Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 17 de març del 2024

Alzina del Sal·lari, coves del Joan Gran i del Joan Petit , font de la Viola, Hospital de Sang i cova de la Cort fosca, cova Morta, turó de la Cort Fosca, font de les Estelles, balma-cova del Racó Gran de Matarrodona, cova del Santuari Luni-Solar i turó de la Pola o de Tres Creus



Alzina Sal·lari, coves: Joan Gran, Joan Petit, Morta, Hospital Sang, Racó Gran i Santuari Luni-Solar; fonts: Viola i Estelles

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/alzina-sallari-coves-joan-gran-joan-petit-morta-hospital-sang-raco-gran-i-santuari-luni-solar-fonts-163818317 








































NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona de Sant Llorenç del Munt i l'Obac al wikiloc  podeu escriure-hi al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "santllorençjsp" i us apareixeran totes.

HORARIS:
De l’Alzina del Sal·lari a la cova del Joan Gran: 25mn
De la cova del Joan Gran a la del Joan Petit: 10mn
De la cova de Joan Petit al coll del Boix: 25mn
Del coll del Boix a la font de la Viola: 35mn
De la font de la Viola a l’Hospital de Sang: 05mn
De l’Hospital de Sang a la cova Morta: 05mn
De la cova Morta al turó de la Cort Fosca: 10mn
Del turó de la Cort Fosca a la font de les Estelles: 15mn
De la font de les Estelles a la balma del Racó Gran: 10mn
De la balma del Racó Gran al coll de Tanca: 15mn
Del coll de Tanca a la cova Luni-Solar: 10mn
De la cova Luni-Solar al turó de Tres Creus: 10mn
Del turó de Tres Creus a l’inici: 25mn
TOTAL: 3h 20mn

Aquesta interessant caminada per la serra de l’Obac ens portarà a visitar una sèrie de coves, algunes de més conegudes i altres més desconegudes, en concret anirem a la cova del Joan Gran, del Joan Petit, l’Hospital de Sang (més que cova és una gran foradada), de la Cort Fosca, Morta, del Racó Gran i Santuari Luni-Solar
També anirem a les fonts de la Viola, del Rossinyol (a dins la cova de la Cort Fosca) i de les Estelles.
De passada ens acostarem al turó de la Cort Fosca i al vèrtex geodèsic del turó de la Pola o de Tres Creus.

És una caminada curta però intensa, i cal saber-se moure per indrets aparentment embrossats o tot el contrari, trobar el camí que es perd en travessar un roquisser, i també intuir on hi ha el pas que ens permet baixar i/o pujar per estretes canaletes que ens permeten arribar a les coves i posteriorment sortir-ne.
Al mencionar pujar i/o baixar per estretes canaletes no volia dir que en cap moment tinguem que grimpar per indrets exposats i verticals; en cap cas tindrem aquesta necessitat, les mans si les fem servir només serà per comoditat.
Aquesta descripció uneix les coves del Joan Gran i Petit amb el Santuari Luniu-Solar per un itinerari molt bonic i lògic.

De tota manera els únics indrets una mica embrossats son els de les Coves del Joan i la font de la Viola ja que pràcticament està colgada pels esbarzers.
L’excursió també ens permet gaudir d’una gran vista panoràmica del massís de Montserrat, del Pirineu i de les roques i turons de l’Obac i de Sant Llorenç. Si us agrada caminar per l’Obac aquest itinerari us deixarà plenament satisfets. Si teniu la sort de gaudir d’un dia clar i el Pirineu està nevat es veu des del Canigó a les muntanyes del Pallars.

Les amagades coves del Joan Gran i Joan Petit estan situades al final cec de dues estretes canals, la Gran, en contra del que el seu nom indica és menys vistosa que la del Petit, aquesta té la boca triangular i un recorregut de 25 metres. Les dues es troben situades a les parets conegudes com a Penitents, situades a l’extrem dret de la Placa Sibarit (on hi ha diverses vies d’escalada) i estan separades uns cent metres una de l’altre.
La gran majoria d’aquestes coves deurien ser conegudes per boscaters i carboners, però en aquest cas en concret de la del Joan Petit possiblement fou explorada per espeleòlegs de Sabadell a principis dels anys 1980, però no es tenia notícia d'ella fins que membres de la SIS del CE Terrassa la van redescobrir a primers del 1986. La del Joan Gran va ser localitzada l’any 2005 i només té una mica més de quatre metres de recorregut, tal com esmenta en Jordi Guillemot al blog el Caudelguille (blog imprescindible per conèixer els detalls de les coves i avencs), d’aquesta cova promet més la boca que l’interior.

L’Hospital de Sang és un dels indrets de més anomenada de l’Obac, consisteix en un gran esvoranc a la carena del turó de la Cort Fosca que permet travessar-lo. Queda completament amagat per la cinglera en un racó amb un microclima especial degut a la abundant vegetació.
El nom perdura des de les tres guerres carlines del segle XIX quan aquesta cavitat va ser utilitzada per l’exercit carlí com a hospital per atendre els ferits, en part per tenir la font del Rossinyol a pocs metres dins de la cova de la Cort Fosca
Les dues boques de la cova o foradada varen ser cobertes amb murs de pedra, que actualment encara perduren.
Posteriorment va ser refugi de llenyataires i carboners.
A poques passes hi ha la doble obertura de la cova de la Cort Fosca. Si hem portat una llanterna millor que millor, si no podem fer servir la del mòbil per entrar-hi.
És molt gran i podem caminar-hi drets, primer hi ha una gran sala amb una petita marmita que recull l’aigua d’un degotall (l’he vist plena i el degotall fent honor al seu nom), després la cova gira a la dreta (per això fa falta una llanterna) i entrem en una altre sala, no tan gran i més baixa on hi ha una petita pica que recull l’aigua d’un degotall més gran. És la font del Rossinyol.
En aquesta excursió, tot i la sequera, la pica estava plena, hi ha una aixeta que si se’n té bona cura és la “responsable” de que la pica estigui plena. La temperatura en aquest racó és fora inferior a la de l’exterior
En aquesta excursió el camí et porta directament a aquest amagatall, però si fem la caminada en sentit contrari el camí et situa al mateix caire de la cinglera i no sembla haver-hi sortida tot i estar a escassos metres de la cova, ja que només es veu el precipici, la baixada a la cova queda amagada per la vegetació de la dreta.

La cova Morta, situada molt propera a la de la Cort Fosca i pràcticament desconeguda, té una boca monumental de deu metres d’alçada i set d’ampla i una llargada de vint-i-dos.
La primera impressió que ofereix és que ens trobem en una balma monumental i no sembla una cova fins que ha mesura que hi anem entrant veiem que per la dreta un gran bloc caigut deixa un corredor que permet entrar-hi. Passat aquest bloc d’uns dos metres i mig d’alçada la cova s’eixampla i continua fins arribar als esmentats vint-i-dos metres, el sostre va perdent alçada, però tot i així a la part final hi ha una gran sala i els sostre encara en fa uns quatre metres d’alçada
Des de dins també podem pujar a sobre el bloc de l’entrada que fa com una mena de petit altell.
Les primeres exploracions topogràfiques conegudes les realitzen el juny del 1987 els membres de la SIS del CE de Terrassa.

A la porta de la cova-balma-refugi del Racó Gran ens trobem davant d’uns dels molts indrets singulars de l’Obac. Aprofitant una balma en Valentí Rossinyol “Tinet” va anar-la condicionant durant la segona meitat del segle XX excavant-la interiorment fins aconseguir una sala d’uns 18 metres quadrats, la tancava una gran porta metàl·lica de color verd; també l’exterior estava molt treballat i encara avui en queden restes com el petit forn amb les graelles que semblen estar esperant en Tinet. A finals dels anys 90 la balma va aparèixer desmuntat i l’entorn amb una escampall de bosses d’escombraries. Novament a l’esmentat blog d’en Jordi Guillemot podreu trobar.hi més informació.

Intentar fer un resum del Santuari Luni-Solar de la Pola o Santuari Prehistòric (o la Torre) de la Pola serà complicat ja que hi ha diferents teories sobre l’indret; podeu trobar-ne una detallada exposició a l’enllaç: https://trailsantllorenc.blogspot.com/2012/10/el-santuari-prehistoric-o-la-torre-de.html
L’indret consta de tres elements que son l’origen de totes les teories, aquests elements son:
1) Una agulla de nou metres d'alçada que està amagada entre l'alzinar i que, des de fa unes dècades, rep el nom del Gendarme de la Pola.
2) Un cingle situat darrera de l'agulla, però que és més alt (25 metres). El Cingle del Gendarme està format per dues grans roques, unides per una paret central que té una diàclasi (fractura) al centre.
3) La cova del Cingle del Gendarme té una alçada de dos metres i mig d'alt i una amplada de mig metre, però molt poca profunditat.
Sobre aquesta premissa l’estudiós Amador Rebullida Conesa creu que es tracta d’un Santuari matriarcal Mare-Terra i que: l'agulla és el símbol (fàlic) de la fecunditat i el cingle (amb el forat al centre) representa la maternitat. Això voldria dir segons Amador Rebullida que la Pola reunia aquests dos grans símbols, un davant de l'altra i que en aquest conjunt es va practicar un culte a la Mare-Terra per part dels agricultors matriarcals.
Però encara hi ha més: a diversos punts el cingle del Gendarme hi han una sèrie d'encaixos que, segons Rebullida, van sevir per sostenir amb pals una coberta superior i un pis inferior. Aquestes plataformes haurien tingut com a objectiu "aconseguir un recorregut més ampli de l'ombra (del sol) i, per tant, un gnòmon més precís per a determinar la durada de l'any i de les estacions".
Una torre d'observació (del bronze o medieval)
Una altra explicació arqueològica de les estructures de la Pola és que podrien pertànyer a una torre d’observació de l’edat de bronze o medieval.
Finalment una altre explicació menys prosaica dels encaixos a la roca ens la dona novament en Jordi Guillemot, del bloc "El Cau del Guille", que ens apunta que els forats a la roca haurien estat fets per l'antic mas de la Pola per encabir una estructura de fusta que servís per explotar ruscs naturals d'abelles.
En fi, un indret ple de misteris digne de fer-hi una visita.

Per començar la caminada ens situarem a l’ampli aparcament de l’alzina del Sal·lari, situat al revolt del quilòmetre 11,2 de la carretera de Matadepera a Talamanca (BV-1221), un l’indret on hi havia una gran alzina que va desaparèixer l’any 1985. Hi ha dues teories sobre si el nom correcte és Sal·lari o Salari. La primera sosté que Sal·lari és el nom d’un bosquetà que vivia al peu de l’alzina, i és un cognom freqüent a la zona de Terrassa. L’altre ho relaciona amb el “salari” que es pagava als boscaters just al peu de l’alzina. A internet es pot trobar alguna fotografia de l’esmentada alzina.

Situats al costat dels plafons informatius que hi ha a l’entrada de l’aparcament seguim el marcat i ample camí que surt d’allà mateix.
Anem pujant i aviat arribem a una cruïlla amb una pista. Seguim recta per la pista en lleugera pujada; és un antic carrer de la urbanització que es va aconseguir aturar. Anem seguint la pista fins que fa un marcat gir de gairebé 180 graus a la dreta i travessa el torrent del Sot de la Teula.
Aquí hem d’abandonar la pista i seguir recta per un corriol que comença a pujar dirigint-se directament al peu de la cinglera. A mesura que ens hi acostem el pendent va augmentant. Anem girant lentament a la dreta; finalment arribem a la cinglera i el camí gira a la dreta i sortim a un roquisser.
Aquest és un punt clau per anar a les coves del Joan Gran i Petit. Si seguim pel roquisser anirem directament a la canal que seguirem després; però ara veurem un discret corriol que baixa uns metres que ens permet avançar, ben aviat passem per un petit roquisser i seguidament arribem al peu d’un llarg i estret corredor ascendent per l’esquerra. Si seguim aquest corredor anirem a la cova del Joan Petit, però aquesta descripció va primer a la del Joan Gran. Així que deixem el corredor per a la tornada i girem a la dreta per seguir un rastre de corriol que baixa uns metres pel que sembla l’inici d’una torrentera i que poc després gira a l’esquerra i va resseguint el peu de la cinglera, travessant dos curts roquissers i seguidament entrem al bosc, algunes branques tallades ens van guiant, abans de que la cinglera faci un marcat tomb en direcció N intuïm una mica enlairat l’indret on hi ha la cova. Pugem uns metres per la frontera entre un roquisser i la vegetació i ja veiem l’amagada cova del Joan Gran, visitem l’indret i la cavitat i tornem per on hem vingut fins el peu de la canal d'uns setze metres de longitud, amb unes parets laterals de sis metres d'alçada que ens porta a la boca de la cavitat del Joan Petit entaforada al final d’una canal sense sortida. La cova té tres metres d’alt per un d’ample; dimensions que van minvant a mesura que s’aprofundeix dins la cova, que té una profunditat de vint-i-cinc metres.
Degut a l’estretor de l’indret i de la proximitat de la cinglera el senyal del GPS rebota, però crec que els punts d’interès estan correctament situats, ja que quan sento que rebota m’espero per marcar el punt d’interès a que el punter torni a poc a poc a la situació correcte.
El punt d’interès d’aquesta cova i el traçat posterior es toquen i és que realment a continuació el traçat passa literalment per sobre l’indret de la cova.
Vista la cova desfem la pujada pel corredor i iniciem la tornada a la cruïlla anterior, però en passar pel petit roquisser girem a la dreta i ens endinsem per una nova canal paral·lela i molt propera al corredor de la cova. Aquesta canal per dins del bosc no té cap història, curta i de poca pendent que ens deixa dalt de la cinglera.
Aquí canvia radicalment el paisatge, estem al damunt de la serra dels Penitents en un espai molt obert i amb molt bona panoràmica, entre la que destaca la Placa Sibarit ja a un nivell inferior al nostre.
El camí gira inicialment a la dreta i ens apropa al caire de l’estreta obertura de la canal on hi ha la cova de Joan Petit; es pot dir que literalment hi passem per sobre. Poc després arribem a una cruïlla on hem de girar a l’esquerra per travessar acte seguit un bonic roquisser; és un tram de camí molt bonic. Anem pujant lleugerament i acabem entrant a dins del bosc on ens creuem amb el GR5 que seguirem per la dreta i que ens condueix al coll de Boix; important cruïlla de camins. Hem de seguir un curt camí que baixa tangencialment per l’esquerra i que pocs metres després ens deixa a una pista que seguim per l’esquerra.
Anem baixant pausadament per aquesta pista; més avall deixem a l’esquerra i just al costat del camí el que queda del Roure de la Pista Nova, reduït a un tros de tronc caigut.
Seguim una mica més hi arribem al coll de la Cort Fosca, una nova cruïlla de camins, per la que quasi també passarem de tornada.
Ara hem de girar a la dreta per seguir un camí, també molt bonic, que ressegueix molt enlairat el sot de Mata-rodona, amb unes grans vistes, principalment del massís de Montserrat. Atenció a una nova cruïlla que hi ha poc després on el camí més marcat segueix per la dreta baixant lleugerament, mentre que nosaltres hem de seguir el menys marcat que segueix recta, sense perdre alçada.
Aquest camí ens porta davant de l’agulla del Sentinella que queda a l’altre costat del tall del coll del Sentinella.
Uns metres abans el camí gira a l’esquerra i fa una forta baixada per enllaçar amb el camí que passa pel peu de l’esmentada agulla; el seguim per l’esquerra i poques passes després arribem a una nova cruïlla on el camí principal emprèn una forta baixada, però nosaltres hem de seguir recta pel camí menys marcat que va planejant.
Poc després hem d’estar atents al traçat i a un discret corriol que surt per la dreta i que baixa uns metres per dins del bosc. Aviat el corriol es perd, aquí hem de buscar per l’esquerra la font de la Viola; que trobem apartant alguns esbarzers. Encara conserva una antiga aixeta, però si no hi fem una bona “neteja” aviat la font quedarà invisible darrera els esbarzers.
Vista la font tornem al camí i anem seguint; cada vegada la vegetació és més espessa, travessem una torrentera i el camí comença a pujar fort; després d’un parell de llaçades de sobte ens apareix la gran cova o foradada de l’Hospital de Sang. Indret realment espectacular, i més venint per aquest costat que t’apareix quan menys ho esperes. Travessem aquest veritable túnel natural i contemplem els murs que encara queden dempeus i podem fer volar la imaginació traslladant-nos al segle XIX i imaginant les condicions en les que es deurien trobar els ferits que s’hi allotjaven.
A poques passes hi ha la doble obertura de la cova de la Cort Fosca. Si hem portat una llanterna millor que millor, si no podem fer servir la del mòbil per entrar-hi.
Vist l’Hospital de Sang i la cova seguim el camí que remunta uns metres per a sortir al capdamunt de la cinglera que amaga la cova.
Just a la sortida hi ha una balconada que és un bon mirador.
La única sortida de l’indret és girant a l’esquerra tot seguint el camí, però no haurem fet ni quatre passes quan per la dreta veurem un corredor que ens permet tornar a baixar la cinglera; només entrar-hi tornem a trobar el senyal blau en un arbre que indica la proximitat d’una cova.
Baixem sense cap problema, seguim uns metres més i arribem davant de la monumental entrada de la cova Morta; molt més gran que l’Hospital de Sang, però sense cap font al costat. Hi entrem, ens hi passegem i tornem a desfer el camí fins situar-nos novament a dalt la cinglera. Seguim el camí, però poc després gira a la dreta i flanqueja el turó de la Cort Fosca, en aquest punt l’hem d’abandonar i començar a guanyar alçada per un roquisser, anem seguint fites i un corriol que va pujant en direcció al turó.
Sense cap entrebanc arribem dalt del turó de la Cort Fosca de 826 metres d’alçada; cim amb una gran vista panoràmica.
Seguim el camí baixant per l’altre costat i enllacem de nou amb la pista que passa pel coll de la Cort Fosca, per on també hem estat a l’anada.
Seguim la pista per la dreta pocs metres fins arribar al primer revolt on veiem que a l’esquerra hi ha uns graons excavats a la roca, és l’inici d’un fantàstic camí que va planejant a mitja alçada amb unes vistes espectaculars.
En un tombant de la carena veiem a la dreta la bassa de la font de les Estelles, hi baixem per un roquisser. Està situada en un indret molt bonic, completament obert i a la solana. Consisteix en una gran bassa rectangular i una de més petita i una sèrie de petites canalitzacions per conduir l’aigua de la pluja a la bassa. La gran està seca i la petita plena. L’indret convida a fer-hi una aturada.
Per continuar no cal tornar al camí que hem deixat ja que des de la bassa gran arrenca un altre camí; a pocs metres trobem un marge amb una paret i seguidament un banc de pedra, seguim uns metres més i arribem a la cova-refugi del Racó Gran de Matarrodona. A dins la cova podem apreciar el treball d’arranjar-la com a habitacle, amb un banc excavat a la paret, un espai al fons que podria servir per a dormir, així com l’indret de la foguera amb una sortida natural per una segona obertura de la cova una mica enlairada. Podem aturar-nos a imaginar com deuria ser la vida d’en “Tinet” durant trenta anys en aquell indret, principalment els dies de fred i pluja hivernals, què el va portar a viure-hi i perquè la seva estada va acabar malament.
Deixem les elucubracions i seguim el nostre camí que segueix fregant la paret de la cova i la obertura de la xemeneia. Ara anem seguint un camí que planeja per sota la cinglera del Forat en direcció al coll de Tanca. Anem avançant i posant-hi atenció podem distingir a la paret de la cinglera la cova de l’Esquirol, és perfectament visible ja que la seva boca mesura uns set metres d’alçada i té llum al fons degut a una “finestra” de la cova.
La plàcida planejada s’acaba de sobte ja que el camí emprèn una forta, però curta, pujada per acabar d’arribar al coll de Tanca.
Baixem uns metres per l’altre costat i de nou tornem a planejar, anem apropant-nos a la font de la Pola, però no hi arribarem ja que una mica abans per l’esquerra veiem un marcat corriol que s’endinsa per dins del bosc, l’indret es torna una mica perdedor, però sense gaires entrebancs arribem al Santuari Luni-Solar i concretament al peu de la cova del Cingle del Gendarme. Situada també al fons un estret corredor, però el seu accés no és tan fàcil com el de la cova del Joan Petit, ja que aquí per arribar-hi ens hem d’ajudar d’unes providencials arrels que ens faciliten la forta pujada.
Vista la cova tornem a baixar per la canal i girem a la dreta i immediatament veiem una ampla canal que ens permet començar a guanyar alçada per dins del bosc, tot seguint un corriol i algunes fites; sortim de la canal i el corriol segueix pujant fins que enllacem amb el GR5, que seguim per la dreta. Les vistes son espectaculars i encara milloren en arribar al turó de de la Pola o de les Tres Creus.
Amb una sensacional panoràmica de 360 graus és el millor mirador de tota la caminada.
Vista la panoràmica el camí per roquisser baixa fins una bassa dels bombers; aquí el traçat es desvia una mica a la dreta del camí, però acaba sortint també a la bassa. Seguim l’ample camí-pista que hi arriba i baixem fins el coll de Tres Creus; una curta drecera ens estalvia un revolt de la pista i més avall una nova drecera també ens estalvia un altre sector de la pista, que finalment seguirem per arribar de nou a l’aparcament.











































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada