ha una placa que identifica la capella. La iconografia del sant consta d'un personatge masculí aureolat amb la mà dreta assenyalant el cel i la mà esquerra sostenint un llibre obert. El seu hàbit és el dominic, basat en les robes blanques i negres, i el seu instrument de martiri és un ganivet que porta clavat al cap. A l'entorn de l'oratori hi ha uns escalons i un banc per seure.
El “sant” és un dominic inquisidor italià (Verona 1206 - Milà 1252) que perseguí la religió d'arrel paleocristiana dels Bons Homes, l'anomenada “heretgia càtara”. Fou canonitzat el 1253, un any després que morís assassinat. Segons el martirologi, convertia a la gent amb la seva prèdica. Durant el seu martiri, a cops de destral, es diu que va caldre degollar-lo perquè callés.
NOTA: Em semblava que m’estava fent vell, però en aquesta caminada he vist que ja ho soc; he fet una errada imperdonable; en el mapa indica el símbol d’un mirador en mig d’un camí sortint de Sant Julià; i jo innocent m’he encaminat a veure aquest lloc; he arribat exactament a l’indret que marca el mapa, però no hi ha mirador ni res. Després mirant el mapa amb més calma he vist que el senyal de mirador corresponia precisament a Sant Julià, però que en el mapa aquest símbol queda desplaçat (ho he indicat en el punt d’interès corresponent) i aquesta errada no afecta per res al recorregut perquè era una anada i tornada que no cal fer.
Per començar la caminada ens hem de situar al municipi de Bonmatí, on podem aparcar en qualsevol carrer. He escollit el carrer d’Ipso Lauro (nom antic del Llor) mogut per la singularitat del topònim i perquè està al davant de l’escola Sant Jordi (a les escoles normalment hi ha lloc per aparcar) i a tocar de la plaça de Josep Massana.
0:00 Carrer d’Ipso Lauro, comencem a caminar i arribem a l’esmentada plaça, on hi ha una bonica escultura de bronca de Sant Jordi i el drac en memòria de les víctimes de la guerra civil. Creuem la plaça i passem pel costat de l’església de Santa Maria, que de tant moderna costa endevinar que és una església. Passada l’església arribem al carrer de l’Aulina, que seguim per l’esquerra i ens plantem davant de l’aulina monumental de Can Muné, que dona nom al carrer i que va ser plantada fa dos-cents. Està al mig d’una petita plaça amb una font. Al seu redós hi ha crescut la urbanització Massana.
Seguim el carrer fins que s’acaba
Seguim el carrer fins que s’acaba, el carrer i el poble, girem a la dreta i immediatament ho fem per l’esquerra per seguir un camí que s’endinsa per dins del bosc. Pocs metres després arribem a una cruïlla i seguim recta fins que desemboquem en una pista que seguirem per l’esquerra i cinquanta metres després seguirem per la dreta.
Hem d’estar atents al punt d’interès, perquè després d’uns cent metres seguint aquesta segona pista just a la dreta hi ha les restes rovellades d’una instal·lació minera que s’aboca a un gran pou, que podria ser el pou de la Tomasa, esmentat anteriorment.
Pocs metres després arribem a una cruïlla on farem una curta anada i tornada per l’esquerra per anar fins un runam miner.
0:25 Runam miner. La vegetació ho va tapant tot, però encara podem observar un amuntegament de pedres, i si ens hi enfilem veurem l’inici d’una rasa, de la que d’aquí uns minuts en veurem l’altre extrem.
Tornem a la pista i pocs metres després ens enfilem a un petit talús de l’esquerra per veure la mateixa rasa des de l’altre extrem.
Anem seguint i poc després, al costat d’una torre elèctrica, per la dreta, arrenca un camí que planeja fins una nova cruïlla; aquí hem de seguir per l’esquerra i immediatament també ho farem per l’esquerra per començar la pujada final a Sant Julià.
El camí ens deixa a una pista asfaltada que seguim per la dreta, creuem una cadena i poc després fem unes passes a l’esquerra per arribar a Sant Julià.
0:50 Sant Julià del Llor. Contemplem l’indret, on el millor és la panoràmica, ja que l’església queda força tapada pel cementiri; també hi ha una antena, però queda una mica apartada. La rectoria està habitada i també limita una mica els moviments per l’esplanada.
Tornem a la cruïlla anterior i seguim el camí que va perdent alçada. Arribem a una cruïlla i seguim baixant pel camí de l’esquerra i pocs metres després també ho fem per l’esquerra.
Cent metres després arribem a una cruïlla on hem de girar a la dreta. Aquí és on vaig seguir recta per una confusió en la interpretació del mapa.
Seguim doncs per la dreta seguint un camí que ens porta a la reixa d’entrada al mas del Collell, però abans d’arribar-hi girem a l’esquerra per seguir un camí que va pujant i que ens porta a una cruïlla, on enllacem amb la ruta BTT20; seguim la pista de la dreta i arribem a la capella.
1:20 Capella de Sant Pere Màrtir. L’indret, en mig del bosc i convida a fer-hi una aturada asseguts al banc de pedra que hi ha al costat.
Una vegada descansats seguim per la pista. Arribem a una cruïlla i seguim per la dreta, uns tres-cents metres més endavant també ho fem per la dreta; aquest és el punt més alt de la caminada. Comencem a perdre alçada.
Quatre-cents metres més endavant en una nova cruïlla també seguim per la dreta, iniciant una bonica caminada per una pista amb molt bona vista; entre l’arbrada sobresurt el campanar de Sant Julià.
Quatre-cents metres més endavant hem d’estar atents a la nostra esquerra perquè just a l’esquerra de la pista hi ha una doble boca de pou miner.
Arribem a una cruïlla davant de Can Rigau, abandonem la ruta BTT20, que segueix per l’esquerra.
Seguim per la dreta fins passat Can Rigau on girem a l’esquerra per seguir una pista que ens porta fins una de les entrades a Can Rigau; just davant la tanca girem a la dreta per seguir un filat que va donant la volta als camps del mas, on hi ha cavalls pasturant.
Anirem observant que la vegetació ha anat canviant, hem abandonat els boscos de pins i alzines i ara ens trobem caminant en mig de vegetació de ribera.
Arribem al torrent de Bàscara, el creuem i la propera cruïlla seguim per la dreta i tornem a creuar l’esmentat torrent que poc després s’ajunta amb el de la Canova, que anem seguint per la dreta fins que el creuem per passar a la vorera esquerra; caminem uns metres a tocar de la llera.
Arribem a una cruïlla i seguim per la dreta fins una nova cruïlla on girem a la dreta, tornem a creuar el torrent i emprenem una curta i forta pujada que ens deixa en una pista que seguim per l’esquerra, un parell de llaçades ens permet guanyar una mica d’alçada. Arribem a una cruïlla, on seguim una pista per la dreta que ens porta a una nova cruïlla, també seguim per la dreta travessant una riera; curta pujada que ens deixa de nou a Bonmatí, concretament al carrer de la Pujada de la Vista Alegre, que seguim per la dreta.
A la primera cruïlla girem a l’esquerra per arribar novament a la plaça de Josep Massana i seguidament a l’aparcament.
2:35 Aparcament.
Ruta circular des de Església de Bonmatí passant per:
- Ermita de Sant Julià del Llor (2.2 km)
- Capella de Sant Pere Màrtir (3.8 km)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada