El Brull, poblat ibèric del Montgròs, dolmen del Pla del Boix i vèrtex geodèsic del Serrat de la Peça
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes al wikiloc per la zona d'Osona i del Montseny podeu escriure al cercador de rutes d’aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "osonajsp" o “Montsenyjsp” i us apareixeran totes.
Bonica caminada per la comarca d’Osona a cavall amb el massís del Montseny que ens permetrà conèixer indrets força interessants, com les ruïnes del castell del Brull, el Santuari del Sagrat Cor de Casademunt, la muralla del poblat ibèric del Montgrós, el dolmen del Pla del Boix i el vèrtex geodèsic del Serrat de la Peça, a més d’un fantàstic recorregut carener per la Serra de l’Arca.
És un itinerari fàcil, sense cap mena de complicació, seguint pistes, camins i corriols que ens permetran gaudir d’una extensa panoràmica que va des del Pirineu al Puigsagordi per un costat i al majestuós Matagalls per l’altre, amb tota la gran massa boscosa del seu vessant ponentí i de tota la carena del Pla de la Calma acabada amb el Tagamanent.
Per començar la caminada ens hem de situar al municipi del Brull, al que podem arribar per la BV-5301des de diversos punts (Tona, Seva, Montseny, Palautordera o Sant Celoni) o des de Aiguafreda pel Muntanyà.
El Brull és un petit municipi de 293 habitants (dades del 2024) dispersos pel terme municipal, tant dispersos que al voltant de l’església romànica de Sant Martí només hi ha l’ajuntament, la rectoria (reconvertida en un centre d’informació del Parc del Montseny) i a pocs metres el restaurant el Castell (dimarts i dimecres està tancat).
Davant de l’ajuntament i al costat de l’església hi ha un aparcament.
0:00 Situats doncs a l’esmentat aparcament, primer farem un visita a les ruïnes del castell, que està situat al davant mateix de l’aparcament.
Creuem la carretera i pugem per senyalitzat camí, que primer passa per la font de Sant Martí on també hi hala bonica creu de terme. Aquesta creu es va inaugurar el 3 d'agost de 1961 i substituïa l'antic pedró. Cap al 1960 l'entitat "Amics de les Creus de Terme" va proposar la construcció de la creu al rector del Brull, Mn. Josep Coma, exposant que ornamentaria el lloc que aleshores ja era molt freqüentat perquè s'acabava d'obrir la carretera de Collformic. El cost total de l'obra fou de 36.000 pessetes. Està formada per una columna prismàtica acabada en creu feta de grans carreus de pedra vermellosa tallats de manera regular i precisa. A la part de la creu, a dalt, hi ha una figura de Crist feta de pedra blanca i orientada a l'est. Hi trobem també una evocació del patró Sant Martí, una de Santa María i un escut amb les quatre barres, tot de pedra blanca.
Vista la font i la creu de terme, tot seguit arribem al castell.
0:05 Ruïnes del castell del Brull, 867m. Queden poques restes d'aquest castell, molt important en el seu moment. Sembla que tenia planta pentagonal, apuntada al sud. Era reforçada a les cantonades amb torres de planta circular i una altra torre al centre del mur nord. El que veiem és l'angle nord-est de la fortificació, on és visible una torre, d'un metre d'amplada. Hi ha un parament més antic, fet de carreus de pedra calcària ben tallats, i un de més modern sobreposat fet amb pedra sorrenca vermella, de mides més grosses. Aquestes dues etapes constructives son dels segles XII i XIII. També ha subsistit un fragment del mur nord amb una finestra molt malmesa. Aquestes restes estan apuntalades amb un mur de formigó blanc que ressalta perfectament les restes del castell del mur que les apuntala.
Vist el castell tornem a l’aparcament i abans de començar l’excursió podem fer un tomb per l’exterior de l’església de Sant Martí.
Finalment ens posem a caminar en direcció S seguint una carretera local que és l’antic camí d’Aiguafreda al Brull, coincident amb el GR-2, deixem la pista poliesportiva municipal a la dreta i seguim caminant i arribem a una cruïlla davant de Can Sant, on hi ha un cartell que ens assenyala a la dreta la direcció a Casademunt.
Aquí farem l’anada i tornada general de l’itinerari, abandonant el GR-2. Ara seguirem per la dreta i arribem al davant del mas de Casademunt i el santuari.
0:20 Sagrat Cor de Casademunt. És molt poc freqüent per no dir inèdit trobar un campanar d’estil gòtic caminant pel mig d’un bosc. Aquest fet curiós és degut a que entre els anys 1931 i 1950 el mas de Casademunt es va convertir en un sanatori de tuberculosos, fet que comportaria la construcció de l'església, amb unes línies que recorden un temple gòtic, amb arcbotants i contraforts, així com les seves esveltes línies i el pronunciat pendent de les cobertes. El to vermellós dels maons i de les pedres emprades li donen un cert aire modernista. Forma part integrant del conjunt del mas, tot i que n'està totalment exempta, però és un recinte privat i només el podem veure des del camí.
Vaig tenir la sort de ser-hi quan el dia despuntava, i era molt bonic veure els finestrals il·luminats pels rajos del sol.
Seguim el nostre camí, passem pel costat d’una alzina molt gran i poc després arribem a una cruïlla; a l’esquerra i elevat dalt d’un turó hi ha Can Serra. Aquí abandonem la pista que seguíem i continuem per l’esquerra una pista que rodeja Can Serra per la dreta. Anem trobant cruïlles, però el no hi ha cap problema per seguir.
Aquest trajecte ens porta al camp de golf Osona-Muntanyà, que rodejarem per l’esquerra durant molta estona, podem contemplar alguns dels diferents forats i l’estanyol que hi ha; passem a tocar d’una escultura de ferro d’un golfista amb el número 14 a l’esquena, que imagino que deu correspondre al forat 14. Des de l’exterior és veu molt cuidat; tot i ser només les nou del matí i estar la majoria de forats gebrats hi havia golfistes en acció.
Anem fent la volta al camp, arribem a una cruïlla amb un pas pel bestiar el travessem i seguim recta amb una lleugera pujada. A mitja pujada arribem a una nova cruïlla i girem a l’esquerra, abandonant definitivament el camp de golf.
Ara hem de posar-hi una mica d’atenció perquè la inèrcia del camí ens porta a un camp on pasturen les vaques.
No hem d’arribar a aquest camp perquè el camí el deixa a la dreta i comença a baixar fins que arriba a creuar el torrent.
1:05 Torrent de l’Afrau. Podria ser una excepció, però no ho és; després de baixar i travessar un torrent, per norma general a continuació segueix una pujada.
De sobte ens trobem amb una forta i curta pujada inicial, que es va atenuant a mesura que avancem; arribem a una cruïlla i girem a la dreta i arribem a una altre cruïlla on farem una anada i tornada d’uns quatre-cents metres per la dreta per apropar-nos al poblat ibèric.
1:30 Fortificació ibèrica del Montgrós, 767m. Si esperàvem trobar-nos amb un petit nucli iber, anàvem errats, ens trobem davant una gran muralla de més de cent metres de llargada i d’uns tres o quatre d’alçada. Malauradament el recinte està tancat i només es pot visitar acompanyat d’un guia. Però, malgrat aquest entrebanc, el que es veu des de fora ja impressiona; hi ha fotografies aèries que encara impressionen més, donada la magnitud del recinte.
Les muralles de Montgrós van ser descobertes l'any 1974, i encara estan en curs d'excavació i de restauració per part del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Es tracta d'una construcció defensiva dels ibers ausetans, construïda entre els segles IV i III aC amb importants reformes a l'època romana. En els seus estrats s’hi han descobert importants restes de ceràmica àtica. El seu descobriment ha estat important per a l'estudi del món Iber, i més concretament dels Ausetans. Actualment s'ha consolidat un tram de muralla i dues de les seves torres.
Vist aquest espectacular indret tornem sobre les nostres passes fins la cruïlla anterior i seguim la pista d’accés al jaciment.
Arribem a un cruïlla amb una pista perpendicular, que seguim per la dreta i tot seguit arribem al mas el Boix.
1:50 El Boix. Situat en un gran replà, on deurien haver-hi els camps de conreu, amb l’era pràcticament colgada per les herbes. No està en ruïnes, però el seu estat de conservació fa témer que aviat comenci a enrunar-se. Tot i que ja es troba documentat l'any 1270,, l'actual edifici possiblement dati del segle XVIII. Se sap del Boix que va resistir les calamitats de la pesta negre dels segles XIV i XV i que continuava sent una de les masies importants durant el segle XVIII. Tot i que no és habitada amb regularitat, hom l'explota com a centre agrícola i ramader. Només es pot accedir per una escala lateral al pis superior on podem veure una gran llar de foc i una habitació amb les cortines encara penjades.
Per seguir el nostre camí hem de passar per darrera el mas, tocant la mateixa paret (NE); en aquesta part de la masia hi ha una segona entrada al pati que hi ha al davant de la porta principal. Immediatament després arribem a una cruïlla on hem de seguir per la dreta, poc després arribem a una nova cruïlla i seguim recta.
1:55 Pedrera del Camp de la Creu. Petita pedrera abandonada, des d’on es deuria treure la pedra per a la construcció i ampliació del mas del Boix i ves a saber si també del poblat ibèric.
Just a la dreta comença un camí que va planejant per dins del bosc; arribem a una cruïlla on seguim per l’esquerra en lleugera pujada, travessem un camí perpendicular on el camí inicia una lleugera baixada. Nova cruïlla on seguim per la dreta per acabar desembocant en una pista asfaltada que seguim per l’esquerra.
Atenció perquè només cent metres després hem d’estar atents a un imperceptible corriol a la dreta que ens pocs metres ens deixa al dolmen.
2:15 Dolmen del Camp del Boix. Molt malmès, però durant les tasques de neteja i excavació de l’indret dutes a terme durant els anys 1916 i 1917 pel Grup d’Excavacions del Centre Excursionista de Vic. Si varen trobar des d’un fragment de crani i quatre peses dentals d’un adult i diversos ossos llargs, diverses peces de ceràmica i un vas de forma campaniforme, que reconstruït es troba al Museu de Vic.
Actualment el jaciment està pràcticament destruït i les seves lloses caigudes i amuntegades en el seu entorn. La seva destrucció ha estat causada molt directament per l'acció humana. A quatre passes hi ha una petita clariana que ens permet veure el Pla de la Calma.
Tornem a la pista asfaltada i la seguim durant uns dos-cents metres, ja que per la dreta arrenca una bonica drecera que ens estalvia caminar durant una estona per la pista. Aquesta drecera ja ens ofereix un tastet del bonic camí per la Serra de l’Arca que estem iniciant.
Tornem a sortir a la pista i quatre passes després en un revolt a l’esquerra segueix el camí que havíem deixat, en aquest indret hi ha un antic cartell que indica “Panoràmica”.
Efectivament tot el camí és una panoràmica, ja que ens ofereix en tot moment una gran vista del massís del Matagalls, el Pla de la Calma i el Tagamanent.
Passem per la Balma del Foradot, una petita balma amb un forat i una escletxa vertical mig tapada per la vegetació.
Arribem a una balconada rocallosa sobre la cinglera que és un mirador privilegiat sobre l’esmentat massís del Matagalls.
A més del que ja he esmentat abans, des d’aquí podem distingir (si tenim la vista fina) la Creu del Matagalls i sinó la veurem amb una mica de zoom de la màquina de fotografiar; també veiem a mitja muntanya el mas de Serradussà voltada de prades que a la vegada estant encerclades pel bosc i al fons de la riera de Picamena veiem el mas del Pujol.
És un indret privilegiat i que convida a fer-hi una bona aturada.
Seguim el camí i poc després arribem al punt més alt.
2:50 Serrat de la Peça, 881m. És el vèrtex geodèsic de referència 292106001. El vèrtex que una mica amagat per la vegetació i l’indret tot i tenir vista, és millor la del mirador anterior.
Seguim el camí que poc després comença a perdre alçada per la dreta tot fent un parell de curtes giragonses que ens deixen davant el forn de calç.
2:55 Forn de Calç del Pla del Forn. Es tracta d'un forn excavat en un talús de paret gairebé vertical. L'estructura està feta amb volta de canó. D'ample fa 1,3 metres, d'alçada 1,6 m i de profunditat 2,5 m aproximadament.
Seguim baixant i sortim a la pista asfaltada i recuperem el GR-2 que havíem deixat fa molta estona; el seguim per la dreta, abans d’arribar al coll de Can Rovira, podem fer .una mica de drecera tallant pel lateral d’un camp erm.
Recuperem la pista i l’anem seguint, passem per la cruïlla d’anada i tornada del començament per arribar novament al Brull.
3:15 El Brull
Bonica caminada per la comarca d’Osona a cavall amb el massís del Montseny que ens permetrà conèixer indrets força interessants, com les ruïnes del castell del Brull, el Santuari del Sagrat Cor de Casademunt, la muralla del poblat ibèric del Montgrós, el dolmen del Pla del Boix i el vèrtex geodèsic del Serrat de la Peça, a més d’un fantàstic recorregut carener per la Serra de l’Arca.
És un itinerari fàcil, sense cap mena de complicació, seguint pistes, camins i corriols que ens permetran gaudir d’una extensa panoràmica que va des del Pirineu al Puigsagordi per un costat i al majestuós Matagalls per l’altre, amb tota la gran massa boscosa del seu vessant ponentí i de tota la carena del Pla de la Calma acabada amb el Tagamanent.
Per començar la caminada ens hem de situar al municipi del Brull, al que podem arribar per la BV-5301des de diversos punts (Tona, Seva, Montseny, Palautordera o Sant Celoni) o des de Aiguafreda pel Muntanyà.
El Brull és un petit municipi de 293 habitants (dades del 2024) dispersos pel terme municipal, tant dispersos que al voltant de l’església romànica de Sant Martí només hi ha l’ajuntament, la rectoria (reconvertida en un centre d’informació del Parc del Montseny) i a pocs metres el restaurant el Castell (dimarts i dimecres està tancat).
Davant de l’ajuntament i al costat de l’església hi ha un aparcament.
0:00 Situats doncs a l’esmentat aparcament, primer farem un visita a les ruïnes del castell, que està situat al davant mateix de l’aparcament.
Creuem la carretera i pugem per senyalitzat camí, que primer passa per la font de Sant Martí on també hi hala bonica creu de terme. Aquesta creu es va inaugurar el 3 d'agost de 1961 i substituïa l'antic pedró. Cap al 1960 l'entitat "Amics de les Creus de Terme" va proposar la construcció de la creu al rector del Brull, Mn. Josep Coma, exposant que ornamentaria el lloc que aleshores ja era molt freqüentat perquè s'acabava d'obrir la carretera de Collformic. El cost total de l'obra fou de 36.000 pessetes. Està formada per una columna prismàtica acabada en creu feta de grans carreus de pedra vermellosa tallats de manera regular i precisa. A la part de la creu, a dalt, hi ha una figura de Crist feta de pedra blanca i orientada a l'est. Hi trobem també una evocació del patró Sant Martí, una de Santa María i un escut amb les quatre barres, tot de pedra blanca.
Vista la font i la creu de terme, tot seguit arribem al castell.
0:05 Ruïnes del castell del Brull, 867m. Queden poques restes d'aquest castell, molt important en el seu moment. Sembla que tenia planta pentagonal, apuntada al sud. Era reforçada a les cantonades amb torres de planta circular i una altra torre al centre del mur nord. El que veiem és l'angle nord-est de la fortificació, on és visible una torre, d'un metre d'amplada. Hi ha un parament més antic, fet de carreus de pedra calcària ben tallats, i un de més modern sobreposat fet amb pedra sorrenca vermella, de mides més grosses. Aquestes dues etapes constructives son dels segles XII i XIII. També ha subsistit un fragment del mur nord amb una finestra molt malmesa. Aquestes restes estan apuntalades amb un mur de formigó blanc que ressalta perfectament les restes del castell del mur que les apuntala.
Vist el castell tornem a l’aparcament i abans de començar l’excursió podem fer un tomb per l’exterior de l’església de Sant Martí.
Finalment ens posem a caminar en direcció S seguint una carretera local que és l’antic camí d’Aiguafreda al Brull, coincident amb el GR-2, deixem la pista poliesportiva municipal a la dreta i seguim caminant i arribem a una cruïlla davant de Can Sant, on hi ha un cartell que ens assenyala a la dreta la direcció a Casademunt.
Aquí farem l’anada i tornada general de l’itinerari, abandonant el GR-2. Ara seguirem per la dreta i arribem al davant del mas de Casademunt i el santuari.
0:20 Sagrat Cor de Casademunt. És molt poc freqüent per no dir inèdit trobar un campanar d’estil gòtic caminant pel mig d’un bosc. Aquest fet curiós és degut a que entre els anys 1931 i 1950 el mas de Casademunt es va convertir en un sanatori de tuberculosos, fet que comportaria la construcció de l'església, amb unes línies que recorden un temple gòtic, amb arcbotants i contraforts, així com les seves esveltes línies i el pronunciat pendent de les cobertes. El to vermellós dels maons i de les pedres emprades li donen un cert aire modernista. Forma part integrant del conjunt del mas, tot i que n'està totalment exempta, però és un recinte privat i només el podem veure des del camí.
Vaig tenir la sort de ser-hi quan el dia despuntava, i era molt bonic veure els finestrals il·luminats pels rajos del sol.
Seguim el nostre camí, passem pel costat d’una alzina molt gran i poc després arribem a una cruïlla; a l’esquerra i elevat dalt d’un turó hi ha Can Serra. Aquí abandonem la pista que seguíem i continuem per l’esquerra una pista que rodeja Can Serra per la dreta. Anem trobant cruïlles, però el no hi ha cap problema per seguir.
Aquest trajecte ens porta al camp de golf Osona-Muntanyà, que rodejarem per l’esquerra durant molta estona, podem contemplar alguns dels diferents forats i l’estanyol que hi ha; passem a tocar d’una escultura de ferro d’un golfista amb el número 14 a l’esquena, que imagino que deu correspondre al forat 14. Des de l’exterior és veu molt cuidat; tot i ser només les nou del matí i estar la majoria de forats gebrats hi havia golfistes en acció.
Anem fent la volta al camp, arribem a una cruïlla amb un pas pel bestiar el travessem i seguim recta amb una lleugera pujada. A mitja pujada arribem a una nova cruïlla i girem a l’esquerra, abandonant definitivament el camp de golf.
Ara hem de posar-hi una mica d’atenció perquè la inèrcia del camí ens porta a un camp on pasturen les vaques.
No hem d’arribar a aquest camp perquè el camí el deixa a la dreta i comença a baixar fins que arriba a creuar el torrent.
1:05 Torrent de l’Afrau. Podria ser una excepció, però no ho és; després de baixar i travessar un torrent, per norma general a continuació segueix una pujada.
De sobte ens trobem amb una forta i curta pujada inicial, que es va atenuant a mesura que avancem; arribem a una cruïlla i girem a la dreta i arribem a una altre cruïlla on farem una anada i tornada d’uns quatre-cents metres per la dreta per apropar-nos al poblat ibèric.
1:30 Fortificació ibèrica del Montgrós, 767m. Si esperàvem trobar-nos amb un petit nucli iber, anàvem errats, ens trobem davant una gran muralla de més de cent metres de llargada i d’uns tres o quatre d’alçada. Malauradament el recinte està tancat i només es pot visitar acompanyat d’un guia. Però, malgrat aquest entrebanc, el que es veu des de fora ja impressiona; hi ha fotografies aèries que encara impressionen més, donada la magnitud del recinte.
Les muralles de Montgrós van ser descobertes l'any 1974, i encara estan en curs d'excavació i de restauració per part del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Es tracta d'una construcció defensiva dels ibers ausetans, construïda entre els segles IV i III aC amb importants reformes a l'època romana. En els seus estrats s’hi han descobert importants restes de ceràmica àtica. El seu descobriment ha estat important per a l'estudi del món Iber, i més concretament dels Ausetans. Actualment s'ha consolidat un tram de muralla i dues de les seves torres.
Vist aquest espectacular indret tornem sobre les nostres passes fins la cruïlla anterior i seguim la pista d’accés al jaciment.
Arribem a un cruïlla amb una pista perpendicular, que seguim per la dreta i tot seguit arribem al mas el Boix.
1:50 El Boix. Situat en un gran replà, on deurien haver-hi els camps de conreu, amb l’era pràcticament colgada per les herbes. No està en ruïnes, però el seu estat de conservació fa témer que aviat comenci a enrunar-se. Tot i que ja es troba documentat l'any 1270,, l'actual edifici possiblement dati del segle XVIII. Se sap del Boix que va resistir les calamitats de la pesta negre dels segles XIV i XV i que continuava sent una de les masies importants durant el segle XVIII. Tot i que no és habitada amb regularitat, hom l'explota com a centre agrícola i ramader. Només es pot accedir per una escala lateral al pis superior on podem veure una gran llar de foc i una habitació amb les cortines encara penjades.
Per seguir el nostre camí hem de passar per darrera el mas, tocant la mateixa paret (NE); en aquesta part de la masia hi ha una segona entrada al pati que hi ha al davant de la porta principal. Immediatament després arribem a una cruïlla on hem de seguir per la dreta, poc després arribem a una nova cruïlla i seguim recta.
1:55 Pedrera del Camp de la Creu. Petita pedrera abandonada, des d’on es deuria treure la pedra per a la construcció i ampliació del mas del Boix i ves a saber si també del poblat ibèric.
Just a la dreta comença un camí que va planejant per dins del bosc; arribem a una cruïlla on seguim per l’esquerra en lleugera pujada, travessem un camí perpendicular on el camí inicia una lleugera baixada. Nova cruïlla on seguim per la dreta per acabar desembocant en una pista asfaltada que seguim per l’esquerra.
Atenció perquè només cent metres després hem d’estar atents a un imperceptible corriol a la dreta que ens pocs metres ens deixa al dolmen.
2:15 Dolmen del Camp del Boix. Molt malmès, però durant les tasques de neteja i excavació de l’indret dutes a terme durant els anys 1916 i 1917 pel Grup d’Excavacions del Centre Excursionista de Vic. Si varen trobar des d’un fragment de crani i quatre peses dentals d’un adult i diversos ossos llargs, diverses peces de ceràmica i un vas de forma campaniforme, que reconstruït es troba al Museu de Vic.
Actualment el jaciment està pràcticament destruït i les seves lloses caigudes i amuntegades en el seu entorn. La seva destrucció ha estat causada molt directament per l'acció humana. A quatre passes hi ha una petita clariana que ens permet veure el Pla de la Calma.
Tornem a la pista asfaltada i la seguim durant uns dos-cents metres, ja que per la dreta arrenca una bonica drecera que ens estalvia caminar durant una estona per la pista. Aquesta drecera ja ens ofereix un tastet del bonic camí per la Serra de l’Arca que estem iniciant.
Tornem a sortir a la pista i quatre passes després en un revolt a l’esquerra segueix el camí que havíem deixat, en aquest indret hi ha un antic cartell que indica “Panoràmica”.
Efectivament tot el camí és una panoràmica, ja que ens ofereix en tot moment una gran vista del massís del Matagalls, el Pla de la Calma i el Tagamanent.
Passem per la Balma del Foradot, una petita balma amb un forat i una escletxa vertical mig tapada per la vegetació.
Arribem a una balconada rocallosa sobre la cinglera que és un mirador privilegiat sobre l’esmentat massís del Matagalls.
A més del que ja he esmentat abans, des d’aquí podem distingir (si tenim la vista fina) la Creu del Matagalls i sinó la veurem amb una mica de zoom de la màquina de fotografiar; també veiem a mitja muntanya el mas de Serradussà voltada de prades que a la vegada estant encerclades pel bosc i al fons de la riera de Picamena veiem el mas del Pujol.
És un indret privilegiat i que convida a fer-hi una bona aturada.
Seguim el camí i poc després arribem al punt més alt.
2:50 Serrat de la Peça, 881m. És el vèrtex geodèsic de referència 292106001. El vèrtex que una mica amagat per la vegetació i l’indret tot i tenir vista, és millor la del mirador anterior.
Seguim el camí que poc després comença a perdre alçada per la dreta tot fent un parell de curtes giragonses que ens deixen davant el forn de calç.
2:55 Forn de Calç del Pla del Forn. Es tracta d'un forn excavat en un talús de paret gairebé vertical. L'estructura està feta amb volta de canó. D'ample fa 1,3 metres, d'alçada 1,6 m i de profunditat 2,5 m aproximadament.
Seguim baixant i sortim a la pista asfaltada i recuperem el GR-2 que havíem deixat fa molta estona; el seguim per la dreta, abans d’arribar al coll de Can Rovira, podem fer .una mica de drecera tallant pel lateral d’un camp erm.
Recuperem la pista i l’anem seguint, passem per la cruïlla d’anada i tornada del començament per arribar novament al Brull.
3:15 El Brull
