L'Espunyola, Sant Salvador, cova de la Bòfia, Pantà de l'Espunyola, Serrat de Malla i Salt de Sallent
El municipi de l’Espunyola , situat a 822m d’alçada, amb una superfície de 35,26 km2 s’estén al peu dels cingles de Capolat i forma part del baix Berguedà. Limita amb els municipis del Berguedà de Montmajor, Capolat, Avià, Montclar i Casserres i amb el de Navès, que pertany a la comarca del Solsonès. La població esta totalment disseminada, i el municipi es va anar formant a partir de la integració de varis petits municipis propers com els del Cint, Correà, Sants Metges, Sant Pere de l’Esgleiola, els Torrents, Santa Margarida del Mercadal, Santa Maria del Bosc, l’Espunyola i l’enclavament de la Rebolleda (totalment dins del Solsonès).
El màxim de població el trobem l’any 1857 amb 693 habitants, a partir d’aquesta data decau, però sempre es manté per sobre dels 300 fins que a partir del 1990 perd aqueta xifra i és manté més o menys estable per sobre dels 250, actualment, amb dades del 2024 n’hi ha 262. Son curioses les dades dels “focs” del cens del 1497, 1515 i 1553, amb 37,5 i 24 “focs” respectivament. Sorprèn que entre els 18 anys que van del 1497 al 1515 passa de 37 focs a només 5, potser degut a una guerra o a una epidèmia, després lentament es torna a recuperar.
L’Espunyola ja en els segles X i XI feia la partió entre l’antic comtat de Berga i la vall de Lord, que formava part del comtat d’Urgell. El lloc és citat l’any 950, quan l’abadessa Adelaida Bonafilla de Sant Joan de les Abadesses, filla de Sunyer I, comte de Barcelona, en féu una donació al seu monestir.
El mot “Espunyola” pot venir del llatí spondeola o spongiola i significaria “esponja o pedra tosca”.
Senyorejà el castell d’Espunyola una família de cavallers que es cognominà Espunyola, els quals convertiren la fortalesa en un gran casal residencial a partir del segle XIII.
A l’Espunyola podem arribar-hi per diverses vies de comunicació: des de Solsona i Berga per la C-26 (en sentits oposats), des de Cardona per la C-555 (B-420) i des de Puig-reig per la BV-4131.
Caminada espectacular pel sector Nord del terme de l’Espunyola amb l’ascens a dalt dels cingles de Sant Salvador i del Capolat a la confluència amb el terme del Capolat. Gran contrast entre la plana de l’Espunyola i els prats i boscos de dalt la cinglera, des d’on gaudirem d’una extraordinària panoràmica.
Tret de la forta pujada inicial i el conseqüent descens final, gran part de l’excursió la passarem fent planeres passejades per dalt les cingleres, amb petites pujades i baixades i podrem gaudir abastament d’un entorn molt bonic.
Tots el camins estan molt ben senyalitzats amb jalons i marques de pintura, de GR quan seguim el GR-1 i grogues quan seguim senders locals. Aquesta tònica només es trencarà durant el curt descens del Serrat de Malla al Salt de Sallent; on, tot i que en alguns mapes marquen un camí, aquest està molt esborrat, però no hi ha cap problema perquè el bosc és molt net i es pot anar baixant sense cap problema.
Aquest tram sense pràcticament camí, no és pot considerar com a difícil, ja que només necessita sentit comú per anar enllaçant els successius replans; l’únic indret on cal advertir a persones amb vertigen, és la continuació del sender a partir de la cova de la Bòfia, ja que hi ha un curt tram on el camí s’apropa molt a la cinglera, però és molt curt i, tret del possible vertigen, no presenta cap altre dificultat.
Per començar a caminar ens hem de situar a la gran esplanada que hi ha al costat de l’ajuntament de L’Espunyola al costat mateix de la C-26.
0:00 L’Espunyola, 822m. Sortim de l’aparcament passant per davant de la porta de l’ajuntament i girem a la dreta per passar pel costat de la paret de ponent de l’edifici per seguir el GR-1 i les seves marques vermelles i blanques que guanya una mica d’alçada per darrera, només amb tan poca alçada guanyada ja tenim molt bona vista de la plana. El camí va fent un tomb en direcció a l’ermita dels Sants Metges. Passem per costat d’una bassa que és una bona referència per veure que quatre passes després les marques de GR abandonen el camí que seguim per girar a la dreta i seguir un corriol que s’enfila per sota la masia de turisme rural de Cal Macià.
Aquest camí ens porta directament a l’ermita.
0:15 L’església dels Sants Metges (Sant Cosme i Sant Damià) , 868m, és obra de l'últim terç del segle XIX, però la primitiva capella estava situada uns metres més al NE a l’indret del mas de Cal Cots i del Vilar dels Sants Metges i la trobem esmentada per primera vegada en un testament del 1513, on es feia una deixa d'un sou a les esglésies de Sant Serni del Cint, Santa Maria dels Torrents, Santa Margarida del Mercadal, i Sant Cebrià de Castellserà; amb aquest darrer nom es coneixia durant els segles XVII i XVIII l'església dels Sants Metges. Durant aquests segles hi ha una curiosa relació d’advertències des del bisbat de Solsona reclamant obres de restauració degut al deteriorament de l’edifici amb l’amenaça de tancament pel perill que oferia la construcció per a la seguretat dels feligresos. Finalment es realitzaren aquestes obres i l’església tenia tres altars amb retaules gòtics amb imatges de mida natural que varen ser cremades durant la guerra civil.
Al costat mateix de l’església hi ha l’esmentada casa de turisme rural de Cal Macià.
Vist l’indret seguim uns metres més el GR i arribem a una cruïlla on farem l’anada i tornada de l’itinerari. Ara seguim per la dreta, passem a tocar del cementiri en direcció a Cal Miquelet, mas que voregem seguint un camí per l’esquerra i enllacem amb una pista que seguirem força estona. Creuem la riera de Montclar (riera que tornarem a creuar molt més amunt a l’indret dels pantans de l’Espunyola). Seguim una estona més i hem d’estar atents a una fita i una marca de pintura groga que hi ha a l’esquerra. Entre els Sants Metges i aquesta cruïlla haurem caminat uns 1100 metres.
0:30 Cruïlla. Aquí iniciem una forta i sostinguda pujada d’uns cent metres de desnivell seguint un bonic camí amb balconades que ens permeten anar veient com anem guanyant alçada. Finalment la pujada disminueix i comencem una flanquejada de cara al morro de la cinglera de Sant Salvador; enllacem amb una pista que seguim quatre passes per la dreta, ja que el camí segueix per l’esquerra de la pista.
Anem flanquejant per sota la cinglera de Sant Salvador (cinglera que després seguirem per dalt en sentit contrari després de visitar la cova de la Bòfia). Fem un parell de llaçades per guanyar desnivell, seguim flanquejant i després de travessar una tanca pel bestiar sortim a unes grans i boniques prades en mig d’una pineda molt bonica.
Travessem aquestes prades seguint el camí i de sobte ens trobem a la punta de la cinglera on hi ha un vèrtex geodèsic.
1:15 Vèrtex geodèsic de Sant Salvador, 1157m. És el vèrtex de referència 280094001 i forma part del llistat dels “100 cims” de FEEC. A pocs metres hi ha les poques ruïnes preromàniques que queden del monestir de Sant Salvador de Mata menjades per la vegetació, en concret només son visibles els murs de tramuntana i els de ponent. Fou consagrada l’any 900 pel bisbe de la Seu d'Urgell. L'acta de consagració explica que l'església es consagra al lloc anomenat Matta monasterii. El 905 el cenobi encara subsistia, doncs la comtessa Adalaiz, donà per redimir l'ànima dels seus pares tot el terme del Castell de l’Espunyola. Esmentant els seus límits es diu que "et de parte orientis affrontat in fines de Mata monasterio". A partir d'aquesta data el monestir de Sant Salvador de Mata ja no surt esmentat en cap més document.
A part del vèrtex, les ruïnes i una recargolada senyera, l’indret gaudeix d’una extraordinària panoràmica. Tota la plana del Baix Berguedà i del Bages, Montserrat, el Montseny, els Rasos de Peguera, els cims nevats del Pirineu i els pobles de Berga i Avià, son alguns dels indrets que gaudirem des de Sant Salvador.
Una vegada vist l’indret i la seva gran panoràmica continuem el nostre camí que passa per davant de les ruïnes i segueix carenejant fins que arribem a una cruïlla senyalitzada amb un jaló, on seguim per l’esquerra el camí dels Tossals. Entre l’arbreda ens apareix durant una estona el mas de Torneula. Arribem a una nova cruïlla, també senyalitzada amb un jaló que ens indica el corriol que per l’esquerra ens portarà a la Bòfia.
Deixem el camí-pista que seguíem per continuar pel sender que inicialment davalla fort. Arribem a una altre cruïlla i seguim per la dreta i poc després arribem davant l’entrada a la cova de la Bòfia.
1:30 Cova de la Bòfia de Can torneula , 1125m. De boca quadrada per on s'accedeix a una gran sala de 22X13X4 metres, de sostre pla i amb un llac pràcticament permanent a l'interior que ocupa les 3/4 parts de la sala. Després de fortes precipitacions, l'aigua sobrant surt per la boca precipitant-se pel cingle. La cova era aprofitada com a cisterna natural de la propera masia de Can Torneula, d'això es desprèn que era coneguda antigament. En el moment d’aquesta ressenya la cova era pràcticament plena d’aigua fins el punt que era impossible estar-hi dret tot i tenir quatre metres d’alçada.
Sortim de la cova i seguim el sender amb una indicació que diu: enllaç amb el camí dels Tossals. Iniciem doncs la part una mica compromesa de la caminada, (si tenim problemes de vertigen podem tornar a la cruïlla anterior i seguir per la pista).
El corriol frega el caire de la cinglera, però sense acabar d’arribar-hi, aviat ens trobem davant d’unes grans roques que formen una petita balma; aquí sembla que el camí es perdi perquè a continuació hi ha una esllavissada, però si ens hi fixem bé, veurem que just en aquest punt, sense acabar d’arribar a les roques el corriol gira a l’esquerra i baixa un parell de metres i travessa l’esllavissada sense cap mena de problema; passat aquest pas el corriol segueix i es va allunyant del caire de la cinglera i aviat enllaça novament amb la pista que havíem deixat per anar a la Bòfia i que, òbviament, seguim per l’esquerra.
Arribem a una nova cruïlla i també seguim per l’esquerra una antiga pista que travessa uns paratges molt bonics de bosc. Anem apropant-nos a la riera de Montclar. Primer veiem entre la vegetació el petit pantà d l’Espunyola i seguidament veiem la presa del pantà més gran.
El camí el voreja i travessa la riera just a l’entrada d’aigües al pantà; segons el cabal de la riera potser ens mullarem una mica els peus.
1:55 Pantà de l’Espunyola, 1102m. És un petit embassament de 0,8 hectàrees que es troba inserit en un ambient totalment forestal, enmig d'una pineda de pi roig amb boix i roures. Està format de fet per dos embassaments situats just un a continuació de l'altre, separats per una petita presa, que recullen les aigües de la riera de Montclar,
La transparència i l'excel·lent qualitat de l'aigua fan que aquest espai destaqui especialment per ser un punt important de reproducció d'amfibis, especialment diverses espècies de tritons. El seu aïllament fa que no presenti cap impacte que el pugui posar en perill i cal respectar-lo perquè es conservi en aquest estat.
Una vegada situats a la riba dreta de la riera travessem la porta d’un filat i sortim a una pista. Seguint-la per l’esquerra ens baixaria a l’Espunyola, però anirem per la dreta només quatre passes perquè immediatament girem a l’esquerra per seguir una pista que ens porta directament al caire de la cinglera on la pista s’acaba davant d’una magnifica balconada. Contemplem la panoràmica des d’aquest mirador i seguidament girem a la dreta per iniciar una forta pujada per un bonic corriol que acaba desembocant en una pista que s’acaba allà mateix, però segueix un fantàstic camí que ens deixa a la punta de la cinglera de Malla.
2:25 Cingle de Malla i mirador natural, 1218m. Estem situats a l’extrem S del Serrat de Malla just al caire de la cinglera on hi ha un pal amb una esfilagarsada senyera i una panoràmica extraordinària; juntament amb el mirador de Sant Salvador, és d’aquells indrets on costa de marxar-ne. A contracor abandonem l’indret per seguir el camí que segueix per la dreta i va remuntant pel llom del serrat. Isolat i lluny ens apareix el gran i bonic mas del Puig de Capolat amb els seus característics tres pisos amb tres arcades a cada un, també i molt parcialment apareix a l’horitzó i molt breument una escarpada paret que podria ser la cara S del Pedraforca. Finalment arribem al punt més alt.
2:35 Serrat de Malla, 1242m. Tota la gran panoràmica de la que hem gaudit durant bona part del recorregut s’esvaeix en aquest punt rodejat de vegetació i convertit en un simple punt de pas. Seguim uns metres més i entrem en un bonic bosc de pins. No fa ni un parell de minuts que hem passat pel Serrat de Malla quan hem d’estar atents a una fita que hi ha a l’esquerra. Aquesta fita ens assenyala l’inici d’un difuminat corriol que baixada directament a enllaçar amb el GR-1 que hem abandonat només començar la caminada. Aquest corriol està pràcticament esborrat, però el bosc és molt net i permet anar baixant sense cap complicació, només cal anar enllaçant els diferents replans que anirem trobant. Seguir el camí, tan el real com el que surt a l’esmentat mapa és pràcticament impossible, però ens serveix de referència per no apartar-nos gaire del seu traçat. Poca estona després enllacem amb l’esmentat GR-1 que seguim per l’esquerra.
NOTA: Si no volem fer aquesta baixada sense pràcticament camí, en arribar a la fita podem seguir el camí que aviat enllaça amb una pista que podem seguir mirant el mapa ja que hi ha varis trencalls, i després d’una gran volta també enllaça amb el GR-1.
Situats al nostre enllaç amb aquest sender de Gran Recorregut el seguim per l’esquerra i pràcticament ja ens trobem al sortint de la cinglera del Capolat des d’on tenim molt bona vista del salt de Sallent que tenim a tocar.
2:45 Mirador del Salt de Sallent, 1100m. De “salts de Sallent” Catalunya n’està plena, aquest segurament no és dels més espectaculars perquè normalment el torrent porta poca aigua, però després de fortes pluges el salt fa patxoca; la millor perspectiva la tenim des de baix, des de la plana de l’Espunyola i especialment des de la carretera de Cardona a Berga. Però des de dalt l’indret és salvatge i la cinglera impressiona. Aixecant la vista veurem uns quants metres a sobre nostre el mirador del Roc Codós.
La panoràmica, a part del salt, és semblant, però inferior, a la dels miradors pels que hem anat passant; però la vista de la plana i del massís de Montserrat és molt bonica, però amb branques que en redueixen una mica la vista.
Vist el salt comencem a baixar seguint el GR, el camí és molt marcat però ple de petites pedres que fan una mica incòmode la baixada. Desemboquem a una pista i el terreny millora. Hem d’anar seguint la pista i les marques del GR fins que hem d’abandonar la pista, que gira a la dreta, per seguir un camí que segueix baixant per l’esquerra fins que sortim a un gran dipòsit, on hi ha gravades a la paret les lletres de GR-1. Seguim una mica més i arribem davant de dos grans blocs de pedra.
3:15 Roc de la Bruixa , 904m. Es tracta d'un conjunt format per grans blocs de roca de conglomerat. El Roc de la Bruixa pròpiament són dos grans blocs que pel seu voltant tenen altres blocs de mides molt menors, alguns que s'hi recolzen. El més gran conforma una balma de poca profunditat pel costat sud. Alguns dels rocs de mides menors tenen pel contorn altres blocs i pedres que semblen col·locades intencionadament. Al lloc a més s'hi va localitzar algun fragment de ceràmica prehistòrica i medieval. Just passat aquest indret el camí i les marques giren a la dreta per seguir un camí que acaba en una pista, que també seguim per la dreta, passem pel costat del cementiri i enllacem amb el camí d’anada, que seguirem fins l’aparcament.
3:30 L’Espunyola.
El màxim de població el trobem l’any 1857 amb 693 habitants, a partir d’aquesta data decau, però sempre es manté per sobre dels 300 fins que a partir del 1990 perd aqueta xifra i és manté més o menys estable per sobre dels 250, actualment, amb dades del 2024 n’hi ha 262. Son curioses les dades dels “focs” del cens del 1497, 1515 i 1553, amb 37,5 i 24 “focs” respectivament. Sorprèn que entre els 18 anys que van del 1497 al 1515 passa de 37 focs a només 5, potser degut a una guerra o a una epidèmia, després lentament es torna a recuperar.
L’Espunyola ja en els segles X i XI feia la partió entre l’antic comtat de Berga i la vall de Lord, que formava part del comtat d’Urgell. El lloc és citat l’any 950, quan l’abadessa Adelaida Bonafilla de Sant Joan de les Abadesses, filla de Sunyer I, comte de Barcelona, en féu una donació al seu monestir.
El mot “Espunyola” pot venir del llatí spondeola o spongiola i significaria “esponja o pedra tosca”.
Senyorejà el castell d’Espunyola una família de cavallers que es cognominà Espunyola, els quals convertiren la fortalesa en un gran casal residencial a partir del segle XIII.
A l’Espunyola podem arribar-hi per diverses vies de comunicació: des de Solsona i Berga per la C-26 (en sentits oposats), des de Cardona per la C-555 (B-420) i des de Puig-reig per la BV-4131.
Caminada espectacular pel sector Nord del terme de l’Espunyola amb l’ascens a dalt dels cingles de Sant Salvador i del Capolat a la confluència amb el terme del Capolat. Gran contrast entre la plana de l’Espunyola i els prats i boscos de dalt la cinglera, des d’on gaudirem d’una extraordinària panoràmica.
Tret de la forta pujada inicial i el conseqüent descens final, gran part de l’excursió la passarem fent planeres passejades per dalt les cingleres, amb petites pujades i baixades i podrem gaudir abastament d’un entorn molt bonic.
Tots el camins estan molt ben senyalitzats amb jalons i marques de pintura, de GR quan seguim el GR-1 i grogues quan seguim senders locals. Aquesta tònica només es trencarà durant el curt descens del Serrat de Malla al Salt de Sallent; on, tot i que en alguns mapes marquen un camí, aquest està molt esborrat, però no hi ha cap problema perquè el bosc és molt net i es pot anar baixant sense cap problema.
Aquest tram sense pràcticament camí, no és pot considerar com a difícil, ja que només necessita sentit comú per anar enllaçant els successius replans; l’únic indret on cal advertir a persones amb vertigen, és la continuació del sender a partir de la cova de la Bòfia, ja que hi ha un curt tram on el camí s’apropa molt a la cinglera, però és molt curt i, tret del possible vertigen, no presenta cap altre dificultat.
Per començar a caminar ens hem de situar a la gran esplanada que hi ha al costat de l’ajuntament de L’Espunyola al costat mateix de la C-26.
0:00 L’Espunyola, 822m. Sortim de l’aparcament passant per davant de la porta de l’ajuntament i girem a la dreta per passar pel costat de la paret de ponent de l’edifici per seguir el GR-1 i les seves marques vermelles i blanques que guanya una mica d’alçada per darrera, només amb tan poca alçada guanyada ja tenim molt bona vista de la plana. El camí va fent un tomb en direcció a l’ermita dels Sants Metges. Passem per costat d’una bassa que és una bona referència per veure que quatre passes després les marques de GR abandonen el camí que seguim per girar a la dreta i seguir un corriol que s’enfila per sota la masia de turisme rural de Cal Macià.
Aquest camí ens porta directament a l’ermita.
0:15 L’església dels Sants Metges (Sant Cosme i Sant Damià) , 868m, és obra de l'últim terç del segle XIX, però la primitiva capella estava situada uns metres més al NE a l’indret del mas de Cal Cots i del Vilar dels Sants Metges i la trobem esmentada per primera vegada en un testament del 1513, on es feia una deixa d'un sou a les esglésies de Sant Serni del Cint, Santa Maria dels Torrents, Santa Margarida del Mercadal, i Sant Cebrià de Castellserà; amb aquest darrer nom es coneixia durant els segles XVII i XVIII l'església dels Sants Metges. Durant aquests segles hi ha una curiosa relació d’advertències des del bisbat de Solsona reclamant obres de restauració degut al deteriorament de l’edifici amb l’amenaça de tancament pel perill que oferia la construcció per a la seguretat dels feligresos. Finalment es realitzaren aquestes obres i l’església tenia tres altars amb retaules gòtics amb imatges de mida natural que varen ser cremades durant la guerra civil.
Al costat mateix de l’església hi ha l’esmentada casa de turisme rural de Cal Macià.
Vist l’indret seguim uns metres més el GR i arribem a una cruïlla on farem l’anada i tornada de l’itinerari. Ara seguim per la dreta, passem a tocar del cementiri en direcció a Cal Miquelet, mas que voregem seguint un camí per l’esquerra i enllacem amb una pista que seguirem força estona. Creuem la riera de Montclar (riera que tornarem a creuar molt més amunt a l’indret dels pantans de l’Espunyola). Seguim una estona més i hem d’estar atents a una fita i una marca de pintura groga que hi ha a l’esquerra. Entre els Sants Metges i aquesta cruïlla haurem caminat uns 1100 metres.
0:30 Cruïlla. Aquí iniciem una forta i sostinguda pujada d’uns cent metres de desnivell seguint un bonic camí amb balconades que ens permeten anar veient com anem guanyant alçada. Finalment la pujada disminueix i comencem una flanquejada de cara al morro de la cinglera de Sant Salvador; enllacem amb una pista que seguim quatre passes per la dreta, ja que el camí segueix per l’esquerra de la pista.
Anem flanquejant per sota la cinglera de Sant Salvador (cinglera que després seguirem per dalt en sentit contrari després de visitar la cova de la Bòfia). Fem un parell de llaçades per guanyar desnivell, seguim flanquejant i després de travessar una tanca pel bestiar sortim a unes grans i boniques prades en mig d’una pineda molt bonica.
Travessem aquestes prades seguint el camí i de sobte ens trobem a la punta de la cinglera on hi ha un vèrtex geodèsic.
1:15 Vèrtex geodèsic de Sant Salvador, 1157m. És el vèrtex de referència 280094001 i forma part del llistat dels “100 cims” de FEEC. A pocs metres hi ha les poques ruïnes preromàniques que queden del monestir de Sant Salvador de Mata menjades per la vegetació, en concret només son visibles els murs de tramuntana i els de ponent. Fou consagrada l’any 900 pel bisbe de la Seu d'Urgell. L'acta de consagració explica que l'església es consagra al lloc anomenat Matta monasterii. El 905 el cenobi encara subsistia, doncs la comtessa Adalaiz, donà per redimir l'ànima dels seus pares tot el terme del Castell de l’Espunyola. Esmentant els seus límits es diu que "et de parte orientis affrontat in fines de Mata monasterio". A partir d'aquesta data el monestir de Sant Salvador de Mata ja no surt esmentat en cap més document.
A part del vèrtex, les ruïnes i una recargolada senyera, l’indret gaudeix d’una extraordinària panoràmica. Tota la plana del Baix Berguedà i del Bages, Montserrat, el Montseny, els Rasos de Peguera, els cims nevats del Pirineu i els pobles de Berga i Avià, son alguns dels indrets que gaudirem des de Sant Salvador.
Una vegada vist l’indret i la seva gran panoràmica continuem el nostre camí que passa per davant de les ruïnes i segueix carenejant fins que arribem a una cruïlla senyalitzada amb un jaló, on seguim per l’esquerra el camí dels Tossals. Entre l’arbreda ens apareix durant una estona el mas de Torneula. Arribem a una nova cruïlla, també senyalitzada amb un jaló que ens indica el corriol que per l’esquerra ens portarà a la Bòfia.
Deixem el camí-pista que seguíem per continuar pel sender que inicialment davalla fort. Arribem a una altre cruïlla i seguim per la dreta i poc després arribem davant l’entrada a la cova de la Bòfia.
1:30 Cova de la Bòfia de Can torneula , 1125m. De boca quadrada per on s'accedeix a una gran sala de 22X13X4 metres, de sostre pla i amb un llac pràcticament permanent a l'interior que ocupa les 3/4 parts de la sala. Després de fortes precipitacions, l'aigua sobrant surt per la boca precipitant-se pel cingle. La cova era aprofitada com a cisterna natural de la propera masia de Can Torneula, d'això es desprèn que era coneguda antigament. En el moment d’aquesta ressenya la cova era pràcticament plena d’aigua fins el punt que era impossible estar-hi dret tot i tenir quatre metres d’alçada.
Sortim de la cova i seguim el sender amb una indicació que diu: enllaç amb el camí dels Tossals. Iniciem doncs la part una mica compromesa de la caminada, (si tenim problemes de vertigen podem tornar a la cruïlla anterior i seguir per la pista).
El corriol frega el caire de la cinglera, però sense acabar d’arribar-hi, aviat ens trobem davant d’unes grans roques que formen una petita balma; aquí sembla que el camí es perdi perquè a continuació hi ha una esllavissada, però si ens hi fixem bé, veurem que just en aquest punt, sense acabar d’arribar a les roques el corriol gira a l’esquerra i baixa un parell de metres i travessa l’esllavissada sense cap mena de problema; passat aquest pas el corriol segueix i es va allunyant del caire de la cinglera i aviat enllaça novament amb la pista que havíem deixat per anar a la Bòfia i que, òbviament, seguim per l’esquerra.
Arribem a una nova cruïlla i també seguim per l’esquerra una antiga pista que travessa uns paratges molt bonics de bosc. Anem apropant-nos a la riera de Montclar. Primer veiem entre la vegetació el petit pantà d l’Espunyola i seguidament veiem la presa del pantà més gran.
El camí el voreja i travessa la riera just a l’entrada d’aigües al pantà; segons el cabal de la riera potser ens mullarem una mica els peus.
1:55 Pantà de l’Espunyola, 1102m. És un petit embassament de 0,8 hectàrees que es troba inserit en un ambient totalment forestal, enmig d'una pineda de pi roig amb boix i roures. Està format de fet per dos embassaments situats just un a continuació de l'altre, separats per una petita presa, que recullen les aigües de la riera de Montclar,
La transparència i l'excel·lent qualitat de l'aigua fan que aquest espai destaqui especialment per ser un punt important de reproducció d'amfibis, especialment diverses espècies de tritons. El seu aïllament fa que no presenti cap impacte que el pugui posar en perill i cal respectar-lo perquè es conservi en aquest estat.
Una vegada situats a la riba dreta de la riera travessem la porta d’un filat i sortim a una pista. Seguint-la per l’esquerra ens baixaria a l’Espunyola, però anirem per la dreta només quatre passes perquè immediatament girem a l’esquerra per seguir una pista que ens porta directament al caire de la cinglera on la pista s’acaba davant d’una magnifica balconada. Contemplem la panoràmica des d’aquest mirador i seguidament girem a la dreta per iniciar una forta pujada per un bonic corriol que acaba desembocant en una pista que s’acaba allà mateix, però segueix un fantàstic camí que ens deixa a la punta de la cinglera de Malla.
2:25 Cingle de Malla i mirador natural, 1218m. Estem situats a l’extrem S del Serrat de Malla just al caire de la cinglera on hi ha un pal amb una esfilagarsada senyera i una panoràmica extraordinària; juntament amb el mirador de Sant Salvador, és d’aquells indrets on costa de marxar-ne. A contracor abandonem l’indret per seguir el camí que segueix per la dreta i va remuntant pel llom del serrat. Isolat i lluny ens apareix el gran i bonic mas del Puig de Capolat amb els seus característics tres pisos amb tres arcades a cada un, també i molt parcialment apareix a l’horitzó i molt breument una escarpada paret que podria ser la cara S del Pedraforca. Finalment arribem al punt més alt.
2:35 Serrat de Malla, 1242m. Tota la gran panoràmica de la que hem gaudit durant bona part del recorregut s’esvaeix en aquest punt rodejat de vegetació i convertit en un simple punt de pas. Seguim uns metres més i entrem en un bonic bosc de pins. No fa ni un parell de minuts que hem passat pel Serrat de Malla quan hem d’estar atents a una fita que hi ha a l’esquerra. Aquesta fita ens assenyala l’inici d’un difuminat corriol que baixada directament a enllaçar amb el GR-1 que hem abandonat només començar la caminada. Aquest corriol està pràcticament esborrat, però el bosc és molt net i permet anar baixant sense cap complicació, només cal anar enllaçant els diferents replans que anirem trobant. Seguir el camí, tan el real com el que surt a l’esmentat mapa és pràcticament impossible, però ens serveix de referència per no apartar-nos gaire del seu traçat. Poca estona després enllacem amb l’esmentat GR-1 que seguim per l’esquerra.
NOTA: Si no volem fer aquesta baixada sense pràcticament camí, en arribar a la fita podem seguir el camí que aviat enllaça amb una pista que podem seguir mirant el mapa ja que hi ha varis trencalls, i després d’una gran volta també enllaça amb el GR-1.
Situats al nostre enllaç amb aquest sender de Gran Recorregut el seguim per l’esquerra i pràcticament ja ens trobem al sortint de la cinglera del Capolat des d’on tenim molt bona vista del salt de Sallent que tenim a tocar.
2:45 Mirador del Salt de Sallent, 1100m. De “salts de Sallent” Catalunya n’està plena, aquest segurament no és dels més espectaculars perquè normalment el torrent porta poca aigua, però després de fortes pluges el salt fa patxoca; la millor perspectiva la tenim des de baix, des de la plana de l’Espunyola i especialment des de la carretera de Cardona a Berga. Però des de dalt l’indret és salvatge i la cinglera impressiona. Aixecant la vista veurem uns quants metres a sobre nostre el mirador del Roc Codós.
La panoràmica, a part del salt, és semblant, però inferior, a la dels miradors pels que hem anat passant; però la vista de la plana i del massís de Montserrat és molt bonica, però amb branques que en redueixen una mica la vista.
Vist el salt comencem a baixar seguint el GR, el camí és molt marcat però ple de petites pedres que fan una mica incòmode la baixada. Desemboquem a una pista i el terreny millora. Hem d’anar seguint la pista i les marques del GR fins que hem d’abandonar la pista, que gira a la dreta, per seguir un camí que segueix baixant per l’esquerra fins que sortim a un gran dipòsit, on hi ha gravades a la paret les lletres de GR-1. Seguim una mica més i arribem davant de dos grans blocs de pedra.
3:15 Roc de la Bruixa , 904m. Es tracta d'un conjunt format per grans blocs de roca de conglomerat. El Roc de la Bruixa pròpiament són dos grans blocs que pel seu voltant tenen altres blocs de mides molt menors, alguns que s'hi recolzen. El més gran conforma una balma de poca profunditat pel costat sud. Alguns dels rocs de mides menors tenen pel contorn altres blocs i pedres que semblen col·locades intencionadament. Al lloc a més s'hi va localitzar algun fragment de ceràmica prehistòrica i medieval. Just passat aquest indret el camí i les marques giren a la dreta per seguir un camí que acaba en una pista, que també seguim per la dreta, passem pel costat del cementiri i enllacem amb el camí d’anada, que seguirem fins l’aparcament.
3:30 L’Espunyola.
