dilluns, 26 de juny de 2017

Eriste (Grist) i cresta Posets, 3375m - Espadas, 3332m, pel refugi Ángel Orús







 

















Aquesta excursió ens permet fer una extraordinària travessia pel massís dels Posets des del vessant d’Eriste. 
És una sortida de gran desnivell, uns 1700 metres, però no hi ha passos difícils, però algun sector mereix molta atenció, amb especial menció a la desgrimpada que hi ha abans del pas del “funambulista” son unes cinc o sis passes de desgrimpada en que el millor és baixar-los de cara a la paret. També hi ha trams de cresta molt estrets amb estimballs de 300 metres a cada costat. El descens del pic d’Espadas al coll de Pavots és llarg i entretingut, però sense gaires complicacions. Les complicacions més serioses les trobaríem entre el pic de Pavots i el coll d’Eriste, però aquest sector de la cresta no el farem ja que baixarem directament de l’esmentat coll de Pavolts al fons de la coma per una tartera. 
Aquesta ressenya és vàlida per a condicions estiuenques, amb neu i cornises a l’aresta la dificultat augmenta exponencialment. 
El massís dels Posets queda lleugerament despenjat de la carena fronterera i per tant gaudeix d’una amplia panoràmica de totes les muntanyes frontereres, i en especial els Posets milloren lleugerament la panoràmica del pic d’Espadas. 
Tot i així el pic d’Espadas és un dels cims més alts del Pirineu i no té cap via d’accés fàcil, tots els itineraris que hi porten, ja siguin pel vessant d’Eriste com des de Biadós, tenen un cert grau de dificultat. 
El recorregut que seguirem comença a l’aparcament que hi ha al final de la pista que surt d’Eriste, a tocar del salt d’Espigantosa on arrenca el camí al refugi d’Ángel Orús o del Forcau i puja als Posets per la canal Fonda o ruta Reial i després segueix la cresta fins el pic d’Espadas i baixa al coll de Pavots, puja al proper cim de Pavots ó tucón Royo, torna a l’esmentat coll de Pavots i baixa al fons del torrent de Llardaneta i per acabar al costat de l’ibón de Llardaneta, on segueix de nou el camí vers el refugi del Forcau. 
Diuen que el salt d’Espigantosa és la surgència del torrent de Llardaneta que desapareix poc després de l’ibón. 
A l’aparcament del final de la pista hi arribarem seguint una pista que trobem just a la sortida del poble d’Eriste o Grist; està en molt bon estat i asfaltada fins uns dipòsits a partir d’ací s’acaba l’asfalt i segons l’any o la temporada està millor o pitjor. 
En aquest indret, situat a 1550 metres, comença el camí al refugi del Forcau i a la dreta i més discret també arrenca el camí al refugi forestal del Clot de Xill 
Només començar a caminar travessarem el pont sobre el torrent de l’Aigüeta de Grist (Eriste) i comencem a superar la forta pujada encaixonats entre els barrancs de Grist i Espigantosa. 
A l’altre costat de la barrancada veiem l’espectacular salt d’aigua del Passet de l’Ós. El pendent disminueix una mica i anem entrant enlairats a l’Aigüeta de Grist. 
Lentament anem quedant al mateix nivell del torrent i així arribem al pont de les Riberetes, 1750m, A la nostra dreta i creuant el pont arrenca el camí que també porta al Clot de Xill. 
Nosaltres no hem de travessar el pont, car el camí segueix pel marge del torrent. 
Ara ja veiem el refugi del Forcau, però encara resta molt enlairat. 
El camí, sempre molt ben marcat, es va apropant a la base de la graonada sobre la qual hi ha el refugi. 
El camí per dins del bosc és molt bonic. La vall es va tancant i aviat quedem situats sota la vertical del refugi. 
Una ferma i mantinguda pujada en curtes giragonses ens deixarà al capdamunt de la graonada. 
Ara una curta marxa d’aproximació ens deixarà a les portes del refugi Ángel Orús. Refugi guardat que pertany a la FAM i situat a 2095 metres en un paratge molt bonic i base de nombroses excursions i travessies per la zona dels Posets. 
Darrera mateix del refugi segueix el camí, sempre molt ben marcat, guanya un petit promontori i comença una llarga marxa ascendent en direcció al torrent de Llardaneta. 
Arribats a la cota 2350 deixem a la dreta el corriol que ens portaria a la cabana de Llardana, a l’estany de les Alforges, al coll de la Paül i a tota la zona de Bardamina i Vaticielles. Just a l’inici d’aquest camí hi ha una petita zona herbada apte per si volem fer bivac. 
El camí segueix pujant, ara inclús hi ha petits trams que està empedrat. 
Cota 2450 travessem el torrent de Llardana i anem girant decididament a l’O. A la nostra dreta es comença veure la clotada de la canal Fonda. 
Per arribar-hi haurem de superar el fort desnivell format per l’antiga morrena. 
Cota 2650 ens trobem situats al començament de la canal Fonda o ruta Reial. Normalment hi ha neu, i segons la quantitat i l'estat haurem d’anar amb grampons i potser piolet. 
Al fons d’aquesta coma veurem un alt coll situat entre la dent de Llardana a l’esquerra i la carena que baixa dels Posets a la dreta. 
Vers quest coll ens hem de dirigir; el pendent s’accentua molt en arribar sota mateix del coll. 
Collet de Llardana, 3040 metres. Impressionant vista sobre el cercle que formen els Posets i l’Espadas. 
Hem de girar a la dreta i després d’un curt i fort desnivell arribarem a la carena sud dels Posets. 
Ara només ens resta seguir el corriol, molt visible que va guanyant alçada sense cap mena de dificultat, tret del desnivell, que ens deixa dalt del pic dels Posets. 
El pic dels Posets amb els seus 3368 metres d’alçada és la segona alçada dels Pirineus i queda pràcticament aïllat de la resta de muntanyes. 
Aquest aïllament fa que el cim sigui visible des de molts quilòmetres de distància, com per exemple des del poble de Graus situat a més de 60 quilòmetres en línia recta del cim, o inclús en dies clars des del coll de Comiols. Així doncs la panoràmica des del cim és molt extensa, podem veure des del Balaitós fins la pica d’Estats. 
A part de la panoràmica els seus vessants s’enfonsen vertiginosament vers el N i l’O (vall de Biadós) amb desnivells de gairebé 2000 metres. 
Vers l’E hi ha tota una sèrie d’agulles i cims dels que destaquen els de Bardamina i Montidiego, per enfonsar-se a continuació fins el fons de la vall d’Estós. 
Els vessants S i SE baixen d’una manera més esglaonada on hi trobem els estanys de Llardana. 
Les geleres que rodejaven el cim estan actualment en una greu regressió havent desaparegut la majoria. 
Referent al nom de Posets o Llardana hi ha varies teories, una ve del color rogenc del vessant sud (ardent), altres d’avencs (pous) del vessant N i d’altres que relacionen el nom amb “poses” llocs de repòs o prats pastorals. 
Després de contemplar l’extens panorama baixarem del cim pel llom de la muntanya fins el coll o bretxa Jean Arlaud. 
Aquesta bretxa és la sortida del conegut corredor Jean Arlaud una dreta canal de neu i glaç del vessant N. 
També en aquest indret s’acaba la part plàcida de l’excursió, doncs a partir d’aquí comença la llarga i entretinguda grimpada fins el llunyà pics de Pavots. 
Els primers metres de pujada son fàcils i ens porten al poc definit cim de la Tuqueta Roya de 3273 metres; a continuació el terreny es redreça i cal grimpar una mica per arribar a la tuca de Llardaneta de 3311 metres. 
Ara l’aresta es torna més planera, però més estreta i els estimballs augmenten a cada costat. Tot i així sempre hi ha camí i fites que ens assenyalen el millor pas, gairebé sempre pel mateix fil de la cresta. D’aquesta manera anirem apropant-nos al pic d’Espadas que cada vegada veiem més a prop. 
Però abans ens trobem el pas més difícil de tot el recorregut, l’aresta es trenca i cal baixar uns cinc metres per un vertical diedre que trobem al vessant de Biadós. Havia fet aquesta mateixa ruta l’any 1985, però en sentit invers i no és el mateix grimpar cinc metres que desgrimpar-los. 
Cal posar molta atenció en aquesta desgrimpada, que és millor fer-la de cara a la roca i assegurar on posem els peus i les mans. 
Vaig llençar els bastons per tenir les mans lliures amb tant mala sort que un va rebotar i rebotar i rebotar pel vessant de Biadós fins que el vaig perdre de vista. 
Una vegada superar aquest pas cal passar pel “pas del fonambulista” un sector d’una 10 o 15 metres de l’aresta, completament plans, però de menys de mig metre d’amplada i amb uns estimballs de 300 metres a casa costat. Si no fos per la timba seria un pas sense cap mena d’importància, però els precipicis imposen una mica. 
Després el terreny torna a ser fàcil fins arribar a la doble punta del pic d’Espadas. Panoràmica semblat, però una mica inferior a la del Posets, però mb millor perspectiva sobre els pics d’Eriste (Grist) i sobre les bordes de Biadós que resten pràcticament a sota la vertical del cim. 
Ara emprendrem la davallada fins el coll de Pavots, una llarga, interminable i entretinguda aresta ens hi va apropant, és un seguit de petites desgrimpades, totes pel mateix fil de l’aresta o pel vessant de Biadós; tota l’estona cal estar atent a on posem els peus, al principi el pendent és força pronunciat i l’aresta força estreta i a mesura que ens apropem al coll el pendent va disminuint i l’aresta es va eixamplant. 
Contrasta la suavitat del coll de Pavots amb l’aresta que acabem de recórrer. Al coll de Pavots també hi arriba l’itinerari al pic d’Espadas des de les granges de Biadós. 
Seguirem cinc minuts més per a pujar dalt del pic de Pavots o tucón Royo de 3121 metres. Després de descansar i contemplar el panorama tornarem al coll i emprendrem la baixada per una fina tartera, amb traces de camí marcades que ens deixaran al peu del cercle de Llardaneta. Un replà extraordinàriament gran i completament pla sense herba. Aquí comença un sender que davalla girant lleugerament a la nostra dreta (O) i que ens deixa pràcticament a la sortida d’aigües de l’estany de Llardaneta. 
Indret on trobem el camí que ve del coll d’Eriste o de la Forqueta i que seguirem fins enllaçar amb l’itinerari de pujada. 
HORARIS: 
De l’aparcament al refugi del Forcau: 2h 
Del refugi al final de la canal Fonda: 2h 45mn 
Del final de la canal al pic de Posets: 55mn 
Del pic dels Posets a la tuca de Llardaneta: 20mn 
De la tuca de Llardaneta al pic d’Espadas: 30mn 
Del pic d’Espadas al coll de Pavots: 50mn 
Del coll de Pavots al pic de Pavots: 05mn 
Del pic de Pavots al gran replà de Llardaneta: 25mn 
Del gran replà al refugi del Forcau: 1h 25mn 
Del refugi a l’aparcament: 1h 15mn 
TOTAL: 10h 30mn
També podeu seguir aquesta excursió i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Eriste (Grist) i cresta Posets, 3375m - Espadas, 3332m, pel refugi Ángel Orús - Eriste, Aragón (España)- GPS track

















 






13 de juliol de 1985

13 de juliol de 1985

13 de juliol de 1985

Tempus fugit

Espadas i Posets des del refugi de Biadós
fotografia inversa a l'anterior: Biadós des del pic d'Espadas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada