Badalona, directa a Sant Cebrià de Cabanyes pel Rocar de Donadéu i tornada per la font dels Castanyers i turó de la Nadala
Atractiva, variada i curta ruta per anar de Badalona (Can Ruti) a l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes sense trepitjar pràcticament cap pista, ja que tot el recorregut d’anada el farem per camins i corriols, i en el de tornada només caminarem per la pista de Sant Cebrià a Can Torrents Vell i per la font-restaurant dels Castanyers.
El recorregut ens portarà: a la font de l’Amigó, boca d’una mina abandonada, poblat ibèric de les Maleses, turó de Donadéu, l’espectacular Rocar de Donadéu, Sant Cebrià de Cabanyes, font de la Canaleta, restes romanes o ibèriques del turó de Penjabocs, font dels Castanyers, turó de la Nadala i turó d’en Seriol.
És una caminada d’en desnivell de 600 metres i a l’anada és una mica exigent ja que els corriols (perfectament marcat) son costeruts tant a les pujades com a les baixades.
El Rocar de Donadéu el trobem en una carena que es desprèn del turó de Donadéu en direcció NNE i que després d’un inici molt marcat, a mesura que va perdent alçada es va desdibuixant per acabar a l’alçada de l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes.
És en aquest primer tram de la carena on trobem aquest rocam, un indret totalment pla, on hi ha tres grups de grans pedres, senyalitzat en el mapa de ICGC amb la cota de 387,6 metres, molt a prop el mateix mapa també assenyala una cota de 383,5 metres que correspon a un petit coll.
Des d’aquest rocar gaudirem d’unes vistes espectaculars sobre el Vallès, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montseny i el Pirineu (en dies clars), el recorregut les travessa de punta a punta en una divertida manera de sortejar-les. Poc després de deixar-les endarrere, a la carena, segueixen havent-hi afloraments de roques i en un petit replà hi ha tres curioses roques gairebé enllaçades que semblen un menhir caigut i trencat en tres parts.
El recorregut per aquestes roques i la baixada fins a enllaçar amb el camí “normal” a Sant Cebrià és la part que requereix més atenció.
La pujada des del coll de les Maleses al coll de Lliçà trenca també amb les rutes “normals” d’anar a la Coscollada (o torre del vigia) i al poblat ibèric de les Maleses, ja que hi anirem per una bonica drecera que hi puja directament, amb unes espectaculars vistes de la costa del Maresme i del Barcelonès. Aquesta drecera ens porta a passar per davant d’una cova on el fons hi ha l’entrada d’una antiga mina. Haig de remarcar que aquest itinerari simplement ens porta a l’indret, i que en cap cas proposa o intenta entrar-hi, ja que és extremadament perillós entrar en una mina abandonada.
De tornada a partir de la font dels Castanyers, en lloc d’anar de nou al coll de Lliçà, aquest recorregut gira a l’esquerra i per un bonic, planer al començament i molt costerut al final ens porta gairebé al coll de la Jeia d’en Pujol, on trobem la pista de la Conreria a la Coscollada, però simplement la travessa per baixar per l’altre costat i anar a sortir al turó de la Nadala, que és un nou i sorprenent mirador de la costa.
A Sant Cebrià de Cabanyes contemplem més de mil anys d’història, ja que aquesta ermita ja és documentada l’any 1001 en una donació a “Sant Cebrià de Cabanes”; fou consagrada el 3 de juny del 1192.
Diu en Josep Maria Cuyàs i Tolosa (1904-1992), historiador badaloní, i uns dels pioners i artífex del Museu Municipal de Badalona, que l'església va ser construïda pels mateixos veïns, entre ells el propietari de la masia de Can Torrents, casa tan antiga com la mateixa església i que sempre va ser el seu braç dret, i per això va rebre el càrrec d'obrer major.
Amb els segles va anar caient en desús, i no fou fins 1971que es començà la seva reconstrucció per part del CES-Amics de Cabanyes i que durà fins el 1984 deixant com a resultat aquest magnífic exemplar d’ermita romànica, que ja torna a tenir unes esquerdes preocupants en un dels murs,
Davant la porta hi ha un petit pati, que a la vegada ens permet tenir una bonica perspectiva de la contrada.
Al turó de les Maleses hi ha les restes d’un poblat ibèric i el modern senyal geodèsic de la Generalitat de Catalunya de Les Corones.
Podem passejar-nos per les ruïnes del poblat ja que l’hem de travessar de punta a punta, i el senyal geodèsic es troba en unes roques que hi ha al començament.
Molt a prop del vèrtex hi ha gravada l’escut de la cartoixa de Montalegre ja que per la forma de la creu recorda les que hi ha al voltant de la cartoixa, la creu amb els dos xiprers a cada costat.
Cada any l’INS Montserrat Miró de Montcada i Reixac hi fa una campanya per anar desenterrant noves restes i consolidant les que ja hi ha.
El turó de Penjabocs és un turó molt oblidat i on hi ha restes d’un assentament ibèric i/o romà
No hi ha gaire informació d’aquest poblat, potser la més detallada data del l’any 2010 al blog:
http://detantentanttrobopedres.blogspot.com/2010/04/el-poblat-iberic-del-turo-de-penjabocs.html
On s’esmenta que si ha dut a terme dues campanyes d’excavacions en els llunyans anys 1945 i el 1955, segurament dirigides per en Josep Mª Cuyàs del Museu de Badalona.
Segons aquest blog en les excavacions es varen trobar les estructures d’una muralla de 60 x 50m i d’uns 1,10 m de gruix, assentada sobre roca natural, que circumval•lava el turó. Una torre i un conjunt de blocs de pedra que possiblement eren utilitzats com torre-talaia i també algunes parets que es van interpretar com murs de contenció de terres. Entre els materials van trobar les restes d’una beina d’espasa, eines de metall i un anell de bronze a més de restes de ceràmica tan ibèrica com romana, i altres materials d’us comú com fusaioles, pesos de teler etc.
Segons els arqueòlegs que van fer les excavacions, els materials trobats es poden interpretar de dues maneres. Una seria la del poblat ibèric abandonat al segle II-I aC. possiblement per les campanyes del cònsol Cató i l’altre seria la d’una fortificació romana o castellum.
Per començar la caminada ens hem de situar als aparcaments de Can Ruti. Si volem trobar-hi lloc és recomanable arribar-hi abans de les 8 del matí o després de les 15h, entre mig d’aquest horari deixar el cotxe serà complicat. Entre l’hospital i la fundació Josep Carreras hi ha un ampli espai sense asfaltar i carregat de bonys on també s’aparca, però igualment ha de ser en els horaris indicats. També podem aparcar a l’espai de l’antic berenador de Can Ruti, situat uns metres més avall.
Per cert, si escollim l’horari de tarda, la lluminositat que hi ha a la costa és espectacular.
Situats doncs als aparcaments indicats l’itinerari comença a la rotonda del final de la parada d’autobús, allà arrenca el conegut camí a la font de l’Amigó que segueix la riera del mateix nom.
Arribem a l’esmentada font (font que sempre raja, més o menys, però sempre hi ha aigua).
Hem de seguir per l’esquerra, hi ha dos camins que es troben una mica més amunt, el primer (el que passa per sobre la font) és més curt.
Seguim un o l’altre poc després arribem al coll de les Maleses on enllacem amb la pista que ve del coll de la Vallensana.
Des del coll veiem davant nostre una torre d’alta tensió, per la seva base hem de passar. Seguim la pista per la dreta uns dos-cents metres, després d’una suau pujada gira a l’esquerra i seguidament a la dreta, just en aquest punt l’hem d’abandonar i seguir unes marques vermelles per l’esquerra i que per dins del bosc en dos o tres minuts ens deixen al costat de l’esmentada torre d’alta tensió. Seguim per la dreta el rastre d’una antiga pista, passem pel costat d’una paret i passada aquesta hem de girar a l’esquerra per seguir un corriol senyalitzat amb marques vermelles.
Immediatament se’ns presenten dues opcions per seguir pujant al coll de Lliçà.
El camí que surt recta hi va directament, i el lleugerament més a l’esquerra, passa per la boca d’una mina abandonada.
Seguim el de l’esquerra i poques passes després arribem a les ruïnes d’una antiga construcció relacionada amb les mines; hem de posar atenció perquè a la part del darrera i a ran de terra hi ha el forat d’una antiga tubera que connecta amb l’edifici. Avancem uns metres més i veiem l’inici d’un marcat camí que segueix pujant (hi ha marques de pintura vermella). Pocs minuts després arribem a un punt on el camí segueix per la dreta, però uns metres a l’esquerra hi ha l’esmentada boca. Aquesta bifurcació està senyalitzada amb pintura vermella.
Fem aquesta curta anada i tornada per anar a l’esmentada boca que està situada al fons d’una cova excavada artificialment. Tot el conjunt presenta un estat molt precari. Ens hem de conformar en veure l’entrada de la cova i poca cosa més. Ja que és perillós intentar entrar a la cova i molt més a la mina.
Vista la cova, retrocedim fins la bifurcació i seguim pujant seguint el camí i les marques vermelles. Aviat els boixos van deixant pas a un terreny més obert on el camí a estones es difumina i ens hem de guiar més per les marques de pintura vermella que ens van conduint vers les dues torres d’alta tensió molt juntes que hi ha dalt la carena.
Just abans d’arribar-hi sortim a la pista carenera que seguim per l’esquerra per arribar en un parell de minuts al coll de Lliçà, on deixem la pista per girar a l’esquerra i poques passes després a la dreta.
Pugem uns metres i assolim la carena on girem a la dreta per anar al poblat ibèric de les Maleses.
Contemplem i travessem de punta a punta aquestes restes ibèriques situades en una balconada extraordinària i seguim pel camí que segueix per l’extrem contrari. Si el dia és clar i hi ha neu al Pirineu, veurem la silueta del Puigmal.
El camí arrenca amb una forta i curta baixada i després va planejant amb una alguna pujada i baixada més fins passar pel costat d’una torre d’alta tensió i acaba seguidament en arribar a una pista.
La seguim per l’esquerra poques passes ja que per la dreta també surt una curta pista que ens porta al turó de Donadéu, on també hi ha una torre d’alta tensió.
Malgrat la vegetació, des d’aquí veiem Barcelona i Sant Pere de Reixac.
Ens hem de situar a l’altre costat de l’esplanada on hi ha la torre, allà veurem unes marques de pintura groga que ens assenyalen l’inici d’un corriol que baixa fins enllaçar amb un camí transversal que seguim per l’esquerra.
Pocs metres després arribem a una clariana on hi ha un cruïlla de tres camins. Tots tres ens porten a Sant Cebrià de Cabanyes.
Nosaltres seguirem pel del mig, tot seguint les marques grogues.
Més endavant enllaçarem amb el de l’esquerra (que fa una gran volta) i després amb el de la dreta que també la fa.
El camí del mig ràpidament ens porta a dalt de la carena i aviat veiem unes roques que sobresurten per sobre la vegetació i poc després hi arribem.
Hem arribat al Rocar de Donadéu, primer ens hem d’enfilar a les primeres roques i després anar caminant tot contemplant aquest espectacular amuntegament de grans blocs, fa de mal caminar precisament per les mateixes roques i hem de mirar exactament on posem els peus. Anem avançant i arribem als últims blocs, el camí segueix carenejant i segueixen apareixent blocs de pedra.
Poc després arribem a un petit replà on a l’esquerra hi ha tres grans pedres que encaixen les unes amb les altres que podrien formar part d’un antic menhir, o simplement és pura causalitat.
Seguim carenejant per aquest camí que aviat comença a perdre alçada en direcció a una torre d’alta tensió.
Finalment hi arribem i la torre queda a la dreta, però d’allà mateix per l’esquerra segueix el camí i les marques grogues.
Però si ens arribem a la plataforma on hi ha la torre l’indret és un nou magnífic mirador, principalment del mateix Sant Cebrià de Cabanyes que es veu enfonsat sota nostre.
Seguim el camí, que hem deixat un moment per contemplar la vista, ara la baixada és força pronunciada, hi ha marques grogues, però tampoc fan falta perquè a part del camí no es pot passar per enlloc més.
Aquesta trepidant baixada, on l’únic problema consisteix en procurar no relliscar per culpa del sauló i les fulles, és curta i aviat arribem a un camí transversal que seguim per la dreta (és el de l’esquerra que he esmentat anteriorment a la triple cruïlla). El seguim poca estona ja que molt aviat arribem a una nova cruïlla, on hem de seguir el camí que baixa per l’esquerra (el que ve de front és el de la dreta que també he esmentat anteriorment).
Seguim baixant força estona fins que el camí desemboca en una plataforma on hi ha una altre torre d’alta tensió. Girem a l’esquerra i anem seguint l’antiga pista que porta a l’esmentada torre.
Després d’un parell o tres de giragonses la pista desemboca a la pista principal de Sant Cebrià a Can Torrents Vell.
En aquest punt farem una curta anada i tornada per l’esquerra fins la bonica ermita de Sant Cebrià de Cabanyes.
També és un bon indret per fer-hi una bona aturada tot contemplant l’ermita i la vista des del pati que hi ha al davant.
Reprenem la marxa, aquí comença la tornada, anem fins la cruïlla anterior i seguim caminant per la pista. Tot seria molt fàcil i planer si no fos perquè no deixen passar per Can Torrents Vell.
Així que una mica abans d’arribar a una cruïlla de pistes girarem a la dreta per enllaçar amb una pista que passa a escassos metres de la que seguim.
Aquesta nova pista la seguim per la dreta i anem pujant fins que arribem a una nova cruïlla múltiple. Aquí seguim recta per una antiga pista on hi ha una cadena al terra.
Aquesta pista va baixant i pocs metres abans d’arribar a Can Torrents Vell hem de girar a la dreta per seguir un rastre de camí o ni això que ens permet enllaçar amb poques passes amb la pista d’accés a l’esmentat mas per l’altre costat.
Situats en aquesta nova pista la seguim per la dreta. A l’esquerra deixem la Caseta de l’Artur, una petita cabana dalt d’un arbre; seguim una mica més i quan la pista fa un tomb a l’esquerra en una raconada, veiem un corriol a l’esquerra que ens porta en un minut a la font de la Canaleta.
En estat de total abandonament, tot i que no fa gaire que la vaig veure rajar. Inclús encara hi ha penjat en un arbre el cartell del Badaloní Sr. Pera, que la va arranjar, demanant respectar-la.
Per acabar d’arribar-hi aquesta vegada vaig haver d’obrir-me pas apartant branques.
Vista la “canaleta” de la font tornem a la pista, acabem de fer el revolt i pocs metres després hem de seguir un camí que arrenca per la dreta. Recta tornaríem a sortir a Can Torrents Vell.
Anem pujant per aquest camí que ens deixa en un extrem de la urbanització de Can Llombard.
Ara toca seguir el carrer de la dreta. Però primer ens enfilarem per l’altre costat per anar al proper turó de Penjabocs.
Un corriol s’obre pas pel costat d’una tanca d’una finca i en un parell de minuts arribem al turó. Seguim una mica més fins que ens situem a l’indret on hi ha les restes d’una torre de vigilància ibera/romana.
Fem un petit vol pel turó per veure alguns murs més i tornem a la cruïlla i seguim el carrer. Carrer fronterer entre la urbanització i la muntanya. A pocs metres a l’esquerra dins una finca podem veure un banc molt tronat però en el respatller hi ha un bonic forjat d’animals.
Arribem a una cruïlla i seguim recta per tal d’arribar a la font dels Castanyers.
Indret força conegut a la zona, ja que a part de la font hi ha un restaurant on podem dinar o fer-hi un esmorzar de “forquilla” segons l’hora (obren a les 9,30h). A la font hi ha una aixeta. Al costat hi ha l’antiga i petita planta embotelladora d’aigua de font, que va haver de plegar quan el cabdal va començar a disminuir i la gent no comprava l’aigua perquè directament se l’anaven a buscar amb garrafes.
Travessem l’esplanada del restaurant i de la font, a l’altre costat hi ha una nova esplanada, del final de la mateixa arrenca un camí que ens porta a una nova torre d’alta tensió que hi ha allà mateix.
Del darrera de la torre surt un camí que es va enfilant per la muntanya i que passa per una torre (la següent de la mateixa línia), la deixem a la dreta i seguim pujant fort.
Finalment arribem a una marcada cruïlla. Per la dreta tornaríem al coll de Lliçà. Seguim per l’esquerra tot seguint un bonic camí que va planejant.
Arribem a una cruïlla. Si seguim recta arribem novament a la urbanització i ens torcaria caminar pels carrers. Seguim pel camí de la dreta que segueix planejant després d’una primera pujada (marques de pintura verda). De sobte el camí i les marques de pintura fan un gir de 90 graus a la dreta i emprenem una costeruda pujada que ens fa guanyar uns quaranta metres de desnivell sense contemplacions.
Sortim directament a la pista carenera de la Conreria a la Coscollada, just en el punt on durant uns metres es desdobla i on també hi ha una petita bassa natural (actualment seca).
Travessem la pista ja que just a l’altre costat arrenca un camí que baixa per l’altre costat.
És un camí molt marcat però amb el terra molt erosionat i que també baixa fort fins arribar a un camí transversal que per la dreta ens portaria al Mirador de les Roques (unes roques molt característiques i visibles des de molts punts de la muntanya de l’Amigó).
Seguim per l’esquerra, arribem a una nova cruïlla i seguim per la dreta, poc després hem d’estar atents a l’esquerra on retrobem les marques de pintura vermella que ens assenyalen l’inici d’un corriol molt ben marcat que ens porta al turó de la Nadala. Un gran bloc natural amb una fita al damunt ens assenyala aquest turó d’una gran panoràmica de tot el Barcelonès. A aquest turó hi arriben quatre camins, un per cada costat.
Escollim el que segueix recta i que després d’una curta i forta baixada ens deixa en un nou camí transversal que seguim per l’esquerra.
El seguirem pocs metres perquè a la dreta retrobarem les marques vermelles que ens assenyalen una drecera que ens situa en un camí inferior i d’aquesta manera ens hem estalviat una llaçada.
Seguim aquest camí per la dreta i d’aquesta manera arribem a la torre d’alta tensió que hi ha a tocar del turó d’en Seriol.
Seguim recta remuntant els escassos metres que ens separen d’aquest turó.
El turó d’en Seriol també és un bon mirador, però la proximitat de Can Ruti i els seus aparcaments fa que a partir d’ara el sentit comú, el civisme i l’educació estiguin de vacances, començant per la quantitat de burilles escampades per terra, mocadors de paper, llaunes, envasos de plats cuinats, etc.
Tot i així durant una estona més ens escaparem de tot això ja que no baixarem del turó per la pista que porta a la torre d’alta tensió i que comunica amb els esmentats aparcaments, sinó que seguirem recta i baixarem per un corriol que arrenca per la dreta al final del turó.
Bonica baixada, amb moments de forta pendent, per aquest camí que inevitablement ens deixa a l’esmentada pista, l’hem de seguir, però encara farem un últim intent per no passar-hi; seguim recta i en el proper revolt que fa la pista a l’esquerra per arribar als aparcaments, seguirem recta per un camí que ens deixa a l’inici del camí a la font de l’Amigó just al punt d’inici de la caminada.
HORARIS:
De Can Ruti a la font de l’Amigó: 15mn
De la font de l’Amigó al coll de les Maleses: 05mn
Del coll de les Maleses a la cova: 10mn
De la cova a la pista de la carena: 10mn
De la pista al poblat ibèric de les Maleses: 05mn
Del poblat ibèric al turó de Donadéu: 10mn
Del turó de Donadéu al Rocar d Donadéu: 10mn
Del Rocar de Donadéu a la torre d’alta tensió: 10mn
De la torre d’alta tensió a Sant Cebrià de Cabanyes: 25mn
De Sant Cebrià de Cabanyes a la font de la Canaleta: 25mn
De la font de la Canaleta al turó de Penjabocs: 10mn
Del turó de Penjabocs a la font dels Castanyers: 15mn
De la font dels Castanyers a la pista carenera: 30mn
De la pista carenera al turó de la Nadala: 15mn
Del turó de la Nadala al turó d’en Seriol: 15mn
Del turó d’en Seriol a l’inici: 10mn
TOTAL.3h 40mn
El recorregut ens portarà: a la font de l’Amigó, boca d’una mina abandonada, poblat ibèric de les Maleses, turó de Donadéu, l’espectacular Rocar de Donadéu, Sant Cebrià de Cabanyes, font de la Canaleta, restes romanes o ibèriques del turó de Penjabocs, font dels Castanyers, turó de la Nadala i turó d’en Seriol.
És una caminada d’en desnivell de 600 metres i a l’anada és una mica exigent ja que els corriols (perfectament marcat) son costeruts tant a les pujades com a les baixades.
El Rocar de Donadéu el trobem en una carena que es desprèn del turó de Donadéu en direcció NNE i que després d’un inici molt marcat, a mesura que va perdent alçada es va desdibuixant per acabar a l’alçada de l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes.
És en aquest primer tram de la carena on trobem aquest rocam, un indret totalment pla, on hi ha tres grups de grans pedres, senyalitzat en el mapa de ICGC amb la cota de 387,6 metres, molt a prop el mateix mapa també assenyala una cota de 383,5 metres que correspon a un petit coll.
Des d’aquest rocar gaudirem d’unes vistes espectaculars sobre el Vallès, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montseny i el Pirineu (en dies clars), el recorregut les travessa de punta a punta en una divertida manera de sortejar-les. Poc després de deixar-les endarrere, a la carena, segueixen havent-hi afloraments de roques i en un petit replà hi ha tres curioses roques gairebé enllaçades que semblen un menhir caigut i trencat en tres parts.
El recorregut per aquestes roques i la baixada fins a enllaçar amb el camí “normal” a Sant Cebrià és la part que requereix més atenció.
La pujada des del coll de les Maleses al coll de Lliçà trenca també amb les rutes “normals” d’anar a la Coscollada (o torre del vigia) i al poblat ibèric de les Maleses, ja que hi anirem per una bonica drecera que hi puja directament, amb unes espectaculars vistes de la costa del Maresme i del Barcelonès. Aquesta drecera ens porta a passar per davant d’una cova on el fons hi ha l’entrada d’una antiga mina. Haig de remarcar que aquest itinerari simplement ens porta a l’indret, i que en cap cas proposa o intenta entrar-hi, ja que és extremadament perillós entrar en una mina abandonada.
De tornada a partir de la font dels Castanyers, en lloc d’anar de nou al coll de Lliçà, aquest recorregut gira a l’esquerra i per un bonic, planer al començament i molt costerut al final ens porta gairebé al coll de la Jeia d’en Pujol, on trobem la pista de la Conreria a la Coscollada, però simplement la travessa per baixar per l’altre costat i anar a sortir al turó de la Nadala, que és un nou i sorprenent mirador de la costa.
A Sant Cebrià de Cabanyes contemplem més de mil anys d’història, ja que aquesta ermita ja és documentada l’any 1001 en una donació a “Sant Cebrià de Cabanes”; fou consagrada el 3 de juny del 1192.
Diu en Josep Maria Cuyàs i Tolosa (1904-1992), historiador badaloní, i uns dels pioners i artífex del Museu Municipal de Badalona, que l'església va ser construïda pels mateixos veïns, entre ells el propietari de la masia de Can Torrents, casa tan antiga com la mateixa església i que sempre va ser el seu braç dret, i per això va rebre el càrrec d'obrer major.
Amb els segles va anar caient en desús, i no fou fins 1971que es començà la seva reconstrucció per part del CES-Amics de Cabanyes i que durà fins el 1984 deixant com a resultat aquest magnífic exemplar d’ermita romànica, que ja torna a tenir unes esquerdes preocupants en un dels murs,
Davant la porta hi ha un petit pati, que a la vegada ens permet tenir una bonica perspectiva de la contrada.
Al turó de les Maleses hi ha les restes d’un poblat ibèric i el modern senyal geodèsic de la Generalitat de Catalunya de Les Corones.
Podem passejar-nos per les ruïnes del poblat ja que l’hem de travessar de punta a punta, i el senyal geodèsic es troba en unes roques que hi ha al començament.
Molt a prop del vèrtex hi ha gravada l’escut de la cartoixa de Montalegre ja que per la forma de la creu recorda les que hi ha al voltant de la cartoixa, la creu amb els dos xiprers a cada costat.
Cada any l’INS Montserrat Miró de Montcada i Reixac hi fa una campanya per anar desenterrant noves restes i consolidant les que ja hi ha.
El turó de Penjabocs és un turó molt oblidat i on hi ha restes d’un assentament ibèric i/o romà
No hi ha gaire informació d’aquest poblat, potser la més detallada data del l’any 2010 al blog:
http://detantentanttrobopedres.blogspot.com/2010/04/el-poblat-iberic-del-turo-de-penjabocs.html
On s’esmenta que si ha dut a terme dues campanyes d’excavacions en els llunyans anys 1945 i el 1955, segurament dirigides per en Josep Mª Cuyàs del Museu de Badalona.
Segons aquest blog en les excavacions es varen trobar les estructures d’una muralla de 60 x 50m i d’uns 1,10 m de gruix, assentada sobre roca natural, que circumval•lava el turó. Una torre i un conjunt de blocs de pedra que possiblement eren utilitzats com torre-talaia i també algunes parets que es van interpretar com murs de contenció de terres. Entre els materials van trobar les restes d’una beina d’espasa, eines de metall i un anell de bronze a més de restes de ceràmica tan ibèrica com romana, i altres materials d’us comú com fusaioles, pesos de teler etc.
Segons els arqueòlegs que van fer les excavacions, els materials trobats es poden interpretar de dues maneres. Una seria la del poblat ibèric abandonat al segle II-I aC. possiblement per les campanyes del cònsol Cató i l’altre seria la d’una fortificació romana o castellum.
Per començar la caminada ens hem de situar als aparcaments de Can Ruti. Si volem trobar-hi lloc és recomanable arribar-hi abans de les 8 del matí o després de les 15h, entre mig d’aquest horari deixar el cotxe serà complicat. Entre l’hospital i la fundació Josep Carreras hi ha un ampli espai sense asfaltar i carregat de bonys on també s’aparca, però igualment ha de ser en els horaris indicats. També podem aparcar a l’espai de l’antic berenador de Can Ruti, situat uns metres més avall.
Per cert, si escollim l’horari de tarda, la lluminositat que hi ha a la costa és espectacular.
Situats doncs als aparcaments indicats l’itinerari comença a la rotonda del final de la parada d’autobús, allà arrenca el conegut camí a la font de l’Amigó que segueix la riera del mateix nom.
Arribem a l’esmentada font (font que sempre raja, més o menys, però sempre hi ha aigua).
Hem de seguir per l’esquerra, hi ha dos camins que es troben una mica més amunt, el primer (el que passa per sobre la font) és més curt.
Seguim un o l’altre poc després arribem al coll de les Maleses on enllacem amb la pista que ve del coll de la Vallensana.
Des del coll veiem davant nostre una torre d’alta tensió, per la seva base hem de passar. Seguim la pista per la dreta uns dos-cents metres, després d’una suau pujada gira a l’esquerra i seguidament a la dreta, just en aquest punt l’hem d’abandonar i seguir unes marques vermelles per l’esquerra i que per dins del bosc en dos o tres minuts ens deixen al costat de l’esmentada torre d’alta tensió. Seguim per la dreta el rastre d’una antiga pista, passem pel costat d’una paret i passada aquesta hem de girar a l’esquerra per seguir un corriol senyalitzat amb marques vermelles.
Immediatament se’ns presenten dues opcions per seguir pujant al coll de Lliçà.
El camí que surt recta hi va directament, i el lleugerament més a l’esquerra, passa per la boca d’una mina abandonada.
Seguim el de l’esquerra i poques passes després arribem a les ruïnes d’una antiga construcció relacionada amb les mines; hem de posar atenció perquè a la part del darrera i a ran de terra hi ha el forat d’una antiga tubera que connecta amb l’edifici. Avancem uns metres més i veiem l’inici d’un marcat camí que segueix pujant (hi ha marques de pintura vermella). Pocs minuts després arribem a un punt on el camí segueix per la dreta, però uns metres a l’esquerra hi ha l’esmentada boca. Aquesta bifurcació està senyalitzada amb pintura vermella.
Fem aquesta curta anada i tornada per anar a l’esmentada boca que està situada al fons d’una cova excavada artificialment. Tot el conjunt presenta un estat molt precari. Ens hem de conformar en veure l’entrada de la cova i poca cosa més. Ja que és perillós intentar entrar a la cova i molt més a la mina.
Vista la cova, retrocedim fins la bifurcació i seguim pujant seguint el camí i les marques vermelles. Aviat els boixos van deixant pas a un terreny més obert on el camí a estones es difumina i ens hem de guiar més per les marques de pintura vermella que ens van conduint vers les dues torres d’alta tensió molt juntes que hi ha dalt la carena.
Just abans d’arribar-hi sortim a la pista carenera que seguim per l’esquerra per arribar en un parell de minuts al coll de Lliçà, on deixem la pista per girar a l’esquerra i poques passes després a la dreta.
Pugem uns metres i assolim la carena on girem a la dreta per anar al poblat ibèric de les Maleses.
Contemplem i travessem de punta a punta aquestes restes ibèriques situades en una balconada extraordinària i seguim pel camí que segueix per l’extrem contrari. Si el dia és clar i hi ha neu al Pirineu, veurem la silueta del Puigmal.
El camí arrenca amb una forta i curta baixada i després va planejant amb una alguna pujada i baixada més fins passar pel costat d’una torre d’alta tensió i acaba seguidament en arribar a una pista.
La seguim per l’esquerra poques passes ja que per la dreta també surt una curta pista que ens porta al turó de Donadéu, on també hi ha una torre d’alta tensió.
Malgrat la vegetació, des d’aquí veiem Barcelona i Sant Pere de Reixac.
Ens hem de situar a l’altre costat de l’esplanada on hi ha la torre, allà veurem unes marques de pintura groga que ens assenyalen l’inici d’un corriol que baixa fins enllaçar amb un camí transversal que seguim per l’esquerra.
Pocs metres després arribem a una clariana on hi ha un cruïlla de tres camins. Tots tres ens porten a Sant Cebrià de Cabanyes.
Nosaltres seguirem pel del mig, tot seguint les marques grogues.
Més endavant enllaçarem amb el de l’esquerra (que fa una gran volta) i després amb el de la dreta que també la fa.
El camí del mig ràpidament ens porta a dalt de la carena i aviat veiem unes roques que sobresurten per sobre la vegetació i poc després hi arribem.
Hem arribat al Rocar de Donadéu, primer ens hem d’enfilar a les primeres roques i després anar caminant tot contemplant aquest espectacular amuntegament de grans blocs, fa de mal caminar precisament per les mateixes roques i hem de mirar exactament on posem els peus. Anem avançant i arribem als últims blocs, el camí segueix carenejant i segueixen apareixent blocs de pedra.
Poc després arribem a un petit replà on a l’esquerra hi ha tres grans pedres que encaixen les unes amb les altres que podrien formar part d’un antic menhir, o simplement és pura causalitat.
Seguim carenejant per aquest camí que aviat comença a perdre alçada en direcció a una torre d’alta tensió.
Finalment hi arribem i la torre queda a la dreta, però d’allà mateix per l’esquerra segueix el camí i les marques grogues.
Però si ens arribem a la plataforma on hi ha la torre l’indret és un nou magnífic mirador, principalment del mateix Sant Cebrià de Cabanyes que es veu enfonsat sota nostre.
Seguim el camí, que hem deixat un moment per contemplar la vista, ara la baixada és força pronunciada, hi ha marques grogues, però tampoc fan falta perquè a part del camí no es pot passar per enlloc més.
Aquesta trepidant baixada, on l’únic problema consisteix en procurar no relliscar per culpa del sauló i les fulles, és curta i aviat arribem a un camí transversal que seguim per la dreta (és el de l’esquerra que he esmentat anteriorment a la triple cruïlla). El seguim poca estona ja que molt aviat arribem a una nova cruïlla, on hem de seguir el camí que baixa per l’esquerra (el que ve de front és el de la dreta que també he esmentat anteriorment).
Seguim baixant força estona fins que el camí desemboca en una plataforma on hi ha una altre torre d’alta tensió. Girem a l’esquerra i anem seguint l’antiga pista que porta a l’esmentada torre.
Després d’un parell o tres de giragonses la pista desemboca a la pista principal de Sant Cebrià a Can Torrents Vell.
En aquest punt farem una curta anada i tornada per l’esquerra fins la bonica ermita de Sant Cebrià de Cabanyes.
També és un bon indret per fer-hi una bona aturada tot contemplant l’ermita i la vista des del pati que hi ha al davant.
Reprenem la marxa, aquí comença la tornada, anem fins la cruïlla anterior i seguim caminant per la pista. Tot seria molt fàcil i planer si no fos perquè no deixen passar per Can Torrents Vell.
Així que una mica abans d’arribar a una cruïlla de pistes girarem a la dreta per enllaçar amb una pista que passa a escassos metres de la que seguim.
Aquesta nova pista la seguim per la dreta i anem pujant fins que arribem a una nova cruïlla múltiple. Aquí seguim recta per una antiga pista on hi ha una cadena al terra.
Aquesta pista va baixant i pocs metres abans d’arribar a Can Torrents Vell hem de girar a la dreta per seguir un rastre de camí o ni això que ens permet enllaçar amb poques passes amb la pista d’accés a l’esmentat mas per l’altre costat.
Situats en aquesta nova pista la seguim per la dreta. A l’esquerra deixem la Caseta de l’Artur, una petita cabana dalt d’un arbre; seguim una mica més i quan la pista fa un tomb a l’esquerra en una raconada, veiem un corriol a l’esquerra que ens porta en un minut a la font de la Canaleta.
En estat de total abandonament, tot i que no fa gaire que la vaig veure rajar. Inclús encara hi ha penjat en un arbre el cartell del Badaloní Sr. Pera, que la va arranjar, demanant respectar-la.
Per acabar d’arribar-hi aquesta vegada vaig haver d’obrir-me pas apartant branques.
Vista la “canaleta” de la font tornem a la pista, acabem de fer el revolt i pocs metres després hem de seguir un camí que arrenca per la dreta. Recta tornaríem a sortir a Can Torrents Vell.
Anem pujant per aquest camí que ens deixa en un extrem de la urbanització de Can Llombard.
Ara toca seguir el carrer de la dreta. Però primer ens enfilarem per l’altre costat per anar al proper turó de Penjabocs.
Un corriol s’obre pas pel costat d’una tanca d’una finca i en un parell de minuts arribem al turó. Seguim una mica més fins que ens situem a l’indret on hi ha les restes d’una torre de vigilància ibera/romana.
Fem un petit vol pel turó per veure alguns murs més i tornem a la cruïlla i seguim el carrer. Carrer fronterer entre la urbanització i la muntanya. A pocs metres a l’esquerra dins una finca podem veure un banc molt tronat però en el respatller hi ha un bonic forjat d’animals.
Arribem a una cruïlla i seguim recta per tal d’arribar a la font dels Castanyers.
Indret força conegut a la zona, ja que a part de la font hi ha un restaurant on podem dinar o fer-hi un esmorzar de “forquilla” segons l’hora (obren a les 9,30h). A la font hi ha una aixeta. Al costat hi ha l’antiga i petita planta embotelladora d’aigua de font, que va haver de plegar quan el cabdal va començar a disminuir i la gent no comprava l’aigua perquè directament se l’anaven a buscar amb garrafes.
Travessem l’esplanada del restaurant i de la font, a l’altre costat hi ha una nova esplanada, del final de la mateixa arrenca un camí que ens porta a una nova torre d’alta tensió que hi ha allà mateix.
Del darrera de la torre surt un camí que es va enfilant per la muntanya i que passa per una torre (la següent de la mateixa línia), la deixem a la dreta i seguim pujant fort.
Finalment arribem a una marcada cruïlla. Per la dreta tornaríem al coll de Lliçà. Seguim per l’esquerra tot seguint un bonic camí que va planejant.
Arribem a una cruïlla. Si seguim recta arribem novament a la urbanització i ens torcaria caminar pels carrers. Seguim pel camí de la dreta que segueix planejant després d’una primera pujada (marques de pintura verda). De sobte el camí i les marques de pintura fan un gir de 90 graus a la dreta i emprenem una costeruda pujada que ens fa guanyar uns quaranta metres de desnivell sense contemplacions.
Sortim directament a la pista carenera de la Conreria a la Coscollada, just en el punt on durant uns metres es desdobla i on també hi ha una petita bassa natural (actualment seca).
Travessem la pista ja que just a l’altre costat arrenca un camí que baixa per l’altre costat.
És un camí molt marcat però amb el terra molt erosionat i que també baixa fort fins arribar a un camí transversal que per la dreta ens portaria al Mirador de les Roques (unes roques molt característiques i visibles des de molts punts de la muntanya de l’Amigó).
Seguim per l’esquerra, arribem a una nova cruïlla i seguim per la dreta, poc després hem d’estar atents a l’esquerra on retrobem les marques de pintura vermella que ens assenyalen l’inici d’un corriol molt ben marcat que ens porta al turó de la Nadala. Un gran bloc natural amb una fita al damunt ens assenyala aquest turó d’una gran panoràmica de tot el Barcelonès. A aquest turó hi arriben quatre camins, un per cada costat.
Escollim el que segueix recta i que després d’una curta i forta baixada ens deixa en un nou camí transversal que seguim per l’esquerra.
El seguirem pocs metres perquè a la dreta retrobarem les marques vermelles que ens assenyalen una drecera que ens situa en un camí inferior i d’aquesta manera ens hem estalviat una llaçada.
Seguim aquest camí per la dreta i d’aquesta manera arribem a la torre d’alta tensió que hi ha a tocar del turó d’en Seriol.
Seguim recta remuntant els escassos metres que ens separen d’aquest turó.
El turó d’en Seriol també és un bon mirador, però la proximitat de Can Ruti i els seus aparcaments fa que a partir d’ara el sentit comú, el civisme i l’educació estiguin de vacances, començant per la quantitat de burilles escampades per terra, mocadors de paper, llaunes, envasos de plats cuinats, etc.
Tot i així durant una estona més ens escaparem de tot això ja que no baixarem del turó per la pista que porta a la torre d’alta tensió i que comunica amb els esmentats aparcaments, sinó que seguirem recta i baixarem per un corriol que arrenca per la dreta al final del turó.
Bonica baixada, amb moments de forta pendent, per aquest camí que inevitablement ens deixa a l’esmentada pista, l’hem de seguir, però encara farem un últim intent per no passar-hi; seguim recta i en el proper revolt que fa la pista a l’esquerra per arribar als aparcaments, seguirem recta per un camí que ens deixa a l’inici del camí a la font de l’Amigó just al punt d’inici de la caminada.
HORARIS:
De Can Ruti a la font de l’Amigó: 15mn
De la font de l’Amigó al coll de les Maleses: 05mn
Del coll de les Maleses a la cova: 10mn
De la cova a la pista de la carena: 10mn
De la pista al poblat ibèric de les Maleses: 05mn
Del poblat ibèric al turó de Donadéu: 10mn
Del turó de Donadéu al Rocar d Donadéu: 10mn
Del Rocar de Donadéu a la torre d’alta tensió: 10mn
De la torre d’alta tensió a Sant Cebrià de Cabanyes: 25mn
De Sant Cebrià de Cabanyes a la font de la Canaleta: 25mn
De la font de la Canaleta al turó de Penjabocs: 10mn
Del turó de Penjabocs a la font dels Castanyers: 15mn
De la font dels Castanyers a la pista carenera: 30mn
De la pista carenera al turó de la Nadala: 15mn
Del turó de la Nadala al turó d’en Seriol: 15mn
Del turó d’en Seriol a l’inici: 10mn
TOTAL.3h 40mn
 |
| Sant Pere de Reixac |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada