Alzina Sal·lari, turó Escarpat o del Pi, anada per la Pola i l'Espluga i tornada per la font i balma del Racó Gran
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona de Sant Llorenç del Munt i l'Obac al wikiloc podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "santllorençjsp" i us apareixeran totes.
HORARIS:
de l'aparcament al coll de Tres Creus: 20mn
del coll de Tres Creus a la Porquerissa: 10mn
de la Porquerissa a la font de la Pola: 05mn
de la font de la Pola al Castellots de Tanca: 20mn
dels Castellots al turó de l'Espluga: 30mn
del turó de l'Espluga a la balma de l'Espluga: 05mn
de la balma de l’Espluga al turó Escarpat: 45mn
del turó Escarpat a la balma del Figueret: 10mn
de la balma del Figueret al final de la pista: 20mn
del final de la pista de l’Espluga al fons del torrent del Figueret: 15mn
del torrent del Figueret a la pista: 15mn
de la pista a la font del Racó Gran: 30mn
de la font del Racó Gran a la balma del Racó Gran: 15mn
de la balma del Racó Gran a l’aparcament: 55mn
TOTAL: 4h 55mn
La zona de Sant Llorenç del Munt i l'Obac permet una infinitat d'itineraris i de connexions entre ells que permeten fer variants per a tots els gustos.
L’objectiu principal d’aquesta caminada circular des de l’Alzina del Sal·lari és anar fins el turó Escarpat, de 591 metres d’alçada, que és el nom que surt en els mapes, però també se’l coneix com a turó de la Sabata o del Pi.
D’anada anirem per la ruta més directa que consisteix en passar per la font de la Pola, el Castellot de Tanca, el turó de l’Espluga i la balma de l’Espluga i des d’aquest indret fer una llarga anada i tornada fins l’esmentat turó. De tornada baixarem per la font del Bosquet al fons del torrent del Figueret i i remuntarem passant per la font i la balma del Racó Gran i baixarem definitivament pel camí de l’Ascensor.
He catalogat aquesta excursió com a difícil tot i que no hi ha cap pas important de grimpada, ni passarem per indrets exposats. La dificultat radica en l’anada al turó Escarpat, que consisteix en una llarga caminada d’un quilòmetre d’anada i un altre de tornada per arribar-hi; recorregut en el que, o ets un gran coneixedor del terreny o el GPS és indispensable; però tot i així cal saber-se moure per terrenys emboscats sense cap mena de referència, ja que el turó, a part dels tres noms que he esmentat, n’hi afegiria un quart: el del turó Invisible, ja que venint des de l’Espluga no en tens ni rastre, no el veus fins que hi ets a pocs metres. A part de no ser visible tampoc surt en cap dels mapes de wikiloc, en alguns només surt la cota, però no amb el nom de “turó Escarpat”; que només podem trobar-lo en el mapa del IGN.
Difícilment haureu fet una excursió a un “cim” on aquest és precisament la cota més baixa de tota la caminada (mirant la gràfica es veu perfectament aquesta anomalia).
Tret d’aquest solitari i desconegut turó, la caminada ens porta per indrets coneguts, uns més que altres i per tant per camins fresats.
Però tot i així, deixant de banda el turó Escarpat, com passa en moltes excursions per aquesta zona de l'Obac combinarem els indrets freqüentats amb d'altres poc visitats i en aquesta excursió les zones poc visitades son el descens al torrent de Figueret amb la font del Bosquet, la pujada al Castellot de Tanca, l’anada a la font del Racó Gran, la pujada d’aquesta a la balma del mateix nom i principalment l’enllaç des d’aquesta balma amb el camí de la carena.
L'itinerari comença a l'aparcament de l'Alzina del Sal·lari on seguirem la zona d'aparcament fins el final. Allà la via asfaltada gira a l'esquerra, l’anem seguint, al final d’una llarga pujada en línia recta s’acaba l’antic asfalt i torna a girar a l’esquerra i es converteix en una pista de terra. Un parell de dreceres ens estalvien un parell de revolts fins el coll de Tres Creus. Ara seguirem recta pel camí que baixa per l’altre costat. Immediatament la panoràmica s'obre al Paller de Tot l'Any i de Montserrat.
Passem per les restes d'unes tombes medievals, de les que pràcticament no en queda res. Molt poc visibles a la dreta del camí consisteixen en dos petits forats, fa anys en una d’elles hi havia un pessebre.
Immediatament arribem a la balma de la Porquerissa. Aquesta balma és una de les més conegudes i visitades de la Serra de l'Obac i està situada en el fort revolt que fa el camí i amb una gran vista panoràmica.
Documentada des del 1225, però coneguda des de molt abans ja que dins la cavitat s'han localitzat restes arqueològiques (ceràmica) corresponents a les èpoques romanes, visigòtiques i medieval.
És evident que el nom fa referència a la funció de porquerissa que la balma va tenir molt temps enrere en que hi havia ramats de porcs pasturant per la muntanya. Davant de la Porquerissa arrenca el torrent de la Cansalada topònim que també fa referència al porc; però no hem de imaginar porcs de 400 kg com els actuals pasturant per l’Obac, en aquella època només pesaven 70 o 80 kg.
Seguim el camí i pocs metres després hem de seguir una discreta desviació a la dreta que ens porta a la font i balma de la Pola,
Evidentment la vida a la Porquerissa no hagués estat possible sense una font a les proximitats, i aquesta és sens dubte la de la Pola, que sempre raja. Actualment una cisterna recull l’aigua que raja per una aixeta.
A finals dels anys 20 del segle passat un grup de caçadors que pertanyien a la secció d'excursionisme de la Joventut Terrassenca van decidir fer diverses obres de condicionament amb dues finalitats:
- que la font tingués aigua tot l'any.
- que davant seu hi hagués una àrea d'esbarjo per poder descansar, passar llargues estones i jugar a cartes.
Així es va construir la cisterna dins la roca i una gran pica externa. Completava el conjunt
una bonica taula rodona de pedra amb un tauler d'escacs pintat a sobre i voltada per un seient circular i més tard s’hi va afegir una segona taula de pedra.
A dia d’avui la taula amb el tauler d’escacs encara existeix, i en el dia d’aquesta descripció hi havia una bossa de roba penjada d’un clau a la roca amb les peces per poder-hi jugar. A primera vista sembla una estampa dels Pastorets d’en Josep Mª Folch i Torres, però és real, i només canvia l’entrepà de pernil i formatge per peces d’escacs (malauradament aquests detalls acostumen a durar poc degut al poc civisme imperant).
Vista la font baixem directament per un roquisser i un curt corriol ens retorna al camí que havíem deixat.
Anem seguint el camí que es va apropant a la carena dels Castellots de Tanca, ja gairebé ja hi som i estem situats a sota mateix del coll de Tanca; hem d'estar atents en aquest punt perquè és una cruïlla; el camí més visible puja per la dreta al coll, però nosaltres hem de seguir per l’esquerra baixant molt lleugerament, l’inici del camí és una mica difús, però quatre passes després es torna molt marcat i evident.
Anem planejant tot contornejant els Castellots: arribem a un tombant pronunciat a la dreta i poc després ens trobem pràcticament al mateix nivell d’un petit collet, hem de deixar el camí per girar a la dreta i enfilar-nos per dins del bosc seguint una traça que va girant a l’esquerra i ens encara amb una curta canal que ens permet sense cap mena d dificultat ens deixa al capdamunt del Castellot; anem seguint-lo fins l’altre extrem, on hi ha una fita (a finals de gener del 2017 hi havia un pessebre i un llibre registre, ara a estat “purificat” per la Santa Inquisició nihilista i no hi ha rés). Encara es pot seguir uns metres més fins arribar a l’extrem on la cinglera cau verticalment per tots costats.
Vist el Castellot de Tanca i la seva panoràmica, tornem per on hem vingut i seguim el camí que passa pel costat de la balma del Quarto de Reixa o d’en Tinet. Aquesta balma era una de les utilitzades pels excursionistes i caçadors que passaven els dies d’estiu a la font de la Pola i per la nit es repartien per les balmes per a dormir. Aquesta balma és molt ample i potser de l’etapa esmentada encara queda una manta i una mena de forn de llenya.
Pocs metres més endavant intuïm una canal completament amagada per la vegetació. Deixem novament el camí i ens hi encarem. Immediatament després ens trobem amb una pas força vertical que ens deixa a l’entrada de la foradada del Quarto de Reixa o del Vent.
És sabut que hi ha una corda fixa per pujar aquest pas, però oh! sorpresa avui no hi ha corda. És pot pujar igualment, però un ja té una edat i ja hi estat dues vegades, així que per aquesta vegada ho deixo córrer, tot i que és una de les foradades més espectaculars de la zona.
Vull fer una observació, ja que degut a que a dalt del Castellot vaig anar fins l’extrem situat exactament a sobre l’entrada de la foradada el traçat sembla que hi enllaci, a més la circumferència del punt d’interès tapa la mínima separació que hi ha entre els dos traçats; si no hagués anat fins l’extrem del Castellot el traçat hauria quedat millor. Amb tot això vull dir que dalt del Castellot de Tanca hem de baixar per on hi hem pujat.
Tornem al camí i anem seguint, ara ja es veu l’arrodonit turó de l’Espluga. Arribem a una cruïlla i seguim recta; una mica més endavant arribem a un nou encreuament en mig d’un petit roquisser, hem de seguir pel camí de la dreta, que inicialment, degut al roquisser, té un inici una mica difús, després és perfectament marcat. Finalment el camí enllaça amb la pista que porta a l’Espluga i que seguirem per l’esquerra.
Pocs metres després ja som al peu del turó, i ens desviem de la pista per seguir un corriol que ens porta directament a la seva base; per pujar els primers metres ens haurem d’ajudar de les mans en una curta mini grimpada, si és que se’n pot dir grimpada, i després sense cap mena d’entrebanc arribem a dalt d’aquest extens i planer turó, des d’on gaudim d’una gran vista panoràmica. En “teoria” des d’aquesta talaia s’hauria de veure el turó Escarpat, però rés més lluny de la realitat, del turó ni rastre.
Podríem baixar del turó de l’Espluga pel bosquet de l’altre costat, però llavors per anar a la balma hauríem de recular; així que baixem per on hi havíem pujat i pocs metres després arribem a la balma de l’Espluga.
És una gran balma obrada que havia sigut un mas habitat, però el que veiem avui no és ni de bon tros el que havia arribat a ser.
Segons podem llegir a l’enllaç:
https://trailsantllorenc.blogspot.com/2010/11/balma-de-lespluga-687-m.html
La Balma de l'Espluga és un dels símbols de les destrosses comeses contra el patrimoni natural i arqueològic de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Malauradament el que avui veiem no és l'estructura que antigament cobria el gran balbament del turó per formar un petit mas. El que avui podem veure són uns murs aixecats a principis dels anys 1980 amb la finalitat de tancar dos grans perxerons i algunes mules. Aquests animals de càrrega es van fer servir durant un parell d'anys per arrossegar els troncs dels milers d'alzines i roures que van caure víctimes de la gran tala realitzada a la finca de Matarrodona abans de la seva venda a la Diputació de Barcelona.
Per això, la balma de l'Espluga és el símbol d'un doble crim: contra el patrimoni natural (per la tala massiva d'arbres) i contra el patrimoni arqueològic (per les destrosses provocades en les antigues ruïnes). Una de les mules emprades aquells crims no va ser resistir l'esforç i estar enterrada davant de l'actual porta de la construcció.
La gran extensió de prades davant de la balma que antigament deurien ser camps és poc freqüent en aquestes contrades tan esquerpes i abruptes.
Vist l’indret seguim una mica més la pista que s’acaba en una gran esplanada on hi ha una gran quantitat de fusta tallada i abandonada segurament des dels esmentats anys 1980.
Aquest indret és una important cruïlla de camins, s’acaba la pista i el camí segueix per la dreta per baixar al fons del torrent del Figueret (per on tornarem després), a l’esquerra surt un corriol, ben marcat que davalla fins l'avenc de l'Espluga de 122 metres de profunditat. En el rànquing de cavitats més fondes de Catalunya, es situa en el lloc 24. Encara hi queda un tros de la placa que recorda l’accident mortal d’un noi de 15 anys (Agustí Caballero Carbajal), ocorregut el 9 de maig del 1971 (avui no hi baixarem).
Situats doncs en el final de la pista no anem ni a la dreta ni a l’esquerra, hem de seguir recta sense cap mena de corriol visible. Si aneu amb pantalons curts, és recomanable passar a llargs abans de seguir. Ara començarem una caminada d’un km d’anada i un de tornada per anar a l’objectiu de tota l’excursió, l’invisible turó Escarpat ens està esperant!
El terreny és molt planer, només traspassats els primers matolls ens trobem amb una mena de petita “sesta” que consisteix en unes pedres a mode de seient a l’ombra de les alzines. No hi ha un camí definit, però el bosc és molt clar i es pot caminar sense gaires impediments, anem trobant algunes parets de pedra, vestigi d’antics bancals. Estem seguint el llom de la carena. Els primers quatre-cents metres son molt planers i podem anar avançant per on vulguem, per això el traçat d’anada i el de tornada van fent com una trena.
Acabats aquests quatre-cents metres només hem perdut uns vint metres de desnivell; estem a 652 metres d’alçada aprox. aquí el terreny comença un descens més pronunciat, travessem petits roquissers on hi anem trobant alguna fita. Aquest descens s’acaba en un petit replà situat a una alçada de 612 metres.
Aquest és el punt clau per anar al turó. Hem de veure una fita a l’esquerra que ens assenyala l’inici d’una emboscada canal que ens permet abandonar el llom de la carena, potser costa una mica de veure, però una vegada trobada és molt marcada i es baixa sense cap dificultat, al final hi ha un parell o tres de metres embardissats, on tot i que hi ha una traça oberta no ens escaparem d’alguna esgarrinxada.
Sortim a un roquisser i al la dreta veiem la balma del Figueret, amb una sèrie de troncs drets, que varia segons la data de les fotografies existents, en aquesta ocasió n’hi havia tres, però hi ha fotos en que se’n veuen set o vuit. És una balma completament assolellada ja que està orientada al S. Té tretze metres de pòrtic, quatre de profunditat i una alçada inicial de dos metres fins al metre al fons.
Va ser aprofitada com a refugi, per últim cop, pels boscaters que van fer la gran tala d'arbres de la finca de Matarrodona durant la dècada dels 1980 (ja esmentada anteriorment). Anteriorment havia estat un lloc d'estada de caçadors, com ara el Valentí Rossinyol, conegut com el Tinet (també esmentat a la font de la Pola). Formava part d'un trajecte de caça que estava format també pel Salt de l'Espluga i les seves balmes.
De la seva etapa com a refugi ocasional, la balma conserva encara el sostre negre per les fogueres que s’hi feien i les graelles per coure la carn.
El nom actual de la balma va ser donat per Jordi Guillemot i el Quim Solbas, que van redescobrir-la en una de les seves detallades exploracions per la contrada buscant la font del Bosquet.
En aquest punt vull una recomanació: seguir el traçat de tornada.
A l’anada des de la balma vaig seguir baixant i en veure que no anava bé vaig haver de tornar a pujar per sortir exactament a l’altre costat de la balma.
L’itinerari correcta consisteix en travessar la balma i seguir caminant per l’altre costat per anar fent una diagonal descendent a la dreta que ens porta al coll del turó Escarpat situat de 566 metres d’alçada.
En aquest trajecte també ens podem orientar perfectament ja que per fi veiem el turó Escarpat del que ens separa la curta sifonada de l’esmentat coll.
Situats al coll hem de seguir recta per a encarar la pujada al turó; una vegada a la seva base ens hem de decantar lleugerament a la dreta per trobar de seguida una curta canal, una mica emboscada, però que permet passar sense dificultat i que ens deixa dalt del turó Escarpat de 591 metres d’alçada. Turó força ample i amb grans pins, un de ben cargolat que trobem tot just sortir de la canal. Al centre del turó hi ha una petita fita i el pi solitari i característic que també li dona nom queda a l’altre extrem de la plataforma del cim.
És un cim rebuscat i que compensa totalment la caminada per arribar-hi. La tornada serà més ràpida ja que no farem cap marrada innecessària.
Tornarem per on hem vingut. A l’anada a la balma del Figueret hi havia tres troncs i a la tornada quatre. No és que l’esperit d’en Tinet hi hagués tornat; és fruit que contra tot pronòstic i contra tota lògica al coll del turó vaig creuar-me amb dos excursionistes que feien el mateix trajecte en sentit contrari i que ens deurien haver entretingut en posar-hi un quart tronc.
Arribats novament a l'esplanada del final de la pista, girem a l’esquerra per emprendre la baixada en mig d’una espessa vegetació pel marcat camí, netejat pel Marc Camí i Garcia, que mena al fons del torrent del Figueret.
Abans d’arribar-hi creuem una torrentera secundària, abans de creuar-la uns metres a l’esquerra hi ha la font del Bosquet. En Jordi Guillemot esmenta que la font no raja del torrent sinó que sorgeix (a vegades de forma espectacular) de la roca. En aquesta excursió no vaig anar-hi, però l’any 2017 deuria ser d’aquestes vegades perquè en sortia un bon raig.
Arribem al fons del torrent, el creuem i una fita ens assenyala l’inici de la pujada per l’altre costat. Sempre molt ben marcat va guanyant alçada, passem pel costat d'una gran fita i arribem de nou a la pista que, després d’una gran volta, ens tornaria a l'Espluga.
Seguim la pista per la dreta, ho farem durant 1,6 km que ens compensarà dels dos quilòmetres per anar i tornar del turó Escarpat.
Durant aquesta caminada tindrem dues opcions per no anar per la pista, però volia aprofitar-la per anar a la font del Racó Gran, ja que no hi havia anat mai.
La primera escapatòria de la pista la tindrem poc després només acabar de vorejar les impressionants parets del Castellot de la Carena del Roure Llarg ja que hi ha un corriol que per l’esquerra ens portaria al collet del Sentinella.
Anem seguint la pista i després del Castellot donarem la volta al turó del Pujol, acabada la volta tindrem la segona opció ja que també per l’esquerra surt un corriol que ens portaria a l’Hospital de Sang.
Immutables a les escapatòries anem vorejant cingleres, ara ho farem amb la de la Cort Fosca.
A la tercera va la vençuda i vorejades aquestes cingleres abans de que la pista faci un nou tomb de 180 graus a la dreta veurem l’inici d’una desdibuixada pista que seguirem.
Aquesta pista es va obrir l’any 1983 durant la gran tala d’arbres per poder arribar a l’indret de la gran alzina del Racó Gran i poder-la talar; però aleshores la cova del Racó Gran era freqüentada per en Carles Folch i en Norbert Cònsul. En Folch i en Cònsul van decidir impedir que la gran alzina del Racó Gran fos tallada. No van dubtar en posar-se davant de l'arbre quan els serradors hi van anar preparats per tirar-la a terra. L'enfrontament va ser molt dur i llarg, però els serradors van respectar l'alzina per evitar conflictes.
Avui la pista està molt desdibuixada i només és un corriol que seguirem pocs metres ja que molt aviat hem d’estar atents a un encara més discret corriol que surt per la dreta. Seguint aquest corriol creuem i a poques passes hi ha la font del Racó Gran. Una font important per les estades d’en Tinet, en Folch i en Norbert a la cova del Racó Gran, avui està molt deteriorada, el broc ha desaparegut i les piques estan en molt mal estat. Entre la vegetació encara podem veure algun bidó.
Vista la font seguim el camí que emprèn una forta pujada, travessa una pista i segueix pujant. A mesura que guanyem alçada anem torbant més bidons, totxanes, teules, alguna ampolla.. fins que sortim
al davant mateix de la cova del Racó Gran.
Ens trobem davant d’uns dels molts indrets singulars de l’Obac. Aprofitant una balma en Valentí Rossinyol “Tinet” va anar-la condicionant durant la segona meitat del segle XX excavant-la interiorment fins aconseguir una sala d’uns 18 metres quadrats, la tancava una gran porta metàl·lica de color verd; també l’exterior estava molt treballat i encara avui en queden restes com el petit forn amb les graelles que semblen estar esperant en Tinet. A finals dels anys 90 la balma va aparèixer desmuntada i l’entorn amb una escampall de bosses d’escombraries. Al blog d’en Jordi Guillemot: “El Cau del Guille” podeu trobar-hi més informació.
Podem aturar-nos a imaginar com deuria ser la vida d’en “Tinet” durant trenta anys en aquell indret, principalment els dies de fred i pluja hivernals, què el va portar a viure-hi fins que malalt va haver-la d’abandonar.
Vista la cova seguint el camí que passa just pel costat d’un forat natural de la mateixa cova i poques passes després girem a l’esquerra per seguir un antic camí marcat en el mapa, però pràcticament inexistent. Anem pujant seguint més o menys el traçat que marca el mapa. Després d’uns primers metres força emboscats i perdedors el pendent disminueix i el bosc es torna molt esclarissat i permet seguir pujant sense entrebancs; d’aquesta manera arribem a una cruïlla amb un camí força ben marcat que seguirem per l’esquerra.
Camí molt bonic i amb molt bona vista que ens porta a la pista molt a prop del coll de la Cort Fosca, però sense arribar a tocar-la fem un gir de 180 graus per seguir el sender que ens portarà a dalt de la carena de l’Obac on enllacem amb el GR5 que seguim per la dreta.
Poques passes després el mapa assenyalada la Sesta Grossa, però és un error, aquesta queda a l’esquerra del indret on hem enllaçat amb el GR.
Sortim a un gran roquisser que és una cruïlla de tres camins. Hem de girar a l’esquerra i baixar uns deu metres pel roquisser per veure l’inici del camí que hem de seguir.
Inicialment em vaig confondre hi vaig seguir el camí del mig i vaig haver de rectificar, però seguint aquest camí arribem a una cruïlla que girant a l’esquerra enllacem igualment amb el camí anterior.
Seguim qualsevol dels dos camins que primer van planejant fins que girem a l’esquerra per emprendre una forta baixada pel camí de l’Ascensor; travessem una antiga pista i seguim baixant fins arribar a la pista del Sot de la Teula, que seguim per la dreta, arribem a cruïlla on deixem la pista i seguim recta pel camí que ens deixa a l’aparcament.
de l'aparcament al coll de Tres Creus: 20mn
del coll de Tres Creus a la Porquerissa: 10mn
de la Porquerissa a la font de la Pola: 05mn
de la font de la Pola al Castellots de Tanca: 20mn
dels Castellots al turó de l'Espluga: 30mn
del turó de l'Espluga a la balma de l'Espluga: 05mn
de la balma de l’Espluga al turó Escarpat: 45mn
del turó Escarpat a la balma del Figueret: 10mn
de la balma del Figueret al final de la pista: 20mn
del final de la pista de l’Espluga al fons del torrent del Figueret: 15mn
del torrent del Figueret a la pista: 15mn
de la pista a la font del Racó Gran: 30mn
de la font del Racó Gran a la balma del Racó Gran: 15mn
de la balma del Racó Gran a l’aparcament: 55mn
TOTAL: 4h 55mn
La zona de Sant Llorenç del Munt i l'Obac permet una infinitat d'itineraris i de connexions entre ells que permeten fer variants per a tots els gustos.
L’objectiu principal d’aquesta caminada circular des de l’Alzina del Sal·lari és anar fins el turó Escarpat, de 591 metres d’alçada, que és el nom que surt en els mapes, però també se’l coneix com a turó de la Sabata o del Pi.
D’anada anirem per la ruta més directa que consisteix en passar per la font de la Pola, el Castellot de Tanca, el turó de l’Espluga i la balma de l’Espluga i des d’aquest indret fer una llarga anada i tornada fins l’esmentat turó. De tornada baixarem per la font del Bosquet al fons del torrent del Figueret i i remuntarem passant per la font i la balma del Racó Gran i baixarem definitivament pel camí de l’Ascensor.
He catalogat aquesta excursió com a difícil tot i que no hi ha cap pas important de grimpada, ni passarem per indrets exposats. La dificultat radica en l’anada al turó Escarpat, que consisteix en una llarga caminada d’un quilòmetre d’anada i un altre de tornada per arribar-hi; recorregut en el que, o ets un gran coneixedor del terreny o el GPS és indispensable; però tot i així cal saber-se moure per terrenys emboscats sense cap mena de referència, ja que el turó, a part dels tres noms que he esmentat, n’hi afegiria un quart: el del turó Invisible, ja que venint des de l’Espluga no en tens ni rastre, no el veus fins que hi ets a pocs metres. A part de no ser visible tampoc surt en cap dels mapes de wikiloc, en alguns només surt la cota, però no amb el nom de “turó Escarpat”; que només podem trobar-lo en el mapa del IGN.
Difícilment haureu fet una excursió a un “cim” on aquest és precisament la cota més baixa de tota la caminada (mirant la gràfica es veu perfectament aquesta anomalia).
Tret d’aquest solitari i desconegut turó, la caminada ens porta per indrets coneguts, uns més que altres i per tant per camins fresats.
Però tot i així, deixant de banda el turó Escarpat, com passa en moltes excursions per aquesta zona de l'Obac combinarem els indrets freqüentats amb d'altres poc visitats i en aquesta excursió les zones poc visitades son el descens al torrent de Figueret amb la font del Bosquet, la pujada al Castellot de Tanca, l’anada a la font del Racó Gran, la pujada d’aquesta a la balma del mateix nom i principalment l’enllaç des d’aquesta balma amb el camí de la carena.
L'itinerari comença a l'aparcament de l'Alzina del Sal·lari on seguirem la zona d'aparcament fins el final. Allà la via asfaltada gira a l'esquerra, l’anem seguint, al final d’una llarga pujada en línia recta s’acaba l’antic asfalt i torna a girar a l’esquerra i es converteix en una pista de terra. Un parell de dreceres ens estalvien un parell de revolts fins el coll de Tres Creus. Ara seguirem recta pel camí que baixa per l’altre costat. Immediatament la panoràmica s'obre al Paller de Tot l'Any i de Montserrat.
Passem per les restes d'unes tombes medievals, de les que pràcticament no en queda res. Molt poc visibles a la dreta del camí consisteixen en dos petits forats, fa anys en una d’elles hi havia un pessebre.
Immediatament arribem a la balma de la Porquerissa. Aquesta balma és una de les més conegudes i visitades de la Serra de l'Obac i està situada en el fort revolt que fa el camí i amb una gran vista panoràmica.
Documentada des del 1225, però coneguda des de molt abans ja que dins la cavitat s'han localitzat restes arqueològiques (ceràmica) corresponents a les èpoques romanes, visigòtiques i medieval.
És evident que el nom fa referència a la funció de porquerissa que la balma va tenir molt temps enrere en que hi havia ramats de porcs pasturant per la muntanya. Davant de la Porquerissa arrenca el torrent de la Cansalada topònim que també fa referència al porc; però no hem de imaginar porcs de 400 kg com els actuals pasturant per l’Obac, en aquella època només pesaven 70 o 80 kg.
Seguim el camí i pocs metres després hem de seguir una discreta desviació a la dreta que ens porta a la font i balma de la Pola,
Evidentment la vida a la Porquerissa no hagués estat possible sense una font a les proximitats, i aquesta és sens dubte la de la Pola, que sempre raja. Actualment una cisterna recull l’aigua que raja per una aixeta.
A finals dels anys 20 del segle passat un grup de caçadors que pertanyien a la secció d'excursionisme de la Joventut Terrassenca van decidir fer diverses obres de condicionament amb dues finalitats:
- que la font tingués aigua tot l'any.
- que davant seu hi hagués una àrea d'esbarjo per poder descansar, passar llargues estones i jugar a cartes.
Així es va construir la cisterna dins la roca i una gran pica externa. Completava el conjunt
una bonica taula rodona de pedra amb un tauler d'escacs pintat a sobre i voltada per un seient circular i més tard s’hi va afegir una segona taula de pedra.
A dia d’avui la taula amb el tauler d’escacs encara existeix, i en el dia d’aquesta descripció hi havia una bossa de roba penjada d’un clau a la roca amb les peces per poder-hi jugar. A primera vista sembla una estampa dels Pastorets d’en Josep Mª Folch i Torres, però és real, i només canvia l’entrepà de pernil i formatge per peces d’escacs (malauradament aquests detalls acostumen a durar poc degut al poc civisme imperant).
Vista la font baixem directament per un roquisser i un curt corriol ens retorna al camí que havíem deixat.
Anem seguint el camí que es va apropant a la carena dels Castellots de Tanca, ja gairebé ja hi som i estem situats a sota mateix del coll de Tanca; hem d'estar atents en aquest punt perquè és una cruïlla; el camí més visible puja per la dreta al coll, però nosaltres hem de seguir per l’esquerra baixant molt lleugerament, l’inici del camí és una mica difús, però quatre passes després es torna molt marcat i evident.
Anem planejant tot contornejant els Castellots: arribem a un tombant pronunciat a la dreta i poc després ens trobem pràcticament al mateix nivell d’un petit collet, hem de deixar el camí per girar a la dreta i enfilar-nos per dins del bosc seguint una traça que va girant a l’esquerra i ens encara amb una curta canal que ens permet sense cap mena d dificultat ens deixa al capdamunt del Castellot; anem seguint-lo fins l’altre extrem, on hi ha una fita (a finals de gener del 2017 hi havia un pessebre i un llibre registre, ara a estat “purificat” per la Santa Inquisició nihilista i no hi ha rés). Encara es pot seguir uns metres més fins arribar a l’extrem on la cinglera cau verticalment per tots costats.
Vist el Castellot de Tanca i la seva panoràmica, tornem per on hem vingut i seguim el camí que passa pel costat de la balma del Quarto de Reixa o d’en Tinet. Aquesta balma era una de les utilitzades pels excursionistes i caçadors que passaven els dies d’estiu a la font de la Pola i per la nit es repartien per les balmes per a dormir. Aquesta balma és molt ample i potser de l’etapa esmentada encara queda una manta i una mena de forn de llenya.
Pocs metres més endavant intuïm una canal completament amagada per la vegetació. Deixem novament el camí i ens hi encarem. Immediatament després ens trobem amb una pas força vertical que ens deixa a l’entrada de la foradada del Quarto de Reixa o del Vent.
És sabut que hi ha una corda fixa per pujar aquest pas, però oh! sorpresa avui no hi ha corda. És pot pujar igualment, però un ja té una edat i ja hi estat dues vegades, així que per aquesta vegada ho deixo córrer, tot i que és una de les foradades més espectaculars de la zona.
Vull fer una observació, ja que degut a que a dalt del Castellot vaig anar fins l’extrem situat exactament a sobre l’entrada de la foradada el traçat sembla que hi enllaci, a més la circumferència del punt d’interès tapa la mínima separació que hi ha entre els dos traçats; si no hagués anat fins l’extrem del Castellot el traçat hauria quedat millor. Amb tot això vull dir que dalt del Castellot de Tanca hem de baixar per on hi hem pujat.
Tornem al camí i anem seguint, ara ja es veu l’arrodonit turó de l’Espluga. Arribem a una cruïlla i seguim recta; una mica més endavant arribem a un nou encreuament en mig d’un petit roquisser, hem de seguir pel camí de la dreta, que inicialment, degut al roquisser, té un inici una mica difús, després és perfectament marcat. Finalment el camí enllaça amb la pista que porta a l’Espluga i que seguirem per l’esquerra.
Pocs metres després ja som al peu del turó, i ens desviem de la pista per seguir un corriol que ens porta directament a la seva base; per pujar els primers metres ens haurem d’ajudar de les mans en una curta mini grimpada, si és que se’n pot dir grimpada, i després sense cap mena d’entrebanc arribem a dalt d’aquest extens i planer turó, des d’on gaudim d’una gran vista panoràmica. En “teoria” des d’aquesta talaia s’hauria de veure el turó Escarpat, però rés més lluny de la realitat, del turó ni rastre.
Podríem baixar del turó de l’Espluga pel bosquet de l’altre costat, però llavors per anar a la balma hauríem de recular; així que baixem per on hi havíem pujat i pocs metres després arribem a la balma de l’Espluga.
És una gran balma obrada que havia sigut un mas habitat, però el que veiem avui no és ni de bon tros el que havia arribat a ser.
Segons podem llegir a l’enllaç:
https://trailsantllorenc.blogspot.com/2010/11/balma-de-lespluga-687-m.html
La Balma de l'Espluga és un dels símbols de les destrosses comeses contra el patrimoni natural i arqueològic de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Malauradament el que avui veiem no és l'estructura que antigament cobria el gran balbament del turó per formar un petit mas. El que avui podem veure són uns murs aixecats a principis dels anys 1980 amb la finalitat de tancar dos grans perxerons i algunes mules. Aquests animals de càrrega es van fer servir durant un parell d'anys per arrossegar els troncs dels milers d'alzines i roures que van caure víctimes de la gran tala realitzada a la finca de Matarrodona abans de la seva venda a la Diputació de Barcelona.
Per això, la balma de l'Espluga és el símbol d'un doble crim: contra el patrimoni natural (per la tala massiva d'arbres) i contra el patrimoni arqueològic (per les destrosses provocades en les antigues ruïnes). Una de les mules emprades aquells crims no va ser resistir l'esforç i estar enterrada davant de l'actual porta de la construcció.
La gran extensió de prades davant de la balma que antigament deurien ser camps és poc freqüent en aquestes contrades tan esquerpes i abruptes.
Vist l’indret seguim una mica més la pista que s’acaba en una gran esplanada on hi ha una gran quantitat de fusta tallada i abandonada segurament des dels esmentats anys 1980.
Aquest indret és una important cruïlla de camins, s’acaba la pista i el camí segueix per la dreta per baixar al fons del torrent del Figueret (per on tornarem després), a l’esquerra surt un corriol, ben marcat que davalla fins l'avenc de l'Espluga de 122 metres de profunditat. En el rànquing de cavitats més fondes de Catalunya, es situa en el lloc 24. Encara hi queda un tros de la placa que recorda l’accident mortal d’un noi de 15 anys (Agustí Caballero Carbajal), ocorregut el 9 de maig del 1971 (avui no hi baixarem).
Situats doncs en el final de la pista no anem ni a la dreta ni a l’esquerra, hem de seguir recta sense cap mena de corriol visible. Si aneu amb pantalons curts, és recomanable passar a llargs abans de seguir. Ara començarem una caminada d’un km d’anada i un de tornada per anar a l’objectiu de tota l’excursió, l’invisible turó Escarpat ens està esperant!
El terreny és molt planer, només traspassats els primers matolls ens trobem amb una mena de petita “sesta” que consisteix en unes pedres a mode de seient a l’ombra de les alzines. No hi ha un camí definit, però el bosc és molt clar i es pot caminar sense gaires impediments, anem trobant algunes parets de pedra, vestigi d’antics bancals. Estem seguint el llom de la carena. Els primers quatre-cents metres son molt planers i podem anar avançant per on vulguem, per això el traçat d’anada i el de tornada van fent com una trena.
Acabats aquests quatre-cents metres només hem perdut uns vint metres de desnivell; estem a 652 metres d’alçada aprox. aquí el terreny comença un descens més pronunciat, travessem petits roquissers on hi anem trobant alguna fita. Aquest descens s’acaba en un petit replà situat a una alçada de 612 metres.
Aquest és el punt clau per anar al turó. Hem de veure una fita a l’esquerra que ens assenyala l’inici d’una emboscada canal que ens permet abandonar el llom de la carena, potser costa una mica de veure, però una vegada trobada és molt marcada i es baixa sense cap dificultat, al final hi ha un parell o tres de metres embardissats, on tot i que hi ha una traça oberta no ens escaparem d’alguna esgarrinxada.
Sortim a un roquisser i al la dreta veiem la balma del Figueret, amb una sèrie de troncs drets, que varia segons la data de les fotografies existents, en aquesta ocasió n’hi havia tres, però hi ha fotos en que se’n veuen set o vuit. És una balma completament assolellada ja que està orientada al S. Té tretze metres de pòrtic, quatre de profunditat i una alçada inicial de dos metres fins al metre al fons.
Va ser aprofitada com a refugi, per últim cop, pels boscaters que van fer la gran tala d'arbres de la finca de Matarrodona durant la dècada dels 1980 (ja esmentada anteriorment). Anteriorment havia estat un lloc d'estada de caçadors, com ara el Valentí Rossinyol, conegut com el Tinet (també esmentat a la font de la Pola). Formava part d'un trajecte de caça que estava format també pel Salt de l'Espluga i les seves balmes.
De la seva etapa com a refugi ocasional, la balma conserva encara el sostre negre per les fogueres que s’hi feien i les graelles per coure la carn.
El nom actual de la balma va ser donat per Jordi Guillemot i el Quim Solbas, que van redescobrir-la en una de les seves detallades exploracions per la contrada buscant la font del Bosquet.
En aquest punt vull una recomanació: seguir el traçat de tornada.
A l’anada des de la balma vaig seguir baixant i en veure que no anava bé vaig haver de tornar a pujar per sortir exactament a l’altre costat de la balma.
L’itinerari correcta consisteix en travessar la balma i seguir caminant per l’altre costat per anar fent una diagonal descendent a la dreta que ens porta al coll del turó Escarpat situat de 566 metres d’alçada.
En aquest trajecte també ens podem orientar perfectament ja que per fi veiem el turó Escarpat del que ens separa la curta sifonada de l’esmentat coll.
Situats al coll hem de seguir recta per a encarar la pujada al turó; una vegada a la seva base ens hem de decantar lleugerament a la dreta per trobar de seguida una curta canal, una mica emboscada, però que permet passar sense dificultat i que ens deixa dalt del turó Escarpat de 591 metres d’alçada. Turó força ample i amb grans pins, un de ben cargolat que trobem tot just sortir de la canal. Al centre del turó hi ha una petita fita i el pi solitari i característic que també li dona nom queda a l’altre extrem de la plataforma del cim.
És un cim rebuscat i que compensa totalment la caminada per arribar-hi. La tornada serà més ràpida ja que no farem cap marrada innecessària.
Tornarem per on hem vingut. A l’anada a la balma del Figueret hi havia tres troncs i a la tornada quatre. No és que l’esperit d’en Tinet hi hagués tornat; és fruit que contra tot pronòstic i contra tota lògica al coll del turó vaig creuar-me amb dos excursionistes que feien el mateix trajecte en sentit contrari i que ens deurien haver entretingut en posar-hi un quart tronc.
Arribats novament a l'esplanada del final de la pista, girem a l’esquerra per emprendre la baixada en mig d’una espessa vegetació pel marcat camí, netejat pel Marc Camí i Garcia, que mena al fons del torrent del Figueret.
Abans d’arribar-hi creuem una torrentera secundària, abans de creuar-la uns metres a l’esquerra hi ha la font del Bosquet. En Jordi Guillemot esmenta que la font no raja del torrent sinó que sorgeix (a vegades de forma espectacular) de la roca. En aquesta excursió no vaig anar-hi, però l’any 2017 deuria ser d’aquestes vegades perquè en sortia un bon raig.
Arribem al fons del torrent, el creuem i una fita ens assenyala l’inici de la pujada per l’altre costat. Sempre molt ben marcat va guanyant alçada, passem pel costat d'una gran fita i arribem de nou a la pista que, després d’una gran volta, ens tornaria a l'Espluga.
Seguim la pista per la dreta, ho farem durant 1,6 km que ens compensarà dels dos quilòmetres per anar i tornar del turó Escarpat.
Durant aquesta caminada tindrem dues opcions per no anar per la pista, però volia aprofitar-la per anar a la font del Racó Gran, ja que no hi havia anat mai.
La primera escapatòria de la pista la tindrem poc després només acabar de vorejar les impressionants parets del Castellot de la Carena del Roure Llarg ja que hi ha un corriol que per l’esquerra ens portaria al collet del Sentinella.
Anem seguint la pista i després del Castellot donarem la volta al turó del Pujol, acabada la volta tindrem la segona opció ja que també per l’esquerra surt un corriol que ens portaria a l’Hospital de Sang.
Immutables a les escapatòries anem vorejant cingleres, ara ho farem amb la de la Cort Fosca.
A la tercera va la vençuda i vorejades aquestes cingleres abans de que la pista faci un nou tomb de 180 graus a la dreta veurem l’inici d’una desdibuixada pista que seguirem.
Aquesta pista es va obrir l’any 1983 durant la gran tala d’arbres per poder arribar a l’indret de la gran alzina del Racó Gran i poder-la talar; però aleshores la cova del Racó Gran era freqüentada per en Carles Folch i en Norbert Cònsul. En Folch i en Cònsul van decidir impedir que la gran alzina del Racó Gran fos tallada. No van dubtar en posar-se davant de l'arbre quan els serradors hi van anar preparats per tirar-la a terra. L'enfrontament va ser molt dur i llarg, però els serradors van respectar l'alzina per evitar conflictes.
Avui la pista està molt desdibuixada i només és un corriol que seguirem pocs metres ja que molt aviat hem d’estar atents a un encara més discret corriol que surt per la dreta. Seguint aquest corriol creuem i a poques passes hi ha la font del Racó Gran. Una font important per les estades d’en Tinet, en Folch i en Norbert a la cova del Racó Gran, avui està molt deteriorada, el broc ha desaparegut i les piques estan en molt mal estat. Entre la vegetació encara podem veure algun bidó.
Vista la font seguim el camí que emprèn una forta pujada, travessa una pista i segueix pujant. A mesura que guanyem alçada anem torbant més bidons, totxanes, teules, alguna ampolla.. fins que sortim
al davant mateix de la cova del Racó Gran.
Ens trobem davant d’uns dels molts indrets singulars de l’Obac. Aprofitant una balma en Valentí Rossinyol “Tinet” va anar-la condicionant durant la segona meitat del segle XX excavant-la interiorment fins aconseguir una sala d’uns 18 metres quadrats, la tancava una gran porta metàl·lica de color verd; també l’exterior estava molt treballat i encara avui en queden restes com el petit forn amb les graelles que semblen estar esperant en Tinet. A finals dels anys 90 la balma va aparèixer desmuntada i l’entorn amb una escampall de bosses d’escombraries. Al blog d’en Jordi Guillemot: “El Cau del Guille” podeu trobar-hi més informació.
Podem aturar-nos a imaginar com deuria ser la vida d’en “Tinet” durant trenta anys en aquell indret, principalment els dies de fred i pluja hivernals, què el va portar a viure-hi fins que malalt va haver-la d’abandonar.
Vista la cova seguint el camí que passa just pel costat d’un forat natural de la mateixa cova i poques passes després girem a l’esquerra per seguir un antic camí marcat en el mapa, però pràcticament inexistent. Anem pujant seguint més o menys el traçat que marca el mapa. Després d’uns primers metres força emboscats i perdedors el pendent disminueix i el bosc es torna molt esclarissat i permet seguir pujant sense entrebancs; d’aquesta manera arribem a una cruïlla amb un camí força ben marcat que seguirem per l’esquerra.
Camí molt bonic i amb molt bona vista que ens porta a la pista molt a prop del coll de la Cort Fosca, però sense arribar a tocar-la fem un gir de 180 graus per seguir el sender que ens portarà a dalt de la carena de l’Obac on enllacem amb el GR5 que seguim per la dreta.
Poques passes després el mapa assenyalada la Sesta Grossa, però és un error, aquesta queda a l’esquerra del indret on hem enllaçat amb el GR.
Sortim a un gran roquisser que és una cruïlla de tres camins. Hem de girar a l’esquerra i baixar uns deu metres pel roquisser per veure l’inici del camí que hem de seguir.
Inicialment em vaig confondre hi vaig seguir el camí del mig i vaig haver de rectificar, però seguint aquest camí arribem a una cruïlla que girant a l’esquerra enllacem igualment amb el camí anterior.
Seguim qualsevol dels dos camins que primer van planejant fins que girem a l’esquerra per emprendre una forta baixada pel camí de l’Ascensor; travessem una antiga pista i seguim baixant fins arribar a la pista del Sot de la Teula, que seguim per la dreta, arribem a cruïlla on deixem la pista i seguim recta pel camí que ens deixa a l’aparcament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada