Estenalles, Montcau, Roca Encavalcada, Taps Petit i Gros

 

Aquesta excursió pel parc de Sant Llorenç de Munt és una nova mostra de les infinites combinacions que ens poden fer pels camins d'aquesta zona. 
En concret en aquesta excursió que us proposo hi ha diversos objectius per a visitar; el primer és recorre el sector de les Fogueroses des de mitja alçada i aquest recorregut ens porta a poder contemplar, entre d'altres, la Roca Encavalcada des de la seva base; una imatge espectacular i poc coneguda; també ens aproparem al mirador de la Roca Mur, que és la punta d'un estrep separat de la carena de les Fogueroses i des d'on gaudirem d'una vista fantàstica de 360 graus, i sobretot de l'esmentada Roca Mur o Màquina de Tren. 
Una vegada visitat aquest espectacular i poc visitat sector de les Fogueroses, canviarem de zona i de vessant i ens plantarem al Faig del Sot de les Teixoneres, situat també en una altre zona solitària del Parc; el darrer objectiu d'aquesta sortida serà plantar-nos als Taps, primer al Tap Petit que visitarem sense cap problema i finalment al Tap Gros, situat en una indret pràcticament sense camí i amb una certa dificultat per arribar a la seva base; ja que no podrem pujar-hi al capdamunt sense escalar. 
Al Tap Petit vaig anar-hi anteriorment (vegis: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/del-km-13-de-la-carretera-al-coll-destenalles-al-tap-petit-turo-dels-obits-morral-gran-i-turo-del-c-22503083 ) i em va quedar el Tap Gros pendent per una nova ocasió; visita que ha quedat solucionada amb aquesta excursió. 
Com a part una mica negativa haig de comentar que la senyal del GPS es torna lenta o es perd en espais molt boscosos o propers a les cingleres, i en aquesta excursió ens passarà entre el peu de la Roca Encavalcada i el Mirador de la Roca Mur i a la zona del Tap Gros. La primera zona no té cap problema ja que tots els camins i corriols son fresats i alguns senyalitzats amb pintura groga; però a la zona del Tap Gros no hi ha camí i el senyal del GPS va per on vol, però intentaré explicar-ho més endavant i de tota manera també convé fer servir el sentit comú. 
La qualificació de "moderat" em sembla una qualificació adequada per aquesta excursió, tret de l'esmentat Tap Gros que podria fer-la pujar a "difícil", i si no volem problemes podem prescindir d'anar-hi. 
Començarem a caminar al coll d'Estenalles i ens dirigirem al coll d'Eres; particularment no sé anar-hi sense passar pel cim del Montcau, ja que és molt més atractiu pujar a aquest cim que seguir la pista fins el coll. 
Aquesta vegada la pujada al Montcau es va veure recompensada amb els primers raigs de sol, ja que a les 7,55h ja hi era. 
Després de la fantàstica contemplació panoràmica des del cim seguim el camí que davalla fins el coll d'Eres on retrobem el camí-pista que ve directament del coll d'Estenalles i que ens portaria a la Mola. 
Però no seguirem aquest camí, ja que girarem a l'esquerra i començarem a davallar pel camí que per la canal de Llor ens portaria al Marquet de les Roques a la vall d'Horta. 
Deixem a l'esquerra el trencall que ens portaria a la cova Simanya. Més endavant també deixem a l'esquerra un nou trencall i pocs metres després arribem al trencall, on hem de deixar el camí que seguíem per girar a la dreta i començar a caminar per un bonic camí transversal. El camí és ben fresat i amb marques grogues que seguirem durant força estona. 
Caminem per dins del bosc planejant a mitja alçada i a vegades hi ha clarianes que ens permeten veure l'entorn per on ens estem movent. 
D'aquesta manera se'ns presenta el Paller, primer ens ofereix una imatge que sembla formar part de la cinglera, però a mesura que avancem anem veien tota la seva silueta independent de la cinglera. 
El Paller a la vegada ens serveix de referència, doncs ens hi anirem acostant i passarem per la seva base i seguirem caminant deixant-lo enrrere. 
Estem entrant a la zona de les Fogueroses i podem anar contemplant les seves agulles, entre les que destaca l'agulla Petita amb la seva creu al capdamunt. Creu que hi va ser col·locada l'any 1953 com a homenatge a Miquel Grané i Aytona que va patir-hi un accident mortal l'any anterior. Creu que va ser forjada pel pare del difunt, en Rossend Grané, que era forjador i també havia president del Centre Excursionista de Terrassa (a vegades una mica d'història no va malament). 
A partir d'aquí la senyal del GPS comença a fallar una mica, però el camí és evident i les marques grogues també. 
Ens apropem a la base de la Roca Encavalcada que queda amagada per la vegetació; he posat un punt d'interès en el traçat de "petita desviació a la dreta per anar a sota la Roca Encavalcada" que realment ens porta a obtenir una imatge des de baix de l'espectacular forma de l'esmentada roca. 
Aquí una vegada contemplat i admirat l'equilibri aparentment inestable d'aquesta formació rocosa, i contra en que sembla indicar el traçat, hem de tornar al camí que hem deixar i seguir-lo una mica més i ens plantem al següent punt d'interès de "anada i tornada al mirador". 
Aquest punt és important perquè ens trobem en una cruïlla de camins i hem d'abandonar les marques grogues que segueixen un camí que baixa per l'esquerra. Nosaltres hem de seguir, també a l'esquerra, un corriol que planeja i que ens porta a la punta del cingle a un magnífic mirador de 360 graus, entre el que destaca la vista d'ocell de la pedra de Roca Mur o Màquina de Tren, per la seva similitud amb aquest enginy. 
A més també gaudim d'una vista dels Pirineus del Canigó, Costabona, Bastiments, Puigmal, Tossa d'Alp, Moixeró, Tossa Plana i Cadí. El Marquet de les Roques, la prada completament verda que envolta el mas de Daví, la punta de Daví, l'agulla Petita de Fogueroses, la Roca Encavalcada (que costa de distingir, enganxada a la cinglera des d'aquest punt), el cingle de les Fogueroses, Castell de Pera, la Roca Sareny, el Montseny, el mar, en fi, un indret que cal visitar. 
Reconfortats amb aquesta visió hem de tornar a la cruïlla anterior. Aquí el GPS torna a fallar una mica, però hem de seguir un camí que surt recta al davant nostre; costa una mica de trobar perquè al principi hi ha un arbre caigut que l'esborra els primers metres, però hi ha una marca de pintura taronja al terra que indica l'inici del camí. Passat l'arbre caigut, el camí és molt evident i marcat i ja no tindrem cap problema per a seguir-lo. 
El camí puja per una canal al cingle superior, aquí també ens podem desviar a l'esquerra per anar a la punta d'aquesta cinglera, o directament podem seguir el camí que va girant decididament a la dreta. 
Ens trobem una cruïlla i seguim el camí de l'esquerra. Una mica més endavant podem desviar-nos uns metres a la dreta per anar a un nou mirador. 
Tornem al camí que finalment desemboca en el camí principal del coll d'Estenalles a la Mola (camí que, recordem, hem abandonat al coll d'Eres). 
Ara seguirem aquest camí en direcció a la Mola (esquerra), passarem pel costat del Roure del Palau i poc després l'abandonarem per seguir un corriol que comença a baixar per la dreta. 
Anem baixant, i en arribar a una nova cruïlla hem de girar a l'esquerra, poc després arribem al fons del torrent de les Teixoneres. Hem de posar atenció al traçat doncs a l'esquerra arrenca un discret corriol que ens porta al peu del Faig del Sot de les Teixoneres. 
Un indret apartat de qualsevol camí, aquest faig es troba en una petita clariana; no és un arbre espectacular, però si que és un bon exemplar de faig; el que es bonic és l'entorn, cap soroll, tret del cant dels ocells. 
Tornem a la cruïlla anterior i seguim el camí, ara una mica més ampla, fins la propera cruïlla. 
Aquí hem d'abandonar novament el camí que seguim per girar a la dreta i seguir-ne un de nou. 
Ens podem apartar uns metres a l'esquerra per a situar-nos en un nou mirador i poc després hem de posar atenció al traçat i a una fita que acostuma ha haver-hi perquè d'aquí arrenca per l'esquerra el corriol que ens porta a la zona dels Taps. 
Aquest corriol, i després d'un relativament curt recorregut ens deixa en una mena de poc definit collet. 
Si anem a l'esquerra, gairebé sense camí sortirem dalt del cingle i seguint-lo arribarem sense cap problema a la punta del Tap Petit. 
Ens hi podem enfilar al capdamunt (si no tenim vertigen), només des de dalt podrem veure i encara una mica parcialment el Tap Gros a la dreta i una mica més baix. Aquesta visió ens pot ser útil per saber més o menys a on hem d'anar a continuació. 
Contemplat l'indret i la vista del Tap Petit tornem al poc definit collet anterior. Si abans hem anat a l'esquerra, ara anirem a la dreta. De seguida veurem que "la cosa" no serà tant fàcil com fins ara. No hi ha cap mena de camí aparent i el terreny es complica. El GPS no ajuda gaire doncs torna a fer el boig. Toca fer servir el sentit comú. Seguint la intuïció arribo a la punta de la cinglera i hem sembla que baixar-ne al collet que es veu a sota serà difícil i estic a punt de deixar-ho corre, quan veig a la meva dreta una petita fita i darrera d'ella una petita i curta canaleta que permet baixar al collet. 
D'aquest collet sembla sortir-ne un corriol a la dreta. Fita i corriol, no estava tan a la fi del mon com em semblava. 
Aquest corriol baixa una mica i imagino que deu anar per la dreta de la base de la cinglera on hi ha el Tap Gros, roca que la vegetació amaga, crec que he passat de llarg del Tap i m'enfilo una mica per veure on soc. Soc sota mateix del Tap i per arribar a la seva base haig de grimpar una mica per una zona molt humida, després de dubtar-ho, ho deixo corre i torno al collet on he trobat l'inici del corriol. Si he seguit el corriol per la dreta de la carena, ara seguiré per l'esquerra. 
Ara em sembla que he fet diana, doncs per aquest costat m'és relativament fàcil pujar novament al capdamunt de la cinglera, amb l'ajuda d'un arbre i alguna arrel. 
Ara ja em puc situar al peu mateix del Tap Gros; no pots pujar-hi a menys que escalis; però l'indret també mereix ser visitat. Tot i estar apartat de qualsevol circuït per la zona a sobre el Tap es veu una petita fita, senyal de que poc o molt algú sent interès per anar-hi. 
Ara la tornada al collet entre els dos Taps, i ja sabent el camí, és molt més ràpida. D'aquí també hem de tornar a la cruïlla amb el camí principal i seguir-lo. El GPS segueix anant una mica al seu aire, però no hi ha pèrdua possible, ja que el camí és molt fresat i per tant evident, 
Després de dues amplies i llargues llaçades el camí desemboca en una antiga pista, que seguim a la dreta fins que arribem a l'indret del Roure Escurçoner, on el barranc de les Teixoneres, que seguíem, s'ajunta amb el del Cellerot, que seguirem en suau pujada fins arribar novament a l'aparcament del coll d'Estenalles. 
HORARIS: 
del coll d'Estenalles al Montcau: 30mn 
del Montcau al coll d'Eres: 10mn 
del coll d'Eres al Mirador de la Roca Mur: 1h 15mn 
del Mirador al Faig del Sot de les Teixoneres: 55mn 
del Faig al Tap Petit: 15mn 
del Tap Petit al Gros: 15mn 
del Tap Gros al coll d'Estenalles: 45mn 
TOTAL: 4h 05mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Estenalles, Montcau, Roca Encavalcada, Taps Petit i Gros - Mura, Catalunya (España)- GPS track