Avià, Sant Serni de Clarà; ruïnes, molí i salt de Casancots i molí i salt de la Riereta
Plàcida i fàcil circumval·lació per la bonica vall de Clarà; amb poc desnivell i caminant pràcticament tota l’estona per pistes, menys un curt tram final.
Passejarem per espais molt oberts que ens permetran gaudir d’unes grans vistes de la plana i de les muntanyes que l’envolten, com Sant Salvador, la Serra dels Tossals, la Torreta dels Enginyers, el Roc d’Auró, el Cogulló d’Estela, el Cap de Tartaneda, la Cova de la Troballa i el del Santuari de Queralt, el Sobrepuny, la Serra de Picamill amb els Caps de la Gotzera i de Tastanós.
Mentre contemplem aquestes vistes, anirem passant per boscos, camps, masos, molins i salts amb el colofó final de la bonica i ben situada ermita de Sant Serni de Clarà.
La primera notícia històrica de Sant Serni la trobem l'any 1003, quan el comte Oliba dona al monestir de Santa Maria de Serrateix l'església de Sant Martí d'Avià amb la seva sufragània de Sant Serni de Clarà, encara que el lloc de Clarà ja era esmenat a l'acta de consagració de Sant Martí i a la de Sant Llorenç prop Bagà al 983 (et in Clerano manso i cum terras et vineas). Però la primitiva església no es trobava al lloc que ara ocupa l'actual, edificada al segle XVII (1630), es trobaria a l'altre costat de la carretera, més a prop del castell, al lloc ocupat per l'antic mas Palau on hi havia un cementiri i una petita església.
L'any 1936, a l'inici de la Guerra Civil es va cremar l'altar, així com els sants, bancs i altres objectes de culte. Després va ser abandonada fins que l'any 1988 el poble d'Avià va posar en marxa una campanya de recuperació que es va iniciar netejant i desbrossant la zona per uns quants veïns dirigits per Mn. Camil Viladrich i que va culminar amb la restauració de la volta de maó pla i la teulada l'any 1990, així com el campanar de doble espadanya que es va finalitzar l'any 1995.
Es dona la circumstància que l’any 1854, quan només tenia setze anys, el pintor Marià Fortuny i Marçal va residir temporalment a la zona fugint de l'epidèmia de còlera que assolava Barcelona. Durant l'estada va pintar tres quadres, entre els que destaca "La Vall de Clarà", en el que s'observa l'església de Sant Serni així com altres masos propers: la Riereta, l'Hostal del Gran Nom i els Porxos. Aquesta pintura es troba actualment al Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus.
Per començar la caminada ens hem de situar al municipi d’Avià, concretament al carrer dels Estudis, on hi ha aparcaments en bateria, però uns metres més endavant a l’avinguda Pau Casals, concretament davant de l’ajuntament hi ha una gran zona d’aparcament, també en bateria, que ens estalviaríem uns 300 metres d’anada i de tornada.
0:00 Avià, Sortim de l’aparcament i girem a la dreta per seguir l’avinguda Pau Casals, passem per davant l’ajuntament (a l’esquerra) i l’aparcament esmentat (a la dreta); quatre passes després arribem a una cruïlla on iniciem la l’anada i tornada principal de l’itinerari. Ara seguirem recta i tornarem per la dreta. L’avinguda Pau Casals gira a l’esquerra, ara seguim l’avinguda Antoni Gaudí; quan aquesta avinguda gira a l’esquerra, seguim per la dreta la pista que ens porta al cementiri. Acabem d’enllaçar amb el GR-1 que seguirem força estona.
0:10 Cementiri d’Avià, Davant del recinte hi ha un monument en recordança als fills d’Avià morts degut a la guerra civil.
Anem seguint la pista, passem pel costat de Ca la Verònica; més endavant ho fem per Gorans, que queda lleugerament enlairat a la nostra dreta.
Deixem aquest mas endarrere i anem avançant, passem per una cruïlla amb un jaló, seguim recta, nova cruïlla, deixem la pista principal i seguim per la dreta, tot seguint el GR-1.
0:55 Ruïnes de Casancots , situades en un extens replà, a part de les ruïnes del mas, hi ha també les restes de diferents construccions annexes al mas; uns metres a la dreta, al costat d’uns arbres hi ha el pou. Va estar habitat per uns masovers fins l’any 1983 en que la varen abandonar degut al mal estat de l’edifici.
Vist l’indret immediatament arribem a una cruïlla amb un jaló, seguim per la dreta. Pocs després arribem al molí de Casancots, amb una gran i fotogènica bassa al davant.
Pocs metres més endavant arribem a una cruïlla amb un jaló, on farem una anada i tornada a l’esquerra per anar a veure el salt.
La pista travessa la riera de Clarà i pocs metres després ens desviem lleugerament a l’esquerra per veure el salt.
1:05 Salt del Molí de Casancots . En aquest punt la riera de Clarà fa un bonic salt d’uns 10 metres que amaga una balma de dimensions màximes de 35 metres d'amplada per una profunditat de 10 metres i 3 d'alçada. Coneguda des de temps immemorials. Inèdita en els catàlegs espeleològics fins que membres del GE Badalona la visiten el 16-12-2017 i fan els corresponents treballs de catalogació.
Vist el salt tornem a la cruïlla anterior, acabem d’abandonar el GR-1, a partir d’ara seguirem un sender local.
Seguim una mica més i ens apartem momentàniament de la pista per tornar a la riera de Clarà per veure una petita resclosa. Tornats a la pista aviat arribem al molí de la Riereta.
1:25 Salt i Molí de la Riereta . Era un antic molí fariner que actualment està reconstruït amb molt d’encert i és utilitzat com a segona residència. La primera notícia històrica apareix al Cadastre de 1767 i a inicis del segle XX ja no apareix al Registre de Matrícula Industrial d'Avià. Uns metres més avall a la riera de Clarà hi ha el petit salt amb un gorg a la seva base.
Seguim caminant i arribem al mas de la Ribereta
1:35 Mas de la Riereta La referència més antiga d’aquest mas és de l'any 1374, en que s'anomena el mas de la Riera com a terme d'unes terres de la parròquia de Sant Serni de Clarà. L'any 1862 pertany a Luis Blanxart notari de Berga. El fill d'aquest, Luis Blanxart i Grau nascut l'any 1842, advocat i periodista, membre de l'Institut Català de Sant Isidre, va desenvolupar a La Riereta un innovador projecte agrícola i ramader. Va fer cria de cucs de seda amb fulles de roure i morera; granja de gallines; cultiu de fruiters i de vinyes; i principalment la cria de porcs de la raça anglesa Yorkshire. Va anivellar les terres dels entorns de la granja i les va convertir en regadiu per farratges. Va construir unes naus en les que el gra era repartit mitjançant un tramvia que també treia els fems a un femer obert i amb un subterrani sota la nau per recollir les aigües brutes. Va ser un dels pioners de l'agricultura moderna, però el seu projecte finalment va fracassar i va quedar frustrat. Durant la Guerra Civil la casa es va cremar completament i va ser totalment reconstruïda posteriorment. Actualment es conserva una de les naus construïdes per Blanxart. Deixem aquest mas i l’empresa “Semen Avià” dedicada a la inseminació artificial de porcs. Ara ja veiem a l’esquerra a l’altre banda dels camps l’ermita de Sant Serni.
Ens apropem a la carretera C-26, abans arribem a una cruïlla amb un jaló; hem de seguir per la dreta, però primer farem una anada i tornada per l’esquerra fins l’ermita.
1:45 Ermita de Sant Serni de Clarà. Ja descrita a l’inici d’aquesta ressenya. Indret molt bonic voltat de camps amb una gran vista i que convida a fer-hi una bona aturada contemplativa.
Reprenem la marxa i tornem a la cruïlla seguim recta per un camí molt bonic que ens porta a la pista d’accés al mas Lluert. Travessem la pista i seguim recta per un camí entre els camps; sembla que acabarem caminant per la C-26, però el camí no hi acaba d’arribar, ja que hi va paral·lel. Arribem a una cruïlla on deixem la C-26 i girem a la dreta, passem pel costat de Can Santandreu i Cal Garriga i anem seguint una pista en lleugera baixada que ens portaria al mas les Codines, però unes passes abans de que la pista faci un lleuger tomb a l’esquerra, nosaltres també ho farem seguint un bonic camí que pocs metres després es bifurca i seguim per la dreta.
2:15 Roques de la Codina. L’indret seria l’exemple perfecte per a la descripció de “codina”: “superfície rocosa gairebé plana, formant una zona pràcticament lliure de vegetació”, doncs exactament això és el que trobem: una gran superfície totalment plana de roca viva. A un extrem hi ha una petita cinglera.
El camí segueix, però en els roquissers costa de seguir, unes fites ens van guiant fins que tornem a entrar al bosc, entrem en un sector molt bonic, finalment el camí desemboca en una pista.
2:25 Safareig i abeurador de Cal Ramonet. D’una petita basa que també servia de safareig raja una font a un abeurador en una raconada molt bonica, unes passes més endavant a l’esquerra hi ha el mas de Cal Ramonet de dos pisos amb dues balconades molt grans a cada pis. A la clau de l'arc d'entrada hi ha gravada la data de l’any 1800 que correspon a l'avançament del cos d'arcades, però no es coneix exactament el seu primitiu origen.
Poc després passem per Can Torredeu. Arribem a una cruïlla on seguim per l’esquerra i immediatament per la dreta donant la volta a Cal Feneca i novament per l’esquerra iniciem una bonica marxa per un camí que travessa la riera de Coforb per un petit pont de fusta i acabem desembocant darrera la zona esportiva municipal i seguidament enllacem amb l’itinerari d’anada.
2:50 Aparcament.
Passejarem per espais molt oberts que ens permetran gaudir d’unes grans vistes de la plana i de les muntanyes que l’envolten, com Sant Salvador, la Serra dels Tossals, la Torreta dels Enginyers, el Roc d’Auró, el Cogulló d’Estela, el Cap de Tartaneda, la Cova de la Troballa i el del Santuari de Queralt, el Sobrepuny, la Serra de Picamill amb els Caps de la Gotzera i de Tastanós.
Mentre contemplem aquestes vistes, anirem passant per boscos, camps, masos, molins i salts amb el colofó final de la bonica i ben situada ermita de Sant Serni de Clarà.
La primera notícia històrica de Sant Serni la trobem l'any 1003, quan el comte Oliba dona al monestir de Santa Maria de Serrateix l'església de Sant Martí d'Avià amb la seva sufragània de Sant Serni de Clarà, encara que el lloc de Clarà ja era esmenat a l'acta de consagració de Sant Martí i a la de Sant Llorenç prop Bagà al 983 (et in Clerano manso i cum terras et vineas). Però la primitiva església no es trobava al lloc que ara ocupa l'actual, edificada al segle XVII (1630), es trobaria a l'altre costat de la carretera, més a prop del castell, al lloc ocupat per l'antic mas Palau on hi havia un cementiri i una petita església.
L'any 1936, a l'inici de la Guerra Civil es va cremar l'altar, així com els sants, bancs i altres objectes de culte. Després va ser abandonada fins que l'any 1988 el poble d'Avià va posar en marxa una campanya de recuperació que es va iniciar netejant i desbrossant la zona per uns quants veïns dirigits per Mn. Camil Viladrich i que va culminar amb la restauració de la volta de maó pla i la teulada l'any 1990, així com el campanar de doble espadanya que es va finalitzar l'any 1995.
Es dona la circumstància que l’any 1854, quan només tenia setze anys, el pintor Marià Fortuny i Marçal va residir temporalment a la zona fugint de l'epidèmia de còlera que assolava Barcelona. Durant l'estada va pintar tres quadres, entre els que destaca "La Vall de Clarà", en el que s'observa l'església de Sant Serni així com altres masos propers: la Riereta, l'Hostal del Gran Nom i els Porxos. Aquesta pintura es troba actualment al Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus.
Per començar la caminada ens hem de situar al municipi d’Avià, concretament al carrer dels Estudis, on hi ha aparcaments en bateria, però uns metres més endavant a l’avinguda Pau Casals, concretament davant de l’ajuntament hi ha una gran zona d’aparcament, també en bateria, que ens estalviaríem uns 300 metres d’anada i de tornada.
0:00 Avià, Sortim de l’aparcament i girem a la dreta per seguir l’avinguda Pau Casals, passem per davant l’ajuntament (a l’esquerra) i l’aparcament esmentat (a la dreta); quatre passes després arribem a una cruïlla on iniciem la l’anada i tornada principal de l’itinerari. Ara seguirem recta i tornarem per la dreta. L’avinguda Pau Casals gira a l’esquerra, ara seguim l’avinguda Antoni Gaudí; quan aquesta avinguda gira a l’esquerra, seguim per la dreta la pista que ens porta al cementiri. Acabem d’enllaçar amb el GR-1 que seguirem força estona.
0:10 Cementiri d’Avià, Davant del recinte hi ha un monument en recordança als fills d’Avià morts degut a la guerra civil.
Anem seguint la pista, passem pel costat de Ca la Verònica; més endavant ho fem per Gorans, que queda lleugerament enlairat a la nostra dreta.
Deixem aquest mas endarrere i anem avançant, passem per una cruïlla amb un jaló, seguim recta, nova cruïlla, deixem la pista principal i seguim per la dreta, tot seguint el GR-1.
0:55 Ruïnes de Casancots , situades en un extens replà, a part de les ruïnes del mas, hi ha també les restes de diferents construccions annexes al mas; uns metres a la dreta, al costat d’uns arbres hi ha el pou. Va estar habitat per uns masovers fins l’any 1983 en que la varen abandonar degut al mal estat de l’edifici.
Vist l’indret immediatament arribem a una cruïlla amb un jaló, seguim per la dreta. Pocs després arribem al molí de Casancots, amb una gran i fotogènica bassa al davant.
Pocs metres més endavant arribem a una cruïlla amb un jaló, on farem una anada i tornada a l’esquerra per anar a veure el salt.
La pista travessa la riera de Clarà i pocs metres després ens desviem lleugerament a l’esquerra per veure el salt.
1:05 Salt del Molí de Casancots . En aquest punt la riera de Clarà fa un bonic salt d’uns 10 metres que amaga una balma de dimensions màximes de 35 metres d'amplada per una profunditat de 10 metres i 3 d'alçada. Coneguda des de temps immemorials. Inèdita en els catàlegs espeleològics fins que membres del GE Badalona la visiten el 16-12-2017 i fan els corresponents treballs de catalogació.
Vist el salt tornem a la cruïlla anterior, acabem d’abandonar el GR-1, a partir d’ara seguirem un sender local.
Seguim una mica més i ens apartem momentàniament de la pista per tornar a la riera de Clarà per veure una petita resclosa. Tornats a la pista aviat arribem al molí de la Riereta.
1:25 Salt i Molí de la Riereta . Era un antic molí fariner que actualment està reconstruït amb molt d’encert i és utilitzat com a segona residència. La primera notícia històrica apareix al Cadastre de 1767 i a inicis del segle XX ja no apareix al Registre de Matrícula Industrial d'Avià. Uns metres més avall a la riera de Clarà hi ha el petit salt amb un gorg a la seva base.
Seguim caminant i arribem al mas de la Ribereta
1:35 Mas de la Riereta La referència més antiga d’aquest mas és de l'any 1374, en que s'anomena el mas de la Riera com a terme d'unes terres de la parròquia de Sant Serni de Clarà. L'any 1862 pertany a Luis Blanxart notari de Berga. El fill d'aquest, Luis Blanxart i Grau nascut l'any 1842, advocat i periodista, membre de l'Institut Català de Sant Isidre, va desenvolupar a La Riereta un innovador projecte agrícola i ramader. Va fer cria de cucs de seda amb fulles de roure i morera; granja de gallines; cultiu de fruiters i de vinyes; i principalment la cria de porcs de la raça anglesa Yorkshire. Va anivellar les terres dels entorns de la granja i les va convertir en regadiu per farratges. Va construir unes naus en les que el gra era repartit mitjançant un tramvia que també treia els fems a un femer obert i amb un subterrani sota la nau per recollir les aigües brutes. Va ser un dels pioners de l'agricultura moderna, però el seu projecte finalment va fracassar i va quedar frustrat. Durant la Guerra Civil la casa es va cremar completament i va ser totalment reconstruïda posteriorment. Actualment es conserva una de les naus construïdes per Blanxart. Deixem aquest mas i l’empresa “Semen Avià” dedicada a la inseminació artificial de porcs. Ara ja veiem a l’esquerra a l’altre banda dels camps l’ermita de Sant Serni.
Ens apropem a la carretera C-26, abans arribem a una cruïlla amb un jaló; hem de seguir per la dreta, però primer farem una anada i tornada per l’esquerra fins l’ermita.
1:45 Ermita de Sant Serni de Clarà. Ja descrita a l’inici d’aquesta ressenya. Indret molt bonic voltat de camps amb una gran vista i que convida a fer-hi una bona aturada contemplativa.
Reprenem la marxa i tornem a la cruïlla seguim recta per un camí molt bonic que ens porta a la pista d’accés al mas Lluert. Travessem la pista i seguim recta per un camí entre els camps; sembla que acabarem caminant per la C-26, però el camí no hi acaba d’arribar, ja que hi va paral·lel. Arribem a una cruïlla on deixem la C-26 i girem a la dreta, passem pel costat de Can Santandreu i Cal Garriga i anem seguint una pista en lleugera baixada que ens portaria al mas les Codines, però unes passes abans de que la pista faci un lleuger tomb a l’esquerra, nosaltres també ho farem seguint un bonic camí que pocs metres després es bifurca i seguim per la dreta.
2:15 Roques de la Codina. L’indret seria l’exemple perfecte per a la descripció de “codina”: “superfície rocosa gairebé plana, formant una zona pràcticament lliure de vegetació”, doncs exactament això és el que trobem: una gran superfície totalment plana de roca viva. A un extrem hi ha una petita cinglera.
El camí segueix, però en els roquissers costa de seguir, unes fites ens van guiant fins que tornem a entrar al bosc, entrem en un sector molt bonic, finalment el camí desemboca en una pista.
2:25 Safareig i abeurador de Cal Ramonet. D’una petita basa que també servia de safareig raja una font a un abeurador en una raconada molt bonica, unes passes més endavant a l’esquerra hi ha el mas de Cal Ramonet de dos pisos amb dues balconades molt grans a cada pis. A la clau de l'arc d'entrada hi ha gravada la data de l’any 1800 que correspon a l'avançament del cos d'arcades, però no es coneix exactament el seu primitiu origen.
Poc després passem per Can Torredeu. Arribem a una cruïlla on seguim per l’esquerra i immediatament per la dreta donant la volta a Cal Feneca i novament per l’esquerra iniciem una bonica marxa per un camí que travessa la riera de Coforb per un petit pont de fusta i acabem desembocant darrera la zona esportiva municipal i seguidament enllacem amb l’itinerari d’anada.
2:50 Aparcament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada