Pla de la Bàscula (Rellinars), Pi Aranya, font del Lladre, cova i font del Solitari i forat dels Despistats
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona de Sant Llorenç del Munt i l'Obac al Wikiloc, podeu escriure al cercador de rutes d'aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "santllorençjsp" i us apareixeran totes.
Nova ruta per l’Obac, un indret carregat de llocs interessants per visitar: turons, ruïnes, coves, avencs, forns, balmes, canals, cingles, etc.
Només és qüestió de traçar-te un itinerari a base d’anar enllaçant camins. Per posar-hi un símil, podríem dir que l’itinerari base és com un arbre de Nadal, al que hi anirem penjant detalls.
En aquest cas en concret, l’itinerari base consisteix en fer una circumval·lació sortint del Pla de la Bàscula i a buscar el camí Ral passant pel Pi Aranya i baixar per la canal del Solitari.
Aquesta circumval·lació és com un arbre de Nadal al que anirem posant penjolls.
Uns penjolls, aprofitant aquest any de grans llevantades com ha estat el 2026, seran tres fonts que normalment estan seques i que ara brollen donant vida als indrets que les envolten, com les fonts del Trull, la del Lladre i la del Solitari.
Un altre penjoll destacat és el Pi Aranya o Estrella, un arbre singular perdut dalt d’una carena amb grans vistes.
També hi penjarem la foradada del Paller de Tot l’Any, la cova o forn del Solitari, les ruïnes de la Calsina, el forat dels Despistats i l’avencó de la Saiola.
És una caminada que hauria de ser fàcil, però un gran despreniment de roques a sobre la canal del Solitari a malmès un tram del camí per aquesta canal (adjunto una foto entre les sis fotos principals de l’itinerari) i que obliga a buscar de nou el camí anant d’un costat a l’altre de l’esllavissada, per aquesta raó l’itinerari deixa de ser fàcil nom només en aquest tram, on és molt necessari seguir el traçat del GPS i la intuïció.
La resta de l’itinerari el farem per pistes i camins i corriols ben marcats, amb l’única excepció de la pujada al pi Aranya, on el corriol al principi és molt perdedor, tal com explicaré a la descripció.
El terreny pel que ens movem és dels més impressionants de l’Obac, ja que durant la pujada quedarem empetitits entre les parets del Castell de Bocs i del Paller de Tot l’Any; i baixant la sensació d’insignificança queda augmentada ja que caminarem entre les impressionants parets del Paller de Tot l’Any i de la Roca Salvatge.
A vegades la meteorologia no ajuda, però en d’altres les condicions son molt favorables i la caminada ens ofereix unes vistes espectaculars; aquesta vegada ha estat així, ajudat per una mica de vent i al fet d’haver-hi el Pirineu completament nevat, la panoràmica des del Pi Aranya i el camí Ral és de les que es recorden durant molt temps. A part de tot el vessant sud del Cadí molt nevat, també es veia la gran paret del Calderer del Pedraforca, la serra d’Ensija i tota una extensa taca blanca del Pirineu, des d’Andorra fins una immensitat de cims molt llunyans, diria que destacant-ne el Montsent de Pallars i seguint la carena vers ponent amb cims del Pirineu Central.
Per situar-nos a l’inici de la caminada hem de seguir la carretera B-122 de Terrassa a Rellinars fins passat el km 13, pocs metres abans del km 14 hi ha un cartell a la dreta que assenyala l’inici de la pista d’accés al camp de tir de la Casa Nova i a les Boades.
Cal anar amb compte perquè per accedir-hi hem de fer un brusc gir de 180 a la dreta.
Seguim la pista i pocs metres desprès arribem a una explanada que és l’aparcament del camp de tir; hem de seguir la pista un km més aproximadament.
Anant amb precaució és apte per a tots els vehicles que siguin una mica alts. Travessem la riera de Rellinars, seguim, ara pel marge dret del torrent (en el sentit del curs de l’aigua), arribem a l’aiguabarreig del torrent de la Font del Conill amb el de la Saiola.
Ara entrem en un eixamplament de la vall on hi ha diversos espais per aparcar; som al pla de la Bàscula o Feixa del Gram. Sembla que el nom de “bàscula· és degut a que aquí el pesava el gra de les masies del voltat.
0:00 Pla de la Bàscula. Comencem a caminar seguint la pista fins la primera cruïlla, aquí abandonem la pista que ens portaria a les Boades i seguim per la dreta una pista que poques passes després travessa el torrent de la Barbotera a la confluència amb el de la Saiola, Seguim uns metres més i ens desviem quatre passes a l’esquerra per anar a la torrentera i a la font.
0:05 Font del Trull. Mig perduda a l’altre vorera de la torrentera i a tocar de la llera.
Es tracta d'una cisterna de captació amb volta obrada de pedra. Té una longitud d'uns tres metres aproximadament i una fondària de 0,8 metres. La boca té una amplada de 0,9 metres i una alçada màxima de 0,45 metres. Una canal obrada amb pedra permetria desguassar l'aigua del seu interior cap al torrent sense malmetre la font alhora que permet seure-s'hi. Un mur de quatre metres de llargada per una d'alçada màxima de setanta centímetres reté la terra i embelleix el conjunt. Al costat esquerre hi ha una pedra plana, ben escairada on s'hi ha gravat el nom de la font, amb una flor de cinc pètals pintats de blanc i una circumferència de color blau a mà dreta.
Les inundacions de l'any 1962 va fer desaparèixer la font i als anys noranta del segle XX va ser redescoberta. L'any 1995 es reconstrueix tal i com la coneixem avui.
Sembla que l'haurien construït els carboners per poder tenir aigua en temps de sequera.
L’any 1995 queda lluny i actualment torna a estar abandonada i mig perduda, però avui, dia 26 de març del 2026, la font brolla generosament i la cisterna està plena a vessar d’aigua cristal·lina. Quin goig veure-la així, després d’haver-la vist sempre seca.
Tornem a la pista i anem seguint, uns set-cents metres més endavant a l’esquerra de la pista hi ha una fita que assenyala l’inici del camí a la cova de la Coma d’Aumà (vegis l’iti, https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pla-de-la-bascula-obac-balma-de-la-coma-dauma-foradada-del-paller-de-tot-lany-forat-dels-despistats-238178847 )
Seguim per la pista uns tres-cents metres més i arribem a l’avencó.
0:25 Avencó de la Saiola. Situat just al costat dret de la pista, potser que inclús passi desapercebut. Es tracta d’un avencó que té dues boques d’entrada. Al nord hi ha la boca petita, amb unes mides de 60 cm x 40 cm, i una fondària màxima de 130 cm. Al sud hi ha la boca gran que fa 120 cm x 60 cm x 60 cm de fondària.
Les seves petites dimensions fan que no es pugui accedir al seu interior. Les parets presenten nivells sorrencs motiu pel qual hi ha despreniments cap a dins, per això es desaconsella accedir-hi.
Quatre-cents metres després hem d’estar atents a un camí que surt per l’esquerra, hem de deixar la pista i seguir-lo; seguint la pista passaríem per sobre el forat dels Despistats.
Travessem el torrent de la Saiola, seguint per la llera arribaríem a l’esmentat forat dels Despistats, però el deixarem per la tornada.
Dos-cents metres després d’haver començat a caminar per aquest camí hem d’estar atents a una petita fita que hi ha a l’esquerra, que ens assenyala l’inici d’un corriol.
Aquesta és la cruïlla d’anada i tornada de tot l’itinerari.
Ara girem a l’esquerra i comencem a seguir aquest corriol que comença una flanquejada en sentit contrari al que anàvem. Des del primer moment ja veiem que és poc freqüentat i que està molt brut.
Aquest corriol només el seguirem poc més de cent metres ja que l’hem d’abandonar per girar la dreta i guanyar alçada seguint un roquisser, aquí el corriol es perd.
Si tenim en el GPS el mapa sense connexió del Wikiloc veurem que no gaire més amunt travessem un corriol. Aquí hi ha un itinerari d’en “cesc3249” que el segueix per la dreta i de baixada del Pi Aranya, aquest corriol segueix el torrent del Lladre força estona per enfilar-se després a buscar el llom de la carena.
En aquest punt vaig travessar aquest corriol per seguir pujant buscant roquissers per anar guanyant alçada sense un camí evident, procurant, quan era possible anar girant a la dreta per acostar-me al traçat d’en “cesc3249”, a la vegada que també intentava seguir pel llom de la carena o molt a prop. El llom de la carena ens ofereix alguns roquissers que ens permeten tenir una gran vista del massís de Montserrat, es veu el Monestir i el convent de les monges Benetes, a la vegada que tenim molt bona vista del Castell de Bocs i del Paller de Tot l’Any.
Anem avançant, pels caminar pels roquissers no hi ha cap problema, i quan és qüestió d’entrar al bosc, aquest permet passar-hi sense gaires complicacions buscant sempre el millor espai per avançar. Finalment enllacem amb l’itinerari esmentat i efectivament aquest segueix un corriol clar, jo caminava massa a l’esquerra, però en contrapartida he gaudit d’una gran vista.
Ara ja per un corriol ben definit seguim guanyant alçada, inclús hem de superar un petit grau, que no presenta cap complicació, però ens haurem d’ajudar de les mans. A partir d’ara trobarem petites, antigues i desgastades marques rodones de pintura groga.
Situats a dalt d’aquest petit ressalt caminem una mica més i arribem de nou al llom de la carena; el corriol ja no l’abandonarà fins arribar al pi.
1:35 Pi Aranya o pi Estrellat. Situat al mateix llom de la carena i exposat als quatre vents hi ha aquest original arbre que en prou feines s’aixeca del terra i totes les gruixudes branques es van arrossegant per terra en totes direccions creant una figura semblant a una aranya. Tant el pi com la carena on està situat mereix una visita, per la singularitat de l’arbre, com per la panoràmica des de tota la carena.
El corriol segueix pujant en direcció al camí Ral. En algun moment el pendent és força pronunciat, inclús hi ha un altre petit grau, que el camí supera fàcilment.
Passat aquest pas el terreny s’aplana i seguidament enllacem amb el camí Ral.
1:45 Camí Ral de Manresa a Barcelona. El seguim per la dreta. Uns dos-cents metres més endavant hem d’estar atents a un discret corriol que surt per la dreta.
El curt corriol acaba en una petita graonada, per on cal baixar per uns sis o set esglaons cavats a la roca amb la base cimentada; el pas és curt, i una vegada a baix la font i la balma estan allà mateix.
1:55 Font del Lladre. La font, resta situada sota unes balmes en un racó amagat i de difícil accés, la seva proximitat amb el Camí Ral la convertien en un amagatall perfecte pels bandolers que actuaven en aquesta zona.
Segons la llegenda, el bandoler Capablanca, que feia els seus robatoris al coll del Correu, s'amagava dels seus perseguidors despenjant-se per una de les escletxes del cingle fins la font.
Actualment el brollador està tancat amb una aixeta, que permet mantenir plena la cisterna que recull l’aigua de sorgeix de les parets de la balma on hi ha la font.
De nou, quin goig obrir l’aixeta i veure’n sortir un raig d’aigua. Circumstància que no passa sempre.
Vista la font i la balma tornem a pujar al camí Ral i anem seguint amb molt bona vista del Paller de Tot l’Any, al que anem donant la volta pel vessant N. Deixem el Paller endarrere i just en el collet Gran farem una nova anada i tornada per la dreta. No hi ha camí però aquesta vegada el trajecte és molt curt i evident, baixem una mica per dins del bosc i ens decantem a l’esquerra per buscar la base d’una petita cinglera on trobem el primer forat.
2:10 Foradada del Paller de Tot l’Any. És una petita foradada amb tres entrades; si ens arrosseguem per terra podrem entrar per un forat i sortir per l’altre. Dues boques estan al vessant del bosc i la tercera i més vistosa és a l’altre costat; podem accedir-hi fàcilment rodejant la punta de la cinglera on hi ha la foradada.
Aquesta tercera boca té una gran panoràmica de la cinglera SE del Paller de Tot l’Any i de la Roca Salvatge.
Vist aquest indret, força desconegut, tornem al camí ral i seguim uns metres més fins arribar a la cruïlla a la dreta on comença el camí que baixa per la canal del Solitari. No hem de confondre’l amb el que hi ha unes passes més endavant que porta a la Roca Salvatge.
Anem perdent alçada per aquest marcat i estret corriol, encaixonats entre les parets del Paller i de la roca Salvatge.
De fet anava baixant i a la dreta tenia una gran clariana que no recordava haver vist, però que en principi no li vaig donar cap importància, fins que vaig veure que havia perdut el camí, cosa estranya perquè és un camí molt ben marcat i que no indueix a cap errada en seguir-lo; va ser llavors quan vaig comprendre i veure que la gran clariana que m’acompanyava feia una estona no era altre cosa que una gran esllavissada que s’havia menjat el camí. Aixecant la vista es veia perfectament l’indret de la cinglera d’on s’havia després una gran roca, arrossegant tot el que va trobar al seu pas, camí inclòs. El tall que havia fet l’esllavissada en el bosc era un tall net, em va recordar els talls que hi ha en mig d’un bosc pel que passa una línia elèctrica, amb la diferència que el terra era ple d’arbres trinxats.
Per sort des de el camí Ral seguia el meu itinerari al Wikiloc per la Coma d’Aumà esmentat anteriorment i que també baixa per la canal del Solitari.
Aquest traçat em va servir per veure més o menys per on seguia el camí; primer vaig haver de travessar l’esllavissada doncs per la seva vorera dreta es podia seguir baixant uns metres més, inclús durant unes passes tornes a recuperar el camí, que segons el traçat del Wikiloc gira a l’esquerra, i per tant has de tornar a travessar l’esllavissada per seguir pel seu marge esquerra; per sort la travesses just per sota el gran bloc després i per tant, aquí s’acaba l’esllavissada i a l’altre banda recuperes definitivament el camí (travessar l’esllavissada actualment no és cosa fàcil, perquè tot son troncs i branques trinxades).
Novament situats al camí anem deixant l’esborranc endarrere.
Atenció quan arribem a la cota de 600 metres, perquè a la dreta veurem una discreta fita i l’inici d’un corriol, o més ben dit, rastre de camí. El seguim voltats de vegetació per tots costats, dreta, esquerra i cap. És un trajecte curt, arribem a una nova cruïlla, on farem una doble anada i tornada; primer (és indistint) girem a la dreta i a pocs metres, amagat per la vegetació arribem a un forn de calç on al fons hi ha excavada la cova.
2:40 Cova o forn del Solitari. Aquí en un antic forn de calç readaptat com habitatge hi va viure tretze anys en Gregori Jover i Jover, alies Gori, conegut com “el solitari”.
En Gori era un petit empresari de la construcció de Terrassa que es va convertir en un personatge emblemàtic de la postguerra catalana a la zona de la Serra de l'Obac. Durant la guerra civil es va allistar voluntàriament a les milícies d'Esquerra Republicana. Finalitzada la guerra, va ser denunciat per "roig" i empresonat a la Model de Barcelona durant vuit anys, amb l'amenaça constant de ser executat. Finalment, per una combinació de pressions familiars, advocats i, probablement, per la seva condició no destacada dins la jerarquia republicana, la seva condemna va ser commutada per un desterrament que l'obligava a viure a més de 10 km de Terrassa.
Des del 1946 fins al 1959, en Gori va viure amagat a la zona de la Calsina. Allà, va treballar com a carboner per al propietari de l'Obac. Va residir en un antic forn de calç, conegut com el Cau del Solitari, que va adaptar com a habitatge i rebost. Durant aquest període, es va alimentar principalment del que caçava i del que li portaven els seus familiars.
L’any 1959, després d’ajudar un guàrdia civil ferit que s’havia perdut l bosc, en Gori va obtenir permís per tornar a Terrassa, on va viure-hi fins la seva mort l’any 1986, a l’edat de 90 anys.
És un forn amb una doble porta, primer la del forn que dona accés a “l’olla” del forn, i al fons hi ha una altre porta que dona accés a una cavitat cavada artificialment, que era l’habitacle d’en Gori.
Vist aquest singular indret, tornem a la cruïlla i seguim el camí per la dreta que ens porta al torrent de la Canal de la Calsina, girem a l’esquerra i trobem la font.
2:45 Font del Solitari. Situada en una raconada acollidora hi ha aquesta font a pocs metres de la cova del Solitari.
L’any 1949 el Gori i el seu fill Ramon, que per vacances d'estiu el visitava, van descobrir l'antic rec que aprofitant els degollats de la roca baixava fins on és ara la font, el netejaren i el referen amb les teules que encara quedaven de les restes de la casa de la Calsina i es decidiren a fer la font.
Reformada l’any 1953 té la paret exterior de la cisterna decorada amb els totxos i les teules del Mas de Calsina. Per poder treure l'aigua, hi ha instal·lada una aixeta i a sota, hi ha una petita pica. Podem veure un forat de seguretat, a la part alta de la paret, que deixa sortir el sobrant de la cisterna quan es troba plena. Novament quin goig obrir l’aixeta i veure’n sortir aigua, fenomen que no sempre passa.
A la paret de la font hi ha una placa que recorda la construcció d’aquesta font per en Gori. Tornem al camí principal i seguim baixant deixant endarrere les parets del Paller i de la Roca Salvatge i poc després arribem a les ruïnes de la Calsina
2:50 Ruïnes de la Calsina. Aquest antic mas està situat en un emplaçament extraordinari, per un costat està gairebé a sota mateix de les parets del Paller i de la Roca Salvatge i per l’altre està obert a la riera de Rellinars.
Sembla que el mas estava format per dues cases, anomenades Sobirana i Jussana, probablement situades a ambdós costats del torrent.
La va fer construir en Josep Ubach i Falgueres, vers l'any 1634, segurament aprofitant les restes de la Calzina Jussana.
Consta de l'habitatge principal més una pallissa a la part posterior. Com a elements singulars conserva quatre columnes obrades amb pedra i maó, les quals sostenien les encavallades de la coberta en lloc de les pilastres quadrades més habituals. Els murs tenen diverses obertures en forma d'espitllera.
La casa va ser habitada fins als anys 1970.
Alguns historiadors, diuen que el topònim d'aquest mas derivaria de ser la primera masia de la serralada, les parets de la qual es lligarien amb calç.
En aquest paratge tan singular podem fer-hi una bona aturada abans d’encarar el final de la caminada.
Abandonem la Calsina seguint la pista que hi mena. Poc després fa un revolt de 90 graus a l’esquerra i travessa el torrent de la Saiola, on torna a girar 90 graus, ara a la dreta.
Uns cent metres després arribem a una cruïlla, la pista segueix recta i per la dreta surt una antiga pista secundària que seguirem. En el fons és una gran drecera de la pista que seguíem; tot i que l’inici sembla una pista, aviat es converteix en un marcat camí.
Tornem a travessar el torrent de la Saiola, passem per la cruïlla d’anada i tornada del principi i quan el camí gira lleugerament a la dreta i poc abans d’enllaçar amb la pista que hem deixat per fer la drecera, veurem un difuminat corriol que baixa al torrent. Una vegada al torrent el seguim quatre passes i ja veurem a l’esquerra una mena d’escletxa i un rastre de corriol que hi porta.
3:10 Forat dels Despistats. És una curiosa cavitat en forma de “L” de 13 metres de recorregut; a l’entrada hi ha un curt pont de rocs encastats que donen pas al fons d’un pou amb dues boques de 5 metres d’alçada.
En Jordi Guillamot el descriu en el seu blog:
“Forma dos pous de 5 metres de fondària que donen a una mateixa planta en forma de L. Per l'extrem d'aquesta planta es dóna, planejant, a l'exterior altre cop, bo i passant per sota un pont de rocs. El forat dels Despistats és un interessant fons de torrent excavat aprofitant dues diàclasis, produint una curiosa desviació de les aigües provinents del torrent. A l'interior, i aprofitant que en època de pluges l'aigua ha de circular per l'interior”.
Per la descripció en Guillemot sembla que s’hagi despenjat per les dues boques, nosaltres hi entrarem tranquil·lament a peu pla.
És una cova o cavitat molt interessant i que sorprèn per les seves dimensions.
Acabada la visita, podem al camí o seguir per la llera del torrent perquè el camí el torna a travessar.
Recuperem el camí i que pocs metres després enllaça amb la pista que havíem abandonat en sortir de la Calsina. La seguim per la dreta. Tornem a passar pel costat de l’avencó de la Saiola i encarem el tram final fins l’aparcament.
3:35 Pla de la Bàscula i aparcament.
Nova ruta per l’Obac, un indret carregat de llocs interessants per visitar: turons, ruïnes, coves, avencs, forns, balmes, canals, cingles, etc.
Només és qüestió de traçar-te un itinerari a base d’anar enllaçant camins. Per posar-hi un símil, podríem dir que l’itinerari base és com un arbre de Nadal, al que hi anirem penjant detalls.
En aquest cas en concret, l’itinerari base consisteix en fer una circumval·lació sortint del Pla de la Bàscula i a buscar el camí Ral passant pel Pi Aranya i baixar per la canal del Solitari.
Aquesta circumval·lació és com un arbre de Nadal al que anirem posant penjolls.
Uns penjolls, aprofitant aquest any de grans llevantades com ha estat el 2026, seran tres fonts que normalment estan seques i que ara brollen donant vida als indrets que les envolten, com les fonts del Trull, la del Lladre i la del Solitari.
Un altre penjoll destacat és el Pi Aranya o Estrella, un arbre singular perdut dalt d’una carena amb grans vistes.
També hi penjarem la foradada del Paller de Tot l’Any, la cova o forn del Solitari, les ruïnes de la Calsina, el forat dels Despistats i l’avencó de la Saiola.
És una caminada que hauria de ser fàcil, però un gran despreniment de roques a sobre la canal del Solitari a malmès un tram del camí per aquesta canal (adjunto una foto entre les sis fotos principals de l’itinerari) i que obliga a buscar de nou el camí anant d’un costat a l’altre de l’esllavissada, per aquesta raó l’itinerari deixa de ser fàcil nom només en aquest tram, on és molt necessari seguir el traçat del GPS i la intuïció.
La resta de l’itinerari el farem per pistes i camins i corriols ben marcats, amb l’única excepció de la pujada al pi Aranya, on el corriol al principi és molt perdedor, tal com explicaré a la descripció.
El terreny pel que ens movem és dels més impressionants de l’Obac, ja que durant la pujada quedarem empetitits entre les parets del Castell de Bocs i del Paller de Tot l’Any; i baixant la sensació d’insignificança queda augmentada ja que caminarem entre les impressionants parets del Paller de Tot l’Any i de la Roca Salvatge.
A vegades la meteorologia no ajuda, però en d’altres les condicions son molt favorables i la caminada ens ofereix unes vistes espectaculars; aquesta vegada ha estat així, ajudat per una mica de vent i al fet d’haver-hi el Pirineu completament nevat, la panoràmica des del Pi Aranya i el camí Ral és de les que es recorden durant molt temps. A part de tot el vessant sud del Cadí molt nevat, també es veia la gran paret del Calderer del Pedraforca, la serra d’Ensija i tota una extensa taca blanca del Pirineu, des d’Andorra fins una immensitat de cims molt llunyans, diria que destacant-ne el Montsent de Pallars i seguint la carena vers ponent amb cims del Pirineu Central.
Per situar-nos a l’inici de la caminada hem de seguir la carretera B-122 de Terrassa a Rellinars fins passat el km 13, pocs metres abans del km 14 hi ha un cartell a la dreta que assenyala l’inici de la pista d’accés al camp de tir de la Casa Nova i a les Boades.
Cal anar amb compte perquè per accedir-hi hem de fer un brusc gir de 180 a la dreta.
Seguim la pista i pocs metres desprès arribem a una explanada que és l’aparcament del camp de tir; hem de seguir la pista un km més aproximadament.
Anant amb precaució és apte per a tots els vehicles que siguin una mica alts. Travessem la riera de Rellinars, seguim, ara pel marge dret del torrent (en el sentit del curs de l’aigua), arribem a l’aiguabarreig del torrent de la Font del Conill amb el de la Saiola.
Ara entrem en un eixamplament de la vall on hi ha diversos espais per aparcar; som al pla de la Bàscula o Feixa del Gram. Sembla que el nom de “bàscula· és degut a que aquí el pesava el gra de les masies del voltat.
0:00 Pla de la Bàscula. Comencem a caminar seguint la pista fins la primera cruïlla, aquí abandonem la pista que ens portaria a les Boades i seguim per la dreta una pista que poques passes després travessa el torrent de la Barbotera a la confluència amb el de la Saiola, Seguim uns metres més i ens desviem quatre passes a l’esquerra per anar a la torrentera i a la font.
0:05 Font del Trull. Mig perduda a l’altre vorera de la torrentera i a tocar de la llera.
Es tracta d'una cisterna de captació amb volta obrada de pedra. Té una longitud d'uns tres metres aproximadament i una fondària de 0,8 metres. La boca té una amplada de 0,9 metres i una alçada màxima de 0,45 metres. Una canal obrada amb pedra permetria desguassar l'aigua del seu interior cap al torrent sense malmetre la font alhora que permet seure-s'hi. Un mur de quatre metres de llargada per una d'alçada màxima de setanta centímetres reté la terra i embelleix el conjunt. Al costat esquerre hi ha una pedra plana, ben escairada on s'hi ha gravat el nom de la font, amb una flor de cinc pètals pintats de blanc i una circumferència de color blau a mà dreta.
Les inundacions de l'any 1962 va fer desaparèixer la font i als anys noranta del segle XX va ser redescoberta. L'any 1995 es reconstrueix tal i com la coneixem avui.
Sembla que l'haurien construït els carboners per poder tenir aigua en temps de sequera.
L’any 1995 queda lluny i actualment torna a estar abandonada i mig perduda, però avui, dia 26 de març del 2026, la font brolla generosament i la cisterna està plena a vessar d’aigua cristal·lina. Quin goig veure-la així, després d’haver-la vist sempre seca.
Tornem a la pista i anem seguint, uns set-cents metres més endavant a l’esquerra de la pista hi ha una fita que assenyala l’inici del camí a la cova de la Coma d’Aumà (vegis l’iti, https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pla-de-la-bascula-obac-balma-de-la-coma-dauma-foradada-del-paller-de-tot-lany-forat-dels-despistats-238178847 )
Seguim per la pista uns tres-cents metres més i arribem a l’avencó.
0:25 Avencó de la Saiola. Situat just al costat dret de la pista, potser que inclús passi desapercebut. Es tracta d’un avencó que té dues boques d’entrada. Al nord hi ha la boca petita, amb unes mides de 60 cm x 40 cm, i una fondària màxima de 130 cm. Al sud hi ha la boca gran que fa 120 cm x 60 cm x 60 cm de fondària.
Les seves petites dimensions fan que no es pugui accedir al seu interior. Les parets presenten nivells sorrencs motiu pel qual hi ha despreniments cap a dins, per això es desaconsella accedir-hi.
Quatre-cents metres després hem d’estar atents a un camí que surt per l’esquerra, hem de deixar la pista i seguir-lo; seguint la pista passaríem per sobre el forat dels Despistats.
Travessem el torrent de la Saiola, seguint per la llera arribaríem a l’esmentat forat dels Despistats, però el deixarem per la tornada.
Dos-cents metres després d’haver començat a caminar per aquest camí hem d’estar atents a una petita fita que hi ha a l’esquerra, que ens assenyala l’inici d’un corriol.
Aquesta és la cruïlla d’anada i tornada de tot l’itinerari.
Ara girem a l’esquerra i comencem a seguir aquest corriol que comença una flanquejada en sentit contrari al que anàvem. Des del primer moment ja veiem que és poc freqüentat i que està molt brut.
Aquest corriol només el seguirem poc més de cent metres ja que l’hem d’abandonar per girar la dreta i guanyar alçada seguint un roquisser, aquí el corriol es perd.
Si tenim en el GPS el mapa sense connexió del Wikiloc veurem que no gaire més amunt travessem un corriol. Aquí hi ha un itinerari d’en “cesc3249” que el segueix per la dreta i de baixada del Pi Aranya, aquest corriol segueix el torrent del Lladre força estona per enfilar-se després a buscar el llom de la carena.
En aquest punt vaig travessar aquest corriol per seguir pujant buscant roquissers per anar guanyant alçada sense un camí evident, procurant, quan era possible anar girant a la dreta per acostar-me al traçat d’en “cesc3249”, a la vegada que també intentava seguir pel llom de la carena o molt a prop. El llom de la carena ens ofereix alguns roquissers que ens permeten tenir una gran vista del massís de Montserrat, es veu el Monestir i el convent de les monges Benetes, a la vegada que tenim molt bona vista del Castell de Bocs i del Paller de Tot l’Any.
Anem avançant, pels caminar pels roquissers no hi ha cap problema, i quan és qüestió d’entrar al bosc, aquest permet passar-hi sense gaires complicacions buscant sempre el millor espai per avançar. Finalment enllacem amb l’itinerari esmentat i efectivament aquest segueix un corriol clar, jo caminava massa a l’esquerra, però en contrapartida he gaudit d’una gran vista.
Ara ja per un corriol ben definit seguim guanyant alçada, inclús hem de superar un petit grau, que no presenta cap complicació, però ens haurem d’ajudar de les mans. A partir d’ara trobarem petites, antigues i desgastades marques rodones de pintura groga.
Situats a dalt d’aquest petit ressalt caminem una mica més i arribem de nou al llom de la carena; el corriol ja no l’abandonarà fins arribar al pi.
1:35 Pi Aranya o pi Estrellat. Situat al mateix llom de la carena i exposat als quatre vents hi ha aquest original arbre que en prou feines s’aixeca del terra i totes les gruixudes branques es van arrossegant per terra en totes direccions creant una figura semblant a una aranya. Tant el pi com la carena on està situat mereix una visita, per la singularitat de l’arbre, com per la panoràmica des de tota la carena.
El corriol segueix pujant en direcció al camí Ral. En algun moment el pendent és força pronunciat, inclús hi ha un altre petit grau, que el camí supera fàcilment.
Passat aquest pas el terreny s’aplana i seguidament enllacem amb el camí Ral.
1:45 Camí Ral de Manresa a Barcelona. El seguim per la dreta. Uns dos-cents metres més endavant hem d’estar atents a un discret corriol que surt per la dreta.
El curt corriol acaba en una petita graonada, per on cal baixar per uns sis o set esglaons cavats a la roca amb la base cimentada; el pas és curt, i una vegada a baix la font i la balma estan allà mateix.
1:55 Font del Lladre. La font, resta situada sota unes balmes en un racó amagat i de difícil accés, la seva proximitat amb el Camí Ral la convertien en un amagatall perfecte pels bandolers que actuaven en aquesta zona.
Segons la llegenda, el bandoler Capablanca, que feia els seus robatoris al coll del Correu, s'amagava dels seus perseguidors despenjant-se per una de les escletxes del cingle fins la font.
Actualment el brollador està tancat amb una aixeta, que permet mantenir plena la cisterna que recull l’aigua de sorgeix de les parets de la balma on hi ha la font.
De nou, quin goig obrir l’aixeta i veure’n sortir un raig d’aigua. Circumstància que no passa sempre.
Vista la font i la balma tornem a pujar al camí Ral i anem seguint amb molt bona vista del Paller de Tot l’Any, al que anem donant la volta pel vessant N. Deixem el Paller endarrere i just en el collet Gran farem una nova anada i tornada per la dreta. No hi ha camí però aquesta vegada el trajecte és molt curt i evident, baixem una mica per dins del bosc i ens decantem a l’esquerra per buscar la base d’una petita cinglera on trobem el primer forat.
2:10 Foradada del Paller de Tot l’Any. És una petita foradada amb tres entrades; si ens arrosseguem per terra podrem entrar per un forat i sortir per l’altre. Dues boques estan al vessant del bosc i la tercera i més vistosa és a l’altre costat; podem accedir-hi fàcilment rodejant la punta de la cinglera on hi ha la foradada.
Aquesta tercera boca té una gran panoràmica de la cinglera SE del Paller de Tot l’Any i de la Roca Salvatge.
Vist aquest indret, força desconegut, tornem al camí ral i seguim uns metres més fins arribar a la cruïlla a la dreta on comença el camí que baixa per la canal del Solitari. No hem de confondre’l amb el que hi ha unes passes més endavant que porta a la Roca Salvatge.
Anem perdent alçada per aquest marcat i estret corriol, encaixonats entre les parets del Paller i de la roca Salvatge.
De fet anava baixant i a la dreta tenia una gran clariana que no recordava haver vist, però que en principi no li vaig donar cap importància, fins que vaig veure que havia perdut el camí, cosa estranya perquè és un camí molt ben marcat i que no indueix a cap errada en seguir-lo; va ser llavors quan vaig comprendre i veure que la gran clariana que m’acompanyava feia una estona no era altre cosa que una gran esllavissada que s’havia menjat el camí. Aixecant la vista es veia perfectament l’indret de la cinglera d’on s’havia després una gran roca, arrossegant tot el que va trobar al seu pas, camí inclòs. El tall que havia fet l’esllavissada en el bosc era un tall net, em va recordar els talls que hi ha en mig d’un bosc pel que passa una línia elèctrica, amb la diferència que el terra era ple d’arbres trinxats.
Per sort des de el camí Ral seguia el meu itinerari al Wikiloc per la Coma d’Aumà esmentat anteriorment i que també baixa per la canal del Solitari.
Aquest traçat em va servir per veure més o menys per on seguia el camí; primer vaig haver de travessar l’esllavissada doncs per la seva vorera dreta es podia seguir baixant uns metres més, inclús durant unes passes tornes a recuperar el camí, que segons el traçat del Wikiloc gira a l’esquerra, i per tant has de tornar a travessar l’esllavissada per seguir pel seu marge esquerra; per sort la travesses just per sota el gran bloc després i per tant, aquí s’acaba l’esllavissada i a l’altre banda recuperes definitivament el camí (travessar l’esllavissada actualment no és cosa fàcil, perquè tot son troncs i branques trinxades).
Novament situats al camí anem deixant l’esborranc endarrere.
Atenció quan arribem a la cota de 600 metres, perquè a la dreta veurem una discreta fita i l’inici d’un corriol, o més ben dit, rastre de camí. El seguim voltats de vegetació per tots costats, dreta, esquerra i cap. És un trajecte curt, arribem a una nova cruïlla, on farem una doble anada i tornada; primer (és indistint) girem a la dreta i a pocs metres, amagat per la vegetació arribem a un forn de calç on al fons hi ha excavada la cova.
2:40 Cova o forn del Solitari. Aquí en un antic forn de calç readaptat com habitatge hi va viure tretze anys en Gregori Jover i Jover, alies Gori, conegut com “el solitari”.
En Gori era un petit empresari de la construcció de Terrassa que es va convertir en un personatge emblemàtic de la postguerra catalana a la zona de la Serra de l'Obac. Durant la guerra civil es va allistar voluntàriament a les milícies d'Esquerra Republicana. Finalitzada la guerra, va ser denunciat per "roig" i empresonat a la Model de Barcelona durant vuit anys, amb l'amenaça constant de ser executat. Finalment, per una combinació de pressions familiars, advocats i, probablement, per la seva condició no destacada dins la jerarquia republicana, la seva condemna va ser commutada per un desterrament que l'obligava a viure a més de 10 km de Terrassa.
Des del 1946 fins al 1959, en Gori va viure amagat a la zona de la Calsina. Allà, va treballar com a carboner per al propietari de l'Obac. Va residir en un antic forn de calç, conegut com el Cau del Solitari, que va adaptar com a habitatge i rebost. Durant aquest període, es va alimentar principalment del que caçava i del que li portaven els seus familiars.
L’any 1959, després d’ajudar un guàrdia civil ferit que s’havia perdut l bosc, en Gori va obtenir permís per tornar a Terrassa, on va viure-hi fins la seva mort l’any 1986, a l’edat de 90 anys.
És un forn amb una doble porta, primer la del forn que dona accés a “l’olla” del forn, i al fons hi ha una altre porta que dona accés a una cavitat cavada artificialment, que era l’habitacle d’en Gori.
Vist aquest singular indret, tornem a la cruïlla i seguim el camí per la dreta que ens porta al torrent de la Canal de la Calsina, girem a l’esquerra i trobem la font.
2:45 Font del Solitari. Situada en una raconada acollidora hi ha aquesta font a pocs metres de la cova del Solitari.
L’any 1949 el Gori i el seu fill Ramon, que per vacances d'estiu el visitava, van descobrir l'antic rec que aprofitant els degollats de la roca baixava fins on és ara la font, el netejaren i el referen amb les teules que encara quedaven de les restes de la casa de la Calsina i es decidiren a fer la font.
Reformada l’any 1953 té la paret exterior de la cisterna decorada amb els totxos i les teules del Mas de Calsina. Per poder treure l'aigua, hi ha instal·lada una aixeta i a sota, hi ha una petita pica. Podem veure un forat de seguretat, a la part alta de la paret, que deixa sortir el sobrant de la cisterna quan es troba plena. Novament quin goig obrir l’aixeta i veure’n sortir aigua, fenomen que no sempre passa.
A la paret de la font hi ha una placa que recorda la construcció d’aquesta font per en Gori. Tornem al camí principal i seguim baixant deixant endarrere les parets del Paller i de la Roca Salvatge i poc després arribem a les ruïnes de la Calsina
2:50 Ruïnes de la Calsina. Aquest antic mas està situat en un emplaçament extraordinari, per un costat està gairebé a sota mateix de les parets del Paller i de la Roca Salvatge i per l’altre està obert a la riera de Rellinars.
Sembla que el mas estava format per dues cases, anomenades Sobirana i Jussana, probablement situades a ambdós costats del torrent.
La va fer construir en Josep Ubach i Falgueres, vers l'any 1634, segurament aprofitant les restes de la Calzina Jussana.
Consta de l'habitatge principal més una pallissa a la part posterior. Com a elements singulars conserva quatre columnes obrades amb pedra i maó, les quals sostenien les encavallades de la coberta en lloc de les pilastres quadrades més habituals. Els murs tenen diverses obertures en forma d'espitllera.
La casa va ser habitada fins als anys 1970.
Alguns historiadors, diuen que el topònim d'aquest mas derivaria de ser la primera masia de la serralada, les parets de la qual es lligarien amb calç.
En aquest paratge tan singular podem fer-hi una bona aturada abans d’encarar el final de la caminada.
Abandonem la Calsina seguint la pista que hi mena. Poc després fa un revolt de 90 graus a l’esquerra i travessa el torrent de la Saiola, on torna a girar 90 graus, ara a la dreta.
Uns cent metres després arribem a una cruïlla, la pista segueix recta i per la dreta surt una antiga pista secundària que seguirem. En el fons és una gran drecera de la pista que seguíem; tot i que l’inici sembla una pista, aviat es converteix en un marcat camí.
Tornem a travessar el torrent de la Saiola, passem per la cruïlla d’anada i tornada del principi i quan el camí gira lleugerament a la dreta i poc abans d’enllaçar amb la pista que hem deixat per fer la drecera, veurem un difuminat corriol que baixa al torrent. Una vegada al torrent el seguim quatre passes i ja veurem a l’esquerra una mena d’escletxa i un rastre de corriol que hi porta.
3:10 Forat dels Despistats. És una curiosa cavitat en forma de “L” de 13 metres de recorregut; a l’entrada hi ha un curt pont de rocs encastats que donen pas al fons d’un pou amb dues boques de 5 metres d’alçada.
En Jordi Guillamot el descriu en el seu blog:
“Forma dos pous de 5 metres de fondària que donen a una mateixa planta en forma de L. Per l'extrem d'aquesta planta es dóna, planejant, a l'exterior altre cop, bo i passant per sota un pont de rocs. El forat dels Despistats és un interessant fons de torrent excavat aprofitant dues diàclasis, produint una curiosa desviació de les aigües provinents del torrent. A l'interior, i aprofitant que en època de pluges l'aigua ha de circular per l'interior”.
Per la descripció en Guillemot sembla que s’hagi despenjat per les dues boques, nosaltres hi entrarem tranquil·lament a peu pla.
És una cova o cavitat molt interessant i que sorprèn per les seves dimensions.
Acabada la visita, podem al camí o seguir per la llera del torrent perquè el camí el torna a travessar.
Recuperem el camí i que pocs metres després enllaça amb la pista que havíem abandonat en sortir de la Calsina. La seguim per la dreta. Tornem a passar pel costat de l’avencó de la Saiola i encarem el tram final fins l’aparcament.
3:35 Pla de la Bàscula i aparcament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada