Serrateix, vèrtex geodèsic del Montbordó, Sant Martí de Balaguer i Sant Joan de Montdarn
ADVERTÈNCIA: Aquesta bonica caminada va veure estroncada la part final a partir de Sant Joan de Montdarn degut a una batuda del senglar que va obligar-me a renunciar a la ruta prevista i que passava pel Roc Estret. Per poder retornar al vehicle i no fer una gran volta caminant per carreteres vaig haver de pujar pel dret seguint el traçat d’una línia de mitjana tensió, pujada gens recomanable, a no ser que t’hi vegis obligat.
Adjunto dues fotografies amb el recorregut (de color blau) i els punts d’interès del traçat final que tenia previst. Tenint aquesta fotografia amb descripció que faré més endavant es pot seguir sense cap problema tot l’itinerari ja que aquesta darrera part consisteix en seguir el GR-179 amb una lleugeríssima variant per anar al Roc Estret.
El desnivell i el temps tampoc pot variar gaire, segurament el recorregut correcte és una mica més curt i amb un desnivell lleugerament més baix.
Totes les excursions son recomanables, però hi ha vegades que degut a varis factors, com per exemple l’estació de l’any, la lluminositat, els núvols i la boira que es va aixecant les fan més atractives; concretament aquesta caminada des de a prop de Serrateix, al límit del Berguedà amb el Bages, és d’aquelles que es recorden; fàcil (sense batudes del senglar), de no gaire desnivell, amb grans vistes panoràmiques i visitant indrets molt interessants, que anirem desgranant durant la descripció.
Passarem per dues ermites que mereixen una atenció especial.
Sant Martí del Balaguer , coneguda també com a Sant Martí de Montdarn o de la Quadra, surt esmentada en la documentació del segle XII (1131) com a pertanyent al castell de Querol. Poc abans d'arribar a l'ermita hi ha les restes del suposat castell de Balaguer, totalment en ruïnes i amb pocs vestigis.
Construcció molt senzilla situada dalt d’un turó i molt visible des de varis indrets. De nau petita amb un absis, consta de dos grans contraforts a un costat i la porta a l’altre. L’any 1910 fou mínimament reconstruïda i restaurada. Actualment es troba en bon estat de conservació. Un retaule barroc de l'altar major es conserva a l'església parroquial de Sant Miquel de Viver.
Prop de l'ermita hi ha les restes d'una pedra considerada un menhir.
Sant Joan de Montdarn , , on comença la caminada. Situat en un paratge molt bonic i molt ben cuidat trobem aquesta església romànica situada al terme municipal de Viver i Serrateix, consagrada l'any 922. Sembla que fins a l'any 1017 hi va haver una petita comunitat monàstica depenent de Sant Joan de les Abadesses, i de llavors ençà és només parròquia.
De l'església original en queda ben poc: l'absis, amb arcs i franges llombardes, és típic del romànic del segle XI. La nau va ser allargada al segle XIV, i la coberta sobrealçada al segle XVI,
S'anomena, també, Sant Joan de Cor-de-roure, perquè aquest és el nom de la masia que es troba al davant. La rectoria està adossada a la mateixa església i té una façana força original, amb un estucat molt curiós. L'any 1937 l'església fou habilitada com a escola i es van obrir unes finestres a l'absis. El Patronat d’Amics de Serrateix va impulsar-ne la restauració, que culminà el 1981. Antigament es conservava una talla de la Verge amb el Nen del segle XIII que actualment forma part d'una col·lecció particular de Barcelona.
Darrera l’església hi ha dues tines i uns metres abans d’arribar-hi, excavat a la roca i a una certa alçada, inaccessible, hi ha un oratori dedicat a Sant Joan, segurament relacionat amb la primera època del monestir.
El topònim Cor-de-roure apareix ja a l'Acta de Consagració de Sant Joan de Montdarn l'any 922 quan l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses donà a Sant Joan de Montdarn la masia de Cor-de-roure amb el seu hort. El mas feu la tasca d'hostal durant molts anys del segle XIX i principis del segle XX ja que l’indret està situat en un lloc estratègic de creuament dels diferents camins que baixaven de la muntanya cap el Llobregat i el Cardener.
Tot i que l’itinerari comença a 2,5 km de Serrateix, abans de començar o encara millor, després, hem d’anar-hi per a contemplar el gran monestir de Santa Maria, i si s’escau en dissabte o diumenge dinar a l’hostal Cal Fuster
Monestir de Santa Maria de Serrateix . Va estar sota l’ordre benedictina durant 900 anys, de 941 a 1835. A un extrem d’on s´aixeca el Monestir, hi ha l´anomenada Torre de l´Abat que molt probablement és del segle IX, època de la repoblació del territori feta pel comte Guifré el Pelós. L´any 941, ja hi trobem una petita comunitat monàstica, encapçalada per l´abat Froilà.
La primera església monàstica és de la primera meitat del segle X i d´estil preromànic. Oliba Cabreta, comte de Cerdanya, del Berguedà i de Besalú, fundà oficialment el Monestir el 977.
A l´entrada de l´església, s´hi mostra el sarcòfag del comte Oliba Cabreta, que segons una antiga tradició, fou enterrat en aquest monestir. El sarcòfag, que és d´època gòtica, té a la tapa una figura jacent d´un cavaller. A cavall dels segles XI i XII es va construir una tercera església, ja d’estil romànic (1077-1126) de planta de creu llatina amb una nau i tres absis; avui només es conserva l´absis principal amb la decoració llombarda original, els altres dos han perdut el seu origen romànic ja que son quadrats i del segle XVII. Vist des de l’exterior aquest conjunt de tres absis és monumental. Al segle XIV el rei Pere el Cerimoniós, manà aixecar la Torre-campanar per a la defensa del lloc, que s´ha convertit en una característica de la fesomia del Monestir i visible des de molts indrets, inclòs aquest itinerari.
El Claustre actual es construí a finals del segle XVIII i és d’estil neoclàssic i és poc habitual trobar-ne en monestirs benedictins, i constitueix un dels elements d´interès de Serrateix. L´any 1936, a l´inici de la Guerra Civil, el Monestir fou saquejat i incendiat. Van desaparèixer vuit retaules, tot el mobiliari i els objectes litúrgics de l´església. L´any 1977, arran de la celebració del Mil·lenari de la fundació oficial del Monestir, es va constituir el Patronat d´Amics de Serrateix per a promoure´n la seva recuperació i difusió. Si fan visites guiades els diumenges a les 12h i sota reserva els altres dies.
Per situar-nos al principi de l’itinerari hem d’anar per la C16 fins la sortida 73 a Navàs i seguir la BV-4235 a Viver i Serrateix, passem per Viver (km 10) i seguim fins el km 12,6 (aprox.), D’aquí surt per la dreta una pista on aparcarem només entrar-hi, hi ha molt d’espai per aparcar i moltes bales de palla.
0:00 Aparcament, 750m. Seguim la pista fins la primera cruïlla. Indret important de l’excursió perquè és la cruïlla d’anada i tornada de tot l’itinerari (en condicions normals, sense batudes de senglar). A l’anada girarem a l’esquerra, però primer anirem uns metres a la dreta on damunt d’una roca hi ha un gran mirador. Contemplada la panoràmica, seguim l’esmentada pista. Pocs metres després arribem a una nova cruïlla, on també farem una nova anada i tornada per l’esquerra per anar fins el Montbordó.
Seguim una pista secundària que puja lleugerament, abans d’arribar a una gran fita (molt visible) girem a l’esquerra i sortim a un camp que voregem per l’esquerra per no trepitjar el sembrat (en el fons estem fent una drecera), vorejat el camp sortim a una pista que per l’esquerra ens porta directament al Montbordó
0:15 Vèrtex geodèsic del Montbordó , amb els seus 786,8m és la cota màxima del municipi de Viver i Serrateix, on hi conflueixen el terme dels tres pobles del municipi: Viver, Serrateix i Montdarn.
El vèrtex, de referència 280098001, és una bonica construcció de pedra, amb una amplia base, on hi ha un petit pessebre. Abasta una panoràmica de 360 graus, amb alguns arbres, però que no arribem a tapar la vista.
Tornem per on hem vingut fins la cruïlla d’anada i tornada al vèrtex.
Seguim per l’esquerra i poc després trobem una nova intersecció i girem a la dreta, obrint i tancant una porta pel bestiar.
Baixem per aquesta pista secundària, nova cruïlla, ara seguim per la dreta; una lleugera pujada ens deixa dalt de la carena.
Enllaç amb la pista principal (per la dreta ens portaria a l’inici). Girem a l’esquerra, però immediatament es divideix en dues; seguim la de la dreta que abandona la carena i comença una llarga davallada. Arribem a una triple cruïlla; seguim recta uns metres més fins que arribem al punt més baix de la caminada en travessar el torrent de la Rasa del Masucó.
0:50 Rasa del Masucó, 582m. Travessem el torrent i girem a la dreta i seguim una pista que inicialment el llit és de roca natural. Acabem d’enllaçar amb l’itinerari anterior, que seguirem uns metres fins arribar a una zona de pastures on la pista i l’itinerari anterior fa un gir de 180 graus a la dreta. L’abandonem per seguir un camí per l’esquerra, que igualment fa un gir de 180 graus, però a l’esquerra.
Nova cruïlla, girem a la dreta i poc arribem a unes ruïnes.
1:05 Ruïnes d’un mas. Només queda una pany de paret cantonera i algunes pedres més. Seguim pujant per la pista que ens portaria directament al mas del Balaguer. Uns metres abans d’arribar-hi, quan ja el veiem, girem a l’esquerra i fem una curta drecera camp a través. Sortim a una antiga pista d’accés a l’ermita que seguim fins que arribem a les ruïnes del Balaguer Vell o ruïnes del castell de Balaguer, del que poques pedres queden. novament enllacem amb l’itinerari anterior, just aquí deixem l’antiga pista i seguim un corriol que s’enfila per deixar-nos en pocs minuts a l’ermita.
1:20 Ermita de Sant Martí del Balaguer, 728m. Indret bonic i amb molt bona vista, destaca (com a gran part del recorregut) el monestir de Santa Maria de Serrateix damunt la carena. Vist l’indret tornem per on hem vingut. Tornem per on hem vingut fins al mas del Balaguer, però sense acabar de tocar-lo girem a l’esquerra i sortim a la pista principal que porta a Sant Joan, seguim aquesta pista per la dreta (ara estem seguint l’itinerari anterior en sentit contrari). Poc després de deixar el mas, arribem a una cruïlla on arrenca un camí per l’esquerra, per on segueixen les marques del GR; aquest camí és una drecera de la pista; més avall travessem la pista i seguim baixant. Tornem a sortir a la pista i la seguim per la dreta; arribem a una cruïlla on la pista gira 90 graus a l’esquerra; seguim per la dreta una pista que puja lleugerament. Sortim a un camp on sembla que s’acabi, però voregem el camp per la dreta i veurem el camí i les marques de GR que segueixen per un bonic camí que acaba sortint de nou a la pista, davant mateix de Sant Joan.
1:45 Sant Joan de Montdarn, 654m. Parada i fonda obligatòria per assaborir aquest indret tan bonic, contemplant l’església, rectoria, les tines i la masia del Cor-de-roure i descansant en un dels bancs que hi ha davant l’església. Si anem a la part del darrera, veurem les tines i si seguim pel camí protegit per una barana arribarem a una petita balma on sembla que hi havia sepultures i des d’on podem contemplar l’absis de l’església.
Vist l’indret seguim la carretera per l’esquerra en direcció a Viver, però quatre passes després l’hem d’abandonar per seguir el GR i una pista que surt per la dreta. Aquí comença la sorpresa en veure el cartellet de “batuda del senglar” i els trets a tocar dalt la carena a la que puja la pista. Et trobes el cartell al començament et planteges plegar i buscar una alternativa a la jornada, però trobar-te el camí barrat al final quan estàs anant a buscat el vehicle, has d’arribar-hi d’una manera o altre.
El problema és que vaig començar a caminar a les 7,50h de matí i els caçadors primer han d’esmorzar i es posen a “la feina” i a posar els cartells sobre les 10h, quan tu ja estàs a dins la zona.
Ara explicaré dos itineraris; primer el que volia fer (mireu la fotografia del mateix que adjunto) i després el que vaig seguir per arribar al cotxe (per si us trobeu en la mateixa situació).
Itinerari “normal”
Només començar a seguir la pista, a la dreta hi ha un camp, vorejant-lo en direcció a una alzina solitària, podem fer una curta anada i tornada a l’oratori del Roc de Sant Joan excavat en una petita cinglera.
1:55 Capella del Roc de Sant Joan. Curiosa cavitat excavada a la roca, i a un nivell inabastable si no és amb una escala. A l’interior hi ha una imatge de Sant Joan i un ram que fa molts anys que deu ser-hi.
Tornem a la pista que va guanyant alçada. A la primera cruïlla abandonem una estona el GR per seguir per l’esquerra una pista en desús. Poc després arribem a l’indret del Roc Estret, un conjunt de rocs amb un de molt curiós que consisteix en una mena de bola ancorada sobre un llit de roca.
Vist l’indret seguim una mica més i a la propera cruïlla seguim recta per una pista en desús que ens deixa novament a la pista principal i seguint-la uns metres més arribem a l’enllaç amb el camí d’anada.
2:30 (aprox.) Aparcament.
Itinerari que vaig seguir per poder arribar al cotxe
Des de Sant Joan seguir la carretera, passem de llarg de la pista a la dreta que hauríem de seguir per anar al Roc de Sant Joan i al Roc Estret; caminem uns dos-cents metres i abandonem la carretera per seguir, també per la dreta, un camí que hi va paral·lel, així ens estalviem de caminar per l’asfalt. Passem pel costat d’una roca curiosa que sembla talment un bolet, l’erosió només ha deixat un curt i estret pedestal que fa que la roca s’aguanti en un precari equilibri. Travessem una porta d’un filat pel bestiar i acabem de nou a la carretera. La seguim molt poques passes, ja que al proper revolt arribem a una línia de baixa tensió que travessa la carretera i s’enfila muntanya amunt amb un pendent força pronunciat. És l’escapatòria per poder arribar al cotxe sense fer uns 5 km més per la carretera.
El sotabosc de la línia es veu una mica més net que la resta de vegetació que l’envolta. Deixem la carretera i sortim a un camp, que si no està sembrat podem travessar pel mig, i si ho està, el rodegem.
Comencem a pujar per sota la línia. Primer anem bé, ens trobem amb un petit ressalt que grimpem fàcilment; una mica més amunt en trobem un altre que ja no ho és tant, ens hem de buscar la vida per la dreta per poder-lo rodejar, al apartar-nos de sota la línia la vegetació és més densa amb algun que altre esbarzer, el pendent és fort, hem d’apartar les bardisses i agafar-nos a tot el que pugem per seguir pujant. Després d’un curt sector amb una mica menys de pendent, ens plantem davant d’un altre ressalt, on per terra hi ha la resta d’uns cables abandonats, aquí ens hem d’apartar-nos una mica a l’esquerra de la línia per trobar un indret per on poder seguir pujant, també apartant bardisses i agafant-nos als matolls. A partir d’aquí el pendent comença a disminuir i podem avançar sense gaires dificultats; al final arribem a un camp, que rodegem per acabar sortint a la pista a pocs metres del cotxe. En total haurem estat unes 3h de caminar (30 minuts més que pel camí normal).
Una altre opció és caminar per la carretera uns cinc quilòmetres.
Adjunto dues fotografies amb el recorregut (de color blau) i els punts d’interès del traçat final que tenia previst. Tenint aquesta fotografia amb descripció que faré més endavant es pot seguir sense cap problema tot l’itinerari ja que aquesta darrera part consisteix en seguir el GR-179 amb una lleugeríssima variant per anar al Roc Estret.
El desnivell i el temps tampoc pot variar gaire, segurament el recorregut correcte és una mica més curt i amb un desnivell lleugerament més baix.
Totes les excursions son recomanables, però hi ha vegades que degut a varis factors, com per exemple l’estació de l’any, la lluminositat, els núvols i la boira que es va aixecant les fan més atractives; concretament aquesta caminada des de a prop de Serrateix, al límit del Berguedà amb el Bages, és d’aquelles que es recorden; fàcil (sense batudes del senglar), de no gaire desnivell, amb grans vistes panoràmiques i visitant indrets molt interessants, que anirem desgranant durant la descripció.
Passarem per dues ermites que mereixen una atenció especial.
Sant Martí del Balaguer , coneguda també com a Sant Martí de Montdarn o de la Quadra, surt esmentada en la documentació del segle XII (1131) com a pertanyent al castell de Querol. Poc abans d'arribar a l'ermita hi ha les restes del suposat castell de Balaguer, totalment en ruïnes i amb pocs vestigis.
Construcció molt senzilla situada dalt d’un turó i molt visible des de varis indrets. De nau petita amb un absis, consta de dos grans contraforts a un costat i la porta a l’altre. L’any 1910 fou mínimament reconstruïda i restaurada. Actualment es troba en bon estat de conservació. Un retaule barroc de l'altar major es conserva a l'església parroquial de Sant Miquel de Viver.
Prop de l'ermita hi ha les restes d'una pedra considerada un menhir.
Sant Joan de Montdarn , , on comença la caminada. Situat en un paratge molt bonic i molt ben cuidat trobem aquesta església romànica situada al terme municipal de Viver i Serrateix, consagrada l'any 922. Sembla que fins a l'any 1017 hi va haver una petita comunitat monàstica depenent de Sant Joan de les Abadesses, i de llavors ençà és només parròquia.
De l'església original en queda ben poc: l'absis, amb arcs i franges llombardes, és típic del romànic del segle XI. La nau va ser allargada al segle XIV, i la coberta sobrealçada al segle XVI,
S'anomena, també, Sant Joan de Cor-de-roure, perquè aquest és el nom de la masia que es troba al davant. La rectoria està adossada a la mateixa església i té una façana força original, amb un estucat molt curiós. L'any 1937 l'església fou habilitada com a escola i es van obrir unes finestres a l'absis. El Patronat d’Amics de Serrateix va impulsar-ne la restauració, que culminà el 1981. Antigament es conservava una talla de la Verge amb el Nen del segle XIII que actualment forma part d'una col·lecció particular de Barcelona.
Darrera l’església hi ha dues tines i uns metres abans d’arribar-hi, excavat a la roca i a una certa alçada, inaccessible, hi ha un oratori dedicat a Sant Joan, segurament relacionat amb la primera època del monestir.
El topònim Cor-de-roure apareix ja a l'Acta de Consagració de Sant Joan de Montdarn l'any 922 quan l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses donà a Sant Joan de Montdarn la masia de Cor-de-roure amb el seu hort. El mas feu la tasca d'hostal durant molts anys del segle XIX i principis del segle XX ja que l’indret està situat en un lloc estratègic de creuament dels diferents camins que baixaven de la muntanya cap el Llobregat i el Cardener.
Tot i que l’itinerari comença a 2,5 km de Serrateix, abans de començar o encara millor, després, hem d’anar-hi per a contemplar el gran monestir de Santa Maria, i si s’escau en dissabte o diumenge dinar a l’hostal Cal Fuster
Monestir de Santa Maria de Serrateix . Va estar sota l’ordre benedictina durant 900 anys, de 941 a 1835. A un extrem d’on s´aixeca el Monestir, hi ha l´anomenada Torre de l´Abat que molt probablement és del segle IX, època de la repoblació del territori feta pel comte Guifré el Pelós. L´any 941, ja hi trobem una petita comunitat monàstica, encapçalada per l´abat Froilà.
La primera església monàstica és de la primera meitat del segle X i d´estil preromànic. Oliba Cabreta, comte de Cerdanya, del Berguedà i de Besalú, fundà oficialment el Monestir el 977.
A l´entrada de l´església, s´hi mostra el sarcòfag del comte Oliba Cabreta, que segons una antiga tradició, fou enterrat en aquest monestir. El sarcòfag, que és d´època gòtica, té a la tapa una figura jacent d´un cavaller. A cavall dels segles XI i XII es va construir una tercera església, ja d’estil romànic (1077-1126) de planta de creu llatina amb una nau i tres absis; avui només es conserva l´absis principal amb la decoració llombarda original, els altres dos han perdut el seu origen romànic ja que son quadrats i del segle XVII. Vist des de l’exterior aquest conjunt de tres absis és monumental. Al segle XIV el rei Pere el Cerimoniós, manà aixecar la Torre-campanar per a la defensa del lloc, que s´ha convertit en una característica de la fesomia del Monestir i visible des de molts indrets, inclòs aquest itinerari.
El Claustre actual es construí a finals del segle XVIII i és d’estil neoclàssic i és poc habitual trobar-ne en monestirs benedictins, i constitueix un dels elements d´interès de Serrateix. L´any 1936, a l´inici de la Guerra Civil, el Monestir fou saquejat i incendiat. Van desaparèixer vuit retaules, tot el mobiliari i els objectes litúrgics de l´església. L´any 1977, arran de la celebració del Mil·lenari de la fundació oficial del Monestir, es va constituir el Patronat d´Amics de Serrateix per a promoure´n la seva recuperació i difusió. Si fan visites guiades els diumenges a les 12h i sota reserva els altres dies.
Per situar-nos al principi de l’itinerari hem d’anar per la C16 fins la sortida 73 a Navàs i seguir la BV-4235 a Viver i Serrateix, passem per Viver (km 10) i seguim fins el km 12,6 (aprox.), D’aquí surt per la dreta una pista on aparcarem només entrar-hi, hi ha molt d’espai per aparcar i moltes bales de palla.
0:00 Aparcament, 750m. Seguim la pista fins la primera cruïlla. Indret important de l’excursió perquè és la cruïlla d’anada i tornada de tot l’itinerari (en condicions normals, sense batudes de senglar). A l’anada girarem a l’esquerra, però primer anirem uns metres a la dreta on damunt d’una roca hi ha un gran mirador. Contemplada la panoràmica, seguim l’esmentada pista. Pocs metres després arribem a una nova cruïlla, on també farem una nova anada i tornada per l’esquerra per anar fins el Montbordó.
Seguim una pista secundària que puja lleugerament, abans d’arribar a una gran fita (molt visible) girem a l’esquerra i sortim a un camp que voregem per l’esquerra per no trepitjar el sembrat (en el fons estem fent una drecera), vorejat el camp sortim a una pista que per l’esquerra ens porta directament al Montbordó
0:15 Vèrtex geodèsic del Montbordó , amb els seus 786,8m és la cota màxima del municipi de Viver i Serrateix, on hi conflueixen el terme dels tres pobles del municipi: Viver, Serrateix i Montdarn.
El vèrtex, de referència 280098001, és una bonica construcció de pedra, amb una amplia base, on hi ha un petit pessebre. Abasta una panoràmica de 360 graus, amb alguns arbres, però que no arribem a tapar la vista.
Tornem per on hem vingut fins la cruïlla d’anada i tornada al vèrtex.
Seguim per l’esquerra i poc després trobem una nova intersecció i girem a la dreta, obrint i tancant una porta pel bestiar.
Baixem per aquesta pista secundària, nova cruïlla, ara seguim per la dreta; una lleugera pujada ens deixa dalt de la carena.
Enllaç amb la pista principal (per la dreta ens portaria a l’inici). Girem a l’esquerra, però immediatament es divideix en dues; seguim la de la dreta que abandona la carena i comença una llarga davallada. Arribem a una triple cruïlla; seguim recta uns metres més fins que arribem al punt més baix de la caminada en travessar el torrent de la Rasa del Masucó.
0:50 Rasa del Masucó, 582m. Travessem el torrent i girem a la dreta i seguim una pista que inicialment el llit és de roca natural. Acabem d’enllaçar amb l’itinerari anterior, que seguirem uns metres fins arribar a una zona de pastures on la pista i l’itinerari anterior fa un gir de 180 graus a la dreta. L’abandonem per seguir un camí per l’esquerra, que igualment fa un gir de 180 graus, però a l’esquerra.
Nova cruïlla, girem a la dreta i poc arribem a unes ruïnes.
1:05 Ruïnes d’un mas. Només queda una pany de paret cantonera i algunes pedres més. Seguim pujant per la pista que ens portaria directament al mas del Balaguer. Uns metres abans d’arribar-hi, quan ja el veiem, girem a l’esquerra i fem una curta drecera camp a través. Sortim a una antiga pista d’accés a l’ermita que seguim fins que arribem a les ruïnes del Balaguer Vell o ruïnes del castell de Balaguer, del que poques pedres queden. novament enllacem amb l’itinerari anterior, just aquí deixem l’antiga pista i seguim un corriol que s’enfila per deixar-nos en pocs minuts a l’ermita.
1:20 Ermita de Sant Martí del Balaguer, 728m. Indret bonic i amb molt bona vista, destaca (com a gran part del recorregut) el monestir de Santa Maria de Serrateix damunt la carena. Vist l’indret tornem per on hem vingut. Tornem per on hem vingut fins al mas del Balaguer, però sense acabar de tocar-lo girem a l’esquerra i sortim a la pista principal que porta a Sant Joan, seguim aquesta pista per la dreta (ara estem seguint l’itinerari anterior en sentit contrari). Poc després de deixar el mas, arribem a una cruïlla on arrenca un camí per l’esquerra, per on segueixen les marques del GR; aquest camí és una drecera de la pista; més avall travessem la pista i seguim baixant. Tornem a sortir a la pista i la seguim per la dreta; arribem a una cruïlla on la pista gira 90 graus a l’esquerra; seguim per la dreta una pista que puja lleugerament. Sortim a un camp on sembla que s’acabi, però voregem el camp per la dreta i veurem el camí i les marques de GR que segueixen per un bonic camí que acaba sortint de nou a la pista, davant mateix de Sant Joan.
1:45 Sant Joan de Montdarn, 654m. Parada i fonda obligatòria per assaborir aquest indret tan bonic, contemplant l’església, rectoria, les tines i la masia del Cor-de-roure i descansant en un dels bancs que hi ha davant l’església. Si anem a la part del darrera, veurem les tines i si seguim pel camí protegit per una barana arribarem a una petita balma on sembla que hi havia sepultures i des d’on podem contemplar l’absis de l’església.
Vist l’indret seguim la carretera per l’esquerra en direcció a Viver, però quatre passes després l’hem d’abandonar per seguir el GR i una pista que surt per la dreta. Aquí comença la sorpresa en veure el cartellet de “batuda del senglar” i els trets a tocar dalt la carena a la que puja la pista. Et trobes el cartell al començament et planteges plegar i buscar una alternativa a la jornada, però trobar-te el camí barrat al final quan estàs anant a buscat el vehicle, has d’arribar-hi d’una manera o altre.
El problema és que vaig començar a caminar a les 7,50h de matí i els caçadors primer han d’esmorzar i es posen a “la feina” i a posar els cartells sobre les 10h, quan tu ja estàs a dins la zona.
Ara explicaré dos itineraris; primer el que volia fer (mireu la fotografia del mateix que adjunto) i després el que vaig seguir per arribar al cotxe (per si us trobeu en la mateixa situació).
Itinerari “normal”
Només començar a seguir la pista, a la dreta hi ha un camp, vorejant-lo en direcció a una alzina solitària, podem fer una curta anada i tornada a l’oratori del Roc de Sant Joan excavat en una petita cinglera.
1:55 Capella del Roc de Sant Joan. Curiosa cavitat excavada a la roca, i a un nivell inabastable si no és amb una escala. A l’interior hi ha una imatge de Sant Joan i un ram que fa molts anys que deu ser-hi.
Tornem a la pista que va guanyant alçada. A la primera cruïlla abandonem una estona el GR per seguir per l’esquerra una pista en desús. Poc després arribem a l’indret del Roc Estret, un conjunt de rocs amb un de molt curiós que consisteix en una mena de bola ancorada sobre un llit de roca.
Vist l’indret seguim una mica més i a la propera cruïlla seguim recta per una pista en desús que ens deixa novament a la pista principal i seguint-la uns metres més arribem a l’enllaç amb el camí d’anada.
2:30 (aprox.) Aparcament.
Itinerari que vaig seguir per poder arribar al cotxe
Des de Sant Joan seguir la carretera, passem de llarg de la pista a la dreta que hauríem de seguir per anar al Roc de Sant Joan i al Roc Estret; caminem uns dos-cents metres i abandonem la carretera per seguir, també per la dreta, un camí que hi va paral·lel, així ens estalviem de caminar per l’asfalt. Passem pel costat d’una roca curiosa que sembla talment un bolet, l’erosió només ha deixat un curt i estret pedestal que fa que la roca s’aguanti en un precari equilibri. Travessem una porta d’un filat pel bestiar i acabem de nou a la carretera. La seguim molt poques passes, ja que al proper revolt arribem a una línia de baixa tensió que travessa la carretera i s’enfila muntanya amunt amb un pendent força pronunciat. És l’escapatòria per poder arribar al cotxe sense fer uns 5 km més per la carretera.
El sotabosc de la línia es veu una mica més net que la resta de vegetació que l’envolta. Deixem la carretera i sortim a un camp, que si no està sembrat podem travessar pel mig, i si ho està, el rodegem.
Comencem a pujar per sota la línia. Primer anem bé, ens trobem amb un petit ressalt que grimpem fàcilment; una mica més amunt en trobem un altre que ja no ho és tant, ens hem de buscar la vida per la dreta per poder-lo rodejar, al apartar-nos de sota la línia la vegetació és més densa amb algun que altre esbarzer, el pendent és fort, hem d’apartar les bardisses i agafar-nos a tot el que pugem per seguir pujant. Després d’un curt sector amb una mica menys de pendent, ens plantem davant d’un altre ressalt, on per terra hi ha la resta d’uns cables abandonats, aquí ens hem d’apartar-nos una mica a l’esquerra de la línia per trobar un indret per on poder seguir pujant, també apartant bardisses i agafant-nos als matolls. A partir d’aquí el pendent comença a disminuir i podem avançar sense gaires dificultats; al final arribem a un camp, que rodegem per acabar sortint a la pista a pocs metres del cotxe. En total haurem estat unes 3h de caminar (30 minuts més que pel camí normal).
Una altre opció és caminar per la carretera uns cinc quilòmetres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada