Sant Joan de Montdarn, Sant Martí de Balaguer, Sant Esteve del Pujol de Planès, pantà de Serrateix i i roc de Sant Joan
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Berguedà al Wikiloc podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "berguedàjsp" i us apareixeran totes.
Totes les excursions son recomanables, però hi ha vegades que degut a varis factors, com per exemple l’estació de l’any, la lluminositat, els núvols, la boira, la mica de pluja, etc, les fan més atractives; concretament aquesta caminada des de Sant Joan de Montdarn, al límit del Berguedà amb el Bages, és d’aquelles que es recorden; fàcil, de no gaire desnivell, amb grans vistes panoràmiques i visitant indrets molt interessants, que anirem desgranant durant la descripció.
Recorrerem un tram de la riera de Navel i la travessarem dues vegades seguint una pista, però a gual, fet que hem de tenir en comte en cas de pluja.
Però les tres ermites mereixen una atenció especial.
Començarem pel mateix Sant Joan de Montdarn , , on comença la caminada. Situat en un paratge molt bonic i molt ben cuidat trobem aquesta església romànica situada al terme municipal de Viver i Serrateix, consagrada l'any 922. Sembla que fins a l'any 1017 hi va haver una petita comunitat monàstica depenent de Sant Joan de les Abadesses, i de llavors ençà és només parròquia.
De l'església original en queda ben poc: l'absis, amb arcs i franges llombardes, és típic del romànic del segle XI. La nau va ser allargada al segle XIV, i la coberta sobrealçada al segle XVI,
S'anomena, també, Sant Joan de Cor-de-roure, perquè aquest és el nom de la masia que es troba al davant. La rectoria està adossada a la mateixa església i té una façana força original, amb un estucat molt curiós. L'any 1937 l'església fou habilitada com a escola i es van obrir unes finestres a l'absis. El Patronat d’Amics de Serrateix va impulsar-ne la restauració, que culminà el 1981. Antigament es conservava una talla de la Verge amb el Nen del segle XIII que actualment forma part d'una col·lecció particular de Barcelona.
Darrera l’església hi ha dues tines i uns metres abans d’arribar-hi, excavat a la roca i a una certa alçada, inaccessible, hi ha un oratori dedicat a Sant Joan, segurament relacionat amb la primera època del monestir.
El topònim Cor-de-roure apareix ja a l'Acta de Consagració de Sant Joan de Montdarn l'any 922 quan l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses donà a Sant Joan de Montdarn la masia de Cor-de-roure amb el seu hort. El mas feu la tasca d'hostal durant molts anys del segle XIX i principis del segle XX ja que l’indret està situat en un lloc estratègic de creuament dels diferents camins que baixaven de la muntanya cap el Llobregat i el Cardener.
Sant Martí del Balaguer , coneguda també com a Sant Martí de Montdarn o de la Quadra, surt esmentada en la documentació del segle XII (1131) com a pertanyent al castell de Querol. Poc abans d'arribar a l'ermita hi ha les restes del suposat castell de Balaguer, totalment en ruïnes i amb pocs vestigis.
Construcció molt senzilla situada dalt d’un turó i molt visible des de varis indrets. De nau petita amb un absis, consta de dos grans contraforts a un costat i la porta a l’altre. L’any 1910 fou mínimament reconstruïda i restaurada. Actualment es troba en bon estat de conservació. Un retaule barroc de l'altar major es conserva a l'església parroquial de Sant Miquel de Viver.
Prop de l'ermita hi ha les restes d'una pedra considerada un menhir.
Sant Esteve del Pujol de Planés , , . Edifici romànic monumental amb un absis central i dos absidioles; que va ser mol modificat durant diverses etapes; tot i això l’obra primitiva romànica encara es fa ben patent en bona part de la construcció, bo i adaptant-se a les formes del primer romànic o llombard, realitzades el segle XI. La primera notícia documentada de l’església de Sant Esteve és del segle XII; quan l’any 1183 un tal Solextendis feu llegats testamentaris a favor de l’església monacal de Serrateix i també a Sant Esteve del Pujol de Planés i a Santa Maria d’Aguilar del Sunyer (Et dimito ad Sancti Stephani dez Podiolo .II. solidos). L’any 1842 el Pujol de Planés comptava amb 93 habitants i fou capaç de mantenir una escola regentada pel mateix rector, on anaven els nens i les nenes de la parròquia, però també d’altres pobles veïns.
Actualment la rectoria està habitada i l’accés a la porta de l’església és complicat, però des de l’exterior es pot contemplar la grandiositat del monument.
Per situar-nos al principi de l’itinerari hem de situar-nos a la C16 fins la sortida 73 a Navàs i seguir la BV-4235 a Viver i Serrateix fins a la sortida de Viver (km 10), un indicador ens assenyala una pista asfaltada a la dreta a Sant Joan de Montdarn. Allà hi ha molt d’espai per aparcar, però per no trencar la vista de l’església hi ha un petit racó al costat del recinte dels contenidors que permet aparcar amb discreció.
0:00 Sant Joan de Montdarn, 654m. Abans de començar a caminar ens entretindrem contemplant l’església, rectoria, les tines i la masia del Cor-de-roure.
Comencem a caminar travessant la carretera per seguir la pista senyalitzada amb un jaló, però només la seguirem cent metres, perquè per l’esquerra arrenca un camí amb senyals del GR-176. Creuem una pista i seguim recta, tornem a travessar una pista, seguim una mica més i finalment a la tercera pista, la seguim per la dreta.
Arribem al mas del Balaguer, aquí farem una anada i tornada a Sant Martí. Deixem la pista per l’esquerra, sense arribar a tocar la paret del mas girem a la dreta per seguir una antiga pista, poc després arribem a les ruïnes del Balaguer Vell o ruïnes del castell d Balaguer, del que poques pedres queden. Just aquí deixem l’antiga pista i seguim un corriol que s’enfila per deixar-nos en pocs minuts a l’ermita.
0:30 Ermita de Sant Martí del Balaguer, 728m. Indret bonic i amb molt bona vista, destaca (com a gran part del recorregut) el monestir de Santa Maria de Serrateix. Darrera l’absis hi ha una pedra vertical que està considerada com a possible menhir.
Vist l’indret tornem per on hem vingut i seguirem força estona la pista, que va baixant seguint la rasa de Sant Martí; finalment arribem al fons del barranc a pocs metres de la confluència amb la riera de Navel. Seguim a la dreta i immediatament fem una mini anada i tornada a l’esquerra per apropar-nos a la riba de la riera.
1:00 Gorg de la riera de Navel. Curt salt d’aigua seguit d’un gorg; en cas de fortes pluges, com va ser en aquesta caminada, el salt feia molt de goig. Tornem a la pista i poc després arribem a Cal Rebotit, una casa de turisme rural, amb motius decoratius amb molt de gust.
Seguim una mica més i la pista travessa la riera de Navel a gual; repeteixo l’advertència de l’encapçalament sobre el cabal que pot portar aquesta riera que pot impossibilitar creuar-la.
Situats a l’altre costat de la riera immediatament hem d’abandonar la pista, ja que a l’esquerra veurem un jaló lleugerament elevat per sobre la pista, allí arrenca un bonic camí que emprèn la pujada a Sant Esteve. Després d’una forta pujada inicial el camí va girant a l’esquerra i el pendent és suavitza. L’església de Sant Esteve destaca perfectament per damunt la vegetació. El camí desemboca en una pista. Fem quatre passes a la dreta i hi arribem
1:25 Sant Esteve del Pujol de Planés, 625m. Conjunt monumental, on destaquen perfectament les diferents modificacions que ha sofert, amb algunes construccions sobreposades a l’exterior de l’església que costa d’entendre la seva funcionalitat. Al costat del camí hi ha una porxada amb una taula amb bancs que permet fer-hi una aturada, malgrat els gossos deslligats que et van bordant.
Vist el conjunt recuperem els quatre metres de pista que ens hi ha portat i la seguim; travessem uns camps i quan la pista fa un marcat gir a l’esquerra, seguim per la dreta una drecera que emprèn una sostinguda baixada, tornem a sortir a la pista, però la travessem ja que la drecera segueix per l’altre costat. Finalment arribem a una pista força ample que seguim per la dreta i de nou ens trobem amb la riera de Navel que hem de tornar a creuar a gual.
1:45 Creuar la riera de Navel. Serveix la mateixa observació anterior sobre el cabal de la riera; però si no l’hem pogut passar abans, evidentment ja no haurem arribat aquí; i si l’hem pogut creuar, també la creuarem ara. Seguim la pista poques passes i fem una curta anada i tornada fins el molí de Vilajussana.
1:50 Molí de Vilajussana. Voltat d’unes prades molt boniques, consta de varies edificacions. Tornem a la cruïlla i seguim una pista per la dreta que pocs metres després arriba al pantà.
1:55 Pantà de Serrateix . Ès un petit embassament situat al curs mitjà de la riera de Navel, de menys de 2Ha de superfície.
Es va construir el 1995. El procés de naturalització que experimenta l’entorn afavoreix el desenvolupament de comunitats vegetals i faunístiques molt interessants. La zona és especialment interessant per a la fauna, ja que l'escassa contaminació de les aigües i l'absència d'impactes antròpics importants permet l'existència d'espècies sensibles, com diverses espècies de peixos autòctons i d'amfibis. Destaca la vegetació de ribera formada per una salzeda, més ben desenvolupada a la cua de l'embassament. Vist el pantà des de la passarel·la que accedeix a l’engranatge de manipulació de la comporta, anem seguint la pista que voreja el pantà pel seu marge esquerra. A la cua hi ha una cruïlla, seguim per la dreta durant molta estona una pista que emprèn una lleugera pujada seguint la rasa del Masucó per la seva esquerra, més amunt passem a l’altre vorera; poc després arribem a una cruïlla, seguim per la pista de l’esquerra que inicialment passa per un llit de roca natural.
Arribem a una zona de pastures on la pista va fent un doble gir de 180 graus i segueix pujant, noves pastures i nou doble gir esquerra-dreta; ara ens dirigim directament a dalt la carena.
2:35 Llom de la carena del Masucó; la vista s’obre als dos vessants; per la dreta veiem Santa Maria de Serrateix, per l’esquerra Sant Joan de Montdarn i a la nostra esquena Sant Martí del Balaguer. Seguim avançant per un tram rocós molt bonic.
Just abans de que el camí comenci a perdre alçada, ens desviem quatre passes a l’esquerra per anar al mirador.
2:45 La Muntanyeta, 710m. Un sortint de roca permet gaudir d’una extensa vista amb Sant Joan gairebé a sota mateix.
Seguim caminant, ara emprenem la baixada definitiva, travessem varis filats pel bestiar amb les seves corresponents portes; la pista fa un recargolat gir i enfoca directament cap a Sant Joan. Però arribem a una mena de petit collet on gira a l’esquerra, aquí l’hem d’abandonar per girar a la dreta, i per primera i única vegada haurem de travessar un filat sense porta, ja que a l’altre costat arrenca un corriol que baixa a buscar una pista que ens portarà a la carretera.
Pocs metres abans arribar-hi farem una anada i tornada a la capella del Roc; seguim recta per la vorera d’un camp en direcció a una alzina solitaria. Allà hi ha una petita cinglera amb la capella.
3:05 Capella del Roc de Sant Joan. Curiosa cavitat excavada a la roca, i a un nivell inabastable si no és amb una escala. A l’interior hi ha una imatge de Sant Joan i un ram que fa molts anys que deu ser-hi.
Contemplada aquesta singular capella tornem a la cruïlla i seguim fins la carretera a poques passes de Sant Joan (podríem anar directament de la capella a la carretera, però hauríem de travessar el camp, fet no aconsellable perquè pot ser que estigui sembrat).
3:10 Sant Joan de Montdarn.
Totes les excursions son recomanables, però hi ha vegades que degut a varis factors, com per exemple l’estació de l’any, la lluminositat, els núvols, la boira, la mica de pluja, etc, les fan més atractives; concretament aquesta caminada des de Sant Joan de Montdarn, al límit del Berguedà amb el Bages, és d’aquelles que es recorden; fàcil, de no gaire desnivell, amb grans vistes panoràmiques i visitant indrets molt interessants, que anirem desgranant durant la descripció.
Recorrerem un tram de la riera de Navel i la travessarem dues vegades seguint una pista, però a gual, fet que hem de tenir en comte en cas de pluja.
Però les tres ermites mereixen una atenció especial.
Començarem pel mateix Sant Joan de Montdarn , , on comença la caminada. Situat en un paratge molt bonic i molt ben cuidat trobem aquesta església romànica situada al terme municipal de Viver i Serrateix, consagrada l'any 922. Sembla que fins a l'any 1017 hi va haver una petita comunitat monàstica depenent de Sant Joan de les Abadesses, i de llavors ençà és només parròquia.
De l'església original en queda ben poc: l'absis, amb arcs i franges llombardes, és típic del romànic del segle XI. La nau va ser allargada al segle XIV, i la coberta sobrealçada al segle XVI,
S'anomena, també, Sant Joan de Cor-de-roure, perquè aquest és el nom de la masia que es troba al davant. La rectoria està adossada a la mateixa església i té una façana força original, amb un estucat molt curiós. L'any 1937 l'església fou habilitada com a escola i es van obrir unes finestres a l'absis. El Patronat d’Amics de Serrateix va impulsar-ne la restauració, que culminà el 1981. Antigament es conservava una talla de la Verge amb el Nen del segle XIII que actualment forma part d'una col·lecció particular de Barcelona.
Darrera l’església hi ha dues tines i uns metres abans d’arribar-hi, excavat a la roca i a una certa alçada, inaccessible, hi ha un oratori dedicat a Sant Joan, segurament relacionat amb la primera època del monestir.
El topònim Cor-de-roure apareix ja a l'Acta de Consagració de Sant Joan de Montdarn l'any 922 quan l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses donà a Sant Joan de Montdarn la masia de Cor-de-roure amb el seu hort. El mas feu la tasca d'hostal durant molts anys del segle XIX i principis del segle XX ja que l’indret està situat en un lloc estratègic de creuament dels diferents camins que baixaven de la muntanya cap el Llobregat i el Cardener.
Sant Martí del Balaguer , coneguda també com a Sant Martí de Montdarn o de la Quadra, surt esmentada en la documentació del segle XII (1131) com a pertanyent al castell de Querol. Poc abans d'arribar a l'ermita hi ha les restes del suposat castell de Balaguer, totalment en ruïnes i amb pocs vestigis.
Construcció molt senzilla situada dalt d’un turó i molt visible des de varis indrets. De nau petita amb un absis, consta de dos grans contraforts a un costat i la porta a l’altre. L’any 1910 fou mínimament reconstruïda i restaurada. Actualment es troba en bon estat de conservació. Un retaule barroc de l'altar major es conserva a l'església parroquial de Sant Miquel de Viver.
Prop de l'ermita hi ha les restes d'una pedra considerada un menhir.
Sant Esteve del Pujol de Planés , , . Edifici romànic monumental amb un absis central i dos absidioles; que va ser mol modificat durant diverses etapes; tot i això l’obra primitiva romànica encara es fa ben patent en bona part de la construcció, bo i adaptant-se a les formes del primer romànic o llombard, realitzades el segle XI. La primera notícia documentada de l’església de Sant Esteve és del segle XII; quan l’any 1183 un tal Solextendis feu llegats testamentaris a favor de l’església monacal de Serrateix i també a Sant Esteve del Pujol de Planés i a Santa Maria d’Aguilar del Sunyer (Et dimito ad Sancti Stephani dez Podiolo .II. solidos). L’any 1842 el Pujol de Planés comptava amb 93 habitants i fou capaç de mantenir una escola regentada pel mateix rector, on anaven els nens i les nenes de la parròquia, però també d’altres pobles veïns.
Actualment la rectoria està habitada i l’accés a la porta de l’església és complicat, però des de l’exterior es pot contemplar la grandiositat del monument.
Per situar-nos al principi de l’itinerari hem de situar-nos a la C16 fins la sortida 73 a Navàs i seguir la BV-4235 a Viver i Serrateix fins a la sortida de Viver (km 10), un indicador ens assenyala una pista asfaltada a la dreta a Sant Joan de Montdarn. Allà hi ha molt d’espai per aparcar, però per no trencar la vista de l’església hi ha un petit racó al costat del recinte dels contenidors que permet aparcar amb discreció.
0:00 Sant Joan de Montdarn, 654m. Abans de començar a caminar ens entretindrem contemplant l’església, rectoria, les tines i la masia del Cor-de-roure.
Comencem a caminar travessant la carretera per seguir la pista senyalitzada amb un jaló, però només la seguirem cent metres, perquè per l’esquerra arrenca un camí amb senyals del GR-176. Creuem una pista i seguim recta, tornem a travessar una pista, seguim una mica més i finalment a la tercera pista, la seguim per la dreta.
Arribem al mas del Balaguer, aquí farem una anada i tornada a Sant Martí. Deixem la pista per l’esquerra, sense arribar a tocar la paret del mas girem a la dreta per seguir una antiga pista, poc després arribem a les ruïnes del Balaguer Vell o ruïnes del castell d Balaguer, del que poques pedres queden. Just aquí deixem l’antiga pista i seguim un corriol que s’enfila per deixar-nos en pocs minuts a l’ermita.
0:30 Ermita de Sant Martí del Balaguer, 728m. Indret bonic i amb molt bona vista, destaca (com a gran part del recorregut) el monestir de Santa Maria de Serrateix. Darrera l’absis hi ha una pedra vertical que està considerada com a possible menhir.
Vist l’indret tornem per on hem vingut i seguirem força estona la pista, que va baixant seguint la rasa de Sant Martí; finalment arribem al fons del barranc a pocs metres de la confluència amb la riera de Navel. Seguim a la dreta i immediatament fem una mini anada i tornada a l’esquerra per apropar-nos a la riba de la riera.
1:00 Gorg de la riera de Navel. Curt salt d’aigua seguit d’un gorg; en cas de fortes pluges, com va ser en aquesta caminada, el salt feia molt de goig. Tornem a la pista i poc després arribem a Cal Rebotit, una casa de turisme rural, amb motius decoratius amb molt de gust.
Seguim una mica més i la pista travessa la riera de Navel a gual; repeteixo l’advertència de l’encapçalament sobre el cabal que pot portar aquesta riera que pot impossibilitar creuar-la.
Situats a l’altre costat de la riera immediatament hem d’abandonar la pista, ja que a l’esquerra veurem un jaló lleugerament elevat per sobre la pista, allí arrenca un bonic camí que emprèn la pujada a Sant Esteve. Després d’una forta pujada inicial el camí va girant a l’esquerra i el pendent és suavitza. L’església de Sant Esteve destaca perfectament per damunt la vegetació. El camí desemboca en una pista. Fem quatre passes a la dreta i hi arribem
1:25 Sant Esteve del Pujol de Planés, 625m. Conjunt monumental, on destaquen perfectament les diferents modificacions que ha sofert, amb algunes construccions sobreposades a l’exterior de l’església que costa d’entendre la seva funcionalitat. Al costat del camí hi ha una porxada amb una taula amb bancs que permet fer-hi una aturada, malgrat els gossos deslligats que et van bordant.
Vist el conjunt recuperem els quatre metres de pista que ens hi ha portat i la seguim; travessem uns camps i quan la pista fa un marcat gir a l’esquerra, seguim per la dreta una drecera que emprèn una sostinguda baixada, tornem a sortir a la pista, però la travessem ja que la drecera segueix per l’altre costat. Finalment arribem a una pista força ample que seguim per la dreta i de nou ens trobem amb la riera de Navel que hem de tornar a creuar a gual.
1:45 Creuar la riera de Navel. Serveix la mateixa observació anterior sobre el cabal de la riera; però si no l’hem pogut passar abans, evidentment ja no haurem arribat aquí; i si l’hem pogut creuar, també la creuarem ara. Seguim la pista poques passes i fem una curta anada i tornada fins el molí de Vilajussana.
1:50 Molí de Vilajussana. Voltat d’unes prades molt boniques, consta de varies edificacions. Tornem a la cruïlla i seguim una pista per la dreta que pocs metres després arriba al pantà.
1:55 Pantà de Serrateix . Ès un petit embassament situat al curs mitjà de la riera de Navel, de menys de 2Ha de superfície.
Es va construir el 1995. El procés de naturalització que experimenta l’entorn afavoreix el desenvolupament de comunitats vegetals i faunístiques molt interessants. La zona és especialment interessant per a la fauna, ja que l'escassa contaminació de les aigües i l'absència d'impactes antròpics importants permet l'existència d'espècies sensibles, com diverses espècies de peixos autòctons i d'amfibis. Destaca la vegetació de ribera formada per una salzeda, més ben desenvolupada a la cua de l'embassament. Vist el pantà des de la passarel·la que accedeix a l’engranatge de manipulació de la comporta, anem seguint la pista que voreja el pantà pel seu marge esquerra. A la cua hi ha una cruïlla, seguim per la dreta durant molta estona una pista que emprèn una lleugera pujada seguint la rasa del Masucó per la seva esquerra, més amunt passem a l’altre vorera; poc després arribem a una cruïlla, seguim per la pista de l’esquerra que inicialment passa per un llit de roca natural.
Arribem a una zona de pastures on la pista va fent un doble gir de 180 graus i segueix pujant, noves pastures i nou doble gir esquerra-dreta; ara ens dirigim directament a dalt la carena.
2:35 Llom de la carena del Masucó; la vista s’obre als dos vessants; per la dreta veiem Santa Maria de Serrateix, per l’esquerra Sant Joan de Montdarn i a la nostra esquena Sant Martí del Balaguer. Seguim avançant per un tram rocós molt bonic.
Just abans de que el camí comenci a perdre alçada, ens desviem quatre passes a l’esquerra per anar al mirador.
2:45 La Muntanyeta, 710m. Un sortint de roca permet gaudir d’una extensa vista amb Sant Joan gairebé a sota mateix.
Seguim caminant, ara emprenem la baixada definitiva, travessem varis filats pel bestiar amb les seves corresponents portes; la pista fa un recargolat gir i enfoca directament cap a Sant Joan. Però arribem a una mena de petit collet on gira a l’esquerra, aquí l’hem d’abandonar per girar a la dreta, i per primera i única vegada haurem de travessar un filat sense porta, ja que a l’altre costat arrenca un corriol que baixa a buscar una pista que ens portarà a la carretera.
Pocs metres abans arribar-hi farem una anada i tornada a la capella del Roc; seguim recta per la vorera d’un camp en direcció a una alzina solitaria. Allà hi ha una petita cinglera amb la capella.
3:05 Capella del Roc de Sant Joan. Curiosa cavitat excavada a la roca, i a un nivell inabastable si no és amb una escala. A l’interior hi ha una imatge de Sant Joan i un ram que fa molts anys que deu ser-hi.
Contemplada aquesta singular capella tornem a la cruïlla i seguim fins la carretera a poques passes de Sant Joan (podríem anar directament de la capella a la carretera, però hauríem de travessar el camp, fet no aconsellable perquè pot ser que estigui sembrat).
3:10 Sant Joan de Montdarn.
