Badalona (Can Ruti), directa al turó de la Coscollada, turó de l'Amigó, de la Nadala i mines de coure de la Pilarica
Aquest curt itinerari ens permet pujar i baixar directament del turó de la Coscollada sense trepitjar pràcticament cap pista tot seguint un itinerari totalment lògic tant de pujada com de baixada.
Seguirem els antics camins que, com una teranyina, enllacem els diferents camps de vinyes que cobrien la muntanya de l’Amigó; uns van desaparèixer juntament amb les vinyes i altres varen quedar en desús amb la obertura de la pista que uneix el coll de la Vallensana amb la Conreria.
Aquesta pista per exemple va deixar en l’oblit el camí carener que passa pel turó de l’Amigó i el camí que va paral·lel i per sota l’esmentada pista.
També ens permetrà passar pel costat de tres boques de les antigues mines de coure de la Pilarica que varen estar actives només del 1942 al 1957 degut al poc rendiment ja que els filons en prou feines feien 10 mm de gruix. Cal recordar i advertir que entrar en mines abandonades és extremadament perillós i per tant és totalment desaconsellable per a tota mena de persones alienes a la espeleologia. Ramificacions i despreniments poden resultar una trampa mortal.
Aquest itinerari simplement passa pel costat de les boques.
Sobre les dues boques que estan a tocar de la pista hi ha dos interesants i amplis estudis que ens aporten tota mena de detalls dels permisos per a l’extracció i dels diferents minerals.
Un correspon al Blog de Muntanya de jralsina: https://jralsina.blogspot.com/2021/05/la-mina-pilarica.html que inclou un vídeo.
L’altre treball correspon al Butlletí del Centre d’Estudis de Natura de Santa Coloma de Gramenet, signat per Salvador Rodà Gargallo; un extens i detallat estudi d’aquesta mina i que inclou un minuciós mapa topogràfic realitzat pel Grup d’Espeleologia Badalona el gener-febrer del 1980:
https://drive.google.com/file/d/1cT7VeeQoTvHUQw5jBCaTlp7BFY2KUOqH/view
L’esquema del recorregut és: font de l’Amigó, coll de les Maleses, boca de la mica, turó de la Coscollada, turó de l’Amigó, boques de la mina, mirador sobre unes roques molt característiques, turó de la Nadala i turó d’en Seriol.
De tot aquest recorregut de 4km només farem uns 600 metres per la pista, la resta tot seran corriols de muntanya amb molt bona vista.
Per començar la caminada ens hem de situar als aparcaments de Can Ruti. Si volem trobar-hi lloc és recomanable arribar-hi abans de les 8 del matí o després de les 15h, entre mig d’aquest horari deixar el cotxe serà complicat. Entre l’hospital i la fundació Josep Carreras hi ha un ampli espai sense asfaltar i carregat de bonys on també s’aparca, però igualment ha de ser en els horaris indicats.
Per cert, si escollim l’horari de tarda, la lluminositat que hi ha a la costa és espectacular.
Situats doncs als aparcaments indicats ens hem de situar a la rotonda del final de la parada d’autobús, allà arrenca el conegut camí a la font de l’Amigó que segueix la riera del mateix nom.
Arribem a l’esmentada font (font que sempre raja, més o menys, però sempre hi ha aigua).
Hem de seguir per l’esquerra, hi ha dos camins que es troben una mica més amunt, el primer (el que passa per sobre la font) és més curt.
Seguim un o l’altre poc després arribem al coll de les Maleses on enllacem amb la pista que ve del coll de la Vallensana.
Des del coll veiem davant nostre una torre d’alta tensió, per la seva base hem de passar. Seguim la pista per la dreta uns dos-cents metres, després d’una suau pujada gira a l’esquerra i seguidament a la dreta, just en aquest punt hem d’abandonar la pista i seguir unes marques vermelles per dins del bosc que en dos o tres minuts ens deixen al costat de l’esmentada torre d’alta tensió. Seguim per la dreta el rastre d’una antiga pista, passem pel costat d’una paret i passada aquesta hem de girar a l’esquerra per seguir un corriol senyalitzat amb marques vermelles.
Poques passes després arribem a les ruïnes d’una antiga construcció relacionada amb les mines; de posar atenció perquè a la part del darrera i a ran de terra hi ha el forat d’una antiga tubera que connecta amb l’edifici.
Ara se’ns presenten dues opcions per seguir pujant vers la Coscollada.
El camí de més a la dreta hi va directament, i el lleugerament més a l’esquerra, i potser més ampla, passa per la boca d’una mina abandonada.
Seguim aquest darrer i en pocs minuts arribem a un punt on el camí segueix per la dreta, però uns metres a l’esquerra hi ha l’esmentada boca. Aquesta bifurcació està senyalitzada amb pintura vermella.
Fem aquesta curta anada i tornada per anar a l’esmentada boca que està situada al fons d’una cova excavada artificialment. Tot el conjunt presenta un estat molt precari. Ens hem de conformar en veure l’entrada de la cova i poca cosa més.
Vista la cova, retrocedim fins la bifurcació i seguim pujant seguint el camí i les marques vermelles. Aviat els boixos van deixant pas a un terreny més obert on el camí a estones es difumina i ens hem de guiar més per les marques de pintura vermella que ens van conduint vers les dues torres d’alta tensió molt juntes que hi ha dalt la carena.
Just abans d’arribar-hi sortim a la pista carenera que seguim per la dreta i en pocs minuts arribem a la torre de guaita que hi ha a la Coscollada.
Indret molt concorregut per caminants i ciclistes i des d’on es gaudeix d’una gran vista panoràmica de la costa, de Montserrat, Sant Llorenç, el Montseny i inclús del Pirineu, així com del proper poblat ibèric de les Maleses.
Seguim uns metres per la pista, passem pel costat d’un dipòsit dels bombers i immediatament després a l’esquerra i sobre el talús de la pista hi ha el que queda de l’antic vèrtex geodèsic de la Coscollada, que amb els seus 466 metres d’alçada és el punt més alt de Badalona.
Tornem a la pista, si mirem en direcció a la Conreria veurem que després de la Coscollada la carena torna a fer una petita, però ben marcada, ondulació; és el turó de l’Amigó i vers ell ens dirigim.
Pocs metres després deixem la pista per seguir l’antic camí carener que surt per l’esquerra. Pot haver-hi una marca vermella que en senyala l’inici, però és un camí, en desús, però encara molt ben marcat. El seguim i poc després arribem a dalt el turó de l’Amigó de 446 metres d’alçada (només 20 metres menys que la Coscollada).
Aquest turó no té bona vista, però uns metres abans i poc després hi ha dues balconades des d’on podem gaudir de la vista de la costa.
Encara que no tingui bona vista ens ha estalviat un tros de caminar per la transitada pista.
Seguim el camí i pocs metres després tornem a enllaçar amb la pista just a la cruïlla on es separen la que segueix vers el coll de la Conreria i la que gira vers el coll de la Vallensana.
Seguim poques passes en direcció a la Vallensana i a l’esquerra veiem un petit corriol que baixa uns metres, també des de la mateixa pista si ens hi fixem bé ja es veu la reixa que tapa la boca principal al pou de 10 metres de profunditat de la mina de la Pilarica.
Baixem fins aquesta gran reixa, la rodegem per l’esquerra i seguint el mateix corriol arribem a una reixa molt més petita que hi ha pocs metres més avall.
Ara seguim per l’esquerra un camí que pocs metres després ens porta fins una cruïlla, seguim recta. El camí que baixa per l’esquerra ve directament de la cruïlla de pistes abans esmentada, per on podem baixar si no volem passar per les boques de la mina.
Ara començarem una bonica caminada per un camí que a estones és una autèntica balconada sobre la costa i el Barcelonès.
El camí fa petites i curtes pujades i baixades fins que arriba a un petit replà on gira noranta graus a la dreta i emprèn una no menys bonica baixada fins unes grans roques molt característiques i visibles des de molts punts de la zona que contrasten amb la verdor que les envolta.
Aquesta baixada s’acaba en arribar a aquest Mirador de les Roques, situades a 385 metres d’alçada..
Gran vista panoràmica que mereix una aturada.
Contemplada aquesta vista girem a l’esquerra i continuem seguint el camí (que ara planeja) i les marques vermelles, que no ens han abandonat en cap moment.
Ben aviat arribem a una cruïlla. Podem girar a la dreta, passar pel turó de la Xorreta i per un gran pi aïllat i també molt característic per anar a sortir a un camí transversal.
Però ara seguim recta i enllacem pocs metres després amb un altre camí que puja a la pista carenera.
Seguim aquest camí recta, anem baixant, enllacem amb un altre camí que puja directament al coll de la Jeia d’en Pujol; el seguim per la dreta i seguim baixant una mica més.
Pocs metres després hem d’estar atents a un corriol que surt per l’esquerra (marques vermelles).
Seguim aquest corriol que ens deixa dalt del turó de la Nadala de 358 metres d’alçada.
Des d’aquest turó seguim tenint una extensa i bonica vista panoràmica de la costa i de la muntanya de l’Amigó que ja comença a quedar a la nostra esquena.
Si fem aquesta caminada per la tarda i el dia comença a declinar, podrem gaudir d’unes fantàstiques postes de sol darrera del Tibidabo.
Contemplada la vista seguim recta, poc després el camí emprèn una forta i curta baixada que ens deixa en un nou camí transversal, que seguim per la dreta una vintena de metres.
Hem d’estar atents a una nova marca de pintura vermella ja que per la dreta podem fer una curta drecera per enllaçar amb el camí que passa uns metres per sota.
No hi ha camí, però el terreny és molt obert, i a part de seguir les marques de pintura, podem baixar per on ens sembli millor.
Arribem al camí de sota i el seguim per la dreta i ens porta fins la torre d’alta tensió que hi ha al peu del turó d’en Seriol.
Aquí podríem seguir la pista que hi arriba per baixar a l’aparcament; però fidels a l’esperit d’evitar les pistes el màxim possible, seguirem recta i pujarem els pocs metres que ens separen l’esmentat turó.
El turó d’en Seriol de 290 metres d’alçada torna a ser un gran mirador. A part de la costa i del Barcelonès, a la nostra esquena podem veure el recorregut que estem a punt d’acabar per la muntanya de l’Amigó, ja que veiem el coll de les Maleses, la carena per on hem pujat, la torre de guaita de la Coscollada, el turó de l’Amigó, les roques i el pi característics i el bony del turó de la Nadala.
Travessarem el turó i de l’altre punta surt per la dreta un camí que, en fortes rampes, ens baixa fins a trobar la pista a pocs metres ja de l’aparcament.
HORARIS:
De l’aparcament a la font de l’Amigó: 15mn
De la font de l’Amigó al coll de les Maleses: 05mn
Del coll de les Maleses a les ruïnes: 10mn
De les ruïnes a la boca de la mina: 05mn
De la boca de la mina al turó de la Coscollada: 25mn
Del turó de la Coscollada al turó de l’Amigó: 10mn
Del turó de l’Amigó a la mina la Pilarica: 10mn
De la mina la Pilarica al Mirador de les Roques: 10mn
Del Mirador de les Roques al turó de la Nadala: 10mn
Del turó de la Nadala al turó d’en Seriol: 15mn
Del turó d’en Seriol a l’aparcament: 05mn
TOTAL: 2h
Seguirem els antics camins que, com una teranyina, enllacem els diferents camps de vinyes que cobrien la muntanya de l’Amigó; uns van desaparèixer juntament amb les vinyes i altres varen quedar en desús amb la obertura de la pista que uneix el coll de la Vallensana amb la Conreria.
Aquesta pista per exemple va deixar en l’oblit el camí carener que passa pel turó de l’Amigó i el camí que va paral·lel i per sota l’esmentada pista.
També ens permetrà passar pel costat de tres boques de les antigues mines de coure de la Pilarica que varen estar actives només del 1942 al 1957 degut al poc rendiment ja que els filons en prou feines feien 10 mm de gruix. Cal recordar i advertir que entrar en mines abandonades és extremadament perillós i per tant és totalment desaconsellable per a tota mena de persones alienes a la espeleologia. Ramificacions i despreniments poden resultar una trampa mortal.
Aquest itinerari simplement passa pel costat de les boques.
Sobre les dues boques que estan a tocar de la pista hi ha dos interesants i amplis estudis que ens aporten tota mena de detalls dels permisos per a l’extracció i dels diferents minerals.
Un correspon al Blog de Muntanya de jralsina: https://jralsina.blogspot.com/2021/05/la-mina-pilarica.html que inclou un vídeo.
L’altre treball correspon al Butlletí del Centre d’Estudis de Natura de Santa Coloma de Gramenet, signat per Salvador Rodà Gargallo; un extens i detallat estudi d’aquesta mina i que inclou un minuciós mapa topogràfic realitzat pel Grup d’Espeleologia Badalona el gener-febrer del 1980:
https://drive.google.com/file/d/1cT7VeeQoTvHUQw5jBCaTlp7BFY2KUOqH/view
L’esquema del recorregut és: font de l’Amigó, coll de les Maleses, boca de la mica, turó de la Coscollada, turó de l’Amigó, boques de la mina, mirador sobre unes roques molt característiques, turó de la Nadala i turó d’en Seriol.
De tot aquest recorregut de 4km només farem uns 600 metres per la pista, la resta tot seran corriols de muntanya amb molt bona vista.
Per començar la caminada ens hem de situar als aparcaments de Can Ruti. Si volem trobar-hi lloc és recomanable arribar-hi abans de les 8 del matí o després de les 15h, entre mig d’aquest horari deixar el cotxe serà complicat. Entre l’hospital i la fundació Josep Carreras hi ha un ampli espai sense asfaltar i carregat de bonys on també s’aparca, però igualment ha de ser en els horaris indicats.
Per cert, si escollim l’horari de tarda, la lluminositat que hi ha a la costa és espectacular.
Situats doncs als aparcaments indicats ens hem de situar a la rotonda del final de la parada d’autobús, allà arrenca el conegut camí a la font de l’Amigó que segueix la riera del mateix nom.
Arribem a l’esmentada font (font que sempre raja, més o menys, però sempre hi ha aigua).
Hem de seguir per l’esquerra, hi ha dos camins que es troben una mica més amunt, el primer (el que passa per sobre la font) és més curt.
Seguim un o l’altre poc després arribem al coll de les Maleses on enllacem amb la pista que ve del coll de la Vallensana.
Des del coll veiem davant nostre una torre d’alta tensió, per la seva base hem de passar. Seguim la pista per la dreta uns dos-cents metres, després d’una suau pujada gira a l’esquerra i seguidament a la dreta, just en aquest punt hem d’abandonar la pista i seguir unes marques vermelles per dins del bosc que en dos o tres minuts ens deixen al costat de l’esmentada torre d’alta tensió. Seguim per la dreta el rastre d’una antiga pista, passem pel costat d’una paret i passada aquesta hem de girar a l’esquerra per seguir un corriol senyalitzat amb marques vermelles.
Poques passes després arribem a les ruïnes d’una antiga construcció relacionada amb les mines; de posar atenció perquè a la part del darrera i a ran de terra hi ha el forat d’una antiga tubera que connecta amb l’edifici.
Ara se’ns presenten dues opcions per seguir pujant vers la Coscollada.
El camí de més a la dreta hi va directament, i el lleugerament més a l’esquerra, i potser més ampla, passa per la boca d’una mina abandonada.
Seguim aquest darrer i en pocs minuts arribem a un punt on el camí segueix per la dreta, però uns metres a l’esquerra hi ha l’esmentada boca. Aquesta bifurcació està senyalitzada amb pintura vermella.
Fem aquesta curta anada i tornada per anar a l’esmentada boca que està situada al fons d’una cova excavada artificialment. Tot el conjunt presenta un estat molt precari. Ens hem de conformar en veure l’entrada de la cova i poca cosa més.
Vista la cova, retrocedim fins la bifurcació i seguim pujant seguint el camí i les marques vermelles. Aviat els boixos van deixant pas a un terreny més obert on el camí a estones es difumina i ens hem de guiar més per les marques de pintura vermella que ens van conduint vers les dues torres d’alta tensió molt juntes que hi ha dalt la carena.
Just abans d’arribar-hi sortim a la pista carenera que seguim per la dreta i en pocs minuts arribem a la torre de guaita que hi ha a la Coscollada.
Indret molt concorregut per caminants i ciclistes i des d’on es gaudeix d’una gran vista panoràmica de la costa, de Montserrat, Sant Llorenç, el Montseny i inclús del Pirineu, així com del proper poblat ibèric de les Maleses.
Seguim uns metres per la pista, passem pel costat d’un dipòsit dels bombers i immediatament després a l’esquerra i sobre el talús de la pista hi ha el que queda de l’antic vèrtex geodèsic de la Coscollada, que amb els seus 466 metres d’alçada és el punt més alt de Badalona.
Tornem a la pista, si mirem en direcció a la Conreria veurem que després de la Coscollada la carena torna a fer una petita, però ben marcada, ondulació; és el turó de l’Amigó i vers ell ens dirigim.
Pocs metres després deixem la pista per seguir l’antic camí carener que surt per l’esquerra. Pot haver-hi una marca vermella que en senyala l’inici, però és un camí, en desús, però encara molt ben marcat. El seguim i poc després arribem a dalt el turó de l’Amigó de 446 metres d’alçada (només 20 metres menys que la Coscollada).
Aquest turó no té bona vista, però uns metres abans i poc després hi ha dues balconades des d’on podem gaudir de la vista de la costa.
Encara que no tingui bona vista ens ha estalviat un tros de caminar per la transitada pista.
Seguim el camí i pocs metres després tornem a enllaçar amb la pista just a la cruïlla on es separen la que segueix vers el coll de la Conreria i la que gira vers el coll de la Vallensana.
Seguim poques passes en direcció a la Vallensana i a l’esquerra veiem un petit corriol que baixa uns metres, també des de la mateixa pista si ens hi fixem bé ja es veu la reixa que tapa la boca principal al pou de 10 metres de profunditat de la mina de la Pilarica.
Baixem fins aquesta gran reixa, la rodegem per l’esquerra i seguint el mateix corriol arribem a una reixa molt més petita que hi ha pocs metres més avall.
Ara seguim per l’esquerra un camí que pocs metres després ens porta fins una cruïlla, seguim recta. El camí que baixa per l’esquerra ve directament de la cruïlla de pistes abans esmentada, per on podem baixar si no volem passar per les boques de la mina.
Ara començarem una bonica caminada per un camí que a estones és una autèntica balconada sobre la costa i el Barcelonès.
El camí fa petites i curtes pujades i baixades fins que arriba a un petit replà on gira noranta graus a la dreta i emprèn una no menys bonica baixada fins unes grans roques molt característiques i visibles des de molts punts de la zona que contrasten amb la verdor que les envolta.
Aquesta baixada s’acaba en arribar a aquest Mirador de les Roques, situades a 385 metres d’alçada..
Gran vista panoràmica que mereix una aturada.
Contemplada aquesta vista girem a l’esquerra i continuem seguint el camí (que ara planeja) i les marques vermelles, que no ens han abandonat en cap moment.
Ben aviat arribem a una cruïlla. Podem girar a la dreta, passar pel turó de la Xorreta i per un gran pi aïllat i també molt característic per anar a sortir a un camí transversal.
Però ara seguim recta i enllacem pocs metres després amb un altre camí que puja a la pista carenera.
Seguim aquest camí recta, anem baixant, enllacem amb un altre camí que puja directament al coll de la Jeia d’en Pujol; el seguim per la dreta i seguim baixant una mica més.
Pocs metres després hem d’estar atents a un corriol que surt per l’esquerra (marques vermelles).
Seguim aquest corriol que ens deixa dalt del turó de la Nadala de 358 metres d’alçada.
Des d’aquest turó seguim tenint una extensa i bonica vista panoràmica de la costa i de la muntanya de l’Amigó que ja comença a quedar a la nostra esquena.
Si fem aquesta caminada per la tarda i el dia comença a declinar, podrem gaudir d’unes fantàstiques postes de sol darrera del Tibidabo.
Contemplada la vista seguim recta, poc després el camí emprèn una forta i curta baixada que ens deixa en un nou camí transversal, que seguim per la dreta una vintena de metres.
Hem d’estar atents a una nova marca de pintura vermella ja que per la dreta podem fer una curta drecera per enllaçar amb el camí que passa uns metres per sota.
No hi ha camí, però el terreny és molt obert, i a part de seguir les marques de pintura, podem baixar per on ens sembli millor.
Arribem al camí de sota i el seguim per la dreta i ens porta fins la torre d’alta tensió que hi ha al peu del turó d’en Seriol.
Aquí podríem seguir la pista que hi arriba per baixar a l’aparcament; però fidels a l’esperit d’evitar les pistes el màxim possible, seguirem recta i pujarem els pocs metres que ens separen l’esmentat turó.
El turó d’en Seriol de 290 metres d’alçada torna a ser un gran mirador. A part de la costa i del Barcelonès, a la nostra esquena podem veure el recorregut que estem a punt d’acabar per la muntanya de l’Amigó, ja que veiem el coll de les Maleses, la carena per on hem pujat, la torre de guaita de la Coscollada, el turó de l’Amigó, les roques i el pi característics i el bony del turó de la Nadala.
Travessarem el turó i de l’altre punta surt per la dreta un camí que, en fortes rampes, ens baixa fins a trobar la pista a pocs metres ja de l’aparcament.
HORARIS:
De l’aparcament a la font de l’Amigó: 15mn
De la font de l’Amigó al coll de les Maleses: 05mn
Del coll de les Maleses a les ruïnes: 10mn
De les ruïnes a la boca de la mina: 05mn
De la boca de la mina al turó de la Coscollada: 25mn
Del turó de la Coscollada al turó de l’Amigó: 10mn
Del turó de l’Amigó a la mina la Pilarica: 10mn
De la mina la Pilarica al Mirador de les Roques: 10mn
Del Mirador de les Roques al turó de la Nadala: 10mn
Del turó de la Nadala al turó d’en Seriol: 15mn
Del turó d’en Seriol a l’aparcament: 05mn
TOTAL: 2h
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada