Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 4 de setembre del 2018

Pic d’Escobedieso, 2764m, pic de Baserca, 2872m i punta Senyalada, 2952m, des de l’estany de Besiberri
















 














 
 


 
 
 
 

La vall de Besiberri i principalment el seu estany son uns indrets del Pirineu molt bonics i qualsevol excusa és bona per anar-hi i més si tanca la vall el Besiberri N, que és el “tresmil difícil” del Pirineu Català. 
Però si per un costat el Besiberri N i la carena fins al Coma-lo-forno, passant pels Besiberri del Mig i Sud tanquen la vall, per l’altre tenim dos magnífics cims que l’obren, situats un a cada costat de l’estany de Besiberri. 
Aquests cims son el majestuós tuc dera Contesa de 2786 metres que s’alça a la dreta (N) (vegis: http://estanysicims.blogspot.com/2018/08/tuc-dera-contesa-2786-m-des-de-la-vall.html i/o https://ca.wikiloc.com/rutes-alpinisme/tuc-dera-contesa-2786-m-des-de-la-vall-i-estany-de-besiberri-27902507 ) i el pic d’Escobedieso de 2764 metres que s’alça a l’esquerra (S) de l’estany. 
Tant en l’un com en l’altre hi ha un desnivell de més de 700 metres gairebé directes a l’estany, per tant amb uns pendents molt inclinats; però si en el tuc dera Contesa no hi ha més remei que pujar-hi per aquests pendents força inclinats, el pic d’Escobedieso ens amaga una petita vall on hi ha els dos solitaris estanys de l’Obaga de Besiberri, que permet pujar-hi amb més “tranquil•litat”. 
Del tuc dera Contesa arrenca una llarga carena fins el Besiberri N, mentre que del pic d’Escobedieso també arrenca una carena, una mica més curta, que ens portaria fins el Besiberri S, tot passant pels cims de Baserca, 2872m, la punta Senyalada (o Torreta dels Soldats), 2952m i el pic d’Abellers, 2983m. Resumin: Entre el tuc dera Contesa, el Besiberri N, el S i el pic d’Escobedieso, formen una “U” gegantina on a la part oberta hi ha l’estany de Besiberri. 
Aquesta excursió feta dues vegades, una el 6 d’agost del 1995, amb un temps molt dolent (la pitjor tempesta que recordo haver aguantat mai a l’alta muntanya) i l’1 d’octubre del mateix, amb un temps considerablement millor, ens porta a recórrer pels estanys de l’Obaga i els tres primers cims d’aquesta serralada. 
Dalt d’aquests cims tindrem una gran panoràmica especialment del massís de Besiberri, que el veurem des d’una perspectiva molt diferent a l’habitual, com per exemple el vessant SW de la carena que uneix el Besiberri S amb el Coma-lo-forno, que la podrem gaudir en tota la seva magnitud. També tindrem literalment sota els nostres peus el pantà de Baserca i els estanys Gelats de Gémena i una mica més lluny els de Gémena i els solitaris i bonics estanys Roi i de tota la seva vermellosa conca, encara una mica més lluny veurem el poble de Senet, així com la verdor de la vall de Boí juntament amb les pistes d’esquí de Boí-Taüll. 
Si la boira ho permet, també gaudirem d’una gran panoràmica del massís de la Maladeta, del Vallhiverna, Molières, Turbó, etc. 
Aquesta és una excursió de gran panoràmica i sense cap dificultat tècnica que ens permet ultrapassar la cota dels 2900 metres d’alçada. 
Aquesta excursió podem partir-la en dues jornades, gràcies al refugi lliure de Besiberri, 


Per a situar-nos al començament de l’itinerari hem d’anar a la zona de pic-nic d’ICONA que hi ha entre la boca Sud del túnel del Vielha i el pantà de Baserca i situat a dreta de la carretera N-230 (sentit N) aproximadament en el km 150 de l’esmentada carretera. 
Entre la carretera i el riu Noguera Ribagorçana hi ha una gran esplanada per a deixar-hi el vehicle. 
Travessarem el riu per un pont i a l’altre costat hi ha la zona de pic-nic i el refugi de Conangles, propietat del Conselh Generau d’Aran. Es tracta d’un refugi guardat, amb dormitoris de 12, 10, 9 i 5 lliteres individuals. Disposa d’armariets amb clau, lliteres individuals amb matalassos i mantes. 
D’aquest punt seguim una pista que arrenca a la nostra dreta i que primer davalla suaument pel marge esquerra de la Noguera, tot travessant un magnífic bosc i que després s’enfila en llaçades per la vall de Besiberri. 
Però abans de la primera llaçada els senyals ens indiquen a l’esquerra un fresat i marcat camí que comença a guanyar alçada, sempre per la dreta del torrent de Besiberri (la nostra esquerra). El camí s’enfila de valent i creua la pista varies vegades principalment i d’una forma tangencial en el revolts de 180 graus. 
És un camí molt bonic, també per dins del bosc i que a vegades s’apropa molt al torrent i podem contemplar-ne bonics gorgs i salts d’aigua. 
A uns 1650 metres aproximadament camí i pista coincideixen novament en el punt on la pista creua el torrent i s’ha n’allunya definitivament. 
Sense creuar el torrent el camí molt ampla i ben marcat segueix enfilant-se pel marge dret del torrent de Besiberri (la nostra esquerra) i per dins d’un magnífic bosc. 
Davant nostre ja es veu la gran barrera rocallosa que amaga la part superior de la vall amb els estanys i cims que la tanquen. 
El camí s’apropa al torrent fins a creuar-lo per un pont de ciment construït l’any 1994. 
Ara ja en el marge esquerra del torrent (nostra dreta) el camí és una mica més estret i comença una forta i llarga pujada en successives i còmodes giragonses per tal de superar l’esmentada graonada. 
Cal posar atenció en l’espectacle que ens ofereixen els salts d’aigua que es deixen veure entre els arbres. 
Finalment arribem a un petit collet que dona accés al bonic indret de l’estany de Besiberri. 
Just en aquest collet es va inaugurar l’any 1975 el refugi Pere Borés (CEC) i que pocs anys després va ser arrossegat per dos allaus. 
Un curt descens per una tartera ens deixa al costat mateix de l’estany que hem de revoltar per la seva esquerra (la nostra dreta). 
Arribem a l’entrada d’aigües de l’estany Gran de Besiberri a 1992 metres d’alçada. Un indret molt bonic i pintoresc amb una gran extensió de prades i arbres. A l’altre costat del torrent i una mica amagada hi ha una gran balma que permet aixoplugar-se i/o fer-hi bivac i també n’hi ha dues de més petites. 
Cal seguir pel fons de la vall seguint el fresat corriol; el nou refugi de Besiberri és cada vegada més visible. 
El refugi metàl•lic del Besiberri situat a 2221 metres al damunt d’una gran roca té una gran panoràmica sobre l’Aneto, Russell, Molières, Forcanada i Vallhiverna. Pertany a la FEEC i és un refugi lliure amb capacitat per a 18 persones i disposa de matalassos, mantes i emissora d’emergència. 
Per a la nostra excursió no hem d’arribar-hi, ja que ens quedarà a uns 30 minuts apartat de la nostra ruta, però és una bona opció per si volem fer l’excursió en dues jornades. 
Quan arribem al final de les prades que hi ha darrere l’estany, veurem un torrent que baixa per la nostra dreta, és el torrent de la Coma Obaga. 
Abans d’arribar a creuar-lo haurem d’abandonar el camí del refugi per a girar a la dreta i començar a guanyar alçada directament, sense camí, per tal d’arribar a la barrancada i quedar situats just al peu de la graonada per la que es despenja el torrent. 
Per a superar aquesta graonada, no hem de travessar el torrent, doncs haurem d’enfilar-nos per les roques i l’herbei. A vegades es troben les malmeses traces d’un corriol, totalment en desús. 
Una vegada superats els 30 o 40 metres de la graonada inicial quedarem situats en una amplia barrancada, que haurem d’anar remuntant, majoritàriament sense camí, tot i que a estones retrobarem les traces de l’antic camí. Sempre pujarem per l’esquerra del torrent (la nostra dreta). La pujada és forta, però sense cap complicació, amb traces de camí o sense, però sempre deixant el torrent a la nostra esquerra. 
D’aquesta manera arribem a l’estany de l’Obaga de Besiberri, situat a 2452 metres d’alçada i molt enclotat. 
L’hem de revoltar, seguint la tònica de tota la pujada, per la seva esquerra (W) i acabar de pujar a la propera cubeta superior on hi ha el petit estany Superior de l’Obada. 
Tot i la proximitat dels dos estanys, a part de les dimensions, no s’assemblen en rés; car el primer és enclotat mentre que el superior està situat en una zona plana, difícilment imaginable des del començament de la pujada. 
La vall de l’Obaga s’eixampla i s’aplana. Al fons es veu el coll de Moralets i el pic d’Escobedieso, que queda a la nostra dreta. 
Per a acabar de pujar al cim, podem anar fins el coll de Baserca i girar a la dreta per acabar d’arribar al cim, o també des de l’estany Superior podem remuntar directament un suau llom que baixa directament del cim a l’estany. 
Una curta pujada ens deixa dalt del cim d’Escobidieso. Cim molt llarg i pla, amb varies puntes des d’on es poden contemplar diferents perspectives de l’embasament de Baserca i de les prades i boscos que hi ha a la vall d’Escobedieso que baixa ràpida i ininterrompudament fins el mateix embasament. 
Després de contemplar la panoràmica i de descansar, sortirem del cim en direcció al proper coll de Baserca. Just a la sortida del cim hi ha (ó hi havia l’any 1995) un petit pi-arbust, situat doncs àmpliament per sobre els 2700 metres, una cota gens habitual per a trobar-hi aquest tipus de vegetació. 
Arribem al coll de Baserca i seguim el llom de la carena en direcció al pic de Baserca. 
He dit “seguim” però en la meva primera vegada, a l’agost del 1995, hauria d’haver escrit “tornem” doncs la negror era cada vegada més intensa i els ocells fugien a manades d’aquella foscor i dels trons que retrunyien, encara una mica llunyans. 
Però no ho vaig fer, i vaig seguir, en part degut a la facilitat del terreny, tot i que el pic de Baserca queda una mica lluny; vaig estar-hi 35 minuts per arribar-hi. 
El pic de Baserca és un vèrtex d’unió de carenes i de les valls de Besiberri, Gémena i de Baserca, que al igual que la d’Escobedieso, baixa directament a l’embasament del seu mateix nom. 
Ara la negror impressionava i vaig decidir tornar, però per a fer-ho vaig seguir el fàcil carenar fins el proper coll Arenós i des d’allí vaig baixar fins l’estany Superior de l’Obaga. 
La tempesta, acompanyada de pedra, va esclatar abans d’arribar-hi i mai havia tingut tanta por. Vaig estar una mitja hora arrecerat sota una gran roca una mica balmada, però a part de que no servia per gaire cosa, els “manuals” diuen que en cas de tempesta això no s’ha de fer i a pesar de que no havia vist llamps per sota meu, i que per tant estava a dins del cor de la tempesta, no podia fer altre cosa que seguir baixant. Tenia la tenda a l’estany de Besiberri i vaig arribar-hi totalment xop, em vaig treure la roba i a dins del sac vaig esperar que la tempesta passés, però no va parar de ploure; a mitja tarda vaig decidir desmuntar-la i acabar de baixar fins el cotxe; qüestió de seguir mullant-se una hora més. 
Vaig fer bé acabant de baixar fins el cotxe sota la pluja, ja que va estar plovent tres dies seguits amb més o menys intensitat. 
Diuen que a la vida aprens a base de “garrotades”, jo a partir d’aquella experiència vaig aprendre a mirar-me les nuvolades amb més “consideració”. 
Per això vaig tornar-hi a l’octubre del mateix any, per acabar d’arribar a la punta Senyalada i poder gaudir mínimament de la panoràmica. Tampoc va acabar de fer bon dia, però rés comparat amb l’anterior excursió. 
Així doncs, després d’aquesta dissertació; situats dalt del pic de Baserca, baixarem fins el proper coll Arenós (està a pocs metres), i que és el pas entre les valls de Gémena i de l’Obaga de Besiberri. Seguidament remuntarem l’ampli carenar, en direcció NE fins arribar al cim de la punta Senyalada o Torreta dels Soldats i que és un important vèrtex geodèsic i mirador de primer ordre; des d’on podrem contemplar amb tota la seva magnitud el massís dels Besiberri, tan sols tapat una mica pel proper pic d’Abellers. La vista sobre les valls de Gémena i Roi amb els seus estanys és espectacular i amb els forts contrastos de la foscor de la pedra dels Besiberri amb el rogenc del ferro de la vall Roi amb els seus estanys i pics Roi i del “Ferro”. 
Després de les oportunes contemplacions panoràmiques, tornarem sobre les nostres passes. 
Per a baixar fins l’estany Superior no és necessari arribar estrictament al coll Arenós, ja que uns metres abans podrem emprendre la baixada directament fins l’esmentat estany Superior i d’allí, seguir, més o menys, l’itinerari de pujada (més o menys perquè en no haver-hi camí és difícil passar pel mateix lloc) fins el fons de la vall i des d’allí arribar a l’estany de Besiberri i finalment al punt d’inici al costat del refugi de Conangles. 
HORARIS: 
Del refugi de Conangles al final de la pista: 30mn 
Del final de la pista a l’estany de Besiberri: 1h 10mn 
De l’estany de Besiberri a l’estany de l’Obaga de Besiberri: 1h 05mn 
De l’estany a l’estany Superior: 05mn 
De l’estany Superior al pic d’Escobedieso: 35mn 
Del pic d’Escobedieso al coll de Baserca: 10mn 
Del coll de Baserca al pic de Baserca: 35mn 
Del pic de Baserca al coll Arenós: 05mn 
Del coll Arenós a la punta Senyalada: 25mn 
De la punta Senyalada al coll Arenós: 15mn 
Del coll Arenós a l’estany Superior: 25mn 
De l’estany Superior a l’estany de Besiberri: 55mn 
De l’estany de Besiberri a l’inici: 1h 
TOTAL: 7h 15mn 

NOTA: 
Haig de remarcar que aquesta descripció es basa en les anotacions de l’autor durant les excursions realitzades el 6 d’agost del 1995 i l’1 d’octubre també del 1995 i per tant el traçat està fet des de l’ordinador i pot no ajustar-se estrictament a l’indret exacte per on passa l’itinerari. Per aquesta raó és molt important, seguir més l’explicació i els gràfics que el traçat. Que d’altre manera és com es seguien les ressenyes abans de l’aparició dels GPS i satèl•lits. 
Aquest itinerari també forma part dels descrits a la guia del mateix autor, titulada “Vallhiverna-Molières-Besiberri”, editada per l’editorial Prames.

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Pic d’Escobedieso, 2764m, pic de Baserca, 2872m i punta Senyalada, 2952m, des de l’estany de Besiberri - Senet, Catalunya (España)- GPS track








 






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada