Refugi dels Estanys de la Pera i pics de la Caülla, 2835 m i Sirvent, 2749 m.

 

 

 

 

 

 

agost del 1966. de la foto només queda el que està dret

maig del 2019, es diu aviat, però entre una foto i l'altre han passat 53 anys! 

Bonica excursió però amb un traçat una mica "original", però que intenta fer gran part del recorregut a sotavent per tal d'esquivar tan com es pugui el fort vent del nord. 
Excursió condicionada pel fort vent, principalment a dalt la carena i prevista inicialment d'una manera diferent, ja que la intenció era pujar a la Caülla i anar seguint la carena, fins que el cos digués prou; anant al pic de Sirvent, al Perafita i fins el Monturull. 
Durant la nit el vent es va intensificar i en arribar a dalt el pic de la Caülla vaig desistir de seguir la carena, doncs algunes rafegues de vent et desequilibraven; i vaig estar dubtant entre tornar al refugi o per aprofitar la jornada, ja que a part del vent, el dia era extraordinari amb una visibilitat fantàstica, anar fins al collet de Sant Vicenç pel peu de la carena, que així em protegia de la ventolera. 
Vaig optar per aquesta opció i potser en avançar el dia el vent disminuiria. 
En arribar al collet, el vent no bufava tant fort i vaig tornar a dubtar entre seguir vers el Perafita o vers el Sirvent. 
Per anar al Perafita havia de seguir pel llom de la carena i si tornava el vent fort, l'hauria d'entomar estoicament, mentre que si optava pel Sirvent, encara podia caminar pràcticament fins dalt el cim a sotavent. 
Ja tinc una edat que a la muntanya vaig ha gaudir-ne el màxim, així que l'opció escollida va ser el Sirvent, a part que també era la més curta. 
Així que aquesta ressenya també pot servir per si us trobeu en una situació semblant, en que el vent us pugui esguerrar una excursió per aquests indrets tan bonics. 
L'excursió comença a la zona de pic-nic de les Pollineres, indret al que es pot arribar amb vehicle entre l'1 de maig i mitjans de novembre. 
Ja de bon començament ens situem en un paratge d'una gran bellesa. 
Hi arribarem des d'Aransa seguint la carretera asfaltada fins l'estació d'esquí de fons d'Arànser; a partir d'aquí hem de seguir la pista que passa pel costat del refugi forestal de Prat Miró, on també hi ha una zona de pic-nic, i continuar fins a la font de les Pollineres. 
A partir d'aquí la circulació per la pista fins el mateix refugi dels estanys de la Pera està prohibida. 
També cal dir que si la pista està tancada, a partir de l'estació d'esquí de fons, arrenca un camí (GR) que porta directament a les Pollineres, sense fer les marrades que fa la pista passant per Prat Miró. 
Encara que no té rés a veure amb la descripció de l'excursió, haig de fer el comentari que a partir del refugi, mentre anem pujant és del tot recomanable desconnectar l'us de dades del mòbil, ja que a la que "enganxeu" la cobertura andorrana us cauran en un "plis-plas" 50 euros d'us d'internet, aquí no valen ni internet, ni whatsapp, ni enviar fotos; si ho feu: "catacrac" 50 euros que us volaran del compte corrent... i si no ho feu també!! HEU DE DESCONNECTAR LES DADES MÒBILS. Andorra no forma part de la desunió europea. A Andorra l'únic que queda a bon preu son els formatges. 
Poca explicació és pot fer del camí que ens portarà de les Pollineres al refugi dels Estanys de la Pera, ja que es tracta d'un bonic i fresat camí, del que només cal seguir les marques del GR. 
És una agradable passejada per dins del bosc, tot seguint el torrent, que en l'època de desgel forma bonics salts d'aigua. 
El refugi dels Estanys de la Pera està situat a 2357 metres i en una balconada amb una gran vista; normalment durant el mes de maig està tancat, però resta oberta una petita part com a refugi lliure, amb dues lliteres, amb matalassos i mantes, una llar de foc i un banc i una taula. A les lliteres poden dormir-hi, per estar còmodes una persona a cada una, i cap i cuats "tipus sardines" dues a cada una. 
Com a detall, també hi ha llum elèctrica, provinent de les plaques solars que hi ha a la teulada. 
Per a pujar al pic de la Caülla, Coülla, seguim en que no cal cap gran explicació, ja que és un terreny totalment obert i podem pujar-hi per on més ens agradi. 
Hem de sortir del refugi i del costat mateix arrenca un camí que segueix la canalització de l'aigua i que després podem anar seguint pel fons de la coma que va girant a la dreta, o enfilar-nos una mica a la dreta per anar pel llom de la carena on tindrem millors vistes. 
El pic de la Caülla és el que sobresurt per la seva alçada al fons de tot. 
Abans d'arribar-hi sortirem dalt d'un petit coll, de nom les Pedres Blanques, des d'on veurem el tossal Bobinar i la coma de la Caülla. 
Des d'aquest indret girem a l'esquerra i aviat arribem al cim de la Caülla. 
La panoràmica és extraordinària. Estem a la frontera amb Andorra i als nostres peus hi ha la vall del Madriu amb l'estany de Serramitjana, i també veiem totes les muntanyes del nord d'Andorra, d'un extrem a l'altre; Enrodat, Sarrera, Estanyó, Font Blanca, Tristaina, Cataperdís, Coma-pedrosa; també veiem el Montcalm, la Pica d'Estats, el Sotllo, el Monteixo, el massís de la Maladeta, amb l'Aneto i la seva gelera, el Montsent de Pallars, molt llunyes veu la silueta del Montseny, el Carlit, el Puigpedrós de Lanós, la tossa d'Alp i els mes propers de Perafita i Monturull i els estanys de la Pera ... i no ens podem deixar la gran vista de la serra del Cadí i de la verdor del fons de la Cerdanya. 
Una panoràmica per estar-hi molta estona contemplant, a no ser que el vent et faci fora. 
Ara l'itinerari normal seria seguir la carena del Sirvent, anant pujant i baixant petites cotes secundàries, fins arribar al pic del Sirvent. 
Però degut al fort vent vaig optar per a seguir la carena del Sirvent, però per la seva base, així la pròpia carena em protegiria de la ventolera. 
així que vaig baixar, més o menys per on havia vingut, decantat-me a la dreta a mesura que anava baixant, fins que vaig enllaçar novament amb el GR que va del refugi al port de Perafita, previ pas pel collet de Sant Vicenç. 
El veritable port de Perafita queda una mica a l'esquerra, i només hi passarem si pugem al pic de Perafita; si seguim el GR, a partir del collet ja baixarem per la part andorrana. 
Des del collet hem de girar a la dreta i anar pujant per l'ample llom de muntanya, a mesura que pugem el llom es va estrenyent. 
Primer arribem a un avant-cim, a partir d'aquí el terreny canvia; el cim es veu encara una mica apartat, i pel vessant andorrà el terreny baixa sobtadament; hem de seguir la carena, una mica decantats a la dreta (pel vessant ceretà). 
Baixem uns metres i remuntem el con final del cim del Sirvent. 
Panoràmica excel·lent, semblant a la de la Caülla. 
Ara la facilitat del vessant que dona als estanys de la Pera ens permet baixar directament al fons de la coma, sense necessitat de tornar al collet. 
És una baixa de fort pendent, però sense cap mena d'entrebanc, ni ressalts, ni tarteres; qüestió d'anar baixant i prou. 
Arribats al fons retrobarem novament el GR, que ara seguirem en direcció contrària, fins arribar al refugi; on, si és el cas, recollirem els patracols que hi hàgim deixat, i retornarem fins l'aparcament de les Pollineres. 
HORARIS: 
de l'aparcament de les Pollineres al refugi dels Estanys de la Pera: 45mn 
del refugi al pic de la Caülla: 1h 15mn 
del pic de la Caülla al collet de Sant Vicenç: 1h 10mn 
del collet al pic de Sirvent: 35mn 
del pic de Sirvent al refugi: 45mn 
del refugi a l'aparcament: 35mn 
TOTAL: 5h 15mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Refugi dels Estanys de la Pera i pics de la Caülla, 2835 m i Sirvent, 2749 m. - Arànser, Catalunya (España)- GPS track