Fàcil
i plàcida caminada per la comarca d’Osona que ens portarà des de Santa Eulàlia
de Riuprimer a les ruïnes del primitiu castell de Torroella, on des de l’any
2000 hi ha una creu, a l’actual castell de Torroella; a la cabana de Mossèn
Alfonso; a la Creu de la Miranda; a l’ermita de Santa Margarida i l’acabarem a
les ruïnes de Sant Martí de Sentfores.
Gran
part de l’itinerari es desenvolupa per pistes que travessen boscos i pastures
clapejades de masos aïllats però també caminarem per bonics camins, Tant les
pistes com els camins ens oferiran grans vistes panoràmiques.
Òbviament tots els turons que voregen la plana de Vic tenen una gran vista panoràmica de la plana i de les muntanyes que l’envolten, del Pirineu, Cabrerès, Montseny, Cadí, Serra d’Ensija. Dels turons de la Plana destaquen el castell d’Oris, la Creu de Gurb, Sant Sebastià, el Soler del Botei, el Sobrebosc i Sant Andreu de Tona amb el Tagamanent al darrera.
De l’antic castell termenat de Torroella[1] que s'alçava damunt un turó al sud-est del terme de Santa Eulàlia de Riuprimer només queden alguns petits murs esglaonats pujant al turó; al cim hi ha una creu de ferro. Quan el castell va perdre la seva funcionalitat residencial els senyors s'instal·laren a un gran mas fortificat anomenat Mas de Torroella, situat a la plana, a l'oest del primitiu castell. Tant el topònim de Santa Eulàlia com el de Torroella estan documentats a partir del 904 com a vall de Santa Eulàlia i la Torroella. Posteriorment el nom de Santa Eulàlia s'imposà per a anomenar tot el terme, mentre que el de Torroella quedà només pels voltants del lloc on es trobava el mas i el castell. A partir del 1099 apareix el castell de Torroella plenament organitzat. Però a partir del 1367 ja no era clar si era un castell o un mas i si havia de fer serveis militars com a castell o no. El gran mas fortificat actual, amb una capella annexa, és dels segles XV-XVI.
Cabana de
Mossèn Alfonso[2]. El capellà administrador de l'hospital de la Santa Creu de Vic, Alfons
Bonvehí, va construir aquesta cabana o barraca de pedra per refugiar-se al bosc
proper a cal Sord a l'inici de la Guerra Civil Espanyola. Segons les dades
localitzades hi ha qui afirma que Mn. Alfons baixava a la zona de la Guixa a
buscar pedres, la gent dels masos veïns el van ajudar a fer-la i li
subministraven material. A una de les pedres hi va gravar l'any
"1936" i una creu, i posteriorment s'afegí en una altra pedra:
«Barraca de mossèn Alfonso on passà captiu en 1936». És de planta irregular amb
una llargada de 2,30 m i una amplada màxima d'1,30 m. L'altura interior és de
2,20 m. El gruix de les parets és de 40 cm. La porta té una altura d'1,80 m i
una amplada de 80 cm (exterior) i 35 cm (interior). A l'interior hi ha un banc,
tot just a l'entrar a l'esquerra, i un penjador. Consta de dues finestres d'uns
40 cm d'alt i d'ample. Davant la porta hi ha un banc i en una de les parets
exteriors també hi ha un penjador. Tots els elements són de pedra. El seu estat
de conservació és excel·lent (em de procurar que es mantingui així). El lloc de la
cabana és molt idoni, ja que resulta molt complicat de veure a primera vista
perquè s'amaga entre els arbres, la molsa i les enfiladisses.
Sabem que mossèn Alfonso hi va viure només l’any 1936, però la incògnita de si va sobreviure o no a la guerra civil la trobem en el bisbat de Vic on consta que va morir el 31 de desembre del 1950.
Creu de la Miranda[3], situada a 826 metres d’alçada al Serrat del Vilar, és de grans dimensions i molt visible des de molts indrets de l’entorn i de la plana de Vic. Es troba ubicada en el camí que porta des de la Miranda (Vic) a cal Ros de Múnter o el Vilar, i posteriorment cap a Muntanyola o a Múnter, seguint l'antic camí vell de Muntanyola. Pràcticament tota la panoràmica descrita al començament és la que podem gaudir des d’aquesta formidable talaia. Una metres darrera la creu hi ha un repetidor i més avall el mas de la Miranda.
Santa Margarida de Fontarnau (o Santa Cecilia del Pla de la Carrera)[4] i The Actors Space[5],[6]. De la primitiva església romànica de Santa Cecilia ja surt esmentada l’any 1151. En els llegats testamentaris dels segles XIII i XIV ja s’associen les advocacions de Santa Cecília i de Santa Margarida, repartint-se a parts iguals les deixes que se’ls fan. Segurament els terratrèmols del segle XV afectaren l’edifici ja que l’any 1451 es trobava enrunada. Després d’un llarg silenci durant els segles XVI-XVII, torna a sortir documentada a partir de l’any 1722, per sofrir una profunda reforma el 1792; a partir d’aquest moment ja només s’esmenta com a titular del temple Santa Margarida. Situada en un indret molt bonic una filera de xiprers l’uneix al conjunt de Actors Space (abans L’Esplai d’Actors) i a l’antic mas de Fontarnau situat uns metres més lluny i documentat en els fogatges del 1553. Ha sofert moltes ampliacions i reformes i actualment tant el mas com el seu entorn son molt bonics.
Sant Martí de Sentfores[7], actualment el que contemplem son les ruïnes d’una església amb elements romànics i barrocs del terme de Sentfores. Encara que va ser consagrada el 18 de desembre del 1151 ja es troba citada l’any 900, tot i que inclús els seus orígens poden ser anteriors, arribant als albors de la nostra reconquesta i motivats per la repoblació del país. La construcció de la nova església de la Guixa l’any 1878, va comportar la pèrdua de funcions de la de Sant Martí i així va anar deteriorant-se fins el lamentable estat actual, mig enrunada, menjada per la vegetació i amb esquerdes importants a les parets preludi de nous i definitius esfondraments.
Per situar-nos a l’inici de la caminada hem d’anar a Vic i allí seguir la BV-4316 en direcció a Santa Eulàlia de Riuprimer, però no cal arribar-hi ja que sobre el km 5,8, pocs metres abans d’entrar a Santa Eulàlia, a l’esquerra hi ha l’inici d’una pista i un jaló a la Roureda, Torroella i altres indrets, seguim aquesta pista fent gairebé un gir de 180 graus, deixem el Mas de la Roureda a l’esquerra (entre la carretera i la pista que seguim), deixem el mas endarrere i pocs metres després hi ha espai per aparcar.
0:00
Aparcament a la Roureda, seguim
la pista que travessa la riera de Muntanyola i una vegada a l’altre costat hi ha
cruïlla d’anada general de la caminada. Ara seguirem per la dreta (hi ha dues
pistes, seguirem la de l’esquerra que va a Torroella), hi caminarem només uns
cinquanta metres ja que l’abandonarem per seguir un corriol que arrenca per
l’esquerra (la pista la recuperarem més endavant); aquest camí és molt bonic i
anem trobant marques vermelles en els arbres.
Anem vorejant un camp per l’esquerra; aquest
detall és important ja que és una bona referència per pujar al turó del castell
i després per continuar la caminada, ja que les marques vermelles enganyen
perquè no van al turó.
Més o menys quan ja hem vorejat el camp hi ha
un estret corredor entre aquest camp i el que hi ha a continuació que ens
permetrà a la tornada arribar de nou a la pista. Seguim uns vint metres més i
veiem un camí per l’esquerra, que és el que seguirem. Les marques vermelles
segueixen recta, però no les hem de seguir. Seguim el camí esmentat que comença
a pujar, veiem alguns petits murs que semblen marges d’antics camps, però que
segurament son restes de l’antic castell. La pujada no dura gaire i arribem al
cim.
0:15 Turó
del castell de Torroella, 606m.
Del castell no en queda cap rastre; el que hi ha és una creu de ferro, amb la
data marcada del 7 d’octubre del 2000. Indret amb bona panoràmica, però que en
el moment d’arribar-hi la boira la tapava.
Baixem del turó per on hem vingut fins la
cruïlla entre els dos camps. Passem per l’estret corredor que els separa i
sortim de nou a la pista que havíem deixat i la seguim per l’esquerra.
Pocs metres després la tornem a deixar per fer
una curta anada i tornada fins el mas fortificat que està a escassos metres de
la pista.
0:20 Mas
fortificat de Torroella.
Contemplem el majestuós mas, la seva torre de defensa, l’ermita i l’entorn del
conjunt i tornem a la pista.
Després d’un tram recta fa un gir a l’esquerra,
d’aquest revolt, per la dreta surt una drecera que ens estalvia una llarga
llaçada de la pista.
Recuperada aquesta hi anem pujant.
0:30 Coll
Burí, 635m. Indret molt bonic,
la pista fa un tomb de 90 graus a la dreta; però primer contemplarem per
l’esquerra el Serrat de l’Om amb els característics xaragalls i turons de color
grisenc de les Costes Males. Seguim pujant per la pista fins que fa un marcat
gir a l’esquerra, d’aquí surt un camí molt bonic per la dreta que seguirem.
Aquest camí planeja i arribem a creuar una
torrentera, punt on hi ha a l’esquerra una font pràcticament colgada per la
fullaraca, només es veu un mur de pedra. Aquí hem d’abandonar el camí que
segueix recta i hem de seguir un poc marcat corriol que s’enfila pel costat de la
font. No haurem pujat ni quinze metres quan ens topem amb la cabana.
0:55
Cabana de Mossèn Alfonso, 720m.
Totalment integrada en l’entorn podria passar desapercebuda a no ser que la
paret amb dues finestres la delata, com també el reduït entorn que es veu
“diferent” a la resta. L’interior és un espai molt petit, més llarg que ample
amb un banc de pedra. Situada en un indret totalment amagat i de molt difícil
localització.
Vist aquest singular amagatall girem 90 graus a
l’esquerra i un corriol que segueix un filat pel bestiar ens retorna a la pista
davant mateix de Cal Sord, una finca d’explotació agrària i ramadera. Ara
iniciem una llarga marxa seguint la pista que travessa uns paratges molt
bonics.
1:15 Ruïnes
de la Teieda, 788m. Nou indret
molt bonic i fotogènic. Les ruïnes del mas queden una mica separades a
l’esquerra en un indret amb una gran vista. Seguim la pista que ara baixa una
mica i arribem al coll.
1:20 Coll
de la Teieda, 767m. Aquí
iniciem l’anada i tornada a la Creu de la Miranda. Seguim recta i a la tornada
anirem per l’esquerra. Seguim la pista i arribem al coll de la Canal on seguim
per l’esquerra; seguint recta tindríem l’opció d’anar a les ruïnes de l’indret
del Sobrebosc que sobresurt per damunt la carena.
Pocs metres després arribem a una nova cruïlla,
recta aniríem a la finca de la Miranda; seguim per la dreta el camí molt ben
indicat que ens porta a la creu.
1:40 Creu
de la Miranda, 826m. A
diferència del turó del castell de Torroella, aquí al ser més alt la boira havia
quedat a la part baixa de la plana i es podia gaudir de l’extensa panoràmica
que ofereix aquest bonic turó, com per exemple la boira jugant a amagar i
destapar el castell de Tona. L’indret mereix una bona aturada per descansar i
contemplar la creu i la vista.
Tard o d’hora hem de deixar aquest mirador i
tornem per on hem vingut fins el coll de la Teieda.
Tal com hem comentat seguim la pista que
comença a baixar fent tres llargues llaçades. Però només sortir del coll a la
dreta hi ha l’inici d’un bonic camí per dins del bosc que és una drecera de les
tres llaçades. El traçat només n’estalvia dues, però el camí segueix fins a la
tercera.
Novament a la pista l’anirem seguint, ara en
marcada direcció NO, arribem a una nova llaçada, passem pel costat d’una l’alta
paret de ciment del Pantà (que és una gran bassa) i pocs metres després deixem
la pista per fer unes passes a l’esquerra per contemplar la Caseta de Fontarnau
i el seu entorn. Tornem a la pista passem pel costat de l’edifici de Fontarnau
on hi ha el The Actors Space i seguidament arribem a una cruïlla amb un jaló i
una petita creu de ferro on farem una anada i tornada a l’ermita.
2:25
Ermita de Santa Margarida de Fontarnau, 599m. Aquesta caminada és plena d’indrets bonics, i l’ermita de Santa
Margarida n’és un d’ells. Encarada al S amb un pedrís per seure i contemplar la
vista i amb la doble filera de xiprers que l’uneixen a Fontarnau és parada
obligatòria en el nostre recorregut.
Tornem a la cruïlla anterior i seguim quatre
passes fins la propera cruïlla on abandonem la pista per seguir-ne una de
secundària per l’esquerra. Curt recorregut perquè de seguida enllacem amb una
altre pista davant de les Granges de Fontarnau; la seguim també per l’esquerra.
Arribem a Can Relats, on hi ha un tractor rovellat digne de museu o de
col·leccionista; seguim recta, petita pujadeta, passem per Can Conill, indret
amb bona vista de Vic, i poc després farem una nova i curta anada i tornada,
aquesta vegada a les ruïnes de Sant Martí.
2:50
Ruïnes de Sant Martí de Sentfores, 601m. Indret abandonat completament, colgat de bardisses. Tornem a la
cruïlla i anem caminant, passem per la masia de l’Om; ara encarem el final de
l’excursió, amb bona vista de Santa Eulàlia de Riuprimer; finalment arribem a
la cruïlla d’anada i tornada del començament i seguidament a l’aparcament.
3:05 Aparcament.
