Pla de la Bàscula (Obac), balma de la Comad'Aumà, foradada del Paller de Tot l'Any, forat dels Despistats i cova del Solitari
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona de Sant Llorenç del Munt i l'Obacal wikiloc, podeu escriure al cercador de rutes d'aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "santllorençjsp" i us apareixeran totes.
Nova i interessant ruta per l’Obac, un indret carregat de llocs interessants per visitar: turons, ruïnes, coves, avencs, forns, balmes, canals, cingles, etc. ´
Només és qüestió de traçar-te un itinerari a base d’anar enllaçant camins. Per posar-hi un símil, podríem dir que l’itinerari base és com un arbre de Nadal, al que hi anirem penjant detalls.
En aquest cas en concret, l’itinerari base consisteix en fer una circumval·lació sortint del Pla de la Bàscula i pujar per la Coma d’Aumà i baixar per la canal del Solitari.
Aquesta circumval·lació és com un arbre de Nadal al que anirem penjant boles, unes de més grans i d’altres de més petites.
Les grans podrien ser la cova de la Coma d’Aumà, la foradada del Paller de Tot l’Any, la cova del Solitari, les ruïnes de la Calsina i el Forat dels Despistats; les més petites serien la font del Trull, el forn de calç de la Saiola, la font del Sot de la Coma d’Aumà i l’avencó de la Saiola.
No és una caminada fàcil, principalment el tram final de la Coma d’Aumà, no és per problemes tècnics o de passos complicats, és que el camí es perd a estones i el lloc és molt emboscat i hem d’anar trobant per on seguir.
La resta de l’itinerari el farem per corriols estrets amb la vegetació que ens envolta pels costats i també per sobre, ja que haurem d’ajupir-nos per sortejar el brancatge.
Si ha plogut el dia abans, com va ser el cas, haurem d’anar equipats com si plogués perquè sinó acabarem xops de cap a peus.
El terreny pel que ens movem és dels més impressionants de l’Obac, ja que durant la pujada quedarem empetitits entre les parets del Castell de Bocs i del Paller de Tot l’Any; i baixant la sensació d’insignificança queda augmentada ja que caminarem entre el Paller de Tot l’Any i la Roca Salvatge.
Per situar-nos a l’inici de la caminada hem de seguir la carretera B-122 de Terrassa a Rellinars fins passat el km 13, pocs metres abans del km 14 hi ha un cartell a la dreta que assenyala l’inici de la pista d’accés al camp de tir de la Casa Nova i a les Boades.
Cal anar amb compte perquè per accedir-hi hem de fer un brusc gir de 180 a la dreta.
Seguim la pista i pocs metres desprès arribem a una explanada que és l’aparcament del camp de tir; hem de seguir la pista un km més aproximadament.
Anant amb precaució és apte per a tots els vehicles que siguin una mica alts. Travessem la riera de Rellinars, seguim, ara pel marge dret del torrent (en el sentit del curs de l’aigua), arribem a l’aiguabarreig del torrent de la Font del Conill amb el de la Saiola.
Ara entrem en un eixamplament de la vall on hi ha diversos espais per aparcar; som al pla de la Bàscula o Feixa del Gram. Sembla que aquest nom el rep perquè aquí el pesava el gra de les masies del voltat.
0:00 Pla de la Bàscula. Comencem a caminar seguint la pista fins la primera cruïlla, aquí abandonem la pista que ens portaria a les Boades i seguim per la dreta una pista menys marcada, poques passes després travessem el torrent de la Barbotera a la confluència amb el de la Saiola, Aquí podem seguir per la pista o seguir pel llit del torrent perquè pocs metres després arribem a la font.
0:05 Font del Trull. Mig perduda a la nostra esquerra trobem aquesta font a tocar de la llera del torrent.
Es tracta d'una cisterna de captació amb volta obrada de pedra. Té una longitud d'uns tres metres aproximadament i una fondària de 0,8 metres. La boca té una amplada de 0,9 metres i una alçada màxima de 0,45 metres. Una canal obrada amb pedra permetria desguassar l'aigua del seu interior cap al torrent sense malmetre la font alhora que permet seure-s'hi. Un mur de quatre metres de llargada per una d'alçada màxima de setanta centímetres reté la terra i embelleix el conjunt. Al costat esquerre hi ha una pedra plana, ben escairada on s'hi ha gravat el nom de la font, amb una flor de cinc pètals pintats de blanc i una circumferència de color blau a mà dreta.
Les inundacions de l'any 1962 va fer desaparèixer la font i als anys noranta del segle XX va ser redescoberta. L'any 1995 es reconstrueix tal i com la coneixem avui.
Sembla que l'haurien construït els carboners per poder tenir aigua en temps de sequera.
L’any 1995 queda lluny i actualment torna a estar abandonada i mig perduda.
De la font un curt caminet ens torna a la pista.
Anem seguint, sortejant un parell d’arbres caiguts, durant uns set-cents metres, i hem d’estar atents a una discreta fita que hi ha a l’esquerra; som a la cruïlla d’anada i tornada de tot l'itinerari, abandonem la pista i seguim el corriol de l’esquerra que travessa el torrent de la Saiola. Nova cruïlla, seguim per la dreta i pocs metres després arribem al forn de calç.
0:25 Forn de Calç de la Saiola. Situat al marge esquerra del camí, en un punt on aquest s’eixampla. Les restes visibles consisteixen en una part del pou o olla, que tenia un perímetre total de 3,20 metres de diàmetre. L'alçada conservada és de tres metres. La caldera, la banqueta i el cendrer probablement estiguin colgats de terra. De la boca del forn no en queda cap rastre visible. L'accés al moll de càrrega superior encara es pot resseguir visualment.
Vistes aquestes restes seguim el camí que poc després travessa la torrentera fent un gir de 180 graus a la dreta, i pocs metres després torna a fer un gir de 180 graus, aquesta vegada a l’esquerra en mig d’una clariana; tant en un gir com a l’altre hi ha una modesta fita.
Ara iniciem una llarga marxa ascendent seguint el traçat d’una antiga pista de desbrossar que remunta la Coma d’Aumà, però tot i l’amplada, la vegetació només deixa un estret espai per anar avançant, A l’esquerra tenim el característic turó del Castell de Bocs i a la dreta la llarga carena de la Coma d’Aumà.
A mesura que anem pujant el camí es va tornant més estret i emboscat fins que gira a l’esquerra i travessa la torrentera en el punt on hi ha la font.
0:55 Font del Sot de la Coma d’Aumà. Es tracta d'una surgència que brolla amb més o menys intensitat depenent de les pluges. Es troba situada en una raconada on hi ha un muret de pedra encabit entre roques més grosses cobertes per molses. Al davant
mateix hi ha una cadolla on l'aigua brolla sorgint del terra mateix creant un bassal. L'indret és molt ombrívol voltat de vegetació, com l'esbarzer, galzeran, el boix, l'arboç, el pi, l'alzina i el marfull. En el moment d’aquesta caminada l’indret estava totalment sec.
Per l’altre costat segueix un rastre de camí que s’enfila directa a la base de la cinglera; hi ha algunes fites, però al final es perden les fites i el rastre de corriol, però el bosc permet avançar fins arribar al peu d’una balma rogenca. En aquest punt hem de girar a l’esquerra i resseguir la paret i en poques passes arribarem a la balma o cova.
1:05 Balma de la Coma d’Aumà. Ens trobem davant d’una balma obrada, situada en un racó recondit de l’Obac i actualment de difícil accés degut a una esllavissada de pedra i terra provocat per un fort aiguat que va haver-hi a la tardor de l'any 2018 i que ha colgat per complert part de la canal i per tant s’ha menjat el camí natural d’accés que baixava des del camí ral.
Però no sempre ha estat així, ja que aquest indret té una llarga història al darrere.
Les referències documentals sobre la balma com un lloc habitat confirmen que va ser considerat com un veritable mas que després de varis segles d'existència patí les conseqüències de la Pesta Negra. És té constància de que el 1229 ja estava habitada per Pere d'Aumà. El topònim apareix citat amb grafies diferents: Dalmau, Coma dalmau, Cumba dalmar, Cuymba dalmad, Coma de nart, Comadalmar, Cumbadelmar, Coma de Maria, Coma del maar, coma de Marina, Coma de Aumá.
El 1287,Pere de Coma del Mar, Cumba dalmar, de la parròquia de Rellinars, tracta amb Jaume de Sala, també de Rellinars, que en deu anys pagarà ... 79 sous que es devien.
Un pergamí de 1497, parla del mas Coma del Mar, derruït, situat en el terme de Rellinars, en lo lloch dit Coma del Mar.
Es tracta d'una balma o espluga obrada amb tancament frontal. L'interior mesura 5,5 metres d'amplada per una alçada màxima de 2,60 metres que va disminuint progressivament. A uns 7 metres de profunditat hi ha un espai parcialment clos per un muret de pedra mig enderrocat d'una fondària aproximada de 12 metres. En aquest indret la terra està molt remoguda. Es pot observar un rebaix general del sol, segurament per guanyar alçada. Algunes parts del sostre mostren senyals ennegrides pel sutge. El mur de tancament exterior té una porta centrada de pedra seca amb els muntants rectes. Mesura 0,60 m d'amplada per una alçada conservada de més de dos metres a mà dreta. El paredat és de pedra irregular collada amb morter de garsa. Els muntants estan més ben fets, escairats en bona part. El gruix dels murs és de 0,60 m. Des de l'interior, en el mur de mà dreta hi ha una petita finestra quadrangular.
El 16 de juliol de l'any 2006, Jordi Guillemot i Quim Solbas varen aixecar un mapa topogràfic de la balma recollit a la web d’en Jordi Guillamot: http://caudelguille.net/caus/785-coma-dauma-balma-de-la
Si seguíssim caminant per la base de la cinglera aniríem a altres cavitats, com la cova del Bastó, la balma del Bar i la balma Fumada; bategades amb aquests noms per en Carles Pérez alies “Zarzas”, menys la del Bastó que ja havia estat batejada per en Quicu Tàpies.
Nosaltres no penjarem aquestes “boles” a l’arbre de Nadal, ja que vista la balma de la Coma d’Aumà anirem per la dreta per anar a sortir al camí ral a prop del collet Gran.
El que en teoria hauria de ser fàcil degut a l’esllavissada esmentada s’ha convertit en perdedor, entretingut i sobretot brut de tota mena de vegetació.
En principi no ho sembla, ja que deixem la balma i seguim per un roquisser amb fites, passat el roquisser entrem al bosc i aquí comença el tram que mereix la màxima concentració. Hi ha fites que ens van guiant, però hi ha moments que no n’hi ha, ens hem d’anar orientant per no separant-nos gaire de la base de la cinglera, arribem a la zona de l’esllavissada i el tram es torna caòtic; entre la vegetació vaig veure una fita sobre una roca que em va guiar.
En el mapa “sense connexió” del wikiloc hi ha traçat el camí d’accés a la balma des del camí ral, aquest camí et permet anar avançant procurant no separar-nos del seu traçat, i en el cas d’haver-nos-en separat hem de procurat tornar-hi.
Comencem a intuir la sortida de la canal i també retrobem fites i el traçat del camí que més avall ha quedat esborrat; ara ja només ens queda seguir pujant fins el camí ral.
1:35 Camí ral. El seguim per la dreta amb molt bona vista del Paller de tor l’Any, al que anem donant la volta pel vessant N. Deixem el Paller endarrere i just en el collet Gran farem una anada i tornada per la dreta. No hi ha camí però aquesta vegada el trajecte és molt curt, baixem una mica per dins del bosc i ens decantem a l’esquerra fins una petita cinglera on trobem el primer forat.
2:00 Foradada del Paller de Tot l’Any. És una petita foradada amb tres entrades; si ens arrosseguem per terra podrem entrar per un forat i sortir per l’altre. Dues boques estan al vessant del bosc i la tercera i més vistosa és a l’altre costat; podem accedir-hi fàcilment rodejant la punta de la cinglera on hi ha la foradada.
Aquesta tercera boca té una gran panoràmica de la cinglera SE del Paller de Tot l’Any i de la Roca Salvatge.
Vist aquest indret, força desconegut, tornem al camí ral i seguim uns metres més fins arribar a la cruïlla a la dreta on comença el camí que baixa per la canal del Solitari. No hem de confondre’l amb el que hi ha unes passes més endavant que porta a la Roca Salvatge.
Anem perdent alçada per aquest marcat i estret corriol, encaixonats entre les parets del Paller i de la roca Salvatge.
Atenció quan arribem a la cota de 600 metres, perquè a la dreta veurem una discreta fita i l’inici d’un corriol, o més ben dit, rastre de camí. El seguim voltats de vegetació per tots costats, dreta, esquerra i cap. És un trajecte curt, arribem a una nova cruïlla, seguint recta aniríem a la font del Solitari i a la cova del Capablanca; girem a la dreta i a pocs metres, amagat per la vegetació arribem a un forn de calç on al fons hi ha excavada la cova.
2:30 Cova del Solitari. Aquí en un antic forn de calç readaptat com habitatge hi va viure tretze anys en Gregori Jover i Jover, alies Gori, conegut com “el solitari”.
En Gori era un petit empresari de la construcció de Terrassa que es va convertir en un personatge emblemàtic de la postguerra catalana a la zona de la Serra de l'Obac. Durant la guerra civil es va allistar voluntàriament a les milícies d'Esquerra Republicana. Finalitzada la guerra, va ser denunciat per "roig" i empresonat a la Model de Barcelona durant vuit anys, amb l'amenaça constant de ser executat. Finalment, per una combinació de pressions familiars, advocats i, probablement, per la seva condició no destacada dins la jerarquia republicana, la seva condemna va ser commutada per un desterrament que l'obligava a viure a més de 10 km de Terrassa.
Des del 1946 fins al 1959, en Gori va viure amagat a la zona de la Calsina. Allà, va treballar com a carboner per al propietari de l'Obac. Va residir en un antic forn de calç, conegut com el Cau del Solitari, que va adaptar com a habitatge i rebost. Durant aquest període, es va alimentar principalment del que caçava i del que li portaven els seus familiars.
L’any 1959, després d’ajudar un guàrdia civil ferit que s’havia perdut l bosc, en gori va obtenir permís per tornar a Terrassa, on va viure-hi fins la seva mort l’any 1986, a l’edat de 90 anys.
És un forn amb una doble porta, primer la del forn que dona accés a “l’olla” del forn, i al fons hi ha una altre porta que dona accés a una cavitat cavada artificialment, que era l’habitacle d’en Gori.
Vist aquest singular indret, tornem al camí i seguim baixant deixant endarrere les parets del Paller i de la Roca Salvatge.
2:35 Ruïnes de la Calsina. Aquest antic mas està situat en un emplaçament extraordinari, per un costat està gairebé a sota mateix de les parets del Paller i de la Roca Salvatge i per l’altre està obert a la riera de Rellinars.
Sembla que el mas estava format per dues cases, anomenades Sobirana i Jussana, probablement situades a ambdós costats del torrent.
La va fer construir en Josep Ubach i Falgueres, vers l'any 1634, segurament aprofitant les restes de la Calzina Jussana.
Consta de l'habitatge principal més una pallissa a la part posterior. Com a elements singulars conserva quatre columnes obrades amb pedra i maó, les quals sostenien les encavallades de la coberta en lloc de les pilastres quadrades més habituals. Els murs tenen diverses obertures en forma d'espitllera.
La casa va ser habitada fins als anys 1970.
Alguns historiadors, diuen que el topònim d'aquest mas derivaria de ser la primera masia de la serralada, les parets de la qual es lligarien amb calç.
En aquest paratge tan singular podem fer-hi una bona aturada abans d’encarar el final de la caminada.
Abandonem la Calsina seguint la pista que hi mena. Poc després fa un revolt de 90 graus a l’esquerra i travessa el torrent de la Saiola, on torna a girar 90 graus, ara a la dreta.
Uns cent metres després arribem a una cruïlla, la pista segueix recta i per la dreta surt una antiga pista secundària que seguirem. En el fons és una gran drecera de la pista que seguíem.
Tornem a travessar el torrent de la Saiola i uns cent metres després, quan la pista gira lleugerament a la dreta i poc abans d’enllaçar amb la pista que hem deixat per fer la drecera, veurem un corriol que baixa al torrent. Una vegada al torrent el seguim quatre passes i ja veurem a l’esquerra una mena d’escletxa i un rastre de corriol que hi porta.
2:55 Forat dels Despistats. És una curiosa cavitat en forma de “L” de 13 metres de recorregut; a l’entrada hi ha un curt pont de rocs encastats que donen pas al fons d’un pou amb dues boques de 5 metres d’alçada.
En Jordi Guillamot el descriu en el seu blog "el cau del Guille":
“Forma dos pous de 5 metres de fondària que donen a una mateixa planta en forma de L. Per l'extrem d'aquesta planta es dóna, planejant, a l'exterior altre cop, bo i passant per sota un pont de rocs. El forat dels Despistats és un interessant fons de torrent excavat aprofitant dues diàclasis, produint una curiosa desviació de les aigües provinents del torrent. A l'interior, i aprofitant que en època de pluges l'aigua ha de circular per l'interior”.
Per la descripció en Guillemot sembla que s’hagi despenjat per les dues boques, nosaltres hi entrarem tranquil·lament a peu pla.
És una cova o cavitat molt interessant i que sorprèn per les seves dimensions.
Acabada la visita, podem tornar a la pista o seguir per la llera del torrent perquè la pista el torna a travessar.
Recuperem la pista i pocs metres després enllaça amb la pista que havíem abandonat. La seguim per la dreta. Uns metres abans d’arribar a la cruïlla d’anada i tornada de l’inici de la caminada ens hem de fixar en dos petits forats o avenc que hi ha a l’esquerra de la pista.
3:00 Avencó de la Saiola. Es tracta d’un avencó que té dues boques d’entrada. Al nord hi ha la boca petita, amb unes mides de 60 cm x 40 cm, i una fondària màxima de 130 cm. Al sud hi ha la boca gran que fa 120 cm x 60 cm x 60 cm de fondària.
Les seves petites dimensions fan que no es pugui accedir al seu interior. Les parets presenten nivells sorrencs motiu pel qual hi ha despreniments cap a dins, per això es desaconsella accedir-hi.
Seguim i arribem a l’esmentada cruïlla d’anada i tornada, enllaçant amb el camí d’anada.
3:15 Pla de la Bàscula i aparcament.
Nova i interessant ruta per l’Obac, un indret carregat de llocs interessants per visitar: turons, ruïnes, coves, avencs, forns, balmes, canals, cingles, etc. ´
Només és qüestió de traçar-te un itinerari a base d’anar enllaçant camins. Per posar-hi un símil, podríem dir que l’itinerari base és com un arbre de Nadal, al que hi anirem penjant detalls.
En aquest cas en concret, l’itinerari base consisteix en fer una circumval·lació sortint del Pla de la Bàscula i pujar per la Coma d’Aumà i baixar per la canal del Solitari.
Aquesta circumval·lació és com un arbre de Nadal al que anirem penjant boles, unes de més grans i d’altres de més petites.
Les grans podrien ser la cova de la Coma d’Aumà, la foradada del Paller de Tot l’Any, la cova del Solitari, les ruïnes de la Calsina i el Forat dels Despistats; les més petites serien la font del Trull, el forn de calç de la Saiola, la font del Sot de la Coma d’Aumà i l’avencó de la Saiola.
No és una caminada fàcil, principalment el tram final de la Coma d’Aumà, no és per problemes tècnics o de passos complicats, és que el camí es perd a estones i el lloc és molt emboscat i hem d’anar trobant per on seguir.
La resta de l’itinerari el farem per corriols estrets amb la vegetació que ens envolta pels costats i també per sobre, ja que haurem d’ajupir-nos per sortejar el brancatge.
Si ha plogut el dia abans, com va ser el cas, haurem d’anar equipats com si plogués perquè sinó acabarem xops de cap a peus.
El terreny pel que ens movem és dels més impressionants de l’Obac, ja que durant la pujada quedarem empetitits entre les parets del Castell de Bocs i del Paller de Tot l’Any; i baixant la sensació d’insignificança queda augmentada ja que caminarem entre el Paller de Tot l’Any i la Roca Salvatge.
Per situar-nos a l’inici de la caminada hem de seguir la carretera B-122 de Terrassa a Rellinars fins passat el km 13, pocs metres abans del km 14 hi ha un cartell a la dreta que assenyala l’inici de la pista d’accés al camp de tir de la Casa Nova i a les Boades.
Cal anar amb compte perquè per accedir-hi hem de fer un brusc gir de 180 a la dreta.
Seguim la pista i pocs metres desprès arribem a una explanada que és l’aparcament del camp de tir; hem de seguir la pista un km més aproximadament.
Anant amb precaució és apte per a tots els vehicles que siguin una mica alts. Travessem la riera de Rellinars, seguim, ara pel marge dret del torrent (en el sentit del curs de l’aigua), arribem a l’aiguabarreig del torrent de la Font del Conill amb el de la Saiola.
Ara entrem en un eixamplament de la vall on hi ha diversos espais per aparcar; som al pla de la Bàscula o Feixa del Gram. Sembla que aquest nom el rep perquè aquí el pesava el gra de les masies del voltat.
0:00 Pla de la Bàscula. Comencem a caminar seguint la pista fins la primera cruïlla, aquí abandonem la pista que ens portaria a les Boades i seguim per la dreta una pista menys marcada, poques passes després travessem el torrent de la Barbotera a la confluència amb el de la Saiola, Aquí podem seguir per la pista o seguir pel llit del torrent perquè pocs metres després arribem a la font.
0:05 Font del Trull. Mig perduda a la nostra esquerra trobem aquesta font a tocar de la llera del torrent.
Es tracta d'una cisterna de captació amb volta obrada de pedra. Té una longitud d'uns tres metres aproximadament i una fondària de 0,8 metres. La boca té una amplada de 0,9 metres i una alçada màxima de 0,45 metres. Una canal obrada amb pedra permetria desguassar l'aigua del seu interior cap al torrent sense malmetre la font alhora que permet seure-s'hi. Un mur de quatre metres de llargada per una d'alçada màxima de setanta centímetres reté la terra i embelleix el conjunt. Al costat esquerre hi ha una pedra plana, ben escairada on s'hi ha gravat el nom de la font, amb una flor de cinc pètals pintats de blanc i una circumferència de color blau a mà dreta.
Les inundacions de l'any 1962 va fer desaparèixer la font i als anys noranta del segle XX va ser redescoberta. L'any 1995 es reconstrueix tal i com la coneixem avui.
Sembla que l'haurien construït els carboners per poder tenir aigua en temps de sequera.
L’any 1995 queda lluny i actualment torna a estar abandonada i mig perduda.
De la font un curt caminet ens torna a la pista.
Anem seguint, sortejant un parell d’arbres caiguts, durant uns set-cents metres, i hem d’estar atents a una discreta fita que hi ha a l’esquerra; som a la cruïlla d’anada i tornada de tot l'itinerari, abandonem la pista i seguim el corriol de l’esquerra que travessa el torrent de la Saiola. Nova cruïlla, seguim per la dreta i pocs metres després arribem al forn de calç.
0:25 Forn de Calç de la Saiola. Situat al marge esquerra del camí, en un punt on aquest s’eixampla. Les restes visibles consisteixen en una part del pou o olla, que tenia un perímetre total de 3,20 metres de diàmetre. L'alçada conservada és de tres metres. La caldera, la banqueta i el cendrer probablement estiguin colgats de terra. De la boca del forn no en queda cap rastre visible. L'accés al moll de càrrega superior encara es pot resseguir visualment.
Vistes aquestes restes seguim el camí que poc després travessa la torrentera fent un gir de 180 graus a la dreta, i pocs metres després torna a fer un gir de 180 graus, aquesta vegada a l’esquerra en mig d’una clariana; tant en un gir com a l’altre hi ha una modesta fita.
Ara iniciem una llarga marxa ascendent seguint el traçat d’una antiga pista de desbrossar que remunta la Coma d’Aumà, però tot i l’amplada, la vegetació només deixa un estret espai per anar avançant, A l’esquerra tenim el característic turó del Castell de Bocs i a la dreta la llarga carena de la Coma d’Aumà.
A mesura que anem pujant el camí es va tornant més estret i emboscat fins que gira a l’esquerra i travessa la torrentera en el punt on hi ha la font.
0:55 Font del Sot de la Coma d’Aumà. Es tracta d'una surgència que brolla amb més o menys intensitat depenent de les pluges. Es troba situada en una raconada on hi ha un muret de pedra encabit entre roques més grosses cobertes per molses. Al davant
mateix hi ha una cadolla on l'aigua brolla sorgint del terra mateix creant un bassal. L'indret és molt ombrívol voltat de vegetació, com l'esbarzer, galzeran, el boix, l'arboç, el pi, l'alzina i el marfull. En el moment d’aquesta caminada l’indret estava totalment sec.
Per l’altre costat segueix un rastre de camí que s’enfila directa a la base de la cinglera; hi ha algunes fites, però al final es perden les fites i el rastre de corriol, però el bosc permet avançar fins arribar al peu d’una balma rogenca. En aquest punt hem de girar a l’esquerra i resseguir la paret i en poques passes arribarem a la balma o cova.
1:05 Balma de la Coma d’Aumà. Ens trobem davant d’una balma obrada, situada en un racó recondit de l’Obac i actualment de difícil accés degut a una esllavissada de pedra i terra provocat per un fort aiguat que va haver-hi a la tardor de l'any 2018 i que ha colgat per complert part de la canal i per tant s’ha menjat el camí natural d’accés que baixava des del camí ral.
Però no sempre ha estat així, ja que aquest indret té una llarga història al darrere.
Les referències documentals sobre la balma com un lloc habitat confirmen que va ser considerat com un veritable mas que després de varis segles d'existència patí les conseqüències de la Pesta Negra. És té constància de que el 1229 ja estava habitada per Pere d'Aumà. El topònim apareix citat amb grafies diferents: Dalmau, Coma dalmau, Cumba dalmar, Cuymba dalmad, Coma de nart, Comadalmar, Cumbadelmar, Coma de Maria, Coma del maar, coma de Marina, Coma de Aumá.
El 1287,Pere de Coma del Mar, Cumba dalmar, de la parròquia de Rellinars, tracta amb Jaume de Sala, també de Rellinars, que en deu anys pagarà ... 79 sous que es devien.
Un pergamí de 1497, parla del mas Coma del Mar, derruït, situat en el terme de Rellinars, en lo lloch dit Coma del Mar.
Es tracta d'una balma o espluga obrada amb tancament frontal. L'interior mesura 5,5 metres d'amplada per una alçada màxima de 2,60 metres que va disminuint progressivament. A uns 7 metres de profunditat hi ha un espai parcialment clos per un muret de pedra mig enderrocat d'una fondària aproximada de 12 metres. En aquest indret la terra està molt remoguda. Es pot observar un rebaix general del sol, segurament per guanyar alçada. Algunes parts del sostre mostren senyals ennegrides pel sutge. El mur de tancament exterior té una porta centrada de pedra seca amb els muntants rectes. Mesura 0,60 m d'amplada per una alçada conservada de més de dos metres a mà dreta. El paredat és de pedra irregular collada amb morter de garsa. Els muntants estan més ben fets, escairats en bona part. El gruix dels murs és de 0,60 m. Des de l'interior, en el mur de mà dreta hi ha una petita finestra quadrangular.
El 16 de juliol de l'any 2006, Jordi Guillemot i Quim Solbas varen aixecar un mapa topogràfic de la balma recollit a la web d’en Jordi Guillamot: http://caudelguille.net/caus/785-coma-dauma-balma-de-la
Si seguíssim caminant per la base de la cinglera aniríem a altres cavitats, com la cova del Bastó, la balma del Bar i la balma Fumada; bategades amb aquests noms per en Carles Pérez alies “Zarzas”, menys la del Bastó que ja havia estat batejada per en Quicu Tàpies.
Nosaltres no penjarem aquestes “boles” a l’arbre de Nadal, ja que vista la balma de la Coma d’Aumà anirem per la dreta per anar a sortir al camí ral a prop del collet Gran.
El que en teoria hauria de ser fàcil degut a l’esllavissada esmentada s’ha convertit en perdedor, entretingut i sobretot brut de tota mena de vegetació.
En principi no ho sembla, ja que deixem la balma i seguim per un roquisser amb fites, passat el roquisser entrem al bosc i aquí comença el tram que mereix la màxima concentració. Hi ha fites que ens van guiant, però hi ha moments que no n’hi ha, ens hem d’anar orientant per no separant-nos gaire de la base de la cinglera, arribem a la zona de l’esllavissada i el tram es torna caòtic; entre la vegetació vaig veure una fita sobre una roca que em va guiar.
En el mapa “sense connexió” del wikiloc hi ha traçat el camí d’accés a la balma des del camí ral, aquest camí et permet anar avançant procurant no separar-nos del seu traçat, i en el cas d’haver-nos-en separat hem de procurat tornar-hi.
Comencem a intuir la sortida de la canal i també retrobem fites i el traçat del camí que més avall ha quedat esborrat; ara ja només ens queda seguir pujant fins el camí ral.
1:35 Camí ral. El seguim per la dreta amb molt bona vista del Paller de tor l’Any, al que anem donant la volta pel vessant N. Deixem el Paller endarrere i just en el collet Gran farem una anada i tornada per la dreta. No hi ha camí però aquesta vegada el trajecte és molt curt, baixem una mica per dins del bosc i ens decantem a l’esquerra fins una petita cinglera on trobem el primer forat.
2:00 Foradada del Paller de Tot l’Any. És una petita foradada amb tres entrades; si ens arrosseguem per terra podrem entrar per un forat i sortir per l’altre. Dues boques estan al vessant del bosc i la tercera i més vistosa és a l’altre costat; podem accedir-hi fàcilment rodejant la punta de la cinglera on hi ha la foradada.
Aquesta tercera boca té una gran panoràmica de la cinglera SE del Paller de Tot l’Any i de la Roca Salvatge.
Vist aquest indret, força desconegut, tornem al camí ral i seguim uns metres més fins arribar a la cruïlla a la dreta on comença el camí que baixa per la canal del Solitari. No hem de confondre’l amb el que hi ha unes passes més endavant que porta a la Roca Salvatge.
Anem perdent alçada per aquest marcat i estret corriol, encaixonats entre les parets del Paller i de la roca Salvatge.
Atenció quan arribem a la cota de 600 metres, perquè a la dreta veurem una discreta fita i l’inici d’un corriol, o més ben dit, rastre de camí. El seguim voltats de vegetació per tots costats, dreta, esquerra i cap. És un trajecte curt, arribem a una nova cruïlla, seguint recta aniríem a la font del Solitari i a la cova del Capablanca; girem a la dreta i a pocs metres, amagat per la vegetació arribem a un forn de calç on al fons hi ha excavada la cova.
2:30 Cova del Solitari. Aquí en un antic forn de calç readaptat com habitatge hi va viure tretze anys en Gregori Jover i Jover, alies Gori, conegut com “el solitari”.
En Gori era un petit empresari de la construcció de Terrassa que es va convertir en un personatge emblemàtic de la postguerra catalana a la zona de la Serra de l'Obac. Durant la guerra civil es va allistar voluntàriament a les milícies d'Esquerra Republicana. Finalitzada la guerra, va ser denunciat per "roig" i empresonat a la Model de Barcelona durant vuit anys, amb l'amenaça constant de ser executat. Finalment, per una combinació de pressions familiars, advocats i, probablement, per la seva condició no destacada dins la jerarquia republicana, la seva condemna va ser commutada per un desterrament que l'obligava a viure a més de 10 km de Terrassa.
Des del 1946 fins al 1959, en Gori va viure amagat a la zona de la Calsina. Allà, va treballar com a carboner per al propietari de l'Obac. Va residir en un antic forn de calç, conegut com el Cau del Solitari, que va adaptar com a habitatge i rebost. Durant aquest període, es va alimentar principalment del que caçava i del que li portaven els seus familiars.
L’any 1959, després d’ajudar un guàrdia civil ferit que s’havia perdut l bosc, en gori va obtenir permís per tornar a Terrassa, on va viure-hi fins la seva mort l’any 1986, a l’edat de 90 anys.
És un forn amb una doble porta, primer la del forn que dona accés a “l’olla” del forn, i al fons hi ha una altre porta que dona accés a una cavitat cavada artificialment, que era l’habitacle d’en Gori.
Vist aquest singular indret, tornem al camí i seguim baixant deixant endarrere les parets del Paller i de la Roca Salvatge.
2:35 Ruïnes de la Calsina. Aquest antic mas està situat en un emplaçament extraordinari, per un costat està gairebé a sota mateix de les parets del Paller i de la Roca Salvatge i per l’altre està obert a la riera de Rellinars.
Sembla que el mas estava format per dues cases, anomenades Sobirana i Jussana, probablement situades a ambdós costats del torrent.
La va fer construir en Josep Ubach i Falgueres, vers l'any 1634, segurament aprofitant les restes de la Calzina Jussana.
Consta de l'habitatge principal més una pallissa a la part posterior. Com a elements singulars conserva quatre columnes obrades amb pedra i maó, les quals sostenien les encavallades de la coberta en lloc de les pilastres quadrades més habituals. Els murs tenen diverses obertures en forma d'espitllera.
La casa va ser habitada fins als anys 1970.
Alguns historiadors, diuen que el topònim d'aquest mas derivaria de ser la primera masia de la serralada, les parets de la qual es lligarien amb calç.
En aquest paratge tan singular podem fer-hi una bona aturada abans d’encarar el final de la caminada.
Abandonem la Calsina seguint la pista que hi mena. Poc després fa un revolt de 90 graus a l’esquerra i travessa el torrent de la Saiola, on torna a girar 90 graus, ara a la dreta.
Uns cent metres després arribem a una cruïlla, la pista segueix recta i per la dreta surt una antiga pista secundària que seguirem. En el fons és una gran drecera de la pista que seguíem.
Tornem a travessar el torrent de la Saiola i uns cent metres després, quan la pista gira lleugerament a la dreta i poc abans d’enllaçar amb la pista que hem deixat per fer la drecera, veurem un corriol que baixa al torrent. Una vegada al torrent el seguim quatre passes i ja veurem a l’esquerra una mena d’escletxa i un rastre de corriol que hi porta.
2:55 Forat dels Despistats. És una curiosa cavitat en forma de “L” de 13 metres de recorregut; a l’entrada hi ha un curt pont de rocs encastats que donen pas al fons d’un pou amb dues boques de 5 metres d’alçada.
En Jordi Guillamot el descriu en el seu blog "el cau del Guille":
“Forma dos pous de 5 metres de fondària que donen a una mateixa planta en forma de L. Per l'extrem d'aquesta planta es dóna, planejant, a l'exterior altre cop, bo i passant per sota un pont de rocs. El forat dels Despistats és un interessant fons de torrent excavat aprofitant dues diàclasis, produint una curiosa desviació de les aigües provinents del torrent. A l'interior, i aprofitant que en època de pluges l'aigua ha de circular per l'interior”.
Per la descripció en Guillemot sembla que s’hagi despenjat per les dues boques, nosaltres hi entrarem tranquil·lament a peu pla.
És una cova o cavitat molt interessant i que sorprèn per les seves dimensions.
Acabada la visita, podem tornar a la pista o seguir per la llera del torrent perquè la pista el torna a travessar.
Recuperem la pista i pocs metres després enllaça amb la pista que havíem abandonat. La seguim per la dreta. Uns metres abans d’arribar a la cruïlla d’anada i tornada de l’inici de la caminada ens hem de fixar en dos petits forats o avenc que hi ha a l’esquerra de la pista.
3:00 Avencó de la Saiola. Es tracta d’un avencó que té dues boques d’entrada. Al nord hi ha la boca petita, amb unes mides de 60 cm x 40 cm, i una fondària màxima de 130 cm. Al sud hi ha la boca gran que fa 120 cm x 60 cm x 60 cm de fondària.
Les seves petites dimensions fan que no es pugui accedir al seu interior. Les parets presenten nivells sorrencs motiu pel qual hi ha despreniments cap a dins, per això es desaconsella accedir-hi.
Seguim i arribem a l’esmentada cruïlla d’anada i tornada, enllaçant amb el camí d’anada.
3:15 Pla de la Bàscula i aparcament.
