Urb. Els Caus (Obac), Les Vendranes, El Lleonard, Cingle Gros i Petit i Miradors del Cingle Moliner
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona de Sant Llorenç i l’Obac al Wikiloc, podeu escriure al cercador de rutes d'aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "santllorençjsp" i us apareixeran totes
Bonica i contrastada excursió, que podrien dividir en dues parts ben diferenciades.
La primera consistirà en descendir al fons del torrent del Teix per fer-hi un interessant caminada per dins del bosc que ens portarà primer al mas de les Vendranes i després al pou i ruïnes del Lleonard; un recorregut per la zona més despoblada de l’Obac; excepte aquests dos masos (el Lleonard pràcticament invisible degut a la vegetació que se’l va menjant) on només veurem una basta extensió d’arbres i vegetació.
La segona part, serà tot el contrari, caminarem per dalt la carena i anirem apropant-nos a varis sortints de la cinglera, amb unes vistes espectaculars, principalment del massís de Montserrat al davant mateix i el municipi de Vacarisses als nostres peus. Però també veurem el Pirineu i varis dels turons més emblemàtics de l’Obac, com el Castellsapera, el Paller de Tot l’Any, la Roca Salvatge i el castell de Bocs.
Tot el recorregut el farem per camins i pistes ben marcats, menys per anar el Cingle Petit, tot i que hi ha un corriol, aquest és el menys marcat de tota la caminada.
Per situar-nos a l’inici de l’excursió ens hem de situar a la carretera o camí veïnal que va de Vacarisses a la collada de l’Obac passant per la urbanització dels Caus (VC-013). Just on hi ha la fita del km 2 hi ha un petit aparcament a la dreta (en sentit a la collada de l’Obac) on just hi caben un parell de cotxes.
0:00 Km 2 de la carretera VC-013, 529m. Seguirem uns cent metres la carretera en direcció a la collada de l’Obac, fins l’inici d’un camí molt marcat que puja per l’esquerra. Cent metres més per aquest camí i arribem a dalt la carena, per on passa una pista i on farem l’anada i tornada general de l’itinerari.
Ara seguim la pista per la dreta que comença a perdre alçada.
Després de cent metres arribem a una cruïlla i seguim baixant per l’esquerra (per la dreta aniríem a la urbanització els Caus, d’on hauríem de sortir si no hi ha lloc a l’aparcament, fent una mica de volta).
Anem baixant per la pista, arribem al fons de la vall i la pista fa un gir de 180 graus a l’esquerra. Una estona després creuem el torrent del Teix. Pràcticament planegem i la vall es va obrint i comencem a passar per antics camps. Deixem a la dreta una bassa lleugerament enlairada i arribem al mas.
0:35 Les Vendranes, 409m. Situada en un indret molt bonic. És una gran casa pairal dins el terme de Vacarisses, i una de les més aïllades (amb permís de les properes ruïnes del Lleonard),
El seu estat de conservació és fora bo degut a la cura que en tenen els seus actuals propietaris.
Se’n té constància des del segle XIV i conserva el seu aspecte de certa fortificació, ja que està totalment tancada per murs que feien la funció de muralla.
Va ser profundament remodelada a principis del segle XIX gràcies al bon moment que vivia la vinya en aquell moment. Fins l'any 1952 s’hi va mantenir l'explotació agrícola a càrrec de la família del masover.
La porta que dona accés al recinte està tancada i impedeix veure’n la porta principal i la façana de l’edifici.
La pista gira a la dreta i nosaltres seguirem el camí i les marques de pintura que rodegen el mas per l’esquerra. Just abans de començar a seguir-lo hi ha una gran alzina, ben conservada i amb una gran branca apuntalada, però gairebé al seu costat hi ha una gran soca que segurament deuria ser la base de l’alzina monumental que assenyalen els mapes.
Iniciem la caminada per aquest bonic camí que segueix baixant fins que travessa el torrent de les Vendranes.
0:45 Gorg i salt de les Vendranes, 363m. Hi ha un petit salt d’aigua amb un grog; no sempre hi baixa aigua, però en el cas d’aquesta excursió hi havia aigua al torrent.
Hem arribat al punt més baix del recorregut, a partir d’ara començarem a remuntar suaument.
Poca estona després arribem a una cruïlla, en un arbre hi ha un cartell que ens indica un estret corriol a la dreta vers el pou del Lleonard. Un recorregut molt curt ens hi porta.
0:55 Pou del Lleonard. Al blog del David Hernández, “Amagatalls de Sant Llorenç del Munt i l’Obac” hi ha una entrada del juny del 2018 on esmenta aquest pou i la obertura del corriol que hi mena: “ Obert un camí que dona accés al pou dels horts del Lleonard” l’autor fa un extens i encomiable relat de la recerca d’aquest pou i de l’últim habitant del mas, recuperant el camí i netejant l’entorn del pou.
Actualment el camí segueix obert, però la vegetació torna a encerclar el pou. El seu estat voltat de vegetació actualment torna a ser una mica precari; degut a les pluges de l’any 2025 i 2026 el pou estava ple pràcticament fins a dalt de tot.
Vist el pou tornem al camí. Ara tenim una bona perspectiva del mas de les Vendranes, que sobresurt d’entre la vegetació i situat dalt d’un petit turó. Immediatament arribem a les ruïnes.
1:00 Ruïnes del Lleonard, 377m. Antic mas pràcticament derruït situat en una petita esplanada sobre un cingle que domina el pas del torrent del Lleonart. Es tracta d'una construcció de planta més o menys quadrada, que tenia una planta semi-soterrània més primer pis i golfes. Antigament aquest mas era conegut com a mas Còdol; a les acaballes del segle XVI començà a ser conegut com a mas Ferreres i posteriorment mas Lleonard.
Fins l'any 1973 era habitat per en Joan Espunya. Any en que una torrentada es va endur les feixes on es trobaven els horts. Davant el dubte de si refer els marges o abandonar-lo, va optar per la segona. A partir d’aquí va començar el procés de ruïna del Lleonard que l'ha deixat en l'actual estat. Fins el mateix any 1973 encara es feia vi als dos cups que encara es conserven.
A partir d’aquí el camí comença a guanyar alçada per un camí molt bonic; més endavant el pendent s’accentua amb un seguit de curtes llaçades; després el pendent es va suavitzant i arribem al coll.
1:20 Coll del Lleonard, 463m. Aquí abandonem les marques de pintura que des de les Vendranes ens acompanyàvem, que giren a la dreta en direcció a la Torrota de Vacarisses. Iniciem la segona part de la caminada seguint el marcat camí de l’esquerra que va resseguint el llom de la carena.
Hem d’estar atents, uns dos-cents metres després, a un poc marcat corriol que hi ha a la dreta.
El seguim caminant per damunt el llom d’un estrep que es separa de la carena principal. Hi a ha un parell o tres d’indrets on la vegetació tapa el corriol, però es poc seguir igualment, perquè poques passes després el recuperem. De sobte sortim del bosc i ens trobem en un roquisser al caire de la cinglera.
1:30 Cingle Petit, 485m. Espectacular mirador amb Montserrat davant del nas i amb Vacarisses literalment a sota els peus amb l’església i el seu esvelt campanar lleugerament a l’esquerra. La panoràmica només la tapa una mica la cinglera del Cingle Gros que tenim a l’esquerra. Per la dreta veiem la inconfusible Torrota de Vacarisses i el Pirineu al fons.
Deixem aquest mirador i tornem al camí principal i el seguim quatre-cents metres més fins la propera cruïlla; aquí no cal estar tan atents com en l’anterior perquè el camí per la dreta és força marcat.
El seguim i repetim la jugada anterior, anem caminant per dins del bosc fins que el deixem endarrere i ens trobem de nou en un roquisser al caire de la cinglera.
1:45 Cingle Gros, 526m. Aquest mirador encara és més espectacular que l’anterior. Ara tenim el campanar de Vacarisses a sota mateix. Fent un salt podríem entrar-hi per la finestra de les campanes. De Montserrat es veu perfectament el Monestir i el de les Benetes. Un indret que reclama fer-hi una bona aturada contemplativa.
Tornem al camí principal, que aviat fa un gir de 90 graus a la dreta i que ens ofereix unes grans vistes de la casa Nova de l’Obac amb la Mola al darrera, del Castell de Bocs, del Castellsapera, el Paller de Tot l’Any i de la Roca Salvatge. Finalment arribem al coll.
1:55 Coll de la Roquera, 518m. Important cruïlla de camins, per la dreta baixa un camí directa a Vacarisses (aquest nom ve de “roca”, no de “rockera”, que té un altre significat).
Sota un arbre hi ha un petit oratori dedicat a la verge de Montserrat, per aquest motiu també és conegut com el coll de la Moreneta.
Aquest oratori va ser instal·lat el 16 de desembre del 2023 per commemorar la “Peregrinació Patriòtica i Nadalenca Terrassa Montserrat” de l’any 2018.
Sortim del coll fent una curta i forta pujada, sortim a un roquisser on hem d’abandonar el camí per fer un gir de 90 graus a la dreta (pot haver-hi una fita). Seguim aquest camí, que s’apropa a la cinglera. Uns dos-cents metres després el camí gira lleugerament a l’esquerra i nosaltres seguim recta per un rastre que ens porta novament a una punta de la cinglera.
2:05 Cingle del Moliner, mirador 1, 540m. Nou i espectacular mirador. Per la dreta veiem el Cingle Gros i la seva cinglera i per l’esquerra la gran paret del Mirador 2 del Cingle del Moliner. També veiem Vacarisses a sota mateix, però ara l’església i el campanar no es veuen perquè el Cingle Gros els tapa. Seguim veient Montserrat i la Torrota de Vacarisses.
Tornem per on hem vingut fins a enllaçar amb el rastre que hem abandonat per anar al mirador (també hi ha un rastre que va directament al Mirador 2, però passa per indrets una mica exposats).
Recuperat el camí que havíem deixat arribem al final d’aquest camí, indret on també hi arriba una pista, que seguirem, però primer girarem a la dreta per seguir un corriol que ens porta al mirador.
2:15 Cingle del Moliner, mirador 2, 545m. Nou mirador de Montserrat i de Vacarisses i del curiós mirador 1, que vist des d’aquesta perspectiva sembla un amuntegament de rocs inestables.
Tornem a l’inici de la pista i només ens resta anar-la seguint gaudint del paisatge, amb les Vendranes a vista d'ocell; també veiem el temptador i planer cim del Cingle del Moliner, de 557m, al que hi hagués anat si hagués vist un corriol o rastre que hi portés, però em va semblar que el bosc estava força brut (al menys els primers metres) i el vaig deixar per una altre ocasió, però el cim i la carena que hi porta son realment temptadors.
Després d’una forta davallada per la pista arribem a la cruïlla d’anada i tornada de l’inici de la caminada i seguim fins l’aparcament.
2:40 Aparcament.
Ruta circular des de La Bauma passant per:
- Masia les Vendranes (2.9 km)
- Gorg de les Vendranes (3.3 km)
- El Lleonard (3.8 km)
- Coll del Lleonard (4.5 km)
- Cingle Gros (5.6 km)
- Coll de la Roquera (6.4 km)
Bonica i contrastada excursió, que podrien dividir en dues parts ben diferenciades.
La primera consistirà en descendir al fons del torrent del Teix per fer-hi un interessant caminada per dins del bosc que ens portarà primer al mas de les Vendranes i després al pou i ruïnes del Lleonard; un recorregut per la zona més despoblada de l’Obac; excepte aquests dos masos (el Lleonard pràcticament invisible degut a la vegetació que se’l va menjant) on només veurem una basta extensió d’arbres i vegetació.
La segona part, serà tot el contrari, caminarem per dalt la carena i anirem apropant-nos a varis sortints de la cinglera, amb unes vistes espectaculars, principalment del massís de Montserrat al davant mateix i el municipi de Vacarisses als nostres peus. Però també veurem el Pirineu i varis dels turons més emblemàtics de l’Obac, com el Castellsapera, el Paller de Tot l’Any, la Roca Salvatge i el castell de Bocs.
Tot el recorregut el farem per camins i pistes ben marcats, menys per anar el Cingle Petit, tot i que hi ha un corriol, aquest és el menys marcat de tota la caminada.
Per situar-nos a l’inici de l’excursió ens hem de situar a la carretera o camí veïnal que va de Vacarisses a la collada de l’Obac passant per la urbanització dels Caus (VC-013). Just on hi ha la fita del km 2 hi ha un petit aparcament a la dreta (en sentit a la collada de l’Obac) on just hi caben un parell de cotxes.
0:00 Km 2 de la carretera VC-013, 529m. Seguirem uns cent metres la carretera en direcció a la collada de l’Obac, fins l’inici d’un camí molt marcat que puja per l’esquerra. Cent metres més per aquest camí i arribem a dalt la carena, per on passa una pista i on farem l’anada i tornada general de l’itinerari.
Ara seguim la pista per la dreta que comença a perdre alçada.
Després de cent metres arribem a una cruïlla i seguim baixant per l’esquerra (per la dreta aniríem a la urbanització els Caus, d’on hauríem de sortir si no hi ha lloc a l’aparcament, fent una mica de volta).
Anem baixant per la pista, arribem al fons de la vall i la pista fa un gir de 180 graus a l’esquerra. Una estona després creuem el torrent del Teix. Pràcticament planegem i la vall es va obrint i comencem a passar per antics camps. Deixem a la dreta una bassa lleugerament enlairada i arribem al mas.
0:35 Les Vendranes, 409m. Situada en un indret molt bonic. És una gran casa pairal dins el terme de Vacarisses, i una de les més aïllades (amb permís de les properes ruïnes del Lleonard),
El seu estat de conservació és fora bo degut a la cura que en tenen els seus actuals propietaris.
Se’n té constància des del segle XIV i conserva el seu aspecte de certa fortificació, ja que està totalment tancada per murs que feien la funció de muralla.
Va ser profundament remodelada a principis del segle XIX gràcies al bon moment que vivia la vinya en aquell moment. Fins l'any 1952 s’hi va mantenir l'explotació agrícola a càrrec de la família del masover.
La porta que dona accés al recinte està tancada i impedeix veure’n la porta principal i la façana de l’edifici.
La pista gira a la dreta i nosaltres seguirem el camí i les marques de pintura que rodegen el mas per l’esquerra. Just abans de començar a seguir-lo hi ha una gran alzina, ben conservada i amb una gran branca apuntalada, però gairebé al seu costat hi ha una gran soca que segurament deuria ser la base de l’alzina monumental que assenyalen els mapes.
Iniciem la caminada per aquest bonic camí que segueix baixant fins que travessa el torrent de les Vendranes.
0:45 Gorg i salt de les Vendranes, 363m. Hi ha un petit salt d’aigua amb un grog; no sempre hi baixa aigua, però en el cas d’aquesta excursió hi havia aigua al torrent.
Hem arribat al punt més baix del recorregut, a partir d’ara començarem a remuntar suaument.
Poca estona després arribem a una cruïlla, en un arbre hi ha un cartell que ens indica un estret corriol a la dreta vers el pou del Lleonard. Un recorregut molt curt ens hi porta.
0:55 Pou del Lleonard. Al blog del David Hernández, “Amagatalls de Sant Llorenç del Munt i l’Obac” hi ha una entrada del juny del 2018 on esmenta aquest pou i la obertura del corriol que hi mena: “ Obert un camí que dona accés al pou dels horts del Lleonard” l’autor fa un extens i encomiable relat de la recerca d’aquest pou i de l’últim habitant del mas, recuperant el camí i netejant l’entorn del pou.
Actualment el camí segueix obert, però la vegetació torna a encerclar el pou. El seu estat voltat de vegetació actualment torna a ser una mica precari; degut a les pluges de l’any 2025 i 2026 el pou estava ple pràcticament fins a dalt de tot.
Vist el pou tornem al camí. Ara tenim una bona perspectiva del mas de les Vendranes, que sobresurt d’entre la vegetació i situat dalt d’un petit turó. Immediatament arribem a les ruïnes.
1:00 Ruïnes del Lleonard, 377m. Antic mas pràcticament derruït situat en una petita esplanada sobre un cingle que domina el pas del torrent del Lleonart. Es tracta d'una construcció de planta més o menys quadrada, que tenia una planta semi-soterrània més primer pis i golfes. Antigament aquest mas era conegut com a mas Còdol; a les acaballes del segle XVI començà a ser conegut com a mas Ferreres i posteriorment mas Lleonard.
Fins l'any 1973 era habitat per en Joan Espunya. Any en que una torrentada es va endur les feixes on es trobaven els horts. Davant el dubte de si refer els marges o abandonar-lo, va optar per la segona. A partir d’aquí va començar el procés de ruïna del Lleonard que l'ha deixat en l'actual estat. Fins el mateix any 1973 encara es feia vi als dos cups que encara es conserven.
A partir d’aquí el camí comença a guanyar alçada per un camí molt bonic; més endavant el pendent s’accentua amb un seguit de curtes llaçades; després el pendent es va suavitzant i arribem al coll.
1:20 Coll del Lleonard, 463m. Aquí abandonem les marques de pintura que des de les Vendranes ens acompanyàvem, que giren a la dreta en direcció a la Torrota de Vacarisses. Iniciem la segona part de la caminada seguint el marcat camí de l’esquerra que va resseguint el llom de la carena.
Hem d’estar atents, uns dos-cents metres després, a un poc marcat corriol que hi ha a la dreta.
El seguim caminant per damunt el llom d’un estrep que es separa de la carena principal. Hi a ha un parell o tres d’indrets on la vegetació tapa el corriol, però es poc seguir igualment, perquè poques passes després el recuperem. De sobte sortim del bosc i ens trobem en un roquisser al caire de la cinglera.
1:30 Cingle Petit, 485m. Espectacular mirador amb Montserrat davant del nas i amb Vacarisses literalment a sota els peus amb l’església i el seu esvelt campanar lleugerament a l’esquerra. La panoràmica només la tapa una mica la cinglera del Cingle Gros que tenim a l’esquerra. Per la dreta veiem la inconfusible Torrota de Vacarisses i el Pirineu al fons.
Deixem aquest mirador i tornem al camí principal i el seguim quatre-cents metres més fins la propera cruïlla; aquí no cal estar tan atents com en l’anterior perquè el camí per la dreta és força marcat.
El seguim i repetim la jugada anterior, anem caminant per dins del bosc fins que el deixem endarrere i ens trobem de nou en un roquisser al caire de la cinglera.
1:45 Cingle Gros, 526m. Aquest mirador encara és més espectacular que l’anterior. Ara tenim el campanar de Vacarisses a sota mateix. Fent un salt podríem entrar-hi per la finestra de les campanes. De Montserrat es veu perfectament el Monestir i el de les Benetes. Un indret que reclama fer-hi una bona aturada contemplativa.
Tornem al camí principal, que aviat fa un gir de 90 graus a la dreta i que ens ofereix unes grans vistes de la casa Nova de l’Obac amb la Mola al darrera, del Castell de Bocs, del Castellsapera, el Paller de Tot l’Any i de la Roca Salvatge. Finalment arribem al coll.
1:55 Coll de la Roquera, 518m. Important cruïlla de camins, per la dreta baixa un camí directa a Vacarisses (aquest nom ve de “roca”, no de “rockera”, que té un altre significat).
Sota un arbre hi ha un petit oratori dedicat a la verge de Montserrat, per aquest motiu també és conegut com el coll de la Moreneta.
Aquest oratori va ser instal·lat el 16 de desembre del 2023 per commemorar la “Peregrinació Patriòtica i Nadalenca Terrassa Montserrat” de l’any 2018.
Sortim del coll fent una curta i forta pujada, sortim a un roquisser on hem d’abandonar el camí per fer un gir de 90 graus a la dreta (pot haver-hi una fita). Seguim aquest camí, que s’apropa a la cinglera. Uns dos-cents metres després el camí gira lleugerament a l’esquerra i nosaltres seguim recta per un rastre que ens porta novament a una punta de la cinglera.
2:05 Cingle del Moliner, mirador 1, 540m. Nou i espectacular mirador. Per la dreta veiem el Cingle Gros i la seva cinglera i per l’esquerra la gran paret del Mirador 2 del Cingle del Moliner. També veiem Vacarisses a sota mateix, però ara l’església i el campanar no es veuen perquè el Cingle Gros els tapa. Seguim veient Montserrat i la Torrota de Vacarisses.
Tornem per on hem vingut fins a enllaçar amb el rastre que hem abandonat per anar al mirador (també hi ha un rastre que va directament al Mirador 2, però passa per indrets una mica exposats).
Recuperat el camí que havíem deixat arribem al final d’aquest camí, indret on també hi arriba una pista, que seguirem, però primer girarem a la dreta per seguir un corriol que ens porta al mirador.
2:15 Cingle del Moliner, mirador 2, 545m. Nou mirador de Montserrat i de Vacarisses i del curiós mirador 1, que vist des d’aquesta perspectiva sembla un amuntegament de rocs inestables.
Tornem a l’inici de la pista i només ens resta anar-la seguint gaudint del paisatge, amb les Vendranes a vista d'ocell; també veiem el temptador i planer cim del Cingle del Moliner, de 557m, al que hi hagués anat si hagués vist un corriol o rastre que hi portés, però em va semblar que el bosc estava força brut (al menys els primers metres) i el vaig deixar per una altre ocasió, però el cim i la carena que hi porta son realment temptadors.
Després d’una forta davallada per la pista arribem a la cruïlla d’anada i tornada de l’inici de la caminada i seguim fins l’aparcament.
2:40 Aparcament.
Ruta circular des de La Bauma passant per:
- Masia les Vendranes (2.9 km)
- Gorg de les Vendranes (3.3 km)
- El Lleonard (3.8 km)
- Coll del Lleonard (4.5 km)
- Cingle Gros (5.6 km)
- Coll de la Roquera (6.4 km)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada