Les Ferreres (Sant Bartomeu del Grau), Sant Jaume de Fonollet, Sant Genís Sadevesa i Serrat de les Lloseres
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Lluçanès al Wikiloc, podeu escriure al cercador de rutes d’aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "lluçanèsjsp" i us apareixeran totes.
Bonica caminada per l’altiplà del Lluçanès que ens portarà a visitar les ermites de Sant Jaume de Fonollet i Sant Genís Sadevesa; perfectament cuidada la primera i no tant la segona.
Caminarem per una zona de difícil catalogació geogràfica, ja que estem recorrent una ruta del romànic del Lluçanès; (hi així ho assenyalem els rètols de les ermites i els jalons que anirem trobant), però oficialment estem a Osona, ja que Sant Bartomeu del Grau va ser un dels municipis que no es va voler integrar al Lluçanès quan es va crear aquesta comarca i roman a Osona.
Deixant de banda aquesta singularitat polític-geogràfica, el recorregut el realitzarem totalment per damunt d’un altiplà, com correspon al Lluçanès.
Aquesta caminada de panoràmica en deu tenir molta, però en el cas d’aquesta descripció, marcada per la boira, no en va tenir gens, però s’intuïen extenses vistes de fons.
Hi ha molts itineraris que fan aquest recorregut, sortint del mateix Sant Bartomeu del Grau o bé des d’indrets propers a les Ferreres (com és aquest cas), així que per posar-hi una mica de “fet diferencial” ens aproparem fins el Serrat de les Lloseres, un turó en mig dels camps, que en un dia clar es deu veure Olost.
És una caminada fàcil, majoritàriament per pistes, amb jalons i marques de pintura; però també hi ha trams en que anirem per corriols, i per anar a les Lloseres ens haurem de refiar del traçat i del mapa via satèl·lit per veure per on hem de passar; però anar-hi és opcional i no afecta a la resta de la caminada.
Sant Jaume de Fonollet es trobava dins l'antic terme del castell de Gurb, al lloc de Fenollet, esmentat ja el 1179. Encara que l'església deu ser molt anterior, no és fins el 1257 que apareix documentada. Entre els segles XV i XVII consta que l'església tenia dotació pròpia i rebia delmes i primícies de masos veïns, la qual cosa fa pensar que en els seus orígens tingués certes funcions parroquials. Amb tot des del segle XV ha estat sempre dependent de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau. L'edifici primitiu no ha estat alterat en profunditat, únicament durant el segle XII es va obrir un portal al costat de migdia i fou tapat el que hi havia a ponent. Molt més tard es va cobrir el campanar d'espadanya amb una teulada i uns pilars que la sostenien com si fos un comunidor. No hi ha dades del moment d'obertura de les portes i del tapiat de la de ponent, però costa creure que la porta original fos la de ponent, ja que inicialment en tot el romànic les portes s'obrien a migdia; posteriorment, es varen començar a obrir portes a ponent. Possiblement aquest sigui el cas de Sant Jaume de Fonollet.
Sant Genís Sadevesa sembla que també es trobava dins l'antic terme del castell de Gurb, però sempre fou una sufragània de la parròquia de Sant Maria d'Olost. Les primeres notícies fidedignes de l'existència de d’aquesta església daten de 1056 però la seva condició de sufragània de Santa Maria d'Olost ja apareix en una llista de parròquies del bisbat de Vic entre els anys 1025 i 1050. L'edifici no ha sofert grans modificacions externes. En canvi, el seu interior es troba molt modificat tant en els murs com en la volta. Tot i que el mas adossat està habitat, l’estat de l’edifici resta molt abandonat, un exemple és l’estat en que es troba la porta.
L’inici de la caminada està situat a la carretera B-433 pocs metres després de la intersecció amb la C-154. A la primera cruïlla a l’esquerra, en un petit canvi de resant hi ha un rètol a la Granja Isern i pràcticament a sota el rètol, lleugerament apartat de la carretera, hi ha un bon espai per aparcar.
0:00 Aparcament, baixem a la carretera i la seguim uns quaranta metres i girem a la dreta per seguir una pista. Podríem seguir per la carretera, ja que hi tornarem; però sempre és millor anar per camins i pistes que per carreteres, i tampoc passaríem per les Ferreres.
0:15 Les Ferreres i Sant Jaume de les Ferreres.
Gran mas situat a la dreta del camí que portava a Berga i tancat per una llarga paret de pedra. El nom de les Ferreres ve de les feines de ferrer que es realitzaven en aquesta casa, d'on també provenen les armes de la casa: unes tenalles, un compàs i un martell; que també decoren una làpida mortuòria trobada a la parròquia de Sant Bartomeu del Grau i ara conservada davant la capella de Sant Jaume de les Ferreres; que està decorada amb aquestes armes a més d’una calavera, dues tíbies creuades i un cor, documentada el 1790.
La capella, situada a dins el recinte, dedicada a Sant Jaume, és d’una sola nau, sense absis i amb un campanar d’espadanya amb dues campanes.
El mas és del segle XVII i és la primera construcció que es conserva amb el nom de les Ferreres. Tot el recinte és privat i només podem apreciar una façana de la casa amb dues galeries amb quatre grans arcades a cada una.
Seguim per la pista i aviat sortim novament a la carretera B-433, que seguim per la dreta uns cent metres fins que arribem a la pista d’entrada al circuit de la Codina.
És un circuit, de 4,5 km, creat el 2012 i que ha estat dissenyat per desenvolupar-hi activitats de motor. Creat el 2012 amb un traçat molt tècnic. L’esplanada de proves i les instal·lacions del paddock completen el conjunt oferint les prestacions necessàries per a pilots professionals i amateurs.
Entre la carretera i la porta d’accés al circuit hi ha una pista que seguirem, l’anirem rodejant, el deixem endarrere i hem d’estar atents a una porta d’un filat pel bestiar que hi ha a l’esquerra que ens permet fer una drecera de la pista.
La recuperem i seguim per l’esquerra; arribem a una cruïlla amb un jaló i seguim recta i poc després arribem a Sant Jaume de Fonollet, però just abans d’arribar-hi veiem un petit turó a la dreta i ens hi acostarem. Girem a la dreta i anem seguim uns metres per la vorera d’un camp a l’esquerra i un filat a la dreta. Just al peu del turó el filat gira a la dreta i podem pujar al turó sense haver-lo de travessar. El turonet és millor pujar-lo per la dreta.
1:00 Serrat de Sant Jaume, 757m. Ens permet gaudir de la bonica ermita de Sant Jaume a vista d’ocell i de tota la zona on està ubicada.
Baixem del turó i arribem a l’ermita.
1:05 Ermita de Sant Jaume de Fonollet. Indret molt bonic, així com l’ermita i la casa del costat, habitada, rehabilitada i molt ben cuidada, així com tot l’entorn. La porta de l’ermita que mira a migdia té un forrellat molt antic, i a la porta que mira a ponent hi ha una reixa i un vidre que permet veure’n l’interior.
Abandonem aquest indret, anem seguint la pista, travessem el torrent de Sant Jaume i arribem a una cruïlla, on la pista gira 90 graus a l’esquerra; aquí hem de decidir si seguim fins el Serrat de les Lloseres o no. Si no volem anar-hi, seguim la pista per l’esquerra; si decidim anar-hi, com és el cas, seguim recta per una pista secundària; arribem a uns camps, a la pista hi ha un arbre caigut que ens obliga a baixar al camp de la dreta, passem l’arbre i tornem a la pista que travessa pel mig dels camps. La pista deixa el Serrat a la dreta i arribem a una cruïlla gairebé a sota una línia elèctrica, aquí farem una anada i tornada al Serrat, seguim per la dreta la pista d’accés a uns camps situats en una gran esplanada; a l’esquerra veiem el punt lleugerament més alt, voregem el camp per l’esquerra i pugem al punt més alt.
1:30 Serrat de les Lloseres, 717m. Situat en un bosquet per sobre els camps i segurament amb molt bona vista si no hi ha boira, em va semblar veure un poble que podria ser Olost per un costat, i una vista amb força profunditat per l’altre.
Tornem a la cruïlla a tocar de la línia elèctrica i seguim una mica més. La pista s’acaba en arribar a una zona de camps molts extensos. Ara haurem de buscar la manera de tornar a la pista principal. Anem baixant vorejant un camp per l’esquerra, acabem de baixar en arribar a la unió de dos camps. Girem a l’esquerra i comencem a remuntar deixant el camp a la dreta, tornem a passar per sota la línia elèctrica d’abans i arribem a la pista d’accés a aquest camp que ens torna a la pista principal, que òbviament seguim per la dreta. Deixem una basa natural a l’esquerra i arribem a una cruïlla amb un jaló, seguim per l’esquerra.
Nova cruïlla amb un jaló caigut al voral de la pista i també seguim per l’esquerra. Poc després arribem a una cruïlla i seguim per la dreta.
Arribem a un punt on hi ha un jaló que ens assenyala el camí a Sant Genís.
Entrem en el sector una mica perdedor del recorregut, però hi ha marques de pintura grogues, poques, però alguna hi ha.
Girem a l’esquerra per seguir un corriol ben marcat i pocs metres després l’hem d’abandonar per girar a la dreta i baixar per un altre corriol una mica brut en algun moment, però que es pot seguir perfectament.
Travessem el torrent de Sant Genís, on hi ha una marca groga i una porta pel bestiar a l’altre costat. Aquí hi ha el punt que em va fer dubtar, perquè sembla que el corriol segueixi per la dreta, però el corriol correcte segueix en diagonal per l’esquerra, però l’inici està una mica tapat per caiguda de branques, però una vegada hàgim travessat aquest “tap” el camí està perfectament marcat.
Sortim a una pista que seguim per la dreta i que poc després ens deixa en una altre pista, amb un petit jaló; seguim per l’esquerra.
Ens apropem a Sant Genís i aviat veiem l’ermita a sobre nostre. Avancem una mica més i hi accedim.
2:20 Sant Genís Sadevesa. Hi ha una casa adossada habitada i només ens podem apropar fins la porta de l’ermita. Res a veure amb lo ben cuidada que està la de Sant Jaume, per exemple la porta de Sant Jaume està protegida perquè no quedi cap espai per on pugi entrar aigua, mentre que la de Sant Genís està podrida i plena de forats; el perímetre de la primera està net i cuidat mentre que aquest està ple de vegetació. Podem anar al costat contrari de la porta per veure l’ermita des d’un altre angle, així com l’absis.
Vista l’ermita seguim uns metres més per la pista i a la primera cruïlla girem a la dreta i passem pel costat d’un estable; és un bon indret per veure l’ermita amb més perspectiva. Passat l’estable arribem a una nova cruïlla, la pista que seguim segueix recta, nosaltres hem de seguir-ne una de menys marcada per l’esquerra. No haurem caminat gaire per aquesta pista quan arribem a una altre cruïlla on també hem de seguir per l’esquerra.
Arribem a camp erm on la pista que seguim gira a la dreta, deixem la pista i voregem el camp per l’esquerra en direcció a un antic baixant al camp. S’acaba el camp i aquest antic camí per baixar al camp està totalment abandonant i convertit en una mena de torrentera. Forta i curta pujada que ens deixa en una pista asfaltada, que seguint-la per l’esquerra ens tornaria a Sant Genís.
La seguim per la dreta. Poques passes després vaig sentir un soroll d’aigua al marge de l’esquerra, i va resultar que era una antiga font, amagada darrera les bardisses, i que degut a les fortes pluges rajava per una teula. Vaig netejar una mica l’indret, deixant la teula ben visible i neta de fang, però convençut que la neteja durarà poc, però, per mi, que no quedi.
Seguim per la pista que ens porta a l’inici.
2:50 Aparcament.
Bonica caminada per l’altiplà del Lluçanès que ens portarà a visitar les ermites de Sant Jaume de Fonollet i Sant Genís Sadevesa; perfectament cuidada la primera i no tant la segona.
Caminarem per una zona de difícil catalogació geogràfica, ja que estem recorrent una ruta del romànic del Lluçanès; (hi així ho assenyalem els rètols de les ermites i els jalons que anirem trobant), però oficialment estem a Osona, ja que Sant Bartomeu del Grau va ser un dels municipis que no es va voler integrar al Lluçanès quan es va crear aquesta comarca i roman a Osona.
Deixant de banda aquesta singularitat polític-geogràfica, el recorregut el realitzarem totalment per damunt d’un altiplà, com correspon al Lluçanès.
Aquesta caminada de panoràmica en deu tenir molta, però en el cas d’aquesta descripció, marcada per la boira, no en va tenir gens, però s’intuïen extenses vistes de fons.
Hi ha molts itineraris que fan aquest recorregut, sortint del mateix Sant Bartomeu del Grau o bé des d’indrets propers a les Ferreres (com és aquest cas), així que per posar-hi una mica de “fet diferencial” ens aproparem fins el Serrat de les Lloseres, un turó en mig dels camps, que en un dia clar es deu veure Olost.
És una caminada fàcil, majoritàriament per pistes, amb jalons i marques de pintura; però també hi ha trams en que anirem per corriols, i per anar a les Lloseres ens haurem de refiar del traçat i del mapa via satèl·lit per veure per on hem de passar; però anar-hi és opcional i no afecta a la resta de la caminada.
Sant Jaume de Fonollet es trobava dins l'antic terme del castell de Gurb, al lloc de Fenollet, esmentat ja el 1179. Encara que l'església deu ser molt anterior, no és fins el 1257 que apareix documentada. Entre els segles XV i XVII consta que l'església tenia dotació pròpia i rebia delmes i primícies de masos veïns, la qual cosa fa pensar que en els seus orígens tingués certes funcions parroquials. Amb tot des del segle XV ha estat sempre dependent de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau. L'edifici primitiu no ha estat alterat en profunditat, únicament durant el segle XII es va obrir un portal al costat de migdia i fou tapat el que hi havia a ponent. Molt més tard es va cobrir el campanar d'espadanya amb una teulada i uns pilars que la sostenien com si fos un comunidor. No hi ha dades del moment d'obertura de les portes i del tapiat de la de ponent, però costa creure que la porta original fos la de ponent, ja que inicialment en tot el romànic les portes s'obrien a migdia; posteriorment, es varen començar a obrir portes a ponent. Possiblement aquest sigui el cas de Sant Jaume de Fonollet.
Sant Genís Sadevesa sembla que també es trobava dins l'antic terme del castell de Gurb, però sempre fou una sufragània de la parròquia de Sant Maria d'Olost. Les primeres notícies fidedignes de l'existència de d’aquesta església daten de 1056 però la seva condició de sufragània de Santa Maria d'Olost ja apareix en una llista de parròquies del bisbat de Vic entre els anys 1025 i 1050. L'edifici no ha sofert grans modificacions externes. En canvi, el seu interior es troba molt modificat tant en els murs com en la volta. Tot i que el mas adossat està habitat, l’estat de l’edifici resta molt abandonat, un exemple és l’estat en que es troba la porta.
L’inici de la caminada està situat a la carretera B-433 pocs metres després de la intersecció amb la C-154. A la primera cruïlla a l’esquerra, en un petit canvi de resant hi ha un rètol a la Granja Isern i pràcticament a sota el rètol, lleugerament apartat de la carretera, hi ha un bon espai per aparcar.
0:00 Aparcament, baixem a la carretera i la seguim uns quaranta metres i girem a la dreta per seguir una pista. Podríem seguir per la carretera, ja que hi tornarem; però sempre és millor anar per camins i pistes que per carreteres, i tampoc passaríem per les Ferreres.
0:15 Les Ferreres i Sant Jaume de les Ferreres.
Gran mas situat a la dreta del camí que portava a Berga i tancat per una llarga paret de pedra. El nom de les Ferreres ve de les feines de ferrer que es realitzaven en aquesta casa, d'on també provenen les armes de la casa: unes tenalles, un compàs i un martell; que també decoren una làpida mortuòria trobada a la parròquia de Sant Bartomeu del Grau i ara conservada davant la capella de Sant Jaume de les Ferreres; que està decorada amb aquestes armes a més d’una calavera, dues tíbies creuades i un cor, documentada el 1790.
La capella, situada a dins el recinte, dedicada a Sant Jaume, és d’una sola nau, sense absis i amb un campanar d’espadanya amb dues campanes.
El mas és del segle XVII i és la primera construcció que es conserva amb el nom de les Ferreres. Tot el recinte és privat i només podem apreciar una façana de la casa amb dues galeries amb quatre grans arcades a cada una.
Seguim per la pista i aviat sortim novament a la carretera B-433, que seguim per la dreta uns cent metres fins que arribem a la pista d’entrada al circuit de la Codina.
És un circuit, de 4,5 km, creat el 2012 i que ha estat dissenyat per desenvolupar-hi activitats de motor. Creat el 2012 amb un traçat molt tècnic. L’esplanada de proves i les instal·lacions del paddock completen el conjunt oferint les prestacions necessàries per a pilots professionals i amateurs.
Entre la carretera i la porta d’accés al circuit hi ha una pista que seguirem, l’anirem rodejant, el deixem endarrere i hem d’estar atents a una porta d’un filat pel bestiar que hi ha a l’esquerra que ens permet fer una drecera de la pista.
La recuperem i seguim per l’esquerra; arribem a una cruïlla amb un jaló i seguim recta i poc després arribem a Sant Jaume de Fonollet, però just abans d’arribar-hi veiem un petit turó a la dreta i ens hi acostarem. Girem a la dreta i anem seguim uns metres per la vorera d’un camp a l’esquerra i un filat a la dreta. Just al peu del turó el filat gira a la dreta i podem pujar al turó sense haver-lo de travessar. El turonet és millor pujar-lo per la dreta.
1:00 Serrat de Sant Jaume, 757m. Ens permet gaudir de la bonica ermita de Sant Jaume a vista d’ocell i de tota la zona on està ubicada.
Baixem del turó i arribem a l’ermita.
1:05 Ermita de Sant Jaume de Fonollet. Indret molt bonic, així com l’ermita i la casa del costat, habitada, rehabilitada i molt ben cuidada, així com tot l’entorn. La porta de l’ermita que mira a migdia té un forrellat molt antic, i a la porta que mira a ponent hi ha una reixa i un vidre que permet veure’n l’interior.
Abandonem aquest indret, anem seguint la pista, travessem el torrent de Sant Jaume i arribem a una cruïlla, on la pista gira 90 graus a l’esquerra; aquí hem de decidir si seguim fins el Serrat de les Lloseres o no. Si no volem anar-hi, seguim la pista per l’esquerra; si decidim anar-hi, com és el cas, seguim recta per una pista secundària; arribem a uns camps, a la pista hi ha un arbre caigut que ens obliga a baixar al camp de la dreta, passem l’arbre i tornem a la pista que travessa pel mig dels camps. La pista deixa el Serrat a la dreta i arribem a una cruïlla gairebé a sota una línia elèctrica, aquí farem una anada i tornada al Serrat, seguim per la dreta la pista d’accés a uns camps situats en una gran esplanada; a l’esquerra veiem el punt lleugerament més alt, voregem el camp per l’esquerra i pugem al punt més alt.
1:30 Serrat de les Lloseres, 717m. Situat en un bosquet per sobre els camps i segurament amb molt bona vista si no hi ha boira, em va semblar veure un poble que podria ser Olost per un costat, i una vista amb força profunditat per l’altre.
Tornem a la cruïlla a tocar de la línia elèctrica i seguim una mica més. La pista s’acaba en arribar a una zona de camps molts extensos. Ara haurem de buscar la manera de tornar a la pista principal. Anem baixant vorejant un camp per l’esquerra, acabem de baixar en arribar a la unió de dos camps. Girem a l’esquerra i comencem a remuntar deixant el camp a la dreta, tornem a passar per sota la línia elèctrica d’abans i arribem a la pista d’accés a aquest camp que ens torna a la pista principal, que òbviament seguim per la dreta. Deixem una basa natural a l’esquerra i arribem a una cruïlla amb un jaló, seguim per l’esquerra.
Nova cruïlla amb un jaló caigut al voral de la pista i també seguim per l’esquerra. Poc després arribem a una cruïlla i seguim per la dreta.
Arribem a un punt on hi ha un jaló que ens assenyala el camí a Sant Genís.
Entrem en el sector una mica perdedor del recorregut, però hi ha marques de pintura grogues, poques, però alguna hi ha.
Girem a l’esquerra per seguir un corriol ben marcat i pocs metres després l’hem d’abandonar per girar a la dreta i baixar per un altre corriol una mica brut en algun moment, però que es pot seguir perfectament.
Travessem el torrent de Sant Genís, on hi ha una marca groga i una porta pel bestiar a l’altre costat. Aquí hi ha el punt que em va fer dubtar, perquè sembla que el corriol segueixi per la dreta, però el corriol correcte segueix en diagonal per l’esquerra, però l’inici està una mica tapat per caiguda de branques, però una vegada hàgim travessat aquest “tap” el camí està perfectament marcat.
Sortim a una pista que seguim per la dreta i que poc després ens deixa en una altre pista, amb un petit jaló; seguim per l’esquerra.
Ens apropem a Sant Genís i aviat veiem l’ermita a sobre nostre. Avancem una mica més i hi accedim.
2:20 Sant Genís Sadevesa. Hi ha una casa adossada habitada i només ens podem apropar fins la porta de l’ermita. Res a veure amb lo ben cuidada que està la de Sant Jaume, per exemple la porta de Sant Jaume està protegida perquè no quedi cap espai per on pugi entrar aigua, mentre que la de Sant Genís està podrida i plena de forats; el perímetre de la primera està net i cuidat mentre que aquest està ple de vegetació. Podem anar al costat contrari de la porta per veure l’ermita des d’un altre angle, així com l’absis.
Vista l’ermita seguim uns metres més per la pista i a la primera cruïlla girem a la dreta i passem pel costat d’un estable; és un bon indret per veure l’ermita amb més perspectiva. Passat l’estable arribem a una nova cruïlla, la pista que seguim segueix recta, nosaltres hem de seguir-ne una de menys marcada per l’esquerra. No haurem caminat gaire per aquesta pista quan arribem a una altre cruïlla on també hem de seguir per l’esquerra.
Arribem a camp erm on la pista que seguim gira a la dreta, deixem la pista i voregem el camp per l’esquerra en direcció a un antic baixant al camp. S’acaba el camp i aquest antic camí per baixar al camp està totalment abandonant i convertit en una mena de torrentera. Forta i curta pujada que ens deixa en una pista asfaltada, que seguint-la per l’esquerra ens tornaria a Sant Genís.
La seguim per la dreta. Poques passes després vaig sentir un soroll d’aigua al marge de l’esquerra, i va resultar que era una antiga font, amagada darrera les bardisses, i que degut a les fortes pluges rajava per una teula. Vaig netejar una mica l’indret, deixant la teula ben visible i neta de fang, però convençut que la neteja durarà poc, però, per mi, que no quedi.
Seguim per la pista que ens porta a l’inici.
2:50 Aparcament.
