Monestir de Sant Salvi de Cladells, Santa Margarida de Vallors, Mare de Déu del Pedró, Roques del Rei i turó dels Maquis.
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona de la Selva al Wikiloc podeu escriure al cercador de rutes d’aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "laselvajsp" i us apareixeran totes.
Bonica i interessant caminada per la comarca de la Selva a cavall dels termes municipals Sant Hilari Sacalm i Santa Coloma de Farners.
Caminarem per boscos i carenes de les Guilleries tot seguint pistes, menys per pujar a les Roques del Rei i al turó dels Maquis, on seguirem uns corriols ben marcats.
Gaudirem d’una extensa i dilatada panoràmica, principalment des de les Roques del Rei, amb les Agudes i el Pla de la Calma omnipresents durant tot el recorregut, i inclús a la llunyania es veu el mar i el castell de Montsoriu.
És una caminada fàcil, però de recorregut una mica llarg i d’un desnivell acumulat de més de cinc-metres i el GPS és gairebé imprescindible perquè el recorregut està ple de trencalls.
Sortint del monestir de Sant Salvi de Cladells, passarem per indrets força interessants, com la Pedra dels Evangelis, la font de Badia, Santa Margarida de Vallors, turó dels Maquis, ermita de la Mare de Déu del Pedró i les Roques del Rei, que forma part del llistat dels “100 cims” de la FEEC.
Sant Salvi de Cladells era un convent franciscà construït a partir d'una ermita referenciada des del 1282 i dedicada al bisbe i màrtir Sant Salvi. Amb el trasllat de relíquies del Sant des de Roma l'any 1591 l'ermita va esdevenir monestir. El 1690 va ser donada pel marquès de Rupit als franciscans que hi van fundar un convent.
El segle XVIII es refà l'edifici i el 1801 l'església. Deu anys més tard el lloc és devastat pels francesos, els monjos es refugien a Sant Francesc de Girona. Amb la desamortització de Mendizàbal (1835) la comunitat fou dispersada i el monestir abandonat. Temps després passà a ser propietat dels pares Agustins de Calella que van custodiar els arxius fins que van ser destruïts durant la guerra civil de 1936.
És un edifici senzill i auster, d’una nau capçada amb absis semicircular i dues capelles laterals a cada costat. Té un campanar d’espadanya de dos ulls. Al seu costat hi ha un claustre, al voltant del qual hi havia les cel·les dels monjos.
Des de fa més de trenta anys pertany al grup Can Caballé, empresa que organitza esdeveniments relacionats amb l’esbarjo i tota mena de celebracions.
Santa Margarida de Vallors. Les primeres notícies històriques de la Vall de Vallors, es troben en dos preceptes concedits els anys 886 i 889 pels reis francs a la Seu de Girona. Tot i això, fins a l’any 939 l’Ermita de Santa Margarida de Vallors no es troba com existent. A més a més, cal remarcar que el 14 de juliol de 1183 el bisbe Pere de Redorta va consagrar de nou la nova església de tres absis dedicats a Santa Margarida d’Antioquia, Santa Maria i Santa Magdalena, segons consta en l’acte de consagració, i té uns Goigs dedicats.
Després d’un llarg període de temps, entre els anys 1680-1743, es va renovar l’antic temple del segle XII amb la construcció d’una façana nova, l’ampliació de les capelles laterals, la construcció d’una sagristia, del presbiteri i d’un campanar sobre la façana.
Després vingué el declivi i el deteriorament, i no va ser fins l’any 1991 quan es va iniciar una campanya per a la restauració de l’ermita. Les obres per tal de restablir la seva bellesa original van comptar amb l’ajut econòmic del Departament de Cultura de la Generalitat, conjuntament amb la Diputació de Girona, el Bisbat de Vic, la Parròquia de Sant Hilari Sacalm i de donatius dels veïns del municipi, que generosament també van aportar el seu entusiasme i treball per tal de recuperar aquest lloc.
Així doncs, no és d’estranyar que amb motiu de la inauguració de les reformes, el diumenge dia 6 de setembre de 1992 s’hi apleguessin unes 800 persones.
A la porta de l’església s’hi arriba baixant unes escales i al davant hi ha el cementiri.
Cal remarcar que l’indret és molt bonic, amb una gran vista panoràmica.
Ermita de la Mare de Déu del Pedró. Tot i tenir-ne constància des del 1285, l'edifici actual és fruit d'una restauració del 1520 i d'una ampliació del 1619.
És de planta rectangular i d’una sola nau. Va ser restaurada el 1971.
L'altar compta amb la imatge de la Verge del Padró, del segle XVII, de tradició gòtica i formes abarrocades. Se celebra un concorregut aplec el tercer diumenge de juny. La devoció a aquesta marededéu té diversos Goigs dedicats.
Son destacables uns contraforts que hi ha a la part sud, que semblen fets amb les pedres de l'antic temple.
Per les espitlleres del costat de la porta es pot veure l’interior de l’ermita i un lateral carregat d’exvots.
És un lloc de pas de la Ruta de les 10 Ermites. Ruta que al llarg de 66 km permet visitar les 10 ermites que li donen nom: Sant Andreu de Castanyet, Santa Bàrbara, Santa Creu d’Horta, Mare de Déu del Padró, Santa Margarida de Vallors, Sant Miquel de Cladells, Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda, Sant Pere Cercada, Sant Iscle, monestir de la Mare de Déu d’Argimon i Mare de Déu de Farners.
La Pedra dels Evangelis, situada a 654 metres, es troba entre els municipis de Santa Coloma de Farners i de Sant Hilari Sacalm i és una fita natural d'un metre i mig d'alçada que té gravades les sigles ML+MA inscrites a la cara plana. Per algunes fonts, són les inicials dels propietaris de les finques que fitava la pedra, que també fitava els límits entre les parròquies de sant Miquel de Cladells i Santa Margarida de Vallors i, per tant, entre els bisbats de Girona i de Vic.
Per situar-nos a Salvi de Cladells hem de seguir la carretera C-25 fins la sortida 217 (Sant Miquel de Cladells), seguir al N i enllaçar al cap de pocs metres amb la GI-551, seguir-la per la dreta, poc després passa per sota el viaducte de l’esmentada C-25 i acte seguit, en mig d’una curta recta, hi ha un cartell que assenyala a l’esquerra “al Monestir de Sant Salvi de Cladells”.
NOTA: És important llegir i seguir aquestes indicacions, ja que després de l’enllaç amb la GI-551 el Google Maps et vol portar per llocs que no existeixen.
Iniciem la pujada seguint una pista, tornant a passar per sota la C-25 (ara per un túnel), durant uns 2,5km; la pista, que està en molt bon estat, va guanyant alçada fins arribar a l’esmentat monestir.
0:00 Monestir de Sant Salvi de Cladells, 491m. Abans de començar la caminada o en finalitzar-la, si està obert, podem fer una ullada al recinte, ja que és molt bonic, l’església, el patí i el primer pis amb el claustre, amb les Agudes com a teló de fons.
Sortim de l’esplanada del davant del monestir fent les primeres passes seguint per on hem vingut, però només abandonar el recinte, just quan aquesta comença una curta baixada, hem de seguir una pista secundària que arrenca per la dreta.
Anem pujant per la pista, més amunt enllacem amb una pista principal que seguim per la dreta durant uns tres-cents metres.
Arribem a una cruïlla on la pista gira a la dreta per anar al Mas del Vilar. En aquesta cruïlla farem l’anada i tornada principal de tot l’itinerari. Ara seguirem per l’esquerra i tornarem per una pista secundària que ve de front.
Anem caminant en direcció ponent durant uns vuit-cents metres, fins que arribem a un punt on hi ha un cartell que adverteix que està prohibit escalar les Roques del Rei i pintar les pedres. Aquí la pista gira al N, en aquest punt si girem la vista a l’esquerra veurem un petit roquisser en mig del bosc, en apropem a la primera pedra que hi ha a tocar de la pista.
0:30 Pedra del Evangelis, 654m. És un gran bloc d’un metre i mig d’alçada, amb una cara plana on hi ha gravades les lletres descrites a l’inici.
Tornem a la pista i ara ja veiem enlairades les Roques del Rei i les seves parets.
Seguim una mica més i arribem a una cruïlla, seguim per l’esquerra la pista que baixa, poc després nova cruïlla i fem el mateix. Quatre-cents metres després en una nova cruïlla seguim per la dreta, creuem el torrent de Santa Margarida, on la pista fa un gir de 180 graus i a pocs metres trobem la font al costat de la pista.
0:45 Font de Badia. Degut a les pluges d’aquest any (2026) la font raja generosament amb un bon raig d’aigua fresca, al damunt del broc hi ha una rajola amb el nom de la font.
Seguim per la pista i arribem al Mas el Solà, en procés de reconstrucció, però les obres semblen aturades, tot i que hi ha un hort que no sembla abandonat. Passem a tocar el mas i la pista segueix per l’altre costat, a pocs metres hi ha una cruïlla i una mina d’aigua al costat mateix de la pista; seguim la pista de la dreta; uns vuit-cents metres més endavant arribem a una cruïlla, hem de girar 180 a la dreta, però primer seguirem recta per apropar-nos
En un parell de minuts al bonic indret de l’ermita.
1:05 Santa Margarida de Vallors, 665m. Indret molt bonic, amb l’ermita situada en un replà amb molt bona vista, una gran esplanada i l’antic hostal. Ens passegem per llogarret, baixem les escales fins la porta de l’ermita, una petita raconada, amb la porta l’església a un costat i el cementiri a l’altre; tornem a pujar i reculem fins la cruïlla anterior; anem seguint la pista que va pujant suaument, però sense aturador. Hi ha un punt on una esllavissada de roques gairebé la tallat, però es pot passar sense cap problema, hi ha alguna cruïlla, però el recorregut per la pista que seguim no ofereix cap dubte, inclús en un revolt de 180 graus a l’esquerra que hi ha més endavant, com tampoc en un altre revolt, també de 180 graus, aquesta vegada a la dreta.
Així arribem al collet de la Pomereda, 819m, que és un important nus de pistes; hem de seguir per l’esquerra, però primer girarem a la dreta i no seguirem una antiga pista que hi ha, sinó que anirem per un corriol ben mercat, que en un parell de minuts ens deixa dalt del turó.
1:45 Turó dels Maquis, 822m. No té pràcticament vista, però un recent cartell de fusta amb el nom de l’indret en lletres negres ens assenyala que no estem en un indret perdut en mig del bosc. Tornem al collet i seguim pujant, arribem a una nova important cruïlla de camins, seguim recta, si seguíssim per la dreta arribaríem directament al collet dels Republicans, però no passaríem per l’ermita de la Mare de Déu del Pedró.
Anem seguint i arribem a una nova cruïlla, hem de continuar per la dreta, però primer seguirem la pista de l’esquerra uns metres fins que ens desviem a la dreta per seguir un curt corriol que ens deixa directament a l’ermita.
2:05 Ermita de la Mare de Déu del Pedró, 914m. Situada dalt d’un petit turó voltat de bosc trobem aquesta ermita amb una gran esplanada al darrera.
Vist l’indret tornem a la cruïlla anterior, anem seguint, passem per una plantació d’avets i arribem al collet.
2:15 Collet dels Republicans, 884m. Seguim recta i arribem a una nova cruïlla. Per l’esquerra unes fites ens assenyalen el corriol que ens portaria dalt del vèrtex geodèsic de Goteres de 925m referència 299102001, però està totalment cobert de vegetació, i pujar-hi ho deixarem per una altre ocasió.
A la dreta tenim dues pistes, hem de seguir per la segona, la que baixa i immediatament seguirem també per la dreta una altre pista que segueix baixant.
Tornem a passar per una plantació d’avets i poc després arribem a Can Cigala, un altre mas en procés de reconstrucció, que també sembla abandonada, Aquí hem de girar a l’esquerra per passar per davant del mas, però primer seguirem recta per anar a les Roques del Rei. Hi ha una altre plantació d’avets a la dreta i a continuació girem a la dreta per vorejar uns metres la plantació i immediatament veiem unes marques que semblen de GR a l’esquerra que assenyalen l’inici d’un camí que s’enfila de valent muntanya amunt, és la primera i única gran pujada de tot el recorregut. El camí desemboca a una pista que s’acaba en un gran mirador, el camí segueix uns metres més per la dreta fins sortir a l’impressionant mirador de les Roques.
2:45 Roques del Rei, 852m. Cim inclòs a la llista dels “100 cims” de la FEEC.
Hi ha una gran creu de ferro i una de més petita mig trencada. La vista és excepcional tal com ja s’ha esmentat a l’inici. L’indret mereix una bona aturada contemplativa.
Tornem fins a Can Cigala, hi passem per davant i hem de continuar per un camí una mica brut al començament, però que de seguida es converteix en pista. Arribem a una cruïlla i seguim per la dreta fent un gir de 180 graus; uns dos-cents metres després, en una nova cruïlla seguim baixant per l’esquerra.
Vuit-cents metres després, en una altre plantació d’avets hem de seguir per l’esquerra, seguint una antiga pista que ens portarà fins la cruïlla d’anada i tornada de l’inici.
Seguirem l’itinerari d’anada fins el final.
3:40 Sant Salvi de Cladells.
Ruta circular des de Monestir de Sant Salvi de Cladells passant per:
- Pedra dels Evangelis (1.9 km)
- Font de Badia (2.9 km)
- Mina d'aigua (3.4 km)
- Ermita de Santa Margarida de Vallors (4.4 km)
- Turó dels Maquis (6.8 km)
- Ermita de la Mare de Déu del Pedró (8.4 km)
- Collet dels Republicans (9.1 km)
- Can Cigala (10.2 km)
- Les Roques del Rei (10.6 km)
Bonica i interessant caminada per la comarca de la Selva a cavall dels termes municipals Sant Hilari Sacalm i Santa Coloma de Farners.
Caminarem per boscos i carenes de les Guilleries tot seguint pistes, menys per pujar a les Roques del Rei i al turó dels Maquis, on seguirem uns corriols ben marcats.
Gaudirem d’una extensa i dilatada panoràmica, principalment des de les Roques del Rei, amb les Agudes i el Pla de la Calma omnipresents durant tot el recorregut, i inclús a la llunyania es veu el mar i el castell de Montsoriu.
És una caminada fàcil, però de recorregut una mica llarg i d’un desnivell acumulat de més de cinc-metres i el GPS és gairebé imprescindible perquè el recorregut està ple de trencalls.
Sortint del monestir de Sant Salvi de Cladells, passarem per indrets força interessants, com la Pedra dels Evangelis, la font de Badia, Santa Margarida de Vallors, turó dels Maquis, ermita de la Mare de Déu del Pedró i les Roques del Rei, que forma part del llistat dels “100 cims” de la FEEC.
Sant Salvi de Cladells era un convent franciscà construït a partir d'una ermita referenciada des del 1282 i dedicada al bisbe i màrtir Sant Salvi. Amb el trasllat de relíquies del Sant des de Roma l'any 1591 l'ermita va esdevenir monestir. El 1690 va ser donada pel marquès de Rupit als franciscans que hi van fundar un convent.
El segle XVIII es refà l'edifici i el 1801 l'església. Deu anys més tard el lloc és devastat pels francesos, els monjos es refugien a Sant Francesc de Girona. Amb la desamortització de Mendizàbal (1835) la comunitat fou dispersada i el monestir abandonat. Temps després passà a ser propietat dels pares Agustins de Calella que van custodiar els arxius fins que van ser destruïts durant la guerra civil de 1936.
És un edifici senzill i auster, d’una nau capçada amb absis semicircular i dues capelles laterals a cada costat. Té un campanar d’espadanya de dos ulls. Al seu costat hi ha un claustre, al voltant del qual hi havia les cel·les dels monjos.
Des de fa més de trenta anys pertany al grup Can Caballé, empresa que organitza esdeveniments relacionats amb l’esbarjo i tota mena de celebracions.
Santa Margarida de Vallors. Les primeres notícies històriques de la Vall de Vallors, es troben en dos preceptes concedits els anys 886 i 889 pels reis francs a la Seu de Girona. Tot i això, fins a l’any 939 l’Ermita de Santa Margarida de Vallors no es troba com existent. A més a més, cal remarcar que el 14 de juliol de 1183 el bisbe Pere de Redorta va consagrar de nou la nova església de tres absis dedicats a Santa Margarida d’Antioquia, Santa Maria i Santa Magdalena, segons consta en l’acte de consagració, i té uns Goigs dedicats.
Després d’un llarg període de temps, entre els anys 1680-1743, es va renovar l’antic temple del segle XII amb la construcció d’una façana nova, l’ampliació de les capelles laterals, la construcció d’una sagristia, del presbiteri i d’un campanar sobre la façana.
Després vingué el declivi i el deteriorament, i no va ser fins l’any 1991 quan es va iniciar una campanya per a la restauració de l’ermita. Les obres per tal de restablir la seva bellesa original van comptar amb l’ajut econòmic del Departament de Cultura de la Generalitat, conjuntament amb la Diputació de Girona, el Bisbat de Vic, la Parròquia de Sant Hilari Sacalm i de donatius dels veïns del municipi, que generosament també van aportar el seu entusiasme i treball per tal de recuperar aquest lloc.
Així doncs, no és d’estranyar que amb motiu de la inauguració de les reformes, el diumenge dia 6 de setembre de 1992 s’hi apleguessin unes 800 persones.
A la porta de l’església s’hi arriba baixant unes escales i al davant hi ha el cementiri.
Cal remarcar que l’indret és molt bonic, amb una gran vista panoràmica.
Ermita de la Mare de Déu del Pedró. Tot i tenir-ne constància des del 1285, l'edifici actual és fruit d'una restauració del 1520 i d'una ampliació del 1619.
És de planta rectangular i d’una sola nau. Va ser restaurada el 1971.
L'altar compta amb la imatge de la Verge del Padró, del segle XVII, de tradició gòtica i formes abarrocades. Se celebra un concorregut aplec el tercer diumenge de juny. La devoció a aquesta marededéu té diversos Goigs dedicats.
Son destacables uns contraforts que hi ha a la part sud, que semblen fets amb les pedres de l'antic temple.
Per les espitlleres del costat de la porta es pot veure l’interior de l’ermita i un lateral carregat d’exvots.
És un lloc de pas de la Ruta de les 10 Ermites. Ruta que al llarg de 66 km permet visitar les 10 ermites que li donen nom: Sant Andreu de Castanyet, Santa Bàrbara, Santa Creu d’Horta, Mare de Déu del Padró, Santa Margarida de Vallors, Sant Miquel de Cladells, Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda, Sant Pere Cercada, Sant Iscle, monestir de la Mare de Déu d’Argimon i Mare de Déu de Farners.
La Pedra dels Evangelis, situada a 654 metres, es troba entre els municipis de Santa Coloma de Farners i de Sant Hilari Sacalm i és una fita natural d'un metre i mig d'alçada que té gravades les sigles ML+MA inscrites a la cara plana. Per algunes fonts, són les inicials dels propietaris de les finques que fitava la pedra, que també fitava els límits entre les parròquies de sant Miquel de Cladells i Santa Margarida de Vallors i, per tant, entre els bisbats de Girona i de Vic.
Per situar-nos a Salvi de Cladells hem de seguir la carretera C-25 fins la sortida 217 (Sant Miquel de Cladells), seguir al N i enllaçar al cap de pocs metres amb la GI-551, seguir-la per la dreta, poc després passa per sota el viaducte de l’esmentada C-25 i acte seguit, en mig d’una curta recta, hi ha un cartell que assenyala a l’esquerra “al Monestir de Sant Salvi de Cladells”.
NOTA: És important llegir i seguir aquestes indicacions, ja que després de l’enllaç amb la GI-551 el Google Maps et vol portar per llocs que no existeixen.
Iniciem la pujada seguint una pista, tornant a passar per sota la C-25 (ara per un túnel), durant uns 2,5km; la pista, que està en molt bon estat, va guanyant alçada fins arribar a l’esmentat monestir.
0:00 Monestir de Sant Salvi de Cladells, 491m. Abans de començar la caminada o en finalitzar-la, si està obert, podem fer una ullada al recinte, ja que és molt bonic, l’església, el patí i el primer pis amb el claustre, amb les Agudes com a teló de fons.
Sortim de l’esplanada del davant del monestir fent les primeres passes seguint per on hem vingut, però només abandonar el recinte, just quan aquesta comença una curta baixada, hem de seguir una pista secundària que arrenca per la dreta.
Anem pujant per la pista, més amunt enllacem amb una pista principal que seguim per la dreta durant uns tres-cents metres.
Arribem a una cruïlla on la pista gira a la dreta per anar al Mas del Vilar. En aquesta cruïlla farem l’anada i tornada principal de tot l’itinerari. Ara seguirem per l’esquerra i tornarem per una pista secundària que ve de front.
Anem caminant en direcció ponent durant uns vuit-cents metres, fins que arribem a un punt on hi ha un cartell que adverteix que està prohibit escalar les Roques del Rei i pintar les pedres. Aquí la pista gira al N, en aquest punt si girem la vista a l’esquerra veurem un petit roquisser en mig del bosc, en apropem a la primera pedra que hi ha a tocar de la pista.
0:30 Pedra del Evangelis, 654m. És un gran bloc d’un metre i mig d’alçada, amb una cara plana on hi ha gravades les lletres descrites a l’inici.
Tornem a la pista i ara ja veiem enlairades les Roques del Rei i les seves parets.
Seguim una mica més i arribem a una cruïlla, seguim per l’esquerra la pista que baixa, poc després nova cruïlla i fem el mateix. Quatre-cents metres després en una nova cruïlla seguim per la dreta, creuem el torrent de Santa Margarida, on la pista fa un gir de 180 graus i a pocs metres trobem la font al costat de la pista.
0:45 Font de Badia. Degut a les pluges d’aquest any (2026) la font raja generosament amb un bon raig d’aigua fresca, al damunt del broc hi ha una rajola amb el nom de la font.
Seguim per la pista i arribem al Mas el Solà, en procés de reconstrucció, però les obres semblen aturades, tot i que hi ha un hort que no sembla abandonat. Passem a tocar el mas i la pista segueix per l’altre costat, a pocs metres hi ha una cruïlla i una mina d’aigua al costat mateix de la pista; seguim la pista de la dreta; uns vuit-cents metres més endavant arribem a una cruïlla, hem de girar 180 a la dreta, però primer seguirem recta per apropar-nos
En un parell de minuts al bonic indret de l’ermita.
1:05 Santa Margarida de Vallors, 665m. Indret molt bonic, amb l’ermita situada en un replà amb molt bona vista, una gran esplanada i l’antic hostal. Ens passegem per llogarret, baixem les escales fins la porta de l’ermita, una petita raconada, amb la porta l’església a un costat i el cementiri a l’altre; tornem a pujar i reculem fins la cruïlla anterior; anem seguint la pista que va pujant suaument, però sense aturador. Hi ha un punt on una esllavissada de roques gairebé la tallat, però es pot passar sense cap problema, hi ha alguna cruïlla, però el recorregut per la pista que seguim no ofereix cap dubte, inclús en un revolt de 180 graus a l’esquerra que hi ha més endavant, com tampoc en un altre revolt, també de 180 graus, aquesta vegada a la dreta.
Així arribem al collet de la Pomereda, 819m, que és un important nus de pistes; hem de seguir per l’esquerra, però primer girarem a la dreta i no seguirem una antiga pista que hi ha, sinó que anirem per un corriol ben mercat, que en un parell de minuts ens deixa dalt del turó.
1:45 Turó dels Maquis, 822m. No té pràcticament vista, però un recent cartell de fusta amb el nom de l’indret en lletres negres ens assenyala que no estem en un indret perdut en mig del bosc. Tornem al collet i seguim pujant, arribem a una nova important cruïlla de camins, seguim recta, si seguíssim per la dreta arribaríem directament al collet dels Republicans, però no passaríem per l’ermita de la Mare de Déu del Pedró.
Anem seguint i arribem a una nova cruïlla, hem de continuar per la dreta, però primer seguirem la pista de l’esquerra uns metres fins que ens desviem a la dreta per seguir un curt corriol que ens deixa directament a l’ermita.
2:05 Ermita de la Mare de Déu del Pedró, 914m. Situada dalt d’un petit turó voltat de bosc trobem aquesta ermita amb una gran esplanada al darrera.
Vist l’indret tornem a la cruïlla anterior, anem seguint, passem per una plantació d’avets i arribem al collet.
2:15 Collet dels Republicans, 884m. Seguim recta i arribem a una nova cruïlla. Per l’esquerra unes fites ens assenyalen el corriol que ens portaria dalt del vèrtex geodèsic de Goteres de 925m referència 299102001, però està totalment cobert de vegetació, i pujar-hi ho deixarem per una altre ocasió.
A la dreta tenim dues pistes, hem de seguir per la segona, la que baixa i immediatament seguirem també per la dreta una altre pista que segueix baixant.
Tornem a passar per una plantació d’avets i poc després arribem a Can Cigala, un altre mas en procés de reconstrucció, que també sembla abandonada, Aquí hem de girar a l’esquerra per passar per davant del mas, però primer seguirem recta per anar a les Roques del Rei. Hi ha una altre plantació d’avets a la dreta i a continuació girem a la dreta per vorejar uns metres la plantació i immediatament veiem unes marques que semblen de GR a l’esquerra que assenyalen l’inici d’un camí que s’enfila de valent muntanya amunt, és la primera i única gran pujada de tot el recorregut. El camí desemboca a una pista que s’acaba en un gran mirador, el camí segueix uns metres més per la dreta fins sortir a l’impressionant mirador de les Roques.
2:45 Roques del Rei, 852m. Cim inclòs a la llista dels “100 cims” de la FEEC.
Hi ha una gran creu de ferro i una de més petita mig trencada. La vista és excepcional tal com ja s’ha esmentat a l’inici. L’indret mereix una bona aturada contemplativa.
Tornem fins a Can Cigala, hi passem per davant i hem de continuar per un camí una mica brut al començament, però que de seguida es converteix en pista. Arribem a una cruïlla i seguim per la dreta fent un gir de 180 graus; uns dos-cents metres després, en una nova cruïlla seguim baixant per l’esquerra.
Vuit-cents metres després, en una altre plantació d’avets hem de seguir per l’esquerra, seguint una antiga pista que ens portarà fins la cruïlla d’anada i tornada de l’inici.
Seguirem l’itinerari d’anada fins el final.
3:40 Sant Salvi de Cladells.
Ruta circular des de Monestir de Sant Salvi de Cladells passant per:
- Pedra dels Evangelis (1.9 km)
- Font de Badia (2.9 km)
- Mina d'aigua (3.4 km)
- Ermita de Santa Margarida de Vallors (4.4 km)
- Turó dels Maquis (6.8 km)
- Ermita de la Mare de Déu del Pedró (8.4 km)
- Collet dels Republicans (9.1 km)
- Can Cigala (10.2 km)
- Les Roques del Rei (10.6 km)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada