Riera de Merlès, Sant Climent de la Riba, Roc Espatllat, Serrat de Cabres Mortes i Santa Maria de Salselles
Fàcil caminada per l’extrem oriental del Berguedà ja a la frontera amb el Lluçanès que ens portarà de l’ermita de Sant Climent de la Riba a les ruïnes de Santa Maria de Salselles, pel camí ens aproparem al Roc Espatllat i al Serrat de les Cabres Mortes, per finalment resseguir un tram de la riera de Merlès.
Gran part de l’itinerari es desenvolupa per pistes que travessen boscos i pastures clapejades de masos aïllats.
Sant Climent de la Riba , és una petita ermita d’origen romànic, amb un petit cementiri adossat i situada en un paratge molt bonic.
Documentada des del segle XI, L’any 1037 Sant Armengol, bisbe d’Urgell, la va vendre a Sunifred II de Lluçà. La capella i l’alou romangueren a mans dels Lluçà fins a mitjan segle XII; en aquesta època la donaren a la canònica del monestir de Lluçà, del qual Sant Climent passà a ser-ne sufragània, una relació que continuà després de la secularització de la canònica agustiniana el 1592, i que s’ha perllongat fins als nostres dies.
Els anys 1960 l’ermita estava abandonada però en bon estat, en fotografies posteriors es veu el teulat esfondrat. Però actualment està feliçment restaurada.
Els orígens de la població abandonada de Salselles es remunten a l’any 930 amb una primera església romànica dedicada a Sant Pere. Al segle XII s’amplia l’església i apareix ja una segona advocació a Santa Maria. La seva expansió continua durant el segle XVIII i part del XIX fins l’any 1857 en que va tenir 1857 una població estable de 257 habitants, però a partir d’aquest moment la demografia comença una davallada constant.
Les ruïnes actuals son del santuari construït al segle XVII que segueix els esquemes del barroc rural.
Tot el conjunt es troba en un estat lamentable de conservació des que fou abandonat durant la guerra civil (1936- 1939); el despoblament del lloc i l'acció dels elements i els robatoris l'han acabat de malmetre.
Alguns petits objectes de Salselles s'exposen avui dia a Santa Maria de Llucà, com també la pica baptismal romànica, la clau de volta principal de l'església i l'imatge de la Verge de Salselles,
A principis del segle XXI es va començar un projecte de restauració del santuari.
La primera fase de les obres ja finalitzada consistia en consolidar el campanar entenent que és l'element més significatiu del conjunt i una fita important en el territori ja que és molt visible. Se n'ha eliminat la vegetació, s'han rejuntat les parets exteriors i interiors, s'ha refet el terrat i s'ha fixat la barana existent. També s'ha posat un sistema de tirants de ferro envoltant la torre a tres nivells per assegurar-ne la solidesa. En l’actualitat (any 2024) encara s’està esperant la segona fase, i el santuari és pura ruïna, inclús el corriol que hi baixa ja és pràcticament inexistent degut a la vegetació i els esbarzers que s’ha l’estant menjant. Això si, per sort el campanar està consolidat.
Per situar-nos a l’inici de l’itinerari tenim dues opcions, podem anar-hi per Manresa o per Vic. Totes dues son de quilometratge similar; una va per l’autopista C-16 i l’altre per la carretera C-17. Totes dues coincideixen en seguir per la C-62, òbviament en sentit contrari, i s’uneixen sobre el km 21,5 a la cruïlla d’aquesta carretera amb el vial municipal VM-4406 de la riera de Merlès, asfaltat fins el càmping de Merlès i sense asfaltar fins enllaçar amb la carretera de Lluçà a Santa Eulàlia de Puig-oriol..
Hem d’estar atents al cartell de fusta que hi ha a la dreta 6,8km després indicant la pista al Mas Vilartimó. Seguim aquesta pista, que immediatament travessa la riera de Merlès pel pont de les Heures, seguim pocs metres més i arribem a un indret habilitat per aparcar en bateria uns set vehicles. Hi ha un cartell advertint que estem en una zona inundable; som a la zona de les Goles de les Heures, indret molt bonic amb la riera força enfonsada que fa formant petites gorgues. Perquè l’aigua arribés a l’aparcament hauria de baixar-ne molta i abans d’arribar a l’alçada dels vehicles primer hauria sobrepassat el pont ja que es troba a un nivell inferior.
0:00 Aparcament de les Goles de les Heures, 620m. Seguim la pista quatre passes i immediatament girem a la dreta per seguir la pista que puja a Sant Climent.
0:15 Sant Climent de la Riba. Indret molt bonic voltat de pastures, que mereix fer-hi una bona aturada contemplativa asseguts al banc que hi ha, tot contemplant el paisatge amb el Cogulló d’Estela com a taló de fons.
Reprenem la marxa seguint la pista, només sortir de l’ermita fem una mica de drecera travessant un camp erm. Poc després recuperem la pista que va pujant lleugerament fins arribar a una important cruïlla.
Per la dreta aniríem a Lluçà i a la casa dels Eixuts; seguim per l’esquerra.
Passem per la granja ramadera de Cal Toves (o Tobes, segons el rètol que hi ha a l’entrada) que queda lleugerament a la dreta. Passada la granja arribem a una cruïlla i hem de seguir per l’esquerra en lleugera pujada. La pista va girant a la dreta per arribar a dalt la carena i al pla de Mala Junta; però pocs metres abans d’arribar-hi veiem un camí que surt per l’esquerra en un angle de gairebé 180 graus (pot haver-hi una fita). Seguim una mica aquest bonic camí carener amb unes dilatades vistes panoràmiques per tots costats; però just que comença una lleugera baixada per la dreta, el deixem per seguir recta un rastre de corriol que segueix estrictament el llom de la carena; és poc marcat però el pas no ofereix cap problema per avançar; així arribem a una petita punta rocallosa.
0:50 Roc Espatllat, 851m. Petit turó rocallós amb unes grans vistes, seguim una mica més fins la punta del turó i girem a la dreta, creuem un filat i fàcilment recuperem el camí que havíem deixat per anar al Roc. Seguim el camí, arribem al Pla de Cabres Mortes i poc després ho fem a una triple cruïlla. Hem de seguir per la dreta, però primer farem dues anades i tornades. Seguim recta per un principi de pista abandonada que aviat desapareix, però podem seguir sense cap problema un filat pel bestiar; arribem a un petit collet on el filat es divideix en dos, el creuem i seguim el filat de l’esquerra, sempre al costat del filat pugem un petit repetjó i arribem al Serrat.
1:05 Serrat de Cabres Mortes, 898m. Allargassat i planer turó amb poca vista. Tornem per on hem vingut fins la triple cruïlla anterior i ara girem a la dreta per seguir un camí que en poques passes ens deixa a les ruïnes del mas.
1:10 Ruïnes del Mas de Cabres Mortes . Cabres Mortes es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1793, i en canvi no apareix en el cadastre de 1716, pel que s'ha de suposar que és una edificació del segle XVIII. Va ser habitada fins a principis del segle XX. Actualment només en resten dues parets cantoneres situades en un gran replà voltat del que deurien ser els camps de conreu del mas.
Tornen a la cruïlla i ara si, seguim el camí que havíem deixat per anar al Serrat i al mas que dona nom a tota la contrada. Caminem per dins del bosc, i les clarianes ens permeten veure la gran extensió boscosa per la que anem caminant.
Acabem desembocant a la pista principal que per la dreta ens portaria a la carretera de Lluçà a Santa Eulàlia de Puig-oriol. La seguirem per l’esquerra i ja no l’abandonarem.
Arribem a una cruïlla i seguim també per l’esquerra. Pocs metres després ens en separem uns metres per veure de prop el Mas de Vila-d’heures.
Tornem a la pista que planeja força estona. Més endavant apareix el campanar de Salselles i al fons de tot dalt de la cinglera també veiem el santuari de la Quar.
Ara la pista va perdent alçada tot fent alguna giragonsa. Salselles queda elevat dalt d’un turó. Arribem a la cruïlla d’accés a Salselles. Abans d’arribar al marcat revolt de 180 graus fem una curta drecera i finalment arribem a l’esplanada final. La pista segueix uns metres més fins a Cal Jaume i Can Pou, on s’acaba.
A l’esquerra tenim les ruïnes de la rectoria i l’església es veu al darrera però a simple vista no hi ha camí; hem de seguir recta uns metres per un prat per veure un corriol a l’esquerra, gairebé tapat per la vegetació que baixa fins les ruïnes de l’església.
2:10 Ruïnes de Santa Maria de Salselles, 744m. Ens trobem davant la porta, a un costat hi ha unes escales de pedra que porten al cementiri, però els esbarzers pràcticament les han colgat. Dalt la porta hi ha un cartell del bisbat de Vic que prohibeix emportar-se restes de l’església. A l’entrada encara hi queda la volta i a l’absis, a part de la volta també hi queda el púlpit. Aquestes voltes tenen un gruix considerable i fan que el senyal del GPS faci rebots. Tant l’interior com l’exterior està cobert de bardisses i els edificis annexes son totalment impenetrables.
Vist l’indret tornem fins la cruïlla i reprenem la marxa per la pista principal fins arribar a una nova cruïlla, on abandonem la pista principal i girem a l’esquerra per seguir-ne una altre; immediatament creuen a gual el torrent de Salselles; indret on hi ha un gorg a cada costat. Just a l’altre costat en un nou trencall seguim una antiga pista per la dreta, que va seguint, enlairada, la riera de Salselles pel seu marge esquerra. D’aquesta manera arribem a la confluència del torrent de Salselles amb la riera de Merlès, indret on hi ha el reconegut càmping Riera de Merlès, que queda a l’altre costat del torrent.
En aquest punt podríem seguir per la pista, però la deixarem un moment per baixar per un corriol a la dreta fins el llit de la riera.
2:50 Gorg del Camp de Salselles. Extens i bonic gorg situat a la confluència dels esmentats torrents de Salselles i Merlès. Vist el gorg seguim per l’esquerra i pocs metres després tornem a enllaçar amb la pista que hem abandonat per anar al gorg.
Anem seguint la pista que segueix pel marge esquerra de la riera de Merlès. Passem pel costat del rehabilitat molí de Vilartimó, un corriol ens baixaria al salt de Vilartimó. Seguim una estona més i hem d’estar atents a un ben marcat i curt corriol que ens porta al bonic gorg Teulats.
3:05 Gorg Teulats. Indret molt bonic que convida a fer-hi una bona aturada abans d’acabar la caminada. Tornem a la pista i anem baixant; a l’altre costat de la riera veiem el rehabilitat molí de les Heures. Durant el tram final anem paral·lels a les goles de les Heures de la Quar, un sector on l’aigua s’ha obert camí excavant la llera encaixonada i rocallosa de la riera de Merlès, un paratge molt bonic i espectacular.
3:35 Aparcament.
Gran part de l’itinerari es desenvolupa per pistes que travessen boscos i pastures clapejades de masos aïllats.
Sant Climent de la Riba , és una petita ermita d’origen romànic, amb un petit cementiri adossat i situada en un paratge molt bonic.
Documentada des del segle XI, L’any 1037 Sant Armengol, bisbe d’Urgell, la va vendre a Sunifred II de Lluçà. La capella i l’alou romangueren a mans dels Lluçà fins a mitjan segle XII; en aquesta època la donaren a la canònica del monestir de Lluçà, del qual Sant Climent passà a ser-ne sufragània, una relació que continuà després de la secularització de la canònica agustiniana el 1592, i que s’ha perllongat fins als nostres dies.
Els anys 1960 l’ermita estava abandonada però en bon estat, en fotografies posteriors es veu el teulat esfondrat. Però actualment està feliçment restaurada.
Els orígens de la població abandonada de Salselles es remunten a l’any 930 amb una primera església romànica dedicada a Sant Pere. Al segle XII s’amplia l’església i apareix ja una segona advocació a Santa Maria. La seva expansió continua durant el segle XVIII i part del XIX fins l’any 1857 en que va tenir 1857 una població estable de 257 habitants, però a partir d’aquest moment la demografia comença una davallada constant.
Les ruïnes actuals son del santuari construït al segle XVII que segueix els esquemes del barroc rural.
Tot el conjunt es troba en un estat lamentable de conservació des que fou abandonat durant la guerra civil (1936- 1939); el despoblament del lloc i l'acció dels elements i els robatoris l'han acabat de malmetre.
Alguns petits objectes de Salselles s'exposen avui dia a Santa Maria de Llucà, com també la pica baptismal romànica, la clau de volta principal de l'església i l'imatge de la Verge de Salselles,
A principis del segle XXI es va començar un projecte de restauració del santuari.
La primera fase de les obres ja finalitzada consistia en consolidar el campanar entenent que és l'element més significatiu del conjunt i una fita important en el territori ja que és molt visible. Se n'ha eliminat la vegetació, s'han rejuntat les parets exteriors i interiors, s'ha refet el terrat i s'ha fixat la barana existent. També s'ha posat un sistema de tirants de ferro envoltant la torre a tres nivells per assegurar-ne la solidesa. En l’actualitat (any 2024) encara s’està esperant la segona fase, i el santuari és pura ruïna, inclús el corriol que hi baixa ja és pràcticament inexistent degut a la vegetació i els esbarzers que s’ha l’estant menjant. Això si, per sort el campanar està consolidat.
Per situar-nos a l’inici de l’itinerari tenim dues opcions, podem anar-hi per Manresa o per Vic. Totes dues son de quilometratge similar; una va per l’autopista C-16 i l’altre per la carretera C-17. Totes dues coincideixen en seguir per la C-62, òbviament en sentit contrari, i s’uneixen sobre el km 21,5 a la cruïlla d’aquesta carretera amb el vial municipal VM-4406 de la riera de Merlès, asfaltat fins el càmping de Merlès i sense asfaltar fins enllaçar amb la carretera de Lluçà a Santa Eulàlia de Puig-oriol..
Hem d’estar atents al cartell de fusta que hi ha a la dreta 6,8km després indicant la pista al Mas Vilartimó. Seguim aquesta pista, que immediatament travessa la riera de Merlès pel pont de les Heures, seguim pocs metres més i arribem a un indret habilitat per aparcar en bateria uns set vehicles. Hi ha un cartell advertint que estem en una zona inundable; som a la zona de les Goles de les Heures, indret molt bonic amb la riera força enfonsada que fa formant petites gorgues. Perquè l’aigua arribés a l’aparcament hauria de baixar-ne molta i abans d’arribar a l’alçada dels vehicles primer hauria sobrepassat el pont ja que es troba a un nivell inferior.
0:00 Aparcament de les Goles de les Heures, 620m. Seguim la pista quatre passes i immediatament girem a la dreta per seguir la pista que puja a Sant Climent.
0:15 Sant Climent de la Riba. Indret molt bonic voltat de pastures, que mereix fer-hi una bona aturada contemplativa asseguts al banc que hi ha, tot contemplant el paisatge amb el Cogulló d’Estela com a taló de fons.
Reprenem la marxa seguint la pista, només sortir de l’ermita fem una mica de drecera travessant un camp erm. Poc després recuperem la pista que va pujant lleugerament fins arribar a una important cruïlla.
Per la dreta aniríem a Lluçà i a la casa dels Eixuts; seguim per l’esquerra.
Passem per la granja ramadera de Cal Toves (o Tobes, segons el rètol que hi ha a l’entrada) que queda lleugerament a la dreta. Passada la granja arribem a una cruïlla i hem de seguir per l’esquerra en lleugera pujada. La pista va girant a la dreta per arribar a dalt la carena i al pla de Mala Junta; però pocs metres abans d’arribar-hi veiem un camí que surt per l’esquerra en un angle de gairebé 180 graus (pot haver-hi una fita). Seguim una mica aquest bonic camí carener amb unes dilatades vistes panoràmiques per tots costats; però just que comença una lleugera baixada per la dreta, el deixem per seguir recta un rastre de corriol que segueix estrictament el llom de la carena; és poc marcat però el pas no ofereix cap problema per avançar; així arribem a una petita punta rocallosa.
0:50 Roc Espatllat, 851m. Petit turó rocallós amb unes grans vistes, seguim una mica més fins la punta del turó i girem a la dreta, creuem un filat i fàcilment recuperem el camí que havíem deixat per anar al Roc. Seguim el camí, arribem al Pla de Cabres Mortes i poc després ho fem a una triple cruïlla. Hem de seguir per la dreta, però primer farem dues anades i tornades. Seguim recta per un principi de pista abandonada que aviat desapareix, però podem seguir sense cap problema un filat pel bestiar; arribem a un petit collet on el filat es divideix en dos, el creuem i seguim el filat de l’esquerra, sempre al costat del filat pugem un petit repetjó i arribem al Serrat.
1:05 Serrat de Cabres Mortes, 898m. Allargassat i planer turó amb poca vista. Tornem per on hem vingut fins la triple cruïlla anterior i ara girem a la dreta per seguir un camí que en poques passes ens deixa a les ruïnes del mas.
1:10 Ruïnes del Mas de Cabres Mortes . Cabres Mortes es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1793, i en canvi no apareix en el cadastre de 1716, pel que s'ha de suposar que és una edificació del segle XVIII. Va ser habitada fins a principis del segle XX. Actualment només en resten dues parets cantoneres situades en un gran replà voltat del que deurien ser els camps de conreu del mas.
Tornen a la cruïlla i ara si, seguim el camí que havíem deixat per anar al Serrat i al mas que dona nom a tota la contrada. Caminem per dins del bosc, i les clarianes ens permeten veure la gran extensió boscosa per la que anem caminant.
Acabem desembocant a la pista principal que per la dreta ens portaria a la carretera de Lluçà a Santa Eulàlia de Puig-oriol. La seguirem per l’esquerra i ja no l’abandonarem.
Arribem a una cruïlla i seguim també per l’esquerra. Pocs metres després ens en separem uns metres per veure de prop el Mas de Vila-d’heures.
Tornem a la pista que planeja força estona. Més endavant apareix el campanar de Salselles i al fons de tot dalt de la cinglera també veiem el santuari de la Quar.
Ara la pista va perdent alçada tot fent alguna giragonsa. Salselles queda elevat dalt d’un turó. Arribem a la cruïlla d’accés a Salselles. Abans d’arribar al marcat revolt de 180 graus fem una curta drecera i finalment arribem a l’esplanada final. La pista segueix uns metres més fins a Cal Jaume i Can Pou, on s’acaba.
A l’esquerra tenim les ruïnes de la rectoria i l’església es veu al darrera però a simple vista no hi ha camí; hem de seguir recta uns metres per un prat per veure un corriol a l’esquerra, gairebé tapat per la vegetació que baixa fins les ruïnes de l’església.
2:10 Ruïnes de Santa Maria de Salselles, 744m. Ens trobem davant la porta, a un costat hi ha unes escales de pedra que porten al cementiri, però els esbarzers pràcticament les han colgat. Dalt la porta hi ha un cartell del bisbat de Vic que prohibeix emportar-se restes de l’església. A l’entrada encara hi queda la volta i a l’absis, a part de la volta també hi queda el púlpit. Aquestes voltes tenen un gruix considerable i fan que el senyal del GPS faci rebots. Tant l’interior com l’exterior està cobert de bardisses i els edificis annexes son totalment impenetrables.
Vist l’indret tornem fins la cruïlla i reprenem la marxa per la pista principal fins arribar a una nova cruïlla, on abandonem la pista principal i girem a l’esquerra per seguir-ne una altre; immediatament creuen a gual el torrent de Salselles; indret on hi ha un gorg a cada costat. Just a l’altre costat en un nou trencall seguim una antiga pista per la dreta, que va seguint, enlairada, la riera de Salselles pel seu marge esquerra. D’aquesta manera arribem a la confluència del torrent de Salselles amb la riera de Merlès, indret on hi ha el reconegut càmping Riera de Merlès, que queda a l’altre costat del torrent.
En aquest punt podríem seguir per la pista, però la deixarem un moment per baixar per un corriol a la dreta fins el llit de la riera.
2:50 Gorg del Camp de Salselles. Extens i bonic gorg situat a la confluència dels esmentats torrents de Salselles i Merlès. Vist el gorg seguim per l’esquerra i pocs metres després tornem a enllaçar amb la pista que hem abandonat per anar al gorg.
Anem seguint la pista que segueix pel marge esquerra de la riera de Merlès. Passem pel costat del rehabilitat molí de Vilartimó, un corriol ens baixaria al salt de Vilartimó. Seguim una estona més i hem d’estar atents a un ben marcat i curt corriol que ens porta al bonic gorg Teulats.
3:05 Gorg Teulats. Indret molt bonic que convida a fer-hi una bona aturada abans d’acabar la caminada. Tornem a la pista i anem baixant; a l’altre costat de la riera veiem el rehabilitat molí de les Heures. Durant el tram final anem paral·lels a les goles de les Heures de la Quar, un sector on l’aigua s’ha obert camí excavant la llera encaixonada i rocallosa de la riera de Merlès, un paratge molt bonic i espectacular.
3:35 Aparcament.
