Interessant caminada des de Santa Fe del Montseny, sortint dels clàssics recorreguts de la zona, que ens portarà a visitar dues formacions rocoses de formes curioses com son la Pedra Ajaguda (o Roca que seu) i el Cigalot del Montseny. També farem una fàcil i curta grimpada per pujar a dalt dels Esqueis de Morou, passarem per l’Empedrat de Morou, per un pou de neu i pel pantà de Santa Fe.
Caminarem tota l’estona per dins de grans i fantàstiques fagedes; mitja ruta la farem per camins ben senyalitzats i l’altre meitat, concretament les anades a les dues roques, ho farem per corriols poc marcats i a estones directament sense camí per dins la fageda; circumstància que ens donarà una sensació de solitud absoluta.
Les roques estan força isolades i ens ofereixen una gran panoràmica del Pirineu, des del Canigó fins el Puigmal; també veurem perfectament retallada tota la cresta dels Castellets i de les Agudes al turó de l’Home. També hauríem de veure el mar i la plana de Vic, però pot ser que la boira baixa ho impedeixi; si és així, tampoc serà cap problema, perquè la vista del mar de núvols contrastat amb el sol i el cel blau també és una imatge formidable.
Iniciem l’excursió a l’aparcament de Santa Fe, just al davant de les tres sequoies gegantines (uns 40 metres d’alçada) que hi ha a Can Casades, en varen plantar quatre per a representar les quatre barres, però només en sobreviuen tres, la quarta la va matar un llamp.
L’edifici modernista de Can Casades i els tres arbres daten de principis del segle XX, sobre el 1920, quan a Santa Fe només s’hi arri-bava caminant o amb carro; actualment és el centre d’informació del Parc del Montseny i pertany a la Diputació de Barcelona.
Comencem a caminar en direcció a l’Hostal de Santa Fe, però abans d’arribar-hi girem a l’esquerra per a seguir el camí adaptat per a minusvàlids, poca estona després el deixem i seguim recta fins la Torre d’en Lleonart, una altre construcció del 1900, convertida en una Escola de Natura.
Darrere mateix hi ha la Torre Partida o Torre Montcel, també datada entre el 1910 i el 1920, formava part d’un projecte d’edificació de dues cases adossades, de la que només se’n va construir una.
De començaments del segle XX també hi ha dos projectes que ha-vien de trencar l’aïllament de Santa Fe. Un era de l’enginyer Pere Pagès que va confeccionar l’any 1925 el projecte d’un cremallera que hi arribés. El cremallera sortia de l’estació tren de Gualba i arri-bava a Santa Fe seguint una línia recta. Com que el traçat és molt abrupte s’havien de perforar quatre túnels i construir-hi quatre ponts. El seu elevat cost va fer desestimar la proposta. L’altre projecte era l’enginyer Santiago Rubió i Tudurí que consistia en un funicular que sortia de Gualba de Dalt fins al pont de després del túnel de l’actual carretera. Des d’aquí, una carretera acabaria de completar el recorregut fins a Santa Fe. Podeu trobar més informació i un plano del recorregut del cremallera a l’enllaç: http://www.monmontseny.com/2014/04/30/santa-fe-del-montseny-ii-can-lleonart-la-casa-partida-i-un-ferrocarril/
Situats doncs a can Lleonart, girem a la dreta i seguim el camí que hi ha entre les dues cases, anem trobant indicacions del Pla dels Mulladius. Arribem a una informació que ens indica una separació de camins, a la dreta al pla de Mulladius i recta a la variant al turó de Morou. Anem recta i pocs metres després en una nova cruïlla deixem definitivament el camí marcat a la dreta i seguim la indicació de l’esquerra al “pou de glaç a 250 metres”. Sort de la indicació perquè si hi ha camí deu estar colgat sota les fulles, després de titubejar una mica per dins de la fageda, anant més o menys en línia recta, trobem el clot circular de l’antic pou de neu o glaç.
El següent objectiu és anar a la Pedra Ajaguda; hem de girar a l’esquerra i anar seguint més o menys la mateixa cota amb una lleugera tendència a perdre una mica d’alçada. El traçat fa una lleugera volta perquè em varen desorientar unes pedres dalt d’un petit turó que hi ha a l’esquerra i em vaig confondre. Anem donant la volta a aquest turó fins que veiem la Pedra Ajaguda uns metres més avall. Hi acabem d’arribar directament, sense camí, però la fageda permet moure’s sense gaires problemes.
És una curiosa formació rocosa que sobresurt en mig del bosc. El gran bloc que hi ha al capdamunt s’aguanta en un inversemblant equilibri. El podem contemplar per tots costats i inclús per l’esquerra podem arribar a la base de l’últim bloc.
Deixem aquesta curiosa roca seguint un rastre de corriol per la dreta, a pocs metres ja intuïm la punta d’una carena que és un excel·lent mirador. Darrera mateix d’aquest mirador trobem una fita i un sender més ben marcat que anirem seguint sense cap problema; anem caminant per dins de la fageda; en el fons estem caminant pocs metres per sota el pou de glaç que hem visitat fa una estona.
Arribem a una cruïlla on hem de seguir per l’esquerra en lleugera baixada, comencem a donar la volta al conjunt rocós de la Cornera, on entre l’arbrada també es veuen algunes formes curioses.
Finalment arribem a la Collada Alta, el camí segueix per la dreta, però nosaltres girarem a l’esquerra i caminarem uns metres pràcticament en línia recta fins que de sobte apareix la inconfusible silueta del Cigalot, completament destacat al final del camí.
A diferència de la Pedra Ajaguda, el Cigalot està situat en un espai obert i assolellat que convida ha fer-hi una bona aturada. Podem rodejar-lo i per darrera en pujarem uns metres, però tampoc podrem assolir-ne el capdamunt. Segons l’angle des del que contemplem la pedra realment el nom l’hi és molt escaient, però segons quin altre angle més aviat sembla un gos; sigui com sigui, la pedra mereix una visita.
Contemplat aquest singular racó, tornem sobre les nostres passes fins la Collada Alta. Per tornar a Santa Fe podríem seguir el camí per l’esquerra, però no passaríem per l’Empedrat de Morou, així que seguim retrocedint i de nou tornem a rodejar les pedres de la Cornera. Anem directes de nou a l’entorn del pou de glaç, però abans girarem a l’esquerra per a fer una mica de drecera. Pugem sense camí directament per l’esquerra fins que enllacem amb el ben marcat camí que ens porta al Pla Gran de la Cornera. Aquí girem a l’esquerra i després d’una curta pujada ens plantem davant dels Esqueis de Morou. Una nova pedra destacada que sobresurt de la fageda. A dalt hi ha un llibre registre i un pessebre; podem accedir-hi fent una curta i fàcil grimpada de 3 ó 4 metres; situats al peu de les roques finals, lleugerament a la dreta veurem una petita canal amb una roca inclinada encastada al mig. Aquesta roca ens servirà d'improvisada escala per tal d'arribar al capdamunt del turó; no hi ha excessives preses però hi trobarem les justes.
Seguim el camí, que literalment passa pel turó de Morou, de 1312 metres d’alçada. El cim consisteix en un amuntegament de roques en el punt més alt de l’entorn, aquí ens trobem al mig de la fageda i la vista és molt limitada.
A partir d’aquí emprendrem el retorn per una extraordinària fageda, trencada només en travessar l’Empedrat de Morou, que consisteix en una curta clariana on el camí transcorre per damunt d’unes llastres horitzontals.
Seguim baixant, arribem a una pista i la seguim per la dreta; deixem a l’esquerra el Mas de Figueroles i arribem a la resclosa del pantà de Santa Fe. Resclosa que creuarem; si tenim sort i està ple el joc de llums i de reflexos dins l'aigua és digne de contemplar, principalment a la tardor.
Situats a l’altre riba tenim dues opcions per tornar a l’aparcament de Can Casades, una consisteix en seguir el camí que ens hi porta directament i l’altre en seguir-ne un altre que va rodejant el pantà i el torrent, on hi ha petits salts d’aigua. Aquesta descripció segueix el primer, ja que el pantà estava mig buit i baixava molt poca aigua pel torrent.
HORARIS:
De Santa Fe al pou de glaç: 30mn
Del pou de glaç a la Pedra Ajaguda: 10mn
De la Pedra Ajaguda al Cigalot: 20mn
Del Cigalot a l’Esqueis de Morou: 35mn
Dels Esqueis al turó de Morou: 05mn
Del turó de Morou a l’Empedrat de Morou: 10mn
De l’Empedrat al pantà de Santa Fe: 30mn
Del pantà a l’aparcament: 15mn
TOTAL: 2h 35mn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada