Les Arenes, turó del Castelló, Sant Jaume de Vallverd, Parany del Boter, turó Gentil, fonts de Sant Jordi i dels Trons
Bonica i variada excursió pel sector més oriental del parc de Sant Llorenç del Munt.
L’objectiu principal de la caminada és anar a l’ermita romànica de Sant Jaume de Vallverd passant pel turó del Castelló i el coll Roig.
De tornada des de l’ermita passarem pel coll Monner, can Cadafalc, el refugi o cabana dels Ocellaires de Castellar del Vallès a l’indret del Parany del Boter i emprendrem la baixada definitiva pel Sot de l’Àliga, passant per les fonts de Sant Jordi i la dels Trons.
Cal fer esment que al coll Roig hi ha un monòlit en commemoració als caiguts durant la Tercera Guerra Carlina i que fa referència concretament al “foc de Cadafalc”, un enfrontament armat que va tenir com a escenari la serra de la Codina i el sot del Castanyer.
Monòlit situat a la dreta de la pista al mateix coll Roig i que passa inadvertit perquè està molt degradat. Hi ha una placa amb una inscripció ja pràcticament inintel·ligible, però que posant-hi molta atenció podem arribar a llegir-la tota. Diu així: “A la memòria de tots els que moriren en aquests camins durant la guerra carlista 1872-1876. Fem l’amor i no la guerra. Any internacional de l’infant. 1979”.
Ho he transcrit perquè al menys quedi constància del que hi deia, perquè aviat ja no es podrà llegir.
Seguint la pista també anem trobant altres monuments o monòlits, que en teoria no han d’estar relacionats, però a les plaques, ja pràcticament recognoscibles, hi ha un tipus de lletra semblant i dates aproximades.
En Jaume Torrens, del Centre Excursionista de Castellar del Vallès em passa la informació que disposen sobre aquests monuments, així com també del Parany del Boter, del turó Gentil i de la font dels Trons.
Comenta tots estan dins el terme municipal de Sant Llorenç Savall i segons sembla son obra d’una persona, ja gran, que vivia a la casa abandonada que hi ha a pocs metres del darrer monument i que va voler deixar la seva empremta a l’entorn de la casa. Després del seu traspàs ningú s’ha preocupat de fer-hi un mínim manteniment i amb el pas del temps s’han anat degradant.
El primer que trobem és un pilar amb un ocell a dalt i unes sargantanes al peu, i la placa encara es pot llegir, i està dedicat a Félix Rodríguez de la Fuente i diu així: “A Félix Rodríguez de la Fuente. Naturista. Amb el seu treball descobrí i donà conèixer els secrets de la fauna. Una meravella més de la Creació. Morí d’accident a Alaska el 14-3-1980”.
En segueixen dos més, un amb forma d’olla, sense cap placa, l’altre amb una placa mig trencada de la que ja no es pot llegir res i que té forma d’ampolla i de la que surt un tronc de ferro amb branques també de ferro.
El següent es pot llegir perfectament i està dedicat a l’any internacional de la joventut (1985) i a dalt de l’escultura diu “Amor de Mare”.
El segueix un monument a Josep Mª Folch i Torres. A la inscripció diu així: “Josep Mª Folch i Torres. 1880-1950. La seva literatura és un regalim d’amor vers Déu i el ?????oïsme. Els Pastorets.
A dalt el monument hi ha una escultura d’en “Rovelló” i a la base hi ha una cavitat amb una “caldera d’en Pere Botero” amb el Naixement a dins.
Seguidament arribem a una escultura d’un dinosaure pintat de color verd i que desentona amb tots els altres, ja que entre els altres hi pots trobar un fil conductor, però el dinosaure trenca aquest fil.
Tots son a l’esquerra de la pista fins que arribem al darrer que està ja a l’alçada de la casa abandonada i que simplement és un pilar amb una verge a dalt i una inscripció de “Ave Maria”. La primera impressió que dona l’indret de la casa és que hem arribat a una zona abandonada de pic-nic, ja que la finca és força gran i hi ha moltes taules i bancs de fusta al voltant de la casa.
També cal destacar la urbanització de les Arenes, ja que va ser una urbanització pionera, ja que data de començament del segle XX, concretament la primera edificació data del 1916. Totes les construccions segueixen la tendència modernista i neogòtiques de l’època. Destaca entre d’altres la Casa del Bolet amb ceràmiques florals a la façana.
L’indret culminant de l’excursió és l’ermita romànica de Sant Jaume de Vallverd, tot i que del romànic primitiu en queda molt poc, tant l’indret com l’ermita son molt bonics.
L'ermita fou construïda durant el segle XII pel cavaller Bernat de Vallverd just al costat de la masia on residia. D’aquesta masia ja no en queda cap testimoni.
Surt esmentada en un testament de l’any 1190; el 1606 torna a aparèixer en un document sobre la seva reparació. El 1736 l’ermita estava en estat ruïnós.
Desaparegut el casal de Vallverd, l’ermita i les seves terres passaren al mas de la Busqueta, que el 1976 en varen fer la reconstrucció sota la direcció de l’arquitecte Joaquim Ros de Ramis i fou beneïda pel bisbe de Vic Mn. Ramón Dalmau, segons consta en una placa a la paret de l’ermita.
Potser una de les construccions més conegudes de Joaquim Ros de Ramis son els bancs circulars dels xamfrans del passeig de Gràcia de Barcelona i la font de la plaça de Sant Felip Neri de la mateixa ciutat.
El Parany del Boter és un lloc emblemàtic per als castellarencs; està situat dins la propietat de la masia de Cadafalc. A l’inici disposava d’un porxo que protegia de la pluja l’espai ocupat per la gran taula que hi ha al davant. L’indret acull nombroses trobades de caire lúdic. A l’interior de la cabana hi ha un llibre registre. Per a la seva construcció es varen fer servir materials de l’antiga barraca que hi havia al proper turó Gentil.
En Jaume Torrens em segueix informant que la barraca del turó Gentil era un refugi que un grup de joves de Castellar del Vallès es van construir durant les dècades dels anys 1950-1960; em recalca que havien de sortir ben d’hora per anar-hi a passar el dia, ja que hi anaven i tornaven a peu.
Passarem per les fonts de la Boixa, de l’Espígol, del Romaní, de Sant Jordi i dels Trons. Totes arranjades pel Centre Excursionista de Castellar del Vallès amb boniques ceràmiques.
Destaco la font dels Trons, ja que està situada en una amagada raconada del torrent del Castelló. Segons en Jaume Torrens rep aquest nom perquè el dia que la varen descobrir es va desenvolupar una gran tempesta de trons i llamps.
Cada any per Nadal el Grup Anar-hi-Anant del Centre Excursionista de Castellar hi porten un pessebre.
A la font de Sant Jordi, on hi ha una bonica ceràmica de Sant Jordi i el drac, hi ha un cartell de la diputació de Barcelona que l’esmenta com a font del Plàtan. Aquesta font actualment està substituïda per una caseta des d’on es bombeja l’aigua cap a la masia de Cadafalc.
Degut a la sequera d’enguany (2023) no en rajava cap. Només quatre gotes a la de la Boixa.
És una excursió fàcil. La pujada final al Castelló, sembla una ferma grimpada, però és qüestió de la perspectiva, ja que en realitat el pendent no passa dels 45 graus, i no cal ni guardar els bastons a la motxilla (en el cas de que en porteu), ja que si posem una mà a la roca, no és per seguretat, simplement és per comoditat.
Caminarem durant tota l’estona per pistes i camins; només farem “el senglar” durant dos minuts per pujar al turó Gentil, però per un terreny molt fàcil de travessar.
Mentre carenegem tindrem unes perspectives canviants de la Mola, el Montcau, el turó de les Nou Cabres i del Morral del Drac.
Per a començar l'excursió ens situarem a l’aparcament de l'àrea de descans de les Arenes, situada a la dreta i entre els km 12 i 13 de la carretera de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall.
Concretament anirem fins els segon aparcament situat exactament al costat mateix de la font de la Boixa, tot just travessat per un pont el riu Ripoll.
Comencem a caminar fent una anada i tornada d’un minut a la l’esmentada font, ben arranjada i amb un gran safareig. Vaig anar-hi també l’any 2019 i en brollava un bon raig, ara només en queien quatre gotes.
Vista la font tornem a l’aparcament i seguim la pista cimentada que ens porta fins la petita urbanització de les Arenes, que travessem de punta a punta, passant per davant de la torre del Bolet, Can Barceló, la casa de la família Samaranch (a peu de carrer hi ha un cartell de l'ajuntament de Castellar que indica que aquesta fou la primera de les construccions que hi ha a les Arenes, concretament l'any 1916, i passa a descriure'n l'estructura), la casa de Francesc Orpí (antic hostal on Lluís Companys hi havia fet estada) i d’altres. Com a curiositat moltes tenen un rellotge de sol a la façana.
Al final de la urbanització, al costat de Can Barceló un petit jaló ens assenyala el camí que hem de seguir per la dreta. Primer segueix una tanca d’una finca i seguidament deixa endarrere la urbanització i quedem envoltats pel bosc.
Així arribem a les fonts de l’Espígol i del Romaní que estan una al costat de l’altre en un indret molt bonic i acollidor, on hi ha una taula rodona de pedra i bancs també de pedra. Cada font té la seva placa de ceràmica; però no en raja cap de les dues, encara que darrera la de l'Espígol hi ha safareig que estava ple d'aigua.
Uns grans plàtans donen ombra a aquest indret que ens convida a fer-hi una bona aturada si no fos perquè fa poca estona que estem caminant.
Seguim pocs metres més i arribem a una cruïlla on un nou jaló ens assenyala per l’esquerra un camí que ens portaria a l’ermita de les Arenes; hauríem de seguir recta, però per la dreta arrenca un camí (hi ha una marca vermella en un arbre); seguirem aquest camí que en el fons és una drecera. Forta i curta pujada que ens deixa dalt la carena. Punt important en la nostra caminada i cruïlla múltiple. Per la dreta surten dos camins (pel segon tornarem al finalitzar l’excursió) i per l’esquerra també en surten dos. El primer puja suaument i el segon baixa. Seguim el que baixa. És un camí ample, però una mica brut. També és relativament curt i que aviat ens deixa a la pista que recorre el torrent del Castelló.
La seguim quatre passes per l’esquerra i immediatament girem a la dreta, passem pel costat d’una cadena travessem el torrent del Castelló i també immediatament hem d’abandonar la pista i seguir un marcat camí que s’enfila per la dreta. És un bonic corriol que va seguint el llom de la carena i que després d’una bona ens deixa al peu del Castelló.
Aquí el camí desapareix ja que davant nostre s'aixeca una paret de pedra. A mesura que ens hi apropem es va veien que és poc inclinada i que pràcticament es pot pujar caminant, fent servir les mans per comoditat, però si anem amb bastons, amb ells ja n'hi haurà prou per a repenjar-nos.
"Superat" aquest pas, per fi veiem el Castelló al capdamunt d'un nou cingle, però ara el camí no l'ataca directament, sinó que gira a l'esquerra per tal d'arribar-hi fàcilment.
Si no es vol fer aquesta fàcil grimpada hi ha un camí per l’esquerra que també hi puja fent una mica de volta.
El cim del Castelló pròpiament dit no té gaire bona vista, però per on hi hem arribat és un balcó amb una gran vista.
Així que per descansar i contemplar ens hi instal·larem.
Seguim tenint tot el massís de Sant Llorenç al davant nostre, ara també podem contemplar els turons de les Arenes i del Serradell i tota la carena de les Roques d'Aguilar.
Deixem el turó seguint la pista que hi arriba per l’altre costat que va seguint la carena del Castelló (efectivament per pujar-hi hem de grimpar, i una vegada a dalt hi arriba una pista).
Ara toca seguir la pista durant molta estona, hi ha varies cruïlles, però la pista que seguim és evident.
Finalment arribem a un punt d’unió de varies pistes a tocar del coll Roig, seguim la de l’esquerra i immediatament arribem al coll Roig.
A la dreta hi ha un pedró de terme i a l’esquerra el monòlit de la 3ra guerra carlina.
Seguim per la pista i anem contemplant els diferents monòlits descrits anteriorment. Aviat arribem a la casa abandonada, seguim una mica més i arribem a una nova cruïlla; hem d’abandonar la pista principal que seguíem des del Castelló i girar a la dreta per seguir una pista secundària que passa per darrera la casa abandonada i que seguidament va fent un gir de 180 graus i es converteix en un camí que planeja i va entrant al torrent de Sant Jaume.
Arribem al costat de la gran bassa de Sant Jaume que revoltem per la seva esquerra (la nostra dreta), arribem a l’altre costat de la bassa i una forta baixada ens enllaça amb una pista que seguim uns metres per l’esquerra; seguidament arribem a una nova cruïlla (hi ha un cartell amb el nom de “Sant Jaume”) i girem a la dreta.
Atenció perquè pocs metres després hem d’estar atents a un marcat camí que arrenca per l’esquerra.
El seguim i després d’uns metres planejant gira a la dreta i emprèn una forta i sostinguda pujada que ens deixa directament davant l’ermita de Sant Miquel de Vallverd.
Contemplem aquesta bonica ermita i el seu no menys bonic entorn i seguim la pista que hi arriba per darrera i que inicialment emprèn una forta baixada.
Nova cruïlla i seguim per l’esquerra, anem planejant força estona fins que arribem a una nova cruïlla, aquí hem de seguir recta descartant la pista que baixa per la dreta.
Lleugera pujada i tot seguit comença un camí molt bonic que va planejant fins a enllaçar amb una pista a tocar del Coll Monner i del mas del mateix nom.
Acabem d’entrar en un extens altiplà molt bonic. Seguim uns metres més i ja veiem a la dreta de la pista el racó del Parany del Boter, separat una trentena de metres del camí.
Visitem aquest indret i tornem a la pista; pocs metres després voregem un camp per la dreta i ens enfilem sense un camí clar per mig de la vegetació i en un parell de minuts som dalt del turó Gentil, on encara queden restes del refugi esmentat a l’inici.
La vegetació priva d’una gran vista, però es pot contemplar el massís de la Mola que queda al davant mateix.
Vist l’indret tornem a la pista que poc després ens porta a Can Cadafalc.
Deixem aquest mas a l’esquerra i immediatament trobem un jaló i una pista que seguim per la dreta. Poc després en una nova bifurcació continuarem per l’esquerra, tot seguint una pista molt ampla que comença a perdre alçada per dins del bosc.
Anem baixant i finalment arribem a l’aiguabarreig de varis torrents, entre ells el del Castelló.
En aquest indret a l’esquerra del camí hi ha la font de Sant Jordi, amb la ceràmica del sant ja esmentada a l’inici. Encara que un cartell de la Diputació l’esmenta com a font del Plàtan és evident que és la de Sant Jordi. També a tocar de la pista i uns metres més endavant hi ha un gran plàtan que segurament deuria donar nom a la font.
En realitat la font del Plàtan queda a l’altre costat de la pista on hi ha una caseta que serveix o servia per a bombejar l’aigua de la font fins a Can Cadafalc, però per l’estat en que es troba la instal·lació dubto que encara bombegi aigua muntanya amunt.
Hem de continuar baixant per la pista, però primer seguirem la pista que puja per la dreta per tal de fer una curta anada i tornada a la font dels Trons.
Seguim doncs aquesta pista uns dos-cents metres i hem d’estar molt atents a un poc marcat corriol que baixa per l’esquerra a buscar el fons del torrent. Està poc marcat però és l’únic lloc per on es pot baixar.
És un trajecte molt curt i immediatament ja veiem que estem arribant a un indret “treballat” amb una mena de barana de fusta i poc després ja veiem el conjunt de la font. L’aigua és vida, i ara tot està molt sec; aquest indret amb l’aigua brollant de la font deu tenir un altre aspecte. Hi ha unes pedres que formen un petit banc i la font té dos brolladors i un canaló que els comunica.
Vist l’indret tornem sobre les nostres passes fins la cruïlla anterior i seguim baixant per la pista durant força estona. Finalment arribem a una cadena. Indret important perquè pocs metres després per l’esquerra arrenca un camí tangencial a la pista que hem de seguir. No confondre’l amb un de més ample que hi ha primer i que surt perpendicularment a la pista. El que hem de seguir té l’inici trencat per la pista i ens hem d’enfilar un metre pel marge, superat el marge apareix el camí perfectament marcat que puja suaument i ens deixa dalt la carena, indret on enllacem amb l’itinerari de pujada.
Ara només ens queda seguir-lo, tornarem a passar per les fonts de l’Espígol i del Romaní i de nou travessarem la urbanització de les Arenes per tal d’arribar a l’aparcament donant per acabada aquesta bonica i variada excursió.
HORARIS:
De l'aparcament i font de la Boixa a les fonts de l’Espígol i Romaní: 20mn
De les fonts de l’Espígol i Romaní al turó del Castelló: 45mn
Del turó del Castelló al coll Roig i monuments: 20mn
Del coll Roig a la bassa de bombers: 10mn
De la bassa de bombers a Sant Jaume de Vallverd: 10mn
De Sant Jaume de Vallverd al Parany del Boter: 25mn
Del Parany del Boter al turó Gentil: 05mn
Del turó Gentil a la font de Sant Jordi: 35mn
De la font de Sant Jordi a la dels Trons: 05mn
De la font dels Trons a l’aparcament: 45mn
TOTAL: 3h 30mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada