Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 5 d’agost de 2022

Llorà, Sant Pere de Llorà, cova Boratuna, muntanya de Velers, pic o castell d'en Carrerica, serrat dels Rasos, volcà i puig de la Banya del Boc, ermita de Sant Joan i ermita de Sant Medir















































Caminada circular des de Llorà, petit nucli que actualment pertany al terme de Sant Martí de Llémena a la comarca del Gironès i que ens permet endinsar-nos una mica més a la vall del Llémena, apartant-nos de les caminades més clàssiques d’aquesta zona, com poden ser les sortides al cingle de la Barroca o des de Sant Aniol de Finestres.
En sortirem gratament reconfortats ja que passarem per indrets molt interessants a la vegada que, quan la vegetació ens ho permeti, gaudirem de molt bona vista tant de les muntanyes que ens envolten com de les planes que tindrem als nostres peus, per un costat la del Llémena i pel l’altre la de Caner d’Adri. A la llunyania també veurem el Far, les Agudes del Montseny i la costa de la que podem destacar les illes Medes.
El primer indret interessant és Llorà amb la espectacular església romànica de Sant Pere, amb la seva esvelta torre del campanar i la del comunidor, la primera del segle XI i la segona d’una reforma del segle XVII; també va suportar obres de manteniment degut als grans terratrèmols dels anys 1427 i 1428 que varen fer caure la teulada.
Però es s’han trobat restes d’un temple anterior, probablement del segle IX, i recentment s’han descobert unes pintures romàniques.
Vegis l’enllaç:
https://www.valldellemena.cat/?tool=llemena&tool_section=pagina&action=show_record&pagina_id=56&language=cat
És una construcció que està a pocs metres de la carretera GI-661, però que venint de Girona no es veu, només la veurem venint de Sant Martí. Encara que només hi passem per la carretera val la pena aturar-s’hi per a contemplar aquesta bonica església.

El segon indret interessant és la cova Boratura que trobarem poc abans d’arribar a dalt la carena. Amb una entrada força gran de 2,5x 1,5 metres seguida d’una sala encara més gran i d’un recorregut total, entre les diverses ramificacions, de 403 metres. Coneguda ja des de temps remots per la gent la contrada, la primera exploració data de l’any 1922 per Matías Pallarès, amb troballes del eneolític.
La primera topografia de la cavitat data del 1973 per la SIE- CEA, que varen estimar un recorregut de 235 metres; i la darrera exploració data del 2011, pel GE de Badalona (com no podia ser d’altre manera), on allarguen el recorregut fins els 403 metres i en fan un curós aixecament topogràfic amb les diferents plantes i seccions. Aquí he escombrat una mica “cap a casa” amb el comentari sobre el GE de Badalona, nascut de la ma d’en Ramón Canela i Font (amic personal i traspassat l’any 2015) amb un amplíssim ventall d’exploracions pioneres arreu del mon. Amb ell vaig aprendre com sortir-se’n de la boira perduts per les muntanyes de Núria l’any 1968.
Podeu veure un excel·lent reportatge de Francesc Alfambra i Domínguez, sobre “Ramon Canela i Font, forjador de l’esport català”: 

El tercer indret interessant és el puig d’en Carrerica ó castell d’en Carrerica, però de castell pròpiament dit no n’hi ha hagut mai cap, el que hi havia era un poblat iber d’entre els segles III i I ac, descobert l’any 1935 per Francesc Riuró i Carles de Palol del que només resten un munt de pedres. Vegis una mica més d’informació a l’enllaç: https://www.portalgironi.cat/index.php/arqueologia/arqueo-girones/arqueo-girones-canetadri/3192-arqueo-canetadri-pcarrerica
El munt de pedres del cim permet gaudir d’una basta panoràmica que inclou les illes Medes.

El quart indret d’interès és el volcà del Puig de la Banya del Boc. Està constituït per un con volcànic de 1300x860 metres amb un desnivell de 100 metres obert a la vall de Llémena i una àmplia colada basàltica que va donar lloc a la plana de Sant Joan, situada als peus del volcà.
Actualment aquest gran cràter està cobert per camps de conreu. És un dels millors exponents del vulcanisme quaternari català existent fora de la zona volcànica de la Garrotxa. Vegis els enllaços:
https://naturalocal.net/ca/rutes-senderisme-catalunya/rutes-senderisme-girona/rutes-senderisme-sant-marti-de-llemena/el-volca-de-la-banya-del-boc/crater-del-volca-de-la-banya-del-boc#fitxa i http://www.smartillemena.cat/coneix/llocs-dinteres/volca-de-la-banya-de-boc/  
A la meitat de la pista que travessa aquest gran cràter hi ha un magnífic lledoner que fa una inestimable ombra a ple estiu. De l’arbre penja el que a simple vista sembla un niu d’ocells, però un baldó a la porta indica una altre finalitat; oberta la porta del “niu” ens apareix una petita “biblioteca” amb alguns llibres i una llibreta registre. De coses inesperades a la muntanya n’he vist moltes, però una mini biblioteca en mig del no res és una agradable sorpresa que no hagés esperat trobar-me mai.
També és veritat que a peu de lledoner hi ha una gran roca plana que entre el seient i l’ombra conviden a fer-hi a fer-hi una bona lectura. He vist ressenyes que esmenten que els camps de conreu del cràter a vegades son de colze. És fàcil imaginar-se l’espectacle del groc de la colza, el lledoner, l’ombra, la pedra i la lectura.

El cinquè indret interessant és la petita ermita romànica del segle XI de Sant Joan situada al bell mig del pla de Sant Joan. Construcció que no ha sofert gaires modificacions en el decurs dels segles, per tant conserva pràcticament la seva imatge original.
Bé, l’exterior si que ha sofert modificacions, la més destacable és un pal d’una línia elèctrica situat al costat mateix de l’absis que desvirtua la imatge de l’ermita. El pla de Sant Joan és molt extens, hi ha multitud d’indrets per plantar-hi el pal, però no en varen trobar cap de més adequat que al costat mateix de l’ermita. Vegis l’enllaç:
http://www.smartillemena.cat/coneix/llocs-dinteres/esglesiola-de-sant-joan-del-pla/

El sisè indret és l’ermita de Sant Medir, situada relativament a prop de la de Sant Joan, però a l’altre costat de la carretera GI-661, i com aquella també és romàmica del segle XI i també conserva el seu aspecte original, però en un estat molt diferent, ja que presenta un lamentable estat de conservació; està oberta i a l’interior es poden veure les pintures, que no son romàniques, però que potser valdria la pena conservar.
Vegis l’enllaç: https://www.valldellemena.cat/?tool=llemena&tool_section=pagina&action=show_record&pagina_id=59&language=cat

Iniciarem la caminada a Llorà a peu de la carretera GI-661. Hi ha dos grans espais per aparcar a cada costat de la carretera. Un en un descampat, i l’altre al carrer que del davant de l’església. És indistint perquè l’excursió passa pels dos.
Comencem a caminar i immediatament ens plantem davant la bonica església de Sant Pere, tant l’església com l’entorn estan molt ben arranjats.
Voregem l’església per l’esquerra i sortim del nucli antic per un camí que ens porta a una urbanització que hi ha per sobre; anem per la dreta travessant aquesta urbanització fins que s’acaba, però segueix una pista que poc després descriu una corba de 180 graus. Atenció perquè d’aquesta corba arrenca un camí per la dreta. No hi ha pèrdua perquè està senyalitzat amb un cartell i amb una pila de fites.
Ara emprendrem una forta i sostinguda pujada per dins del bosc. Més amunt el pendent encara s’accentua més; el terreny recorda més la Garrotxa que el Gironès, el terra és ple de pedres que fan de mal caminar.
Aquesta forta pujada ens porta directament a l’entrada de la cova Boratuna ó Bora Tuna. Contemplem la cova entrant-hi els primers metres i després seguim pujant. De la cova segueixen dos camins, nosaltres anirem pel de l’esquerra, el que inicialment puja per un rocar.
Nova pujada forta, però aquesta vegada molt curta i arribem a dalt la carena. Ara emprendrem una llarga caminada per la carena que ens portarà fins el cim de la Muntanya de Velers, de 545 metres d’alçada. Veurem que som al cim per una gran pila de pedres en forma de fita i perquè a partir d’ara el camí baixa; de vista més aviat en tindrem poca, però la suficient com per veure o intuir el cim d’en Carrerica i molt lluny i elevat el cim de les Roques Altes.
Deixem el cim i després d’una baixada una mica forta, el pendent es va suavitzant i arribem al coll de Palomeres. Aquest coll és un nus de camins, a la dreta a Canet d’Adri, a l’esquerra a Llorà i recta al coll de l’Escaleta, previ pas pel castell d’en Carrerica.
Ara toca tornar a pujar, el pendent és més o menys normal i el camí es va separant de la carena fins que emprèn una forta pujada en varies llaçades per tornar-la a recuperar. Anem veiem petites parets de pedra i marges fins que arribem dalt del pic o castell d’en Carrerica, on hi trobem una nova fita amb un escampall de pedres per terra i una gran vista, amb les illes Medes incloses; però en abandonar el cim que travessem una zona on l’amuntegament de pedres és impressionant.
Segueix una baixada una mica forta i després el pendent es suavitza, arribem a un petit collet i tornem a pujar fins una cota innominada de 470 metres d’alçada, que podria ser el turó de l’Escaleta; a partir d’aquí tornem a baixar fins arribar al collet de l’Escaleta.
Hem de girar a l’esquerra per començar a baixar al pla de Sant Joan, però primer seguirem unes passes més en direcció a les Roques Altes perquè immediatament darrera el collet hi ha una balconada a la carena que ens permet gaudir de molt bona vista.
Contemplada la panoràmica, que per exemple inclou l’església de Llorà a vista d’ocell i l’ermita de Sant Roc de la Barroca penjada a l’extrem de la cinglera, tornem al collet i emprenem la baixada seguint el camí, que més avall es transforma en pista per acabar desembocant en una pista cimentada que seguim per la dreta i que pocs metres després ens deixa davant de Cal Bolet, on s’acaba el cimentat. Cal Bolet ha estat reformat amb encert.
Seguim la pista que comença a pujar lleument, hi ha un curt tram on el pendent és una mica més fort i aquí torna a estar cimentada; superada aquesta pujada torna a ser de terra.
Seguim la pista, passem pel costat d’un arbre on hi ha un recordatori d’un veí traspassat d’un infart en aquell indret el febrer del 2022.
Anem seguint i pocs metres abans d’arribar a l’entrada del cràter del volcà de la Banya del Boc tenim l’opció d’anar al Serrat dels Rasos.
Atret del nom dels “Rasos” i intuint que potser seria un indret amb bona vista, vaig girar a l’esquerra per fer una anada i tornada a aquest indret.
Vaig seguir una antiga pista fins que es va acabar; llavors no queda altre remei que acabar d’arribar al punt més alt de 449 metres d’alçada directament per dins del bosc sense camí. Més o menys es pot anar avançant buscant el millor pas.
Arribats a la cota més alta, de “Rasos” rés de rés, és un indret sense cap mena de vista. A les alzines que hi ha es veu la marca de que en algun moment es va treure suro, raó per la que deu haver-hi l’antiga pista.
Vist l’indret, tornem com bonament podem a la pista i a la cruïlla anterior.
Si no teniu ganes de patir alguna esgarrinxada per no veure rés, us podeu estalviar aquesta “visita”.
Seguim uns metres més i entrem en el bonic i gran cràter del volcà del puig de la Banya del Boc. La pista el travessa, tenim camps als dos costats i a mig camí tenim el característic lledoner, amb la pedra a mena de seient i la “biblioteca” penjada de l’arbre.
Tot el conjunt és molt bonic i mereix una llarga aturada contemplativa i fotogràfica, i si s’escau “literària”.
Reprenem la marxa i acabem de travessar el cràter, just a l’altre extrem retrobem el bosc.
Ara tenim una nova opció, aquesta és per anar al punt més alt i que dona nom al volcà: el puig del volcà de la Banya del Boc de 451 metres d’alçada. A aquest turó hi ha diferents traçats que hi passen i esmenten que no hi ha camí, però que “es passa bé”, en aquesta vida tot és opinable, però el que normalment podríem entendre com a “bé” aquí és força discutible. Jo vaig seguir un dels traçats que hi passen, i aquest és el que descriuré, però vaig “descobrir” una opció molt més fàcil, encara que una mica més llarga, per anar-hi sense cap impediment i que també desenvoluparé breument.
Girem a la dreta per a començar l’anada i tornada tot seguint un ample camí o antiga pista; pocs metres després l’antiga pista gira a la dreta i vaig seguir recta per una de menys marcada. Això és un error ja que “a posteriori” vaig adonar-me que s’ha de seguir la pista de la dreta, aquesta voreja els camps del cràter per l’esquerra fins que al final de tot enllaça amb un camp que està una mica més elevat, on hem de girar a l’esquerra per tal de travessar el camp fins al final i ja només estarem a una vintena de metres del cim. Això es pot veure perfectament en els mapes via satèl·lit i sobretot en el de l’ICGC.
Però jo en aquell moment convençut del “es passa bé” vaig seguir per l’antiga pista fins que aquesta es comença a separar del llom de la carena; aquí hem d’abandonar aquesta antiga pista i girar a la dreta i entrar directament al bosc sense camí i intentant trobar constantment el millor indret per “passar bé” procurant anar sempre pel llom de la carena, encara que a estones això és difícil i ens pot costat alguna que altre rascada i/o esgarrinxada tot i anar amb molta cura i sempre amb el cap ajupit. Posant-hi voluntat i fe finalment arribem al punt més alt del puig de la Banya del Boc, de 451 metres d’alçada; situat a ponent del cràter, a l’altre costat (E) hi ha el Serrat de les Castanyedes que és lleugerament més alt.
De vista poca o pràcticament nul·la, només la satisfacció d’haver-hi anat, també és veritat que els últims metres “es passa millor” que en els primers.
Dalt del punt més alt es veu a pocs metres el final del camp que he esmentat abans. Normalment al final dels camps acostuma ha haver-hi un camí que hi porta, així que per no tornar per on havia vingut vaig baixar sense cap dificultat i en un minut ja estava al camp esmentat (en el traçat es veu perfectament); aquí havia d’haver girat a l’esquerra i creuant el camp hauria enllaçat amb la pista més ample que he esmentat al començament .... però per la dreta em va semblar que també hi havia un camí i m’ho va corroborar un antic filat; normalment si hi ha un filat acostuma a haver-hi pas pel costat; durant uns metres va ser així i em vaig anar engrescant fins que el filat es perd i el semi-pas també i no em va quedar més remei que anar girant a la dreta per anar a buscar els indrets per on havia vingut. En aquesta anada i tornada vaig perdre molt de temps, i n’hi hauria estat menys, tot i fer una mica de volta, per la pista que no vaig seguir.
Com en el Serrat dels Rasos, anar al cim del Puig de la Banya del Boc, és opcional.
Situats novament a la pista principal només l’hem de seguir. Arribem a una cruïlla, seguim baixant per l’esquerra (per la dreta aniríem a Bosquerós; fem una llaçada i passem per una gredera del volcà i seguidament deixem a la dreta el mas de Can Noguer, seguim la pista fins la propera cruïlla on aquesta gira a la dreta per a sortir a la carretera GI-661, aquí seguim un camí per l’esquerra; ja veiem molt a prop l’ermita de Sant Joan, amb el pal de la llum al costat.
Una mica més endavant girem a la dreta per a fer una anada i tornada a l’ermita tot passant per davant de Can Solà. “L’estampa” de la petita ermita en mig del pla de Sant Joan és molt bonica, llàstima del pal de la llum posat amb tant poc sentit de l’estètica.
Vista l’ermita tornem al camí i l’anem seguint fins que finalment acabem creuant l’esmentada GI-661 a l’indret on hi ha una parada d’autobús, uns contenidors i un banc (o el que en queda).
Pel traçat sembla que seguim la carretera uns metres, però no és exactament així, ja que hi ha un camí de vianants ben separat i diferenciat de la carretera. Camí i carretera es separen molt aviat, anem baixant lleugerament i arribem a una cruïlla on farem una nova anada i tornada, aquesta vegada per anar a l’ermita de Sant Medir.
Girem a la dreta i creuem el Llémena per un pont i immediatament ens trobem davant les ruïnes de Cal Sastre Pobre, realment l’estat del mas fa honor a com deuria ser l’economia del “sastre”.
Caminem uns metres més per l’esquerra i ens plantem davant l’ermita de Sant Medir. D’estructura semblant a la de Sant Joan, però en un estat d’abandonament total, no hi ha porta i això malauradament en el nostre país és símbol d’espoli i de pre-ensorrament, tot i les pintures que hi ha a les parets i al sostre.
Vista l’ermita tornem al camí principal i més endavant passem pel costat del Molí d’en Medir i ja veiem el campanar de Sant Pere de Llorà sobresortint per sobre l’arbreda. Ens hi anem apropant, passem pel costat de la deixalleria i sortim al primer aparcament de Llorà, creuem novament la GI-661, seguim recta i abans d’acabar la caminada en el segon aparcament, passem pel costat de l’antic rentador, on hi ha el safareig i una providencial font d’aigua fresca; un veritable regal al final d’aquesta caminada feta l’agost del 2022 a 38 graus de temperatura.

HORARIS:
De Llorà a la cova Boratuna: 45mn
De la cova Boratuna a la Muntanya de Velers: 20mn
De la Muntanya de Velers al coll de Palomeres: 20mn
Del coll de Palomeres al puig o castell d’en Carrerica: 20mn
Del castell d’en Carrerica al turó de l’Escaleta: 15mn
Del turó de l’Escaleta al collet de l’Escaleta: 05mn
Del collet de l’Escaleta al Serrat dels Rasos: 35mn
De Serrat dels Rasos al lledoner del volcà: 10mn
Del volcà al cim del puig de la Banya del Bosc: 25mn
Del Puig de la Banya del Boc a l’ermita de Sant Joan: 50mn
De l’ermita de Sant Joan a la de Sant Medir: 20mn
De l’ermita de Sant Medir a l’aparcament: 30mn
TOTAL: 4h 55mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a l'enllaç:












































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada