Castelladral, Tomba de Vilamorós, Tines de can Reixes, Balma de Comaposada i turó dels Olivers
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes al wikiloc per la zona del Bages podeu escriure al cercador de rutes d’aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "bagesjsp" i us apareixeran totes.
Bonica i curta caminada per l’extrem N del Bages a tocar del Berguedà que, sortint de Castelladral, ens portarà a visitar indrets força interessants, com la tomba de Vilamorós, les tines de Cal Reixes i la balma de Comaposada; també farem una volta per Castelladral pujant al vèrtex geodèsic del Castellot, al turó dels Olivers i a les ruïnes de l’hostal. Combinarem estones per dins del bosc amb d’altres obertes i enlairades que ens permetran gaudir d’una gran panoràmica, sempre emmarcada pel massís de Montserrat i més lluny per la Serra de l’Obac i Sant Llorenç del Munt, i entremig per una basta extensió de boscos i camps de conreu.
A Castelladral hi podem arribar des de diferents punts, els més normals son des de Navàs o Súria, però també podem arribar-hi des de Viver i Serrateix.
Castelladral amb 57 habitants (dades del 2024) està adscrit a Navàs, però la cita escrita més antiga data del 941. Llavors formava un castell sota el domini dels comtes de la Cerdanya, que el 1118 heretaren els de Barcelona i finalment anà a mans de la família Peguera.
El poblament és dispers, si bé en els segles XVII i XVIII es formà un petit nucli de cases al peu del turó del Castellot, on hi havia hagut el castell.
Durant la primera meitat del segle XIX es constituí el municipi de Castelladral fins que en la dècada dels anys vint del segle XX la capitalitat passà a Navàs (o Navars).
Actualment l'Associació de Veïns i Amics de Castelladral està duent a terme la rehabilitació i reanimació del nucli central del poble. També procura la modernització dels serveis rurals amb la construcció d'un Alberg de Joventut, situat a pocs metres de l’església de Sant Miquel.
0:00 Castelladrall, 654m. De fet entrar al petit nucli només ho poden fer els veïns, just abans d’entrar-hi hi ha dos aparcaments a dreta i esquerra. Aparquem a la dreta i immediatament ens trobem dins del petit nucli, amb l’església de Sant Miquel a l’esquerra, seguim recta per un camí que ens puja al Castellot.
0:05 El Castellot, 682m. És el vèrtex geodèsic de referència 280101001, però del castell no en queda rés. Hi ha la pilona del vèrtex, una estelada, una cabana de fusta d’observació i una gran vista panoràmica. Per baixar em vaig embolicar una mica intentant buscar alguna resta del castell, és millor fer-ho per on hi hem pujat.
Ara farem un tomb pel petit nucli, baixem fins la gran plaça, indret molt bonic amb l’edifici de l’Alberg de Joventut i un petit mirador amb una taula panoràmica. Sortim de Castelladral pel carrer d’entrada, arribem al punt de desviació als aparcaments, girem a la dreta i abans d’arribar a l’aparcament seguim un camí a l’esquerra que ens baixa fins la carretera.
Aquí farem l’anada i tornada general de la caminada, tornarem per la carretera, però ara seguirem recta per una pista, (estem seguint el GR-179) arribem a una cruïlla i també seguim recta; poc després deixem a la dreta Cal Mestre Mallol, que té un primer edifici en ruïnes i un segon habitat.
Nova cruïlla, seguim per l’esquerra, deixem una construcció a l’esquerra i arribem a un revolt a la dreta, aquí el GR deixa la pista i segueix un camí a l’esquerra.
És un camí que va baixant, molt ben marcat, amb les marques del GR, però en alguns moments és una mica “abrupte” amb petits esglaons; arribem a un camí transversal, però seguim recta. Sortim a un camp i el camí hi passa pel mig, però abans d’arribar a l’altre ens desviem a la dreta per arribar al punt lleugerament més alt del camp.
0:35 Turó dels Olivers, 526m. Turó gairebé imperceptible, però a l’estar situat al mig d’un camp té molt bona vista.
Recuperem el camí, que segueix sent una mica trencat fins que arribem a una cruïlla amb un jaló.
0:40 Estem a l’indret de la font de l’Arç, el punt més baix de tota la caminada (490m), ara girem a la dreta i comencem a remuntar tot abandonant el GR.
Anem pujant, arribem a un punt on a l’esquerra veiem un tros de reixat penjat en un arbre i una gran placa de roca. Girem a l’esquerra i travessem aquesta placa, al final veiem una fita que assenyala l’inici d’un curt corriol que ens deixa en un bony de roca on hi ha la tomba.
0:50 Toma de Vilamorós, 518m. Mirant el mapa estem situats pràcticament a l’altre costat del extens camp on hi ha el turó dels Olivers i pràcticament al caire d’una cinglera, on hi ha les restes d’un jaciment d’època romana i alt-medieval que ocupa una àrea força extensa al sud del turó dels Olivers, en un indret conegut com a Vilamorós. Es pot agrupar en tres sectors que es troben separats uns 300 m d’un extrem a l’altre: sector nord, central i sud.
El sector central, que és on ens trobem, correspon a una tomba excavada a la roca. L’indret és format per un rocam llis amb excel·lents vistes cap al sud, amb el massís de Montserrat com a teló de fons. La tomba, molt fonda i ben retallada, és del tipus “banyera”, orientada d’est a oest i mesura 1,90 m de llargària, 0,50 m d'amplada i 0,35 m de fondària. Prop seu hi ha possibles dipòsits circulars excavats a la roca. Al peu de la roca, pel costat sud-est, s’hi van localitzar restes de teula romana, fet que podria apuntar que també hi havia tombes construïdes amb aquests materials, que són característiques del període tardo-romà.
En els altres dos sectors també hi ha troballes, en un hi ha les restes d’un mur com una mena de feixa que podria marcar un antic clos o petita muralla. Fa uns 80 metres de llarg i és més ample que una simple feixa. Està format per pedres més aviat petites i es troba molt esfondrat. També s’hi han localitzat dues tombes excavades en un bloc de roca que s’ha desprès del cingle. Una correspon a una tomba infantil i l’altra és una mica més gran però està partida.
El darrer sector l’any 2006 un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona hi va recollir ceràmica comuna, un fragment d'àmfora i un fragment de vidre transparent, així com possibles restes d'estructures en pedra i teules.
Vist aquest indret tant interessant tornem al camí i poc després arribem a una cruïlla, seguim per l’esquerra (per la dreta tornaríem al turó dels Olivers); deixem una nova cruïlla a l’esquerra i arribem a les ruïnes de Cal Reixes.
1:00 Ruïnes de Cal Reixes, 521m. Important cruïlla de camins. Construïda segurament al segle XVIII. A l’inventari del patrimoni de Navàs fet el 1994 la casa es trobava més sencera i es diu que hi havia llindes amb inscripcions de l’any 1700, de les quals avui no en queda rastre. Al segle XIX s’hi va fer una important reforma. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Can Reixes” i que tenia un edifici habitat constantment de dos pisos.
Ja entrat el segle XX, el propietari residia a Sallent, i fins la dècada de 1960 Reixes va estar habitada per masovers. L’any 1994 la masia i la pallissa es trobava encara en bon estat; posteriorment va iniciar un procés de degradació i ruïna, que és com la trobem actualment.
És curiós com en mig d’aquest espai, cruïlla de camins, hi trobem un senyal de tràfic d’un pendent accentuat del 10%. Doncs “posarem una marxa més curta” i seguirem la pista de la dreta, que és de les tres que hi ha, la única que puja i que és on hi ha el senyal de tràfic.
Pocs metres després trobem l’estructura de dues tines a la dreta.
1:05 Tines de Cal Reixes Vell. La primera és força fonda i la segona no ho és gaire: estan força malmeses, i vaig seguir caminant, però d’aquestes tines en tenia unes imatges diferents, així que vaig recular i just al costat de la primera hi ha una traça de corriol que baixa al peu de les tines, invisible des de la pista.
Sort que vaig recular i baixar, perquè m’hagués perdut el millor!
A simple vista pot semblar que només veiem dues tines, però el que no veiem perquè pràcticament no en queda res, és que ens trobem a l’indret on hi havia el mas de Cal Reixes Vell.
Ens trobem al peu d’una paret d’un petit cingle, dividit en dues parts.
En una part hi havia el mas. Gràcies a les fitxes de la Diputació de Barcelona i a la descripció que n’ofereix Isidre Soler sabem que les restes constructives actualment visibles corresponen al celler d’aquesta casa. D’aquest celler només en resten escassos vestigis d’estructures que aprofitaven un espai entre dues roques per configurar una estança rectangular.
El fet curiós i estrany és que a la paret de la cinglera hi trobem un seguit d’encaixos de forma quadrada que es distribueixen en diferents nivells d’alineacions, però sense que responguin a una pauta identificable que ens permeti deduir-ne la funcionalitat. Tan sols podem dir que aquests encaixos són anteriors a la construcció del celler, ja que quedarien pràcticament tapats rere la volta, i que semblen fets per encaixar-hi bigues, les quals devien sostenir algun tipus d’estructura.
Pel que fa a les dues tines estan lleugerament separades entre si i estan excavades parcialment a la roca i protegides per construccions de planta quadrada (que son les que veiem des de la pista). A la part baixa del cingle hi ha les dues boixes (una és ben visible) i entremig hi ha uns grans encaixos, també excavats a la roca, que servien per fixar-hi la premsa. Es tractava d’una premsa de cargol molt antiga. Els encaixos a diferents nivells permetien anar fent pressió mitjançant unes travesseres que es col·locaven a una alçada cada vegada més baixa.
Al costat esquerra d’aquests encaixos hi ha una inscripció gravada a la roca on es pot llegir “SIDRU 1792”.
Vist aquest indret tan singular tornem a la pista, que efectivament fa una pujada del 10% tal com advertia el senyal de tràfic.
Passem per l’extrem de tres grans camps (si seguíssim el perímetre del tercer enllaçaríem amb el camí d’anada a prop del turó dels Olivers); seguim una mica més i arribem a una cruïlla de camins davant de Can Filaborres.
1:20 Can Filaborres. Bonic mas, tancat, però en bon estat. A la llinda hi ha gravada la data del 1837, però el seu origen podria ser anterior.
En aquest mas va viure-hi durant 52 anys, en concret des del 1921 fins el 1973, l’Isidre Soler, àlies “Filaborres” (ja esmentat en la descripció de les tines), home afeccionat a la història que va deixar alguns textos d’interès per conèixer els costums i la vida tradicional de la zona de Castelladral. Va néixer a Palà el 15 de maig de 1918. La seva família es traslladà quan ell tenia dos anys a la casa de l’Hostal, al peu de la carretera de Castelladral (d’aquí una estona en visitarem les ruïnes), i quan en tenia tres s’instal·laren a la casa de Filaborres. El 1973 es traslladà a Navàs. Isidre Soler fou pagès, però treballà també com a pastor, carboner, pelador de pins, peó de camins, teixidor i sereno. Un cop jubilat, va participar en les activitats dels veïns i amics de Castelladral. Gràcies a la seva bona memòria, va dibuixar cases antigues, va escriure llegendes i va narrar fets socials i autobiogràfics, que van quedar escrits en 22 llibretes. Va morir l’any 2008 i posteriorment Maria Estruch i Jaume Obradors han anat transcrivint part dels seus textos i els han publicat al blog d’internet anomenat “Isidre Soler, el Filaborres, resistent a la terra aspra”.
En aquesta cruïlla hi ha un jaló que ens assenyala la direcció a la balma de Comaposada. Girem, doncs a l’esquerra, deixant el mas a la dreta i anem seguint durant uns vuit-cents metres un camí molt bonic que planeja i que a estones ens ofereix molt bona vista de Montserrat, de Sant Llorenç del Munt i de tota la vasta extensió de bosc, carenes i turons que ens en separa.
Recorreguts aquests vuit-cents metres hem d’estar atents a un petit jaló a l’esquerra del camí que ens assenyala el curt corriol a la balma.
1:40 Balma de Comaposada. Ens trobem davant d’una gran balma obrada d’uns vint metres de llargada.
És un habitatge troglodític, és a dir, obrat sota la roca d’una balma, que es troba emplaçat en una fondalada on comença un torrent. És l’exemplar d’habitatge troglodític més ben conservat i significatiu del terme de Navàs. La construcció ocupa només una part de la balma. L’habitatge el formen dues estances, separades interiorment per un mur d’una profunditat de cinc metres, amb una porta emmarcada amb llindes. L’estança de l’esquerra és la que més clarament tenia una funció d’habitatge i té una lleixa arran de la paret de la roca. La part alta de mur i el sostre de la balma es troben totalment ennegrits pel fum. El mur exterior que tanca la balma està parcialment esfondrat, però encara conserva dues petites finestres. Adossat exteriorment a la paret de ponent es conserven les restes d’un forn de pa. Uns deu metres a ponent hi havia una font, avui desapareguda, on l’aigua brollava de la roca.
Vista la balma podríem sortint-ne per l’altre extrem, però faríem una mica de volta.
Així doncs tornem a la pista per on hi hem vingut i seguim poques passes més fins que ens trobem situats a sobre mateix de la balma; un petit jaló ens assenyala un camí per la dreta, que seguirem fins a desembocar en una pista que també seguim quatre passes per l’esquerra, un nou petit jaló ens assenyala una drecera que ens deixa a la carretera B-423 de Súria a Castlladral. La seguim per la dreta i poc després veiem les ruïnes de l’Hostal dalt del marge de la dreta.
1:50 Ruïnes de l’Hostal. La denominació “Hostal” indica que, de ben segur, havia fet aquesta funció en algun moment, ja que estava situada a peu de l’antic camí ral de Súria a Berga. Tanmateix, no en coneixem cap notícia documental, i en la memòria popular tampoc es manté viu el record d’aquest hostal. L’edifici tal vegada és una construcció del segle XVIII o XIX.
Ja al segle XX, quan el 1908 es va construir un nou edifici per a l’Ajuntament de Castelladral, l’escola es va traslladar provisionalment als baixos de l’hostal. Entorn de 1920 hi va viure la família d’Isidre Soler, àlies Filaborres (esmentat anteriorment) quan ell encara era un infant, i recorda que la casa no tenia horts.
Actualment només queden quatre malmeses parets i una finestra mig colgades de vegetació.
Baixem del marge i continuem per la carretera, passem pel costat del camp de futbol i arribem a la cruïlla d’anada i tornada de l’inici.
Abans de tornar a l’aparcament podem apropar-nos al mas anomenat Castell de Castelladral, abandonat i ruïnós presenta un estat penós. La seva aparença actual no té res a veure amb la d’un “típic” castell. Sols és un casalot de bona talla.
2:10 Aparcament.
Ruta circular des de Església de Sant Miquel de Castelladral passant per:
- Font de l'Arç (3.0 km)
- Tomba de Vilamorós (3.6 km)
- Tines de can Reixes (4.5 km)
- Balma de Comaposada (6.0 km)
- Ruïnes L’hostal (6.5 km)
- Castell de Castelladral (7.0 km)
Bonica i curta caminada per l’extrem N del Bages a tocar del Berguedà que, sortint de Castelladral, ens portarà a visitar indrets força interessants, com la tomba de Vilamorós, les tines de Cal Reixes i la balma de Comaposada; també farem una volta per Castelladral pujant al vèrtex geodèsic del Castellot, al turó dels Olivers i a les ruïnes de l’hostal. Combinarem estones per dins del bosc amb d’altres obertes i enlairades que ens permetran gaudir d’una gran panoràmica, sempre emmarcada pel massís de Montserrat i més lluny per la Serra de l’Obac i Sant Llorenç del Munt, i entremig per una basta extensió de boscos i camps de conreu.
A Castelladral hi podem arribar des de diferents punts, els més normals son des de Navàs o Súria, però també podem arribar-hi des de Viver i Serrateix.
Castelladral amb 57 habitants (dades del 2024) està adscrit a Navàs, però la cita escrita més antiga data del 941. Llavors formava un castell sota el domini dels comtes de la Cerdanya, que el 1118 heretaren els de Barcelona i finalment anà a mans de la família Peguera.
El poblament és dispers, si bé en els segles XVII i XVIII es formà un petit nucli de cases al peu del turó del Castellot, on hi havia hagut el castell.
Durant la primera meitat del segle XIX es constituí el municipi de Castelladral fins que en la dècada dels anys vint del segle XX la capitalitat passà a Navàs (o Navars).
Actualment l'Associació de Veïns i Amics de Castelladral està duent a terme la rehabilitació i reanimació del nucli central del poble. També procura la modernització dels serveis rurals amb la construcció d'un Alberg de Joventut, situat a pocs metres de l’església de Sant Miquel.
0:00 Castelladrall, 654m. De fet entrar al petit nucli només ho poden fer els veïns, just abans d’entrar-hi hi ha dos aparcaments a dreta i esquerra. Aparquem a la dreta i immediatament ens trobem dins del petit nucli, amb l’església de Sant Miquel a l’esquerra, seguim recta per un camí que ens puja al Castellot.
0:05 El Castellot, 682m. És el vèrtex geodèsic de referència 280101001, però del castell no en queda rés. Hi ha la pilona del vèrtex, una estelada, una cabana de fusta d’observació i una gran vista panoràmica. Per baixar em vaig embolicar una mica intentant buscar alguna resta del castell, és millor fer-ho per on hi hem pujat.
Ara farem un tomb pel petit nucli, baixem fins la gran plaça, indret molt bonic amb l’edifici de l’Alberg de Joventut i un petit mirador amb una taula panoràmica. Sortim de Castelladral pel carrer d’entrada, arribem al punt de desviació als aparcaments, girem a la dreta i abans d’arribar a l’aparcament seguim un camí a l’esquerra que ens baixa fins la carretera.
Aquí farem l’anada i tornada general de la caminada, tornarem per la carretera, però ara seguirem recta per una pista, (estem seguint el GR-179) arribem a una cruïlla i també seguim recta; poc després deixem a la dreta Cal Mestre Mallol, que té un primer edifici en ruïnes i un segon habitat.
Nova cruïlla, seguim per l’esquerra, deixem una construcció a l’esquerra i arribem a un revolt a la dreta, aquí el GR deixa la pista i segueix un camí a l’esquerra.
És un camí que va baixant, molt ben marcat, amb les marques del GR, però en alguns moments és una mica “abrupte” amb petits esglaons; arribem a un camí transversal, però seguim recta. Sortim a un camp i el camí hi passa pel mig, però abans d’arribar a l’altre ens desviem a la dreta per arribar al punt lleugerament més alt del camp.
0:35 Turó dels Olivers, 526m. Turó gairebé imperceptible, però a l’estar situat al mig d’un camp té molt bona vista.
Recuperem el camí, que segueix sent una mica trencat fins que arribem a una cruïlla amb un jaló.
0:40 Estem a l’indret de la font de l’Arç, el punt més baix de tota la caminada (490m), ara girem a la dreta i comencem a remuntar tot abandonant el GR.
Anem pujant, arribem a un punt on a l’esquerra veiem un tros de reixat penjat en un arbre i una gran placa de roca. Girem a l’esquerra i travessem aquesta placa, al final veiem una fita que assenyala l’inici d’un curt corriol que ens deixa en un bony de roca on hi ha la tomba.
0:50 Toma de Vilamorós, 518m. Mirant el mapa estem situats pràcticament a l’altre costat del extens camp on hi ha el turó dels Olivers i pràcticament al caire d’una cinglera, on hi ha les restes d’un jaciment d’època romana i alt-medieval que ocupa una àrea força extensa al sud del turó dels Olivers, en un indret conegut com a Vilamorós. Es pot agrupar en tres sectors que es troben separats uns 300 m d’un extrem a l’altre: sector nord, central i sud.
El sector central, que és on ens trobem, correspon a una tomba excavada a la roca. L’indret és format per un rocam llis amb excel·lents vistes cap al sud, amb el massís de Montserrat com a teló de fons. La tomba, molt fonda i ben retallada, és del tipus “banyera”, orientada d’est a oest i mesura 1,90 m de llargària, 0,50 m d'amplada i 0,35 m de fondària. Prop seu hi ha possibles dipòsits circulars excavats a la roca. Al peu de la roca, pel costat sud-est, s’hi van localitzar restes de teula romana, fet que podria apuntar que també hi havia tombes construïdes amb aquests materials, que són característiques del període tardo-romà.
En els altres dos sectors també hi ha troballes, en un hi ha les restes d’un mur com una mena de feixa que podria marcar un antic clos o petita muralla. Fa uns 80 metres de llarg i és més ample que una simple feixa. Està format per pedres més aviat petites i es troba molt esfondrat. També s’hi han localitzat dues tombes excavades en un bloc de roca que s’ha desprès del cingle. Una correspon a una tomba infantil i l’altra és una mica més gran però està partida.
El darrer sector l’any 2006 un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona hi va recollir ceràmica comuna, un fragment d'àmfora i un fragment de vidre transparent, així com possibles restes d'estructures en pedra i teules.
Vist aquest indret tant interessant tornem al camí i poc després arribem a una cruïlla, seguim per l’esquerra (per la dreta tornaríem al turó dels Olivers); deixem una nova cruïlla a l’esquerra i arribem a les ruïnes de Cal Reixes.
1:00 Ruïnes de Cal Reixes, 521m. Important cruïlla de camins. Construïda segurament al segle XVIII. A l’inventari del patrimoni de Navàs fet el 1994 la casa es trobava més sencera i es diu que hi havia llindes amb inscripcions de l’any 1700, de les quals avui no en queda rastre. Al segle XIX s’hi va fer una important reforma. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Can Reixes” i que tenia un edifici habitat constantment de dos pisos.
Ja entrat el segle XX, el propietari residia a Sallent, i fins la dècada de 1960 Reixes va estar habitada per masovers. L’any 1994 la masia i la pallissa es trobava encara en bon estat; posteriorment va iniciar un procés de degradació i ruïna, que és com la trobem actualment.
És curiós com en mig d’aquest espai, cruïlla de camins, hi trobem un senyal de tràfic d’un pendent accentuat del 10%. Doncs “posarem una marxa més curta” i seguirem la pista de la dreta, que és de les tres que hi ha, la única que puja i que és on hi ha el senyal de tràfic.
Pocs metres després trobem l’estructura de dues tines a la dreta.
1:05 Tines de Cal Reixes Vell. La primera és força fonda i la segona no ho és gaire: estan força malmeses, i vaig seguir caminant, però d’aquestes tines en tenia unes imatges diferents, així que vaig recular i just al costat de la primera hi ha una traça de corriol que baixa al peu de les tines, invisible des de la pista.
Sort que vaig recular i baixar, perquè m’hagués perdut el millor!
A simple vista pot semblar que només veiem dues tines, però el que no veiem perquè pràcticament no en queda res, és que ens trobem a l’indret on hi havia el mas de Cal Reixes Vell.
Ens trobem al peu d’una paret d’un petit cingle, dividit en dues parts.
En una part hi havia el mas. Gràcies a les fitxes de la Diputació de Barcelona i a la descripció que n’ofereix Isidre Soler sabem que les restes constructives actualment visibles corresponen al celler d’aquesta casa. D’aquest celler només en resten escassos vestigis d’estructures que aprofitaven un espai entre dues roques per configurar una estança rectangular.
El fet curiós i estrany és que a la paret de la cinglera hi trobem un seguit d’encaixos de forma quadrada que es distribueixen en diferents nivells d’alineacions, però sense que responguin a una pauta identificable que ens permeti deduir-ne la funcionalitat. Tan sols podem dir que aquests encaixos són anteriors a la construcció del celler, ja que quedarien pràcticament tapats rere la volta, i que semblen fets per encaixar-hi bigues, les quals devien sostenir algun tipus d’estructura.
Pel que fa a les dues tines estan lleugerament separades entre si i estan excavades parcialment a la roca i protegides per construccions de planta quadrada (que son les que veiem des de la pista). A la part baixa del cingle hi ha les dues boixes (una és ben visible) i entremig hi ha uns grans encaixos, també excavats a la roca, que servien per fixar-hi la premsa. Es tractava d’una premsa de cargol molt antiga. Els encaixos a diferents nivells permetien anar fent pressió mitjançant unes travesseres que es col·locaven a una alçada cada vegada més baixa.
Al costat esquerra d’aquests encaixos hi ha una inscripció gravada a la roca on es pot llegir “SIDRU 1792”.
Vist aquest indret tan singular tornem a la pista, que efectivament fa una pujada del 10% tal com advertia el senyal de tràfic.
Passem per l’extrem de tres grans camps (si seguíssim el perímetre del tercer enllaçaríem amb el camí d’anada a prop del turó dels Olivers); seguim una mica més i arribem a una cruïlla de camins davant de Can Filaborres.
1:20 Can Filaborres. Bonic mas, tancat, però en bon estat. A la llinda hi ha gravada la data del 1837, però el seu origen podria ser anterior.
En aquest mas va viure-hi durant 52 anys, en concret des del 1921 fins el 1973, l’Isidre Soler, àlies “Filaborres” (ja esmentat en la descripció de les tines), home afeccionat a la història que va deixar alguns textos d’interès per conèixer els costums i la vida tradicional de la zona de Castelladral. Va néixer a Palà el 15 de maig de 1918. La seva família es traslladà quan ell tenia dos anys a la casa de l’Hostal, al peu de la carretera de Castelladral (d’aquí una estona en visitarem les ruïnes), i quan en tenia tres s’instal·laren a la casa de Filaborres. El 1973 es traslladà a Navàs. Isidre Soler fou pagès, però treballà també com a pastor, carboner, pelador de pins, peó de camins, teixidor i sereno. Un cop jubilat, va participar en les activitats dels veïns i amics de Castelladral. Gràcies a la seva bona memòria, va dibuixar cases antigues, va escriure llegendes i va narrar fets socials i autobiogràfics, que van quedar escrits en 22 llibretes. Va morir l’any 2008 i posteriorment Maria Estruch i Jaume Obradors han anat transcrivint part dels seus textos i els han publicat al blog d’internet anomenat “Isidre Soler, el Filaborres, resistent a la terra aspra”.
En aquesta cruïlla hi ha un jaló que ens assenyala la direcció a la balma de Comaposada. Girem, doncs a l’esquerra, deixant el mas a la dreta i anem seguint durant uns vuit-cents metres un camí molt bonic que planeja i que a estones ens ofereix molt bona vista de Montserrat, de Sant Llorenç del Munt i de tota la vasta extensió de bosc, carenes i turons que ens en separa.
Recorreguts aquests vuit-cents metres hem d’estar atents a un petit jaló a l’esquerra del camí que ens assenyala el curt corriol a la balma.
1:40 Balma de Comaposada. Ens trobem davant d’una gran balma obrada d’uns vint metres de llargada.
És un habitatge troglodític, és a dir, obrat sota la roca d’una balma, que es troba emplaçat en una fondalada on comença un torrent. És l’exemplar d’habitatge troglodític més ben conservat i significatiu del terme de Navàs. La construcció ocupa només una part de la balma. L’habitatge el formen dues estances, separades interiorment per un mur d’una profunditat de cinc metres, amb una porta emmarcada amb llindes. L’estança de l’esquerra és la que més clarament tenia una funció d’habitatge i té una lleixa arran de la paret de la roca. La part alta de mur i el sostre de la balma es troben totalment ennegrits pel fum. El mur exterior que tanca la balma està parcialment esfondrat, però encara conserva dues petites finestres. Adossat exteriorment a la paret de ponent es conserven les restes d’un forn de pa. Uns deu metres a ponent hi havia una font, avui desapareguda, on l’aigua brollava de la roca.
Vista la balma podríem sortint-ne per l’altre extrem, però faríem una mica de volta.
Així doncs tornem a la pista per on hi hem vingut i seguim poques passes més fins que ens trobem situats a sobre mateix de la balma; un petit jaló ens assenyala un camí per la dreta, que seguirem fins a desembocar en una pista que també seguim quatre passes per l’esquerra, un nou petit jaló ens assenyala una drecera que ens deixa a la carretera B-423 de Súria a Castlladral. La seguim per la dreta i poc després veiem les ruïnes de l’Hostal dalt del marge de la dreta.
1:50 Ruïnes de l’Hostal. La denominació “Hostal” indica que, de ben segur, havia fet aquesta funció en algun moment, ja que estava situada a peu de l’antic camí ral de Súria a Berga. Tanmateix, no en coneixem cap notícia documental, i en la memòria popular tampoc es manté viu el record d’aquest hostal. L’edifici tal vegada és una construcció del segle XVIII o XIX.
Ja al segle XX, quan el 1908 es va construir un nou edifici per a l’Ajuntament de Castelladral, l’escola es va traslladar provisionalment als baixos de l’hostal. Entorn de 1920 hi va viure la família d’Isidre Soler, àlies Filaborres (esmentat anteriorment) quan ell encara era un infant, i recorda que la casa no tenia horts.
Actualment només queden quatre malmeses parets i una finestra mig colgades de vegetació.
Baixem del marge i continuem per la carretera, passem pel costat del camp de futbol i arribem a la cruïlla d’anada i tornada de l’inici.
Abans de tornar a l’aparcament podem apropar-nos al mas anomenat Castell de Castelladral, abandonat i ruïnós presenta un estat penós. La seva aparença actual no té res a veure amb la d’un “típic” castell. Sols és un casalot de bona talla.
2:10 Aparcament.
Ruta circular des de Església de Sant Miquel de Castelladral passant per:
- Font de l'Arç (3.0 km)
- Tomba de Vilamorós (3.6 km)
- Tines de can Reixes (4.5 km)
- Balma de Comaposada (6.0 km)
- Ruïnes L’hostal (6.5 km)
- Castell de Castelladral (7.0 km)
