Maçanet de la Selva i 8 volcans marins: Roure, Renegat, Badia, Xarabau, Puigmarí, Rossinyol, Montalegre i castell Torcafelló
Ruta circular des de Maçanet de la Selva que ens porta a visitar vuit dels volcans marins de la comarca.
La zona volcànica de la Garrotxa és la més coneguda i visitada, però la comarca de la Selva també ho és, i aquesta amb la particularitat que els seus petits estratovolcans eren marins, ja que estaven submergits en el gran llac que antigament ocupava la zona de la Selva (l’estany de Sils n’és l’últim vestigi). En assecar-se el llac varen anar quedant a la superfície.
De fet durant la caminada veurem perfectament la forma cònica de la majoria d’ells. Als seus vessants encara si poden trobar bombes volcàniques, malauradament els craters estan molt erosionats o directament han desaparegut. A l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Estratovolc%C3%A0
La zona volcànica de la Garrotxa és la més coneguda i visitada, però la comarca de la Selva també ho és, i aquesta amb la particularitat que els seus petits estratovolcans eren marins, ja que estaven submergits en el gran llac que antigament ocupava la zona de la Selva (l’estany de Sils n’és l’últim vestigi). En assecar-se el llac varen anar quedant a la superfície.
De fet durant la caminada veurem perfectament la forma cònica de la majoria d’ells. Als seus vessants encara si poden trobar bombes volcàniques, malauradament els craters estan molt erosionats o directament han desaparegut. A l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Estratovolc%C3%A0
Per ordre de visita aquests vuit volcans son: el turó d’en Roure, de 171 metres d’alçada; el d’en Renegat, de 177 metres; el d’en Badia, de 167 metres; el d’en Xarabau, de 183 metres; el Puigmarí, de 237, vèrtex geodèsic i torre de telegrafia òptica i a la llista dels 100 Cims de la FEEC; el turó d’en Rossinyol, de 172 metres el de Montalegre, de 154 metres i finalment el castell de Torcafelló, de 181metres i ermita de Sant Jordi.
Completarem l’excursió passant per la font del Llop, totalment seca (al menys durant aquesta caminada) però en una raconada molt bonica i amb una taula i bancs de pedra sota l’ombra de les alzines.
És una caminada fàcil i de poc desnivell, però amb un llarg recorregut per dalt les carenes que ens proporcionen unes bones vistes panoràmiques, que tindran el seu màxim exponent en el Puigmarí i el castell de Torcafelló que son dos miradors privilegiats, amb panoràmiques de 360 graus, de la que podem destacar el Montseny, omnipresent durant tota la caminada, el mar i la desembocadura de la Tordera, afinant la vista podem veure el castell de Palafolls i Hostalric i la seva fortalesa. També veiem part de les comarques de la Selva, el Gironès, el Maresme i el Vallès Oriental.
Caminarem per pistes i camins perfectament traçats i amb marques de pintura vermella, verda, groga i blava i també ens acompanyaran fites en alguns indrets. En algunes cruïlles també hi trobarem castells informatius.
L’Ajuntament de Maçanet té una sèrie de recorreguts per aquests volcans marins. Aquest recorregut segueix concretament l’itinerari: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/macanet-de-la-selva-8-turons-volcanics-100913598 amb algunes petites variacions que, tot i passar pels mateixos turons, aconsegueix rebaixar els 13,5 km de l’esmentat itinerari als 11,9 km.
La Torre de Puigmarí situada a 237 metres d’alçada i al costat d’un antic vèrtex geodèsic data originàriament del segle XIX i era la torre numero 212 de la línia de telegrafia òptica València - Tarragona - Barcelona - La Junquera i està situada entre la de Montagut (Malgrat de Mar) i la de Puigsardina (Riudarenes). El sistema de telegrafia òptica civil funcionava mitjançant banderes i boles de colors, d'acord amb una complexa codificació. Des de la torre es veu la de Montagut, però a una distància considerable, i costa creure que unes senyals des d’una es veiessin des d’altre! Tota aquesta complexa xarxa de torres només va funcionar aproximadament entre els anys 1840 i 1860.
Afortunadament aquesta torre està reconstruïda pel i de socis voluntaris, amb treballs duts a terme entre els anys 2011 i 2015, segons consta en una placa que hi ha adossada en una paret de la torre. També hi ha un llibre registre.
Fa goig de veure i si poden fer visites guiades posant-se en contacte amb l’esmentat Taller d’Història.
Si teniu interès en anar a la torre de Montagut a sobre Malgrat de Mar podeu seguir l’enllaç: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-genis-de-palafolls-ermita-i-zona-de-pic-nic-de-la-miraculosa-torre-de-montagut-turo-de-mas-ara-111015718
El castell de Torcafelló amb l’ermita de Sant Jordi, situat al damunt del turó de Sant Jordi és una construcció fortificada que sorprèn per les seves dimensions.
Com a resultat de les darreres excavacions el poblament d’aquest turó es remunta als ibers i al romans, però segurament el castell fou construït sobre l’any 1080, i les primeres noticies documentals daten del 1106 i estava situat dins dels dominis del vescomtat de Cabrera.
Rodejat d’un gran fossar només queden els fonaments dels murs de les muralles i d’algunes estances, destaca la base de la torre mestre i la única construcció que resta dempeus és l’ermita de Sant Jordi.
A mitjans del segle XIX i durant les guerres carlistes l’ermita es va sobrealçar i de la teulada a dues vessants es va passar a la forma de plataforma que té actualment ja que també es va convertir en una torre de telegrafia òptica, però aquesta vegada era per a usos militars.
Novament el Taller d’Història de Maçanet, amb la col·laboració de l’Ajuntament i de la Generalitat va fer-hi una gran tasca de rehabilitació durant els anys 1988-1997 i l’indret presenta actualment un aspecte immillorable, amb una escala de cargol que permet pujar a la plataforma de sobre l’ermita, des d’on es pot gaudir d’una vista extraordinària. A la porta de l’ermita hi ha un cartell amb un número de telèfon de l’esmentat Taller per si es vol concertar una visita a l’ermita, ja que està tancada.
A l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Torcafell%C3%B3 podeu trobar-hi una amplia descripció de l’indret i de la seva història.
Per començar la caminada ens situarem a la sortida de Maçanet de la Selva seguint la C-35, tot just deixar el poble a l’esquerra hi ha el petit polígon industrial Can Roure, una sola filera de naus i una filera d’arbres on es pot aparcar a la seva ombra.
Comencem a caminar en direcció a Maçanet, s’acaba el polígon i baixem uns metres per a seguir un carrer per la dreta, seguim aquest carrer fins una cruïlla, tornem a girar a la dreta i hem de seguir l’únic camí que hi ha entre un carrer i una pista. No hi ha cap dubte, perquè el camí és molt evident ja que fa pujada i es veu l’estelada que hi ha dalt del turó d’en Roure a sobre mateix.
Aquest camí ens ofereix una bonica imatge de Can Roure, un mas amb un rellotge de sol i unes boniques finestres gòtiques.
Arribem a una cruïlla i girem a l’esquerra per seguir una antiga pista que voreja el turó abans d’arribar-hi.
Dalt del turó i antic volcà d’en Roure hi ha un pal molt llarg amb una estelada i un cartell amb el nom del turó. Comencem a gaudir de la panoràmica que ens anirà acompanyant durant tota la caminada. Ara veiem Maçanet a sota mateix i el castell de Torcafelló.
Deixem el turó i seguim el camí, arribem a una cruïlla i seguim recta; ens apropem al turó de Can Renegat, el camí també voreja el turó, però aquí el terreny permet fer-hi una curta drecera per escurçar una mica el camí.
Al turó d’en Renegat només hi ha una fita, tot i que també té bona vista, aquesta és inferior a la del turó d’en Roure. Ja veiem el Puigmarí.
Anem seguint el camí, més avall travessem una pista, tornem a pujar lleugerament i arribem dalt del turó d’en Badia; aquest és pot definit ja que és la cota lleugerament més alta d’un gran replà.
Deixem aquest nou volcà i seguim el camí de l’esquerra (està marcat amb pintura) durant una estona fins que arribem a una pista que seguim també per l’esquerra per acabar desembocant en una gran pista que seguim per la dreta. Per l’esquerra arribaríem en pocs minuts novament al punt d’inici; hem fet una gran volta per passar expressament pels turons o volcans d’en Roure, d’en Renegat i d’en Badia.
Immediatament travessem l’autopista AP-7 pel pont de Can Seguers que està just a l’altre costat.
Un cartell informatiu ens assenyala el camí a seguir per la dreta en direcció al Puigmarí. Seguim aquest ample camí fins una propera cruïlla, aquí abandonem el camí al Puigmarí que segueix per la dreta. Seguim recta per una pista però immediatament l’abandonem per seguir un camí que comença per la dreta i que va pujant per dins del bosc. Deixem dos camins que arrenquen per l’esquerra. Anem vorejant el turó d’en Xarabau per l’esquerra, però no hi ha cap drecera possible per escurçar el camí, així que anirem fent la volta fins que assolim el turó d’en Xarabau, on ens hi espera un nou alt pal amb una estelada al capdamunt i amb un cartell amb el nom, l’alçada i una fletxa indicant un mirador a 50 metres. Obedients ens apropen al mirador des d’on podem gaudir d’una gran panoràmica, destacant Hostalric, la seva muralla i la Fortaleza; tornem al turó des d’on també hi ha molt bona vista i seguim el camí que emprèn una bonica baixada i finalment enllacem novament amb la pista al Puigmarí que hem abandonat per enlairar-nos fins el volcà d’en Xarabau.
Seguim aquesta pista òbviament per l’esquerra, poques passes després per la dreta i arribem a una cruïlla, seguint la pista també arribaríem al Puigmarí, però aquí tenim l’opció de fer-hi dues bones dreceres.
Pujarem per una i baixarem per l’altre, però és totalment indistint. En aquesta cruïlla veiem una antiga pista a l’esquerra i també una línia de baixa tensió que coincideixen pràcticament en aquest punt. Pujarem per la pista i baixarem seguint el corriol de la línia.
Així doncs, girem a l’esquerra i seguim aquesta antiga pista que després d’un revolt pronunciat enllaça amb la línia i la segueix uns metres i se’n separa poc després, arribem a una cruïlla i seguim recta per arribar seguidament al Puigmarí.
Indret molt bonic, amb la torre emblanquinada i molt ben conservada; l’antic vèrtex geodèsic està a l’altre costat, i només queda la base de la pilona i unes pedres al voltant formen una petita rotllana.
Una escala de ferro condueix a una porta que hi ha al primer pis, la porta està tancada, però dalt de l’escala encara millorem la panoràmica. També hi ha un telèfon per a fer-hi visites guiades.
Veiem el Montseny, Hostalric i el mar seguint la vall de la Tordera amb el castell de Palafolls a un costat i sabent-ne la ubicació també veiem la torre de Montagut, identificable per l’antena de telecomunicacions que hi ha pràcticament al costat.
També veiem un tram de l’autopista AP-7, precisament l’indret on hi ha una benzinera abans de la sortida de Maçanet i el característic pont vermell que unia els dos costats per anar al restaurant Jacques Borel (restaurant que vàrem conèixer els que ja tenim una certa edat).
Davant de l’escala hi ha un pal del que deuria onejar una bandera, i on també hi ha un llibre registre de visites al turó de forma completament cònica i molt visible des de l’esmentada autopista.
Després d’una bona aturada tornem sobre les nostres passes per tal de tornar a la cruïlla d’inici d’aquesta anada i tornada al Puigmarí.
Normalment segueixo el mapa del satèl·lit i aquesta vegada en va fer una mala passada perquè hem va semblar veure-hi un corriol que em baixaria directament a Ca l’Artigues, però deu haver quedat tapat per la vegetació, així que vaig seguir baixant seguint el corriol que hi ha a sota la línia de baixa tensió fins la pista principal.
Situats novament en aquesta pista la seguirem per l’esquerra i pocs metres després arribem a l’indret de Ca l’Artigues que deixem a la dreta i anem baixant per la pista que segueix recta.
Més endavant arribem a una cruïlla on abandonem aquesta pista per seguir-ne una de secundària per la dreta i que immediatament després passa pel costat de Can Rossinyol, Poc després d’aquest mas hem d’estar atents a una fita que hi ha a l’esquerra i que assenyala l’inici d’un corriol que s’enfila fins el turó d’en Rossinyol; aquí també hi ha un pal molt alt amb una bandera de l’Assemblea de Catalunya.
Deixem el turó pel camí que segueix per l’altre costat i anem baixant fins arribar a una cruïlla de pistes; seguim per l’esquerra i acabem arribant a la urbanització de Mas Altaba, que només toquem de resquitllo, ja que no hi entrem en cap moment, travessem el torrent o rec de Can Gavatx i després d’una curta pujada per la dreta enllacem amb una pista que seguim per l’esquerra i que travessa novament l’autopista AP-7 però aquesta vegada per un pas subterrani.
Situats a l’altre costat seguim la pista per l’esquerra i durant pocs metres anem paral·lels a l’autopista, fins la propera cruïlla; aquí seguim la pista de la dreta que torna a guanyar alçada i que ens apropa al veïnat de Comajuliana que deixem a la dreta i poc després creuem la carretera d'accés a la urbanització de Mas Altaba.
Creuada aquesta carretera local seguim per la dreta un camí que segueix pujant, passem pel costat d’una bassa dels bombers i anem carenejant fins arribar al turó de Montalegre; indret de nou hi ha un llarg pal amb una estelada i una plataforma en un arbre, des de la que tornem a gaudir d’una extensa panoràmica.
Deixem aquest nou turó volcànic i comencem una nova baixada entrant en el bosc d’en Manescal, on a la vora mateixa del camí hi ha un petit roure recargolar, amb el tronc que gairebé forma una circumferència complerta.
Seguim baixant i ens acostem a un gran camp que voregem per l’esquerra.
Aquí el mapa en va tornar a fer una mala passada, doncs assenyala un camí directa a la font del Llop, però aviat queda barrat per les bardisses. Així que deixem per avui els invents i seguim el camí principal i les marques grogues i blaves que hi ha; poc després veiem a la nostra esquerra i a una vintena de metres del camí la font del Llop, a la que arribem sense cap entrebanc.
Tal com ja he esmentat a l’inici, tot i que la font no raja i la bassa que hi ha està totalment buida, l’indret és bonic i acollidor, ideal per a fer-hi una bona aturada asseguts al voltant de la taula de pedra que hi ha i a l’ombra de les alzines.
Tornem al camí, arribem a una cruïlla senyalitzada i seguim recta per arribar a continuació a la Bassa del Clot del Llop que queda a la dreta del camí, malauradament en el decurs d’aquesta excursió estava totalment seca.
Seguim el camí que acaba desembocant a la carretera C-35, però no hi hem d’arribar ja que quatre passes abans hem de girar a la dreta per a seguir un camí que voreja un camp que hi ha entre la carretera i el camí. Atenció perquè no hem de confondre aquest camí amb un carril per a vianants que hi ha enganxat a la carretera.
Tornem a apropar-nos molt a la carretera, però tampoc hi arribarem, creuem novament la carretera d'accés a Mas Altaba que ja havíem travessat fa una estona i que no hem seguit per poder passar per la font del Llop i la Bassa del Clot del Llop.
A partir d’aquí ja veiem el con volcànic gairebé perfecte del turó de Sant Jordi amb el castell de Torcafelló al capdamunt, una imatge molt bonica. Seguim un camí entre els camps. Passem pel costat de Can Martí de la Pineda o La Pineda a seques.
Atenció perquè poc després d’haver passat aquest mas hem d’estar atents a una fita a l’esquerra que ens assenyala l’inici d’un corriol que s’enfila directa al castell.
Forta però curta pujada per aquest camí que ens deixa davant de les ruïnes del castell. Voregem el fossar per l’esquerra per arribar a l’entrada principal del recinte, segurament on hi havia el pont llevadís. Travessem el fossar per una passera i entrem al recinte, molt ben cuidat, amb les restes de les diferents estances; l’única construcció que hi ha és la de l’ermita de Sant Jordi.
En una paret lateral hi ha l’escala de cargol que ens porta a la plataforma de sobre l’ermita.
Gaudim abastament de la panoràmica de 360 graus que ens ofereix l’indret, estem al nivell de la campana de l’ermita. Darrere la campana, a l’horitzó seguim veiem Hostalric. Tal com ja he esmentat a l’inici, des d’aquest punt podem contemplar quatre comarques: La Selva, Gironès, Maresme i Vallès Oriental.
Baixem de la plataforma i podem passejar-nos per les restes del castell; en sortim per on hi hem entrat i seguim vorejant el fossar per l’altre costat per enllaçar amb la pista que hi porta.
Baixem per la pista i arribem a una cruïlla girem lleugerament a l’esquerra per a continuació seguir recta. Anem allunyant-nos del castell, però si ens girem seguirem contemplant el con gairebé perfecte d’aquest antic volcà marí.
La pista que seguim ens porta directament al polígon on tenim el vehicle, donant per acabada aquesta bonica excursió volcànica.
HORARIS:
Del polígon industrial Can Roure al turó d’en Roure: 15mn
Del turó de Can Roure al turó d’en Renegat: 05mn
Del Turó d’en Renegat al turó d’en Badia: 05mn
Del turó d’en Badia al turó d’en Xarabau: 35mn
Del turó d’en Xarabau al Puigmarí: 20mn
Del Puigmarí al turó d’en Rossinyol: 20mn
Del turó d’en Rossinyol al turó de Montalegre: 40mn
Del turó de Montalegre a la font del Llop: 15mn
De la font del Llop al castell de Torcafelló: 25mn
Del castell de Torcafelló a l’aparcament: 20mn
TOTAL: 3h 20mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada