Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 20 de desembre de 2021

Dipòsits de Matadepera, turó del Gurugú; avenc i morral de la Codoleda; balma Clara, Fosca i de la Pinassa; cova de les Ànimes; la Mola; cova del Manel i forn d'obra de Can Pobla


 






































Bonica i recomanable excursió per la zona de Sant Llorenç del Munt en la que enllaçarem diferents punts d’interès, com per exemple la balma de la Pinassa i la cova de les Ànimes. Però a part d’aquests dos indrets també en visitarem molts més; començarem pel turó del Gurugú i seguint en ordre correlatiu anirem a la cova de la Codoleda, al morral de la Codoleda, seguirem gairebé tot el camí de la Senyora, passarem la font del Senglar, per la balma Clara, la balma Fosca i arribarem a la de la Pinassa, a la cova de les Ànimes, a la carena de les Ànimes, a la font del Saüc i d’aquí acabarem d’enfilar-nos a la Mola.

Iniciarem el retorn baixant fins la cova del Manel, i d’aquí a Can Po-bla, al forn d’obra de Can Pobla i abans d’acabar passarem pel peu del Cavall Bernat.
Sobre el recondit racó de la balma de la Pinassa és molt interesant llegir-ne la ressenya al blog: http://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/03/balma-de-la-pinassa-869.html#.Yb0L22jMK3A , ja que degut a la seva amagada situació va ser refugi d’emboscats durant la guerra civil, i després durant la dècada dels anys 1960 va passar a ser un refugi privilegiat per un grup de nois de 14 anys de Castellar del Vallès que eren membres de la Secció Excursionista de l'Ateneu Castellarenc -SEAC-, antecessora de l'actual Centre Excursionista de Castellar, i des d’aquest indret anaven fent excursions per la zona.
És una caminada sense cap mena de dificultat tècnica, però tot i anar guiats pel traçat del GPS cal tenir prou coneixements de caminades per indrets emboscats i camins a vegades poc definits.
La vista que anirem gaudint durant tot el trajecte ens deixarà comple-tament satisfets; des del mar i la torre de Collserola fins el Pirineu des del Canigó al Puigmal, el Montseny i el Vallès per posar-ne alguns exemples de panoràmiques més o menys llunyanes. A tot això hi afegirem la vista dels turons que ens envolten, destacant-ne la impressionant Castellassa de Can Torres, a la que anirem donant la volta, i les parets del turó de les Nou Cabres i de la Muralla del Daví. També haig de destacar la formidable imatge de la sortida de sol sobre les parets del Cavall Bernat, l’Esquirol i del Morral de la Codoleda que es tenyeixen d’un roig intens.
0:00 Dipòsits de Matadepera. Amb aquest nom es coneix el final del carrer de Vista Alegre de Matadepera, on es pot enllaçar fàcilment amb el camí dels Monjos, i s’ha convertit en una important base d’excursions pel parc de Sant Llorenç. Hi ha un petit aparcament on s’acaba la part asfaltada, però també es pot aparcar en el mateix carrer. Deixem el carrer i pugem per la dreta fins enllaçar amb el camí dels Monjos. El seguim uns deu metres per la dreta i immediatament el deixem per a seguir-ne un, també per la dreta, molt menys marcat. Planegem fins travessar el Sot de la Codeleda, a partir d’aquí comencem una forta pujada que ens porta directament al turó.
0:20 Turó del Gurugú, 822m. És molt ampla i amb un gran i característic pi al capdamunt, i té una fantàstica vista de 360 graus, des del mar i Montserrat per un costat, i per l’altre ens podem esplaiar contemplant la vista espectacular de la Castellassa de Can Torres.
0:25 Coll de la Castellassa, per la dreta aniríem a la Castellassa, per l’esquerra tornaríem als dipòsits; seguirem un corriol que surt tangencialment per l’esquerra i després d’una curta pujada arribem a l’avenc.
0:30 Avenc de la Codoleda. És una obertura molt estreta que queda a la dreta del camí i quan hi treus el cap, l’avenc consisteix en un pou vertical de vint metres de profunditat. Seguim pujant i arribem al capdamunt de la carena, on fem una curta anada i tornada al seu extrem.
0:40 Morral de la Codoleda, 873m. Excel·lent mirador. A sota mateix veiem el turó del Gurugú i a l'esquerra els Plecs de Llibre i la Castellassa de Can Torres, que ens acompanyarà a partir d’ara.
Tornem a la cruïlla anterior i seguim pel capdamunt de la carena i poc després sortim a un roquisser. Atenció perquè hem de girar a la dreta per seguir un corriol que ens enllaça amb el camí de Senyora.
0:45 Enllaç amb el camí de la Senyora, iniciem una llarga flanque-jada per la dreta tot seguint aquest bonic camí que ens oferirà unes canviants i magnifiques perspectives de la Castellassa, amb una mica de zoom inclús podem veure’n el pessebre que hi ha al capdamunt, així com la curiosa agulla del Bolet que hi ha a sota.
0:55 Enllaç. Per la dreta arriba el camí provinent de la via Lucky-txell i de la canal de l’Elefant. Més endavant deixem a l’esquerra el camí que ens portaria directament a la cova i carena de les Ànimes. A partir d’aquesta cruïlla i només durant uns metres el camí de la Senyora ja no és tant marcat.
1:25 Font del Seglar. Un degotall a l’esquerra del camí o simplement una mica de bassal. Ara deixem la vista de la Castellassa ja que el camí fa un tomb a l’esquerra i deixa la solana per entrar a l’obaga i ens apareix la impressionant silueta del turó de les Nou les Nou Cabres amb el Barret de Napoleó als peus.
1:35 Balma Clara, a l’esquerra del camí, per la dreta arrenca el camí dels Maringes.
1:40 Balma Fosca. Molt més marcada que l’anterior. Travessem la canal Freda i poques passes després deixem definitivament el camí de la Senyora per a girar a l’esquerra i emprendre una forta pujada per un corriol. Poc després arribem a una cruïlla; aquí farem una anada i tornada per la dreta. Hem de posar molta atenció ja que després de planejar uns metres hem de girar a l’esquerra i seguir un rastre de camí s’enfila de valent per dins del bosc. Una aïllada i espectacular pinassa ens indica que ja hem arribat.
1:50 Balma de la Pinassa. Recondit amagatall tot i que el camí de la Font Soleia passa per sobre la cinglera de la balma però sense cap enllaç directa. De la paret construïda els anys 1960 encara en queda gran part amb totes les finestres, la llar de foc, amb les graelles i les pinces, alguna manta, un banc i uns palets per a dormir-hi a sobre. A l’hivern queda completament a l’obaga, però a l’estiu deu ser un lloc acollidor. Deixem la balma i tornem fins la cruïlla d’anada i tornada i seguim recta en lleugera pujada fins que arribem a l’enllaç amb el camí de la Font Soleia on trobem marques grogues. Podem seguir aquest camí, però hi posarem una mica d’emoció, i seguirem pujant una mica més, pràcticament sense camí, fins que enllacem amb un camí paral·lel al de la Font Soleia i molt menys transitat i marcat, però que segons el mapa sembla una mica més curt. Girem a l’esquerra i anem seguint-lo; passem per sobre els cingles de la paret de la Siberia, on hi ha nombroses vies d’escalada. El camí és poc marcat, però no es perd en cap moment. Finalment arribem al llom de la carena de les Ànimes i al camí que puja des del camí de la Senyora. Aquí iniciem una nova anada i tornada. Girem a l’esquerra i baixem uns metres fins la punta d’un estrep, que és un bon mirador. Ara deixem el camí per anar per la dreta a trobar l’inici d’una canal per la que baixem uns metres i d’aquesta manera arribem a la cova.
2:25 Cova de les Ànimes. Forma part d’un conjunt de cavitats arren-glerades a la cinglera; dues d’elles unides; en concret ara ens tro-bem a l’entrada de la boca principal. En diferents intervencions arqueològiques s’hi ha fet troballes del neolític. Espolis posteriors han obligat a prohibir-ne l’exploració. A la pàgina web: https://espeleoindex.com/crearPDF.php?id=1379 hi trobareu una in-teressant i exhaustiva informació d’aquestes cavitats. El camí de la Font Soleia passa per sota la cova, però no s’hi pot accedir directa-ment per la canal per la que hi hem baixat ja que a partir de la cova la canal es precipita cinglera avall. Tornem sobre les nostres passes i emprenem la bonica caminada per la carena de les Ànimes, amb grans vistes per tots costats, i aviat veurem el monestir de Sant Llo-renç del Munt al capdamunt de la muntanya. Arribem al final de la ca-rena i el camí s’enfila per la fàcil canal que dona accés a Sant Llo-renç, però abans ens desviarem uns metres a la dreta.
2:55 Font del Saüc. Situada en un racó molt bonic, però la font fa temps que no raja. Tornem al camí i ens enfilem per la curta canal que ens deixa a les portes del monestir de la Mola.
3:05 La Mola, 1095m. Indret de panoràmica sensacional, on hi ha el mil·lenari monestir romànic de Sant Llorenç del Munt i part de les se-ves dependències habilitades com a restaurant. Documentat ja l’any 947. És el cim més emblemàtic del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Podem trobar-ne la descripció de l’indret en el blog: http://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/03/la-mola-1095-m.html - .YW51FRpBxPY i la podrem ampliar amb la de la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Mola_(Sant_Lloren%C3%A7_del_Munt) .Només m’estendré amb la, mig història mig llegenda, del Camí dels Monjos. Els monjos de Sant Llorenç cansats de les penúries de viure en un indret tan inhòspit, varen demanar al bisbe de Barcelona permís per baixar de la muntanya i establir-se a la plana; permís que fou concedit amb la condició: “que no creuessin cap curs d’aigua”, així ho varen fer, seguint el llom de la carena a cavall del Besós i del Llobregat, i esquivant el riu Ripoll i la riera de Rubí varen arribar a la plana, on es varen establir fundant un nou monestir a Sant Cugat del Vallès.
Vist el monestir seguim el nostre camí baixant directament per les antigues feixes de Sant Llorenç, deixant el concorregut camí de Can Pobla a l’esquerra. Al final de les feixes, just on comença el bosc, trobarem el camí que baixa per la canal de Can Pobla, indret una mica perdut, anem baixant per la torrentera, deixant les desviacions més planeres a dreta i esquerra; d’aquesta manera ens plantarem davant la cova de més anomenada de la zona i amagada, com gairebé totes, en una raconada a l’esquerra del camí.
3:35 Cova del Manel. Amb les seves 6 galeries i amb 932 metres de longitud és la cavitat més llarga del massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Podeu veure la interessant descripció de les galeries i de la cronologia de la seva exploració a: http://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/01/cova-del-manel-865-m.html - .YW5u4xpBxPY . Seguim baixant per la dreta de la torrentera i arribaríem a la pista.
3:45 Can Pobla. Sortim davant mateix de Can Pobla, just darrere l’absis romànic de l’ermita de Sant Esteve. Les primeres cases de Can Pobla, o de Sant Esteve de la Vall, daten dels segles X i XI. Abans ja hi havia uns masos que foren enderrocats per construir-hi les noves edificacions. La donació feta pels comtes de Barcelona al monestir de Sant Llorenç del Munt, l’any 1005, ja parla de les cases de Sant Esteve de la Vall i de la seva capella.
Seguim la pista per l’esquerra i poc després per la dreta. A la següent cruïlla anem per l’esquerra. Arribem a un collet on hi ha una senyal d’informació, deixem camins a dreta i esquerra i seguim planejant per la pista. En el proper revolt ens trobem amb el forn.
3:55 Forn d’obra de Can Pobla. En perfecte estat de conservació degut al conveni de col·laboració entre la Obra Social de La Caixa i la Diputació de Barcelona. En el conjunt d'intervencions han participat 16 persones en risc d'exclusió laboral provinents de dos centres especials de treball com són L'Heura i CIPO, i l'empresa d'inserció Barberà Inserta. Podeu trobar-ne més informació a l’enllaç: https://parcs.diba.cat/web/l-informatiu/-/sant-llorenc-l-obra-social-la-caixa-i-la-diputacio-de-barcelona-recuperen-el-patrimoni-natural-i-historic-del-montcau . Seguim la pista i aviat arribem a una cruïlla on hem d’abandonar la pista i seguir per la dreta un camí que comença amb quatre esglaons. Seguim aquest nou camí que ens condueix directament a un bonic collet.
4:15 Collet, on tenim el Cavall Bernat, també anomenat el Burret i agulla icònica de Sant Llorenç, a un costat i el Cap de Mort a l’altre. Records de joventut, ja que el Cavall Bernat és una de les poques escalades que he fet al llarg de la meva vida, concretament el 26 de novembre del 1967, amb el consegüent ràpel de baixada a l’estil “vintage” amb la corda per sota la cuixa i el braç, procurant no cremar-te gaire amb el fregament. Evidentment un monòlit tant destacat té una llarga història que podeu trobar al blog: http://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/01/cavall-bernat-801-m.html#.Yb95qGjMK3A de la que destacaré un fet ocorregut durant la dictadura d'en Primo de Rivera, quan uns excursionistes hi van plantar una senyera reivindicativa, però la guàrdia civil va trencar el pal disparant trets (o tenien molt bona punteria, o varen gastar molta munició en aquesta tasca tan digna d’ascensos i medalles). Deixem aquest indret i acabem de baixar fins les primeres cases de la urba-nització, just on acaba el carrer del Cavall Bernat i segueix una pista que seguirem fins arribar de nou a l’aparcament.
4:30 Aparcament dels dipòsits de Matadepera.

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:

Wikiloc | Ruta Dipòsits de Matadepera, Gurugú, Codoleda, balma Clara, Fosca, de la Pinassa, cova de les Ànimes i del Manel, la Mola







































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada