Pantà de Vallforners (Cànoves), castanyer Gros d'en Cuc, turons Sui, Samont i Moixa i Sant Salvador de Terrades

 

 

 

 

 

 

Excursió molt bonica i recomanable per aquesta zona del Montseny que ens portarà primer a vorejar el petit pantà de Vallfornés i seguidament al monumental castanyer Gros de Can Cuc, segurament l'arbre més gran de Catalunya, el seu perímetre a la base és de 20,6 metres i és buit per dins, de tal manera que durant la dècada dels anys 1960 un carboner de la zona hi vivia a dins. Un arbre que ha sobreviscut a dos incendis coneguts i a la caiguda d'algun llamp. 
Després es passejarem pel capdamunt de la carena i passarem pels turons del Sui de 1318 metres, del Samont de 1267 metres i el de la Moixa de 1187 metres. 
Per acabar aquesta circumval·lació des de l'aparcament del pantà de Vallforners, passarem per l'ermita de Sant Salvador de Terrades. 
He catalogat aquesta excursió de dificultat mitjana tot i no haver cap mena de dificultat en tot el recorregut, però considero que un desnivell de més de 1000 no és pot considerar de "passejada". També haig d'advertir que el descens des del turó de la Moixa fins l'aparcament en realitza gairebé durant tota l'estona en una línia recta, és a dir el camí perd el desnivell sense fer cap mena de giragonsa i baixem des dels 1200 metres fins els 450, per tant cal tenir "les frontisses" dels genolls en bon estat. 
Per situar-nos al començament de l'itinerari ens de situar al municipi de Cànoves i d'allí anar a l'aparcament del pantà de Vallfornés per una carretera asfaltada menys la part final, que és una ampla pista en perfecte estat. 
Cal advertir que aquest aparcament municipal de Cànoves, els caps de setmana i festius és de pagament de 3 €. 
Sortim de l'esmentat aparcament i seguim la pista que ressegueix el petit pantà de Vallfornés fins el final; allí hi ha una cruïlla de pistes i hem d'agafar la de la dreta que puja seguint el curs del torrent del Cuc. 
Una mica més amunt hi ha drecera que seguim fins a trobar novament la pista. Travessem el torrent un parell de vegades. 
Al km 3,3 aprox arribem a una cruïlla; la pista principal segueix recta, nosaltres hem d'agafar una pista secundària que surt a l'esquerra i que immediatament torna a travessar el torrent i seguidament descriu una corba de 150 graus. 
Ara hem de posar atenció al traçat, doncs pocs metres després (km 3,5 aprox) hi ha un imperceptible trencall a la dreta. Un difuminat corriol s'enfila recta amunt i en pocs metres ens deixa davant del monumental castanyer Gros d'en Cuc. 
L'indret on es troba aquest castanyer està molt ben arranjat i el paratge és molt bonic. Uns metres més amunt hi ha una soca també de grans dimensions. 
Contemplat i fotografiat abandonem l'indret del castanyer . A tocar passa una pista que travessarem per seguir pujant en línia recta fins arribar a una segona pista que seguim uns metres a l'esquerra fins una drecera que ens estalvia un revolt de la pista, que òbviament retrobem més amunt. 
Ara la seguim a la dreta i d'aquesta manera ens plantem davant el restaurant de la casa del Bosc, situat en un revolt de la pista i amb una vista magnifica. 
Seguim la pista deixant un trencall a la dreta. 
Després de guanyar alçada en un seguit de llaçades ens plantem davant les ruïnes de can Déu gairebé colgades per la vegetació. 
Fa estona que la vista és molt bonica, però des de l'indret d'aquestes ruïnes també ho és. 
En aquest punt hi ha l'únic indret en tota l'excursió que el camí es torna una mica perdedor i cal posar atenció al traçat. 
Primer vaig seguir un corriol que surt del davant de les ruïnes, però es va perdre molt aviat. El millor indret per a trobar el camí que puja fins el coll del Roure Gros es troba just abans d'arribar a les esmentades ruïnes, pràcticament on la pista gira 180 graus, d'allí surt un poc marcat corriol que va guanyant alçada per dins del bosc; al principi és força perdedor, però més endavant es comença a veure més clar, inclús hi ha alguna que altre fita. Potser el camí és més evident de la manera que ho plantejo, però en el cas d'aquesta descripció hi havia una mica de neu i alguns matolls estaven caiguts pel pes de la neu, dificultant tot plegat veure el camí amb més claredat. 
De tota manera, aquesta incertesa inicial es va esvaint, car més amunt el camí ja és molt més marcat i evident, i les fites continuen; algun arbre caigut al camí es fa fer algunes petites marrades, però ja sense cap problema; més amunt el cim del Sui i el coll al que ens dirigim es veuen clarament. 
A la part final, a part de les fites, també trobem alguns llaços als arbres que ens indiquen la direcció a seguir. 
Just abans d'arribar al coll, el camí és tornar a fer perdedor, (potser per la neu) però de tota manera el bosc és molt net i el coll es veu a tocar. 
Finalment arribem al coll del Roure Gros i ens ajuntem amb el camí que recorre tota la carena i també la panoràmica s'obre al massís del turó de l'Home i del Matagalls que tenim just al davant. 
Seguim el camí vers l'esquerra per tal d'assolir el proper turó del Sui. 
La vista des del Sui i de fet durant tota l'estona que estem per la carena és molt extensa; a part del turó de l'Home i del Matagalls, també veiem el Pirineu amb el Puigmal al mig, el Cadí, el Pedraforca, la serra d'Ensija, el Vallés, el Montnegre, la serralada Litoral, Collserola, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, Montcau, el mar des de Barcelona a Blanes, l'ermita de Sant Elies, pobles i més pobles, com Sant Celoni, Palautordera, ..., boscos, prats, cultius, masies escampades per tota la muntanya, en fi la vista entre el Sui i el Samont és un gaudir constant. 
Deixem el turó del Sui per on hem vingut i tornem a passar pel coll del Roure Gros i seguim el camí carener. 
Passem pel collet dels Pous, on hi ha indicacions de la situació dels pous de glaç i comencem la petita remuntada vers el vèrtex geodèsic del turó del Samont, on, amb petites, variacions es repeteix la mateixa panoràmica que des del Sui. 
Deixem el turó del Samont i seguim la carena, ara el camí baixa fins un collet, on molt discretament arrenca el camí que seguirem a la dreta, però abans ens aproparem fins el molt proper turó de la Moixa; un petit bony de la carena que té una molt bona vista de l'indret de l'ermita de Sant Elies, en aquest cas, amb un bonic mantell blanc. 
Torner al collet que acabem de deixar i seguim el camí, paral·lel a la carena que ens lleugera pujada, ens deixa sobre la vertical del coll dels Palestrins. 
Just abans de començar la vertiginosa davallada vers aquest coll ens ajuntem amb el camí que ve del coll dels Pous. 
El mot vertiginós, no és una exageració, doncs el camí baixa directament al coll, sense fer gairebé cap mena de corba. 
Així baixem gairebé 200 metres de desnivell. 
El coll és una important cruïlla de camins, amb una basa d'aigua per a incendis. 
Nosaltres seguirem recta, ara per una pista que ens portarà fins el coll de Tascó. Nova cruïlla de camins i pistes. Aquí seguirem la que surt a la nostra dreta, que es veu força en desús. 
La seguirem poca estona, ja que a l'esquerra surt un corriol, hi ha alguna fita que ho indica, que primer es una drecera de la pista, però que només la travessa , i comença una nova davallada que ens porta al davant de can Quintana i des d'on veiem a tocar l'ermita de Sant Salvador de Terrades a la que arribem en un parell de minuts. 
Aquesta ermita és una construcció molt gran, i està construïda sobre les restes d'una de més anterior; és un conjunt que et sorprèn una mica per les seves dimensions; però l'indret és bonic i tranquil (entre-setmana) i que convida a fer-hi una aturada. 
Contemplat l'indret seguim un corriol que surt des de l'altre costat de la petita plaça que hi ha al davant de l'ermita. 
Aquest camí, sense cap mena de contemplació ni mirament, també ens baixarà en línia pràcticament recta fins davant mateix de l'aparcament de l'inici de l'excursió, és a dir d'uns 730 metres de l'indret de l'ermita fins els 450 de l'aparcament. 
HORARIS: 
de l'aparcament de Vallforners al castanyer Gros d'en Cuc: 1h 05mn 
del Castanyer a les ruïnes de can Déu: 30mn 
de can Déu al collet del Roure Gros: 45mn 
del collet al Sui: 10mn 
del Sui al Samont: 35mn 
del Samont al turó de la Moixa: 10mn 
del turó de la Moixa al coll de Palestrins: 25mn 
del coll de Palestrins al coll de Tascó: 20mn 
del coll de Tascó a Sant Salvador de Terrades: 20mn 
de Sant Salvador a l'aparcament de Vallforners: 25mn 
TOTAL: 4h 45mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Pantà de Vallforners (Cànoves), castanyer Gros d'en Cuc, turons Sui, Samont i Moixa i Sant Salvador de Terrades - Cànoves i Samalús, Catalunya (España)- GPS track

 

 

 

Santa Pau, Sta. Maria i Castell de Finestres, Puigsallança i Faig Rodó

 

 

 

 

 

Ens vigila?

 

 

 

 

 

 

 

Excursió altament recomanable tant pel paisatge de fagedes per les que passarem, com per les vistes i també pels indrets que visitarem. 
D'aquests en destaquen dos, el primer el Santuari de Santa Maria de Finestres, un dels indrets que necessàriament ha de formar part del nostre "currículum" per la bellesa de l'indret així com per la pròpia construcció. 
És una obra molt modificada durant els segles, però els primers vestigis datant del segle X i situada a l'extrem del cingle de la serra de Finestres i amb unes vistes molt extenses sobre les valls del Llémena i del Ser. 
L'altre indret singular, encara que molt més modest és el Faig Rodó, un indret on al voltant d'un faig centenari hi ha un semicercle de seients de pedra; un indret màgic que també cal visitar. 
També visitarem el turó del Castell de Finestres, del castell només queda la base del que podia ser una torre i poca cosa més: però la vista és extraordinària, així com el corriol que hi porta des de l'ermita de Santa Maria. 
L'altre cim que farem serà el Puigsallança; la vista des del qual quedà en part reduïda per la vegetació, però que malgrat això, podem atalaiar, entre altres: el Cap de Creus, la badia de Roses, el Montgrí, el Bassegoda, el Montseny, el Comabona, el Canigó i molt parcialment l'estany de Banyoles i òbviament Santa Pau i la carena de Sant Julià del Mont i Sant Abdó i Senén. 
Tota l'excursió transcorre pels camins ben senyalitzats amb marques grogues i sense cap possibilitat d'error. Només abandonarem les marques grogues després del coll del Grau, però les abandonarem per seguir per un camí igualment fressat i evident, on també hi ha algunes marques grogues (encara que aquestes son molt antigues i d'altres de blaves). 
De dificultat no en trobarem cap. Només en per anar del Santa Maria al Puigsallança hem de desgrimpar 4 metres i just abans d'arribar al Forat de l'Ovella hi ha unes grapes de ferro per ajudar a baixar; però de totes maneres aquest pas el podem esquivar, tal com detallaré més endavant. 
L'excursió comença a Santa Pau, en un dels indrets que hi ha d'aparcament en aquest bonic municipi de la Garrotxa. En aquest cas l'aparcament escollit és l'anomenat "del Pont", una amplia esplanada on hi caben nombrosos vehicles. 
Situats doncs en aquest punt seguim el per on hem entrat a l'aparcament i seguim la resta del carrer del Pont i arribem a la plaça de Baix, allí hi ha un panell d'indicatiu de diverses rutes, seguim la ruta número 7 que segueix pel carrer Cases Noves i passem per sota el cementiri i arribem a una cruïlla on també hi ha indicacions i girem a la dreta per a seguir el camí de la Doma. 
Aquesta pista de terra la seguirem força estona fins el seu final al mas de la Ginebreda. D'allí arrenca un bonic i planer corriol que acaba desembocant en una pista cimentada que seguirem una estona, també fins el final davant de les ruïnes del mas de la Coma. 
En aquest punt podríem dir que comença la pujada pròpiament dita, ja que a partir d'ara el camí comença a guanyar alçada d'una forma més decidida. 
El camí és molt bonic i entrem en una mena d'engorjat en el cor d'una fageda espectacular. Estem al torrent de la Salgueda on el camí s'enfila de valent en curtes llaçades. Repeteixo, aquest sector de l'excursió és especialment bonic. Més amunt el pendent comença a disminuir i arribem a una pista que ens porta al coll de Puigsafont. 
En aquest coll també hi ha indicacions clavades als arbres. Hem de seguir vers Santa Maria de Finetres. És un camí molt agradable que després de diverses bifurcacions, (una d'elles ens portaria al Forat de l'Ovella, sense necessitat de fer la desgrimpada, esmentada en la introducció) ens deixa davant de l'Oratori de Finestres dedicat a Sant Anton. 
Seguim el camí a l'esquerra, pocs metres després el bosc disminueix i podem gaudir d'una extensa vista de la vall del Llémena i de la serra del Puigsallança. 
Finalment arribem al Santuari de la Santa Maria de Finestres; tal com ja he esmentat, un indret singular i molt bonic. També hi ha una petita construcció, separada del conjunt principal, que serveix de rudimentari refugi lliure en una petita plaça on també arriba el petit elevador per on pugen els queviures i/o materials des de la pista del mas Raspat. 
Gaudim àmpliament de l'indret, i seguidament ens encaminem fins el proper castell. 
Camí també molt bonic que primer segueix per un costat de la carena i després passa a l'altre i finalment guanya els últims metres per unes escales, mentre anem gaudim de les vistes del Santuari que acabem de deixar. 
Del castell queda ben poca cosa, però la vista recompensa la seva visita. A pocs metres i al costat de l'única construcció que queda dempeus hi ha un bonic pessebre dins d'una bota de vi. 
Tornem al Santuari i a l'Oratori per on hem vingut. Aquí seguim el camí que segueix recta, deixant el de pujada a la dreta. 
Aquest camí va pel llom de la carena que cada vegada és més estret fins que queda tallat en un curt penya-segat. Per baixar-lo hem de desgrimpar uns metres per la nostra dreta, uns arbres i les seves arrels faciliten aquesta baixada, i poc abans d'arribar a baix hi ha quatre grapes de ferro que son útils si el terreny està humit i relliscós (com és possible que passi sempre, ja que és un indret obac). 
Passat aquest indret arribem al Forat de l'Ovella (a on arriba un camí des del camí de pujada a l'Oratori). 
Ara només cal anar seguint el camí que va guanyant alçada vers el cims del Puigsallança. Anem per dins del bosc, i anem deixant diversos camins i cruïlles, tots senyalitzats, les marques grogues no tenen pèrdua. Poc abans d'arribar al cim hi ha un excel·lent mirador que ens permet gaudir de la vista de la serra i Santuari de Finestres que anem deixant endarrere. 
Finalment arribem al cim, on hi ha un vèrtex geodèsic. Estem a l'extrem del penya-segat i això ens permet gaudir de la vista vers el sector de Santa Pau, la resta queda tapada per la vegetació. 
També hi ha un petit pessebre de ferro, però cal anar en compte perquè entre el pessebre i el vèrtex geodèsic hi ha una esquerda que amb un salt es pot saltar, però atenció, perquè l'esquerda és molt profunda, més que esquerda és un tall de la cinglera. 
Deixem el cim i comencem a baixar fins un petit collet on el camí gira a la dreta. 
Però en un arbre hi ha un rètol que indica a les Medes i al Faig Rodó. Deixem el camí de baixada per un moment i apropem-nos al Faig Rodó, la caminada extra no arriba als cinc minuts i l'indret mereix una visita. 
El Faig Rodó, en realitat son dos, encara que un més gran, i en un costat d'aquest hi ha una sèrie de seients de pedra molt ben treballats; és un indret "especial". 
Descansem en un d'aquests seients i tornem al collet anterior i comencem la davallada per dins del bosc que ens portarà fins la gran clariana del coll del Grau. 
Aquí, i per uns moments, sortim dels bosc i entrem en unes prades esglaonades que en temps passats deurien ser camps de cultiu. 
D'aquest coll arrenca una pista que només seguirem els primers metres, ja que només deixar les prades a la dreta arrenca un camí, que seguirem, deixant per primera vegada des de la sortida de Santa Pau les marques grogues. 
Per iniciar aquest camí obrirem i tancarem una tanca pel bestiar. El camí és molt marcat, primer planeja vers la dreta i després perd alçada en unes boniques llaçades, per a seguir després planejant vers l'esquerra. 
És, com molts dels indrets d'aquesta excursió, una passejada per dins d'una fageda molt bonica. 
Més avall travessem una pista i seguim baixant. Així arribem al coll de Maria, on ens trobem amb una curta pujada, per acabar ja arribant a la primera construcció de Santa Pau, son les ruïnes del mas la Barraca, aquí hem de travessar els camps per donar la volta al primer mas habitat, el Coll, i finalment arribem a la pista cimentada que mena a aquest mas i que seguirem fins a Santa Pau i a l'inici de l'excursió. 
HORARIS: 
de Santa Pau al torrent de la Salgueda: 1h 15mn 
del torrent de la Salgueda al coll de Puigsafont: 15mn 
del coll de Puigsafont a Santa Maria de Finestres: 15mn 
de Santa Maria al Castell: 10mn 
del Castell a Santa Maria: 05mn 
de Santa Maria al Puigsallança: 40mn 
del Puigsallança al Faig Rodó: 10mn 
del Faig Rodó a l'inici: 1h 25mn 
TOTAL: 4h 15mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Santa Pau, Sta. Maria i Castell de Finestres, Puigsallança i Faig Rodó - Santa Pau, Catalunya (España)- GPS track