Sant Quirze de Pedret, roca de la Guineu, roca Roja, ruïnes del castell de Puigarbessós ó el Castellot i font de la Mesquita
Interessant caminada per la zona de Sant Quirze de Pedret que ens portarà fins la punta del Castellot, on hi havia el castell de Puigarbessós, del que pràcticament no en queda rés, però d’una panoràmica fantàstica de 360 graus durant gran part del recorregut, que va des de les dues branques del pantà de la Baells i les muntanyes de la serra de Picamill, amb el Sobrepuny, el puig Cubell i els caps de Tastanós i de la Gotzera; passant pels rasos de Peguera, el santuari de Queralt, l’ermita de Sant Pere de Madrona, el cogulló d’Estela, el puig Lluent, la serra de Picancel, la ciutat de Berga, Vilada, Borredà i acabant amb tot el Baix Berguedà i el Bages, només per citar alguns dels indrets que podrem contemplar.
És una caminada fàcil, ja que no hi ha cap tram exposat, però per pujar a la roca de la Guineu, tot i que hi ha un corriol, és molt perdedor i cal posar-hi molta atenció i concentració per no perdre’l; en el descens passa exactament el mateix. La pujada a la roca Roja és una mica millor, ja que el corriol és més marcat i hi ha nombroses fites tant a la pujada com a la baixada.
Menció a part mereix la fantàstica caminada per sobre la carena a partir del collada de la Mesquita fins les ruïnes del castell; només aquest tram d’uns cinc-cents metres d’anada i cinc-cents més de tornada compensa l’esforç de tot el recorregut.
Sant Quirze de Pedret és un dels millors edificis preromànics (segle IX) que es conserven a Catalunya. El temple formava part del comtat de Berga i estava sota la jurisdicció del Bisbat d’Urgell.
Consta de tres naus. La central correspon a l’església original preromànica del segle IX, mentre que les laterals són fruit d’una ampliació d’estil romànic del segle X. Posteriorment es van incorporar la portalada i el campanar de torre, que es va enfonsar parcialment al segle XV, probablement a causa del terratrèmol del 2 de febrer del 1428.
Els elements arquitectònics genuïns del segle IX són els arcs de ferradura que veiem a l'interior del temple, l'absis trapezoïdal en lloc de semicircular i les teules d'argila vermella en lloc de pissarra, fruit de la influència als comtats catalans del Califat de Còrdova .
La restauració de Sant Quirze de Pedret ha volgut recuperar l'aspecte de l'església del segle X. A part de la singularitat de l'edifici, també destaca en l’aspecte artístic amb pintures murals de dos períodes diferents. A l'absis central hi podem veure unes de les pintures més remotes del Pirineu català. Daten del segle X i estan protagonitzades per tres personatges molt ben definits: un orant amb els braços estesos, un genet acompanyat per diversos animals i un clergue. L´estil i el significat d´aquestes primeres pintures recorden obres paleocristianes mediterrànies.
A les absidioles de les naus laterals s’identifiquen pintures del segle XI que s’atribueixen al mestre de Pedret i que representen escenes del col·legi apostòlic encapçalat per Pere, la Verge Maria i el Nen Jesús, imatges de sants (Mateu), diverses inscripcions en llatí i al·lusions a la idea del Judici Final.
Però hi ha una escena curiosa pintada a les parets de Sant Quirze que representa la “paràbola de les verges”, que escenifica el capítol alliçonador de les verges prudents i les verges esbojarrades. El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i el Museu Nacional d’Art de Catalunya conserven les originals, mentre que a l'església es poden veure reproduccions fidels.
L’any 1959 Sant Quirze de Pedret presentava un estat ruïnós. El 10 de maig del mateix any el bisbat de Solsona va cedir l'església a l'Ajuntament de Berga i la Diputació de Barcelona es va fer càrrec de la restauració. La intervenció començà el 28 de desembre d'aquell mateix any. De les troballes de les excavacions a l'interior de l'església destaquen una moneda de Jaume I i un vas ceràmic decorat de finals del segle XIII o inicis del XIV, a més de nombroses monedes dels segles XVII i XVIII. El 1989 s’hi van fer noves intervencions.
A uns metres de la façana de ponent hi ha una estructura metàl·lica amb uns esglaons que permeten tenir una immillorable perspectiva del conjunt de l’església.
El Castell de Puigarbessós es trobava al cim del puig homònim i per la seva privilegiada situació dominava aiguabarreig de la vall del Llobregat amb la de la riera de Vilada, que actualment formen els dos braços del pantà de la Baells.
Del castell de Puigarbessós només són visibles alguns trams de mur, el més gran dels quals fa 8 metres de llargada per 5 d'alçada.
La primera referència documental del castell és del segle XII, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV cedí a Hug de Peguera el lloc de Puigarbessós com a feu. El dia 21 de juny de 1309, el castell fou objecte d'una permuta entre Sibil·la, senyora de Berga i comtessa de Pallars, i el rei Jaume II. En aquesta permuta la comtessa cedí al rei aquest castell i d'altres del Berguedà. «...castrum meum de Merola et castrum de Puigarbessos...»
Per situar-nos a l’inici de la caminada hem d’anar fins a Berga per la C-16 i entrar-hi per l’enllaç que hi ha al km 97,5 aprox. Immediatament arribem a la rotonda de la plaça de Gernika, on hem de girar a la dreta per seguir l’estreta carretera a Sant Quirze de Pedret que ens deixa en els petits aparcaments que hi ha al davant del pont medieval de Pedret.
0:00 Aparcament davant el Pont de Pedret, El pont i els forats que hi ha a sota són dues obres incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya de manera independent.
S’ha pogut datar el pont gràcies al document de l'any 1286 en que Ramon d'Avià deixà en el seu testament sis diners per l'obra del pont de Pedret. ("et operi pontis de Pedreto. VI. denarios").
Consta d’un gran arc central a molta alçada sobre el riu Llobregat i tres de més petits, dos a un costat del riu i l’altre a l’altre banda.
Travessem el pont i baixem per la dreta per veure’l des de sota.
0:05 Forats sota el pont. Sota el pont de Pedret hi ha una gran quantitat de forats que corresponen a diferents construccions medievals. Una primera sèrie de trenta forats col·locats paral·lelament i que travessen el riu a banda i banda. Podrien ser els orificis on s'encaixaven les bigues que sostenien un pont de fusta construït en època romànica. Una mica més apartats d'aquest primer grup clarament diferenciat, trobem una altra sèrie de 12, 51 i 22 forats més que semblen correspondre a una reclosa d'un molí medieval de finals del segle X o començaments del segle XI. Es feien servir per encabir-hi les bigues d'una rústega resclosa de fusta.
És l’únic pont per anar a Sant Quirze.
Vist el pont, els forats i el gran gorg que hi ha tornem al pont; ara tenim dues opcions per anar a Sant Quirze; una a la dreta que consisteix en seguir la pista que hi porta i l’altre a l’esquerra que comença amb unes escales. Seguim aquesta segona opció, pugem per les escales de pedra i seguim el camí que una mica més amunt gira a la dreta per entrar en un prat protegit per un filat amb una porta que permet entrar-hi, travessem el prat i la porta que hi ha a l’altre extrem i arribem a l’ermita de Sant Quirze.
0:15 Sant Quirze de Pedret, 582m. Contemplem aquesta bonica ermita romànica i preromànica des de tots els angles. Aquí podríem dir que comença l’excursió com a tal. Sortim per l’altre costat (el dels absis), podríem baixar a buscar la pista i seguir-la, però faríem força volta; així que seguirem recta sense perdre alçada i ens trobem un nou filat amb una porta, obrim i tanquem la porta, som en unes prades esglaonades de pasturatge, anem avançant pujant per apropar-nos al bosc; en arribar-hi haurem d’escollir per on ens sembla millor travessar-lo per anar a sortir a la pista que passa pocs metres per sobre.
Una vegada a la pista l’anem seguint per l’esquerra uns cinc-cents metres, primer passem per una cruïlla que deixem a l’esquerra, la pista va pujant i fa un marcat gir esquerra-dreta a la que segueix una recta, més o menys a la meitat de la recta, sobre la cota 670m hem d’estar atents a una modesta fita a la dreta que ens assenyala l’inici d’un corriol, que sembla força “evident”.
Girem a la dreta per seguir aquest corriol, i passats els primers metres ja veiem que “l’evidència” s’acaba aviat, tot i això podem anar pujant procurant anar sempre a buscar el caire de la muntanya que el tenim a l’esquerra; en el fons el corriol hi és, el que passa que a estones està una mica tapat. La vista es va ampliant a mesura que pugem, veiem el Santuari de Queralt i l’ermita de Sant Pere de Madrona per sobre de Berga; apareix la resclosa de la Baells i més amunt ja apareix el pantà.
Finalment arribem a dalt la carena i girem a la dreta per arribar a dalt del turó.
0:40 Roca de la Guineu, 723m. Una modesta fita ens assenyala que ja hi som. Llàstima que la vegetació tapa parcialment la panoràmica, perquè és un cim isolat. Ara els mapes marquen un camí que baixa a la pista que hem abandonat abans, però el camí és només sobre el paper, tot i que també s’intueix, està molt esborrat. Hem de baixar uns metres pel l’altre vessant (E) i girar a l’esquerra, en principi la traça del camí es veu perfectament, però està totalment impracticable, això ens obliga a baixar una mica més per tal de poder seguir avançant en direcció N; més endavant recuperem la traça del camí que ja és més transitable i arribem a la pista.
0:45 Pista. Hem estat cinc minuts per anar del cim a la pista; és més llarg escriure-ho que caminar-ho.
Però la pista simplement l’hem de travessar, la seguim quatre passes a la dreta i veurem una fita que ens assenyala un camí que puja per l’esquerra. Deixem la pista (que és per on tornarem) i anem pujant pel camí; aquest és molt més fàcil de seguir, ja que és més marcat i hi ha nombroses fites que ens van guiant. La panoràmica es va ampliant a mesura que pugem; pocs metres abans del cim hi ha una balconada que és un gran mirador del pantà i de tot l’entorn, també es veu ja tota la carena amb la punta del castell al final.
1:05 Roca Roja, 827m. Té menys vista que la de la Guineu, però la balconada prèvia ho ha compensat àmpliament.
Sortim del cim per l’altre costat (N) i recuperem la panoràmica que no hem tingut a dalt. És un trajecte una mica llarg fins el coll, però és molt bonic, poc abans d’arribar-hi pugem el petit repetjó del turó de la Mesquita de 809m i seguidament arribem al com.
1:20 Collada de la Mesquita, 799m. Simplement el creuem i remuntem per l’altre costat fins que finalment arribem a la carena del Puigarbessós,
1:25 Carena, anada i tornada al castell. Girem a l’esquerra i iniciem una llarga i formidable caminada pel llom de la carena. Ara també veiem el braç del pantà de la Baells de Vilada, davant tenim la carena de Picamill amb tots els seus cims i a la dreta la de Picancel, paisatge majestuós caminant per una carena molt bonica amb petites baixades i pujades.
Primer passem pel Castellot Petit, de 850m, indret on hi ha una pedra vertical que pot ser una fita o una marca de terme, la baixada d’aquest promontori es fa per la dreta i és una mica dret, però curt. Seguim avançant fins que arribem a la pujada final.
Ja som gairebé a dalt quan a l’esquerra veiem un pany de paret de l’antic castell i si aixequem la vista veurem quatre blocs de pedra que és tot el que queda d’una torre.
1:45 El Castellot o castell de Puigarbessós, 891m. De sobte ens veiem pràcticament a sobre del pantà de la Baells amb el pont de la C-26 que sembla que tinguem a tocar; mentre que el ramal de Vilada només el veiem entre l’arbrada. De tota manera la vista és fantàstica en totes direccions.
Després d’una aturada contemplativa reprenem el camí tornant per on hem vingut fins la cruïlla d’anada i tornada al castell.
Hem d’estar atents perquè estem en un roquisser i el camí és difús, cal girar a l’esquerra i veurem una fita una mica més avall i a partir d’aquí recuperem el camí i les fites ens aniran guiant durant la baixada.
2:00 Collada de la Terma Alta, 781m. En mig del bosc, hi ha una pedra de terme, girem a la dreta per començar a seguir un camí ben marcat que va resseguint la llera d’una torrentera.
2:10 Font de la Mesquita, 725m. Lleugerament apartada a l’esquerra del camí. Més que una font sembla una surgència entre les roques, però pràcticament no en queda rés, però el terra està humit amb petits bassals d’aigua, també hi ha un tub i un bidó.
Tornem al camí i seguim baixant, en alguns punts els esbarzers de banda i banda sembla que vulguin acabar barrant el pas.
2:15 Pista. S’han acabat els camins, ara només ens resta anar seguint-la per la dreta. Tornem a passar per la cruïlla de sortida de la Roca de la Guineu i inici de la pujada a la Roca Roja; més avall també passem per la cruïlla de pujada a la Roca de la Guineu i poc després tornem a tenir la opció de seguir la pista o girar a la dreta per fer drecera fins a Sant Quirze. Fem la drecera.
2:40 Sant Quirze de Pedret.
2:45 Pont i aparcament.
És una caminada fàcil, ja que no hi ha cap tram exposat, però per pujar a la roca de la Guineu, tot i que hi ha un corriol, és molt perdedor i cal posar-hi molta atenció i concentració per no perdre’l; en el descens passa exactament el mateix. La pujada a la roca Roja és una mica millor, ja que el corriol és més marcat i hi ha nombroses fites tant a la pujada com a la baixada.
Menció a part mereix la fantàstica caminada per sobre la carena a partir del collada de la Mesquita fins les ruïnes del castell; només aquest tram d’uns cinc-cents metres d’anada i cinc-cents més de tornada compensa l’esforç de tot el recorregut.
Sant Quirze de Pedret és un dels millors edificis preromànics (segle IX) que es conserven a Catalunya. El temple formava part del comtat de Berga i estava sota la jurisdicció del Bisbat d’Urgell.
Consta de tres naus. La central correspon a l’església original preromànica del segle IX, mentre que les laterals són fruit d’una ampliació d’estil romànic del segle X. Posteriorment es van incorporar la portalada i el campanar de torre, que es va enfonsar parcialment al segle XV, probablement a causa del terratrèmol del 2 de febrer del 1428.
Els elements arquitectònics genuïns del segle IX són els arcs de ferradura que veiem a l'interior del temple, l'absis trapezoïdal en lloc de semicircular i les teules d'argila vermella en lloc de pissarra, fruit de la influència als comtats catalans del Califat de Còrdova .
La restauració de Sant Quirze de Pedret ha volgut recuperar l'aspecte de l'església del segle X. A part de la singularitat de l'edifici, també destaca en l’aspecte artístic amb pintures murals de dos períodes diferents. A l'absis central hi podem veure unes de les pintures més remotes del Pirineu català. Daten del segle X i estan protagonitzades per tres personatges molt ben definits: un orant amb els braços estesos, un genet acompanyat per diversos animals i un clergue. L´estil i el significat d´aquestes primeres pintures recorden obres paleocristianes mediterrànies.
A les absidioles de les naus laterals s’identifiquen pintures del segle XI que s’atribueixen al mestre de Pedret i que representen escenes del col·legi apostòlic encapçalat per Pere, la Verge Maria i el Nen Jesús, imatges de sants (Mateu), diverses inscripcions en llatí i al·lusions a la idea del Judici Final.
Però hi ha una escena curiosa pintada a les parets de Sant Quirze que representa la “paràbola de les verges”, que escenifica el capítol alliçonador de les verges prudents i les verges esbojarrades. El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i el Museu Nacional d’Art de Catalunya conserven les originals, mentre que a l'església es poden veure reproduccions fidels.
L’any 1959 Sant Quirze de Pedret presentava un estat ruïnós. El 10 de maig del mateix any el bisbat de Solsona va cedir l'església a l'Ajuntament de Berga i la Diputació de Barcelona es va fer càrrec de la restauració. La intervenció començà el 28 de desembre d'aquell mateix any. De les troballes de les excavacions a l'interior de l'església destaquen una moneda de Jaume I i un vas ceràmic decorat de finals del segle XIII o inicis del XIV, a més de nombroses monedes dels segles XVII i XVIII. El 1989 s’hi van fer noves intervencions.
A uns metres de la façana de ponent hi ha una estructura metàl·lica amb uns esglaons que permeten tenir una immillorable perspectiva del conjunt de l’església.
El Castell de Puigarbessós es trobava al cim del puig homònim i per la seva privilegiada situació dominava aiguabarreig de la vall del Llobregat amb la de la riera de Vilada, que actualment formen els dos braços del pantà de la Baells.
Del castell de Puigarbessós només són visibles alguns trams de mur, el més gran dels quals fa 8 metres de llargada per 5 d'alçada.
La primera referència documental del castell és del segle XII, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV cedí a Hug de Peguera el lloc de Puigarbessós com a feu. El dia 21 de juny de 1309, el castell fou objecte d'una permuta entre Sibil·la, senyora de Berga i comtessa de Pallars, i el rei Jaume II. En aquesta permuta la comtessa cedí al rei aquest castell i d'altres del Berguedà. «...castrum meum de Merola et castrum de Puigarbessos...»
Per situar-nos a l’inici de la caminada hem d’anar fins a Berga per la C-16 i entrar-hi per l’enllaç que hi ha al km 97,5 aprox. Immediatament arribem a la rotonda de la plaça de Gernika, on hem de girar a la dreta per seguir l’estreta carretera a Sant Quirze de Pedret que ens deixa en els petits aparcaments que hi ha al davant del pont medieval de Pedret.
0:00 Aparcament davant el Pont de Pedret, El pont i els forats que hi ha a sota són dues obres incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya de manera independent.
S’ha pogut datar el pont gràcies al document de l'any 1286 en que Ramon d'Avià deixà en el seu testament sis diners per l'obra del pont de Pedret. ("et operi pontis de Pedreto. VI. denarios").
Consta d’un gran arc central a molta alçada sobre el riu Llobregat i tres de més petits, dos a un costat del riu i l’altre a l’altre banda.
Travessem el pont i baixem per la dreta per veure’l des de sota.
0:05 Forats sota el pont. Sota el pont de Pedret hi ha una gran quantitat de forats que corresponen a diferents construccions medievals. Una primera sèrie de trenta forats col·locats paral·lelament i que travessen el riu a banda i banda. Podrien ser els orificis on s'encaixaven les bigues que sostenien un pont de fusta construït en època romànica. Una mica més apartats d'aquest primer grup clarament diferenciat, trobem una altra sèrie de 12, 51 i 22 forats més que semblen correspondre a una reclosa d'un molí medieval de finals del segle X o començaments del segle XI. Es feien servir per encabir-hi les bigues d'una rústega resclosa de fusta.
És l’únic pont per anar a Sant Quirze.
Vist el pont, els forats i el gran gorg que hi ha tornem al pont; ara tenim dues opcions per anar a Sant Quirze; una a la dreta que consisteix en seguir la pista que hi porta i l’altre a l’esquerra que comença amb unes escales. Seguim aquesta segona opció, pugem per les escales de pedra i seguim el camí que una mica més amunt gira a la dreta per entrar en un prat protegit per un filat amb una porta que permet entrar-hi, travessem el prat i la porta que hi ha a l’altre extrem i arribem a l’ermita de Sant Quirze.
0:15 Sant Quirze de Pedret, 582m. Contemplem aquesta bonica ermita romànica i preromànica des de tots els angles. Aquí podríem dir que comença l’excursió com a tal. Sortim per l’altre costat (el dels absis), podríem baixar a buscar la pista i seguir-la, però faríem força volta; així que seguirem recta sense perdre alçada i ens trobem un nou filat amb una porta, obrim i tanquem la porta, som en unes prades esglaonades de pasturatge, anem avançant pujant per apropar-nos al bosc; en arribar-hi haurem d’escollir per on ens sembla millor travessar-lo per anar a sortir a la pista que passa pocs metres per sobre.
Una vegada a la pista l’anem seguint per l’esquerra uns cinc-cents metres, primer passem per una cruïlla que deixem a l’esquerra, la pista va pujant i fa un marcat gir esquerra-dreta a la que segueix una recta, més o menys a la meitat de la recta, sobre la cota 670m hem d’estar atents a una modesta fita a la dreta que ens assenyala l’inici d’un corriol, que sembla força “evident”.
Girem a la dreta per seguir aquest corriol, i passats els primers metres ja veiem que “l’evidència” s’acaba aviat, tot i això podem anar pujant procurant anar sempre a buscar el caire de la muntanya que el tenim a l’esquerra; en el fons el corriol hi és, el que passa que a estones està una mica tapat. La vista es va ampliant a mesura que pugem, veiem el Santuari de Queralt i l’ermita de Sant Pere de Madrona per sobre de Berga; apareix la resclosa de la Baells i més amunt ja apareix el pantà.
Finalment arribem a dalt la carena i girem a la dreta per arribar a dalt del turó.
0:40 Roca de la Guineu, 723m. Una modesta fita ens assenyala que ja hi som. Llàstima que la vegetació tapa parcialment la panoràmica, perquè és un cim isolat. Ara els mapes marquen un camí que baixa a la pista que hem abandonat abans, però el camí és només sobre el paper, tot i que també s’intueix, està molt esborrat. Hem de baixar uns metres pel l’altre vessant (E) i girar a l’esquerra, en principi la traça del camí es veu perfectament, però està totalment impracticable, això ens obliga a baixar una mica més per tal de poder seguir avançant en direcció N; més endavant recuperem la traça del camí que ja és més transitable i arribem a la pista.
0:45 Pista. Hem estat cinc minuts per anar del cim a la pista; és més llarg escriure-ho que caminar-ho.
Però la pista simplement l’hem de travessar, la seguim quatre passes a la dreta i veurem una fita que ens assenyala un camí que puja per l’esquerra. Deixem la pista (que és per on tornarem) i anem pujant pel camí; aquest és molt més fàcil de seguir, ja que és més marcat i hi ha nombroses fites que ens van guiant. La panoràmica es va ampliant a mesura que pugem; pocs metres abans del cim hi ha una balconada que és un gran mirador del pantà i de tot l’entorn, també es veu ja tota la carena amb la punta del castell al final.
1:05 Roca Roja, 827m. Té menys vista que la de la Guineu, però la balconada prèvia ho ha compensat àmpliament.
Sortim del cim per l’altre costat (N) i recuperem la panoràmica que no hem tingut a dalt. És un trajecte una mica llarg fins el coll, però és molt bonic, poc abans d’arribar-hi pugem el petit repetjó del turó de la Mesquita de 809m i seguidament arribem al com.
1:20 Collada de la Mesquita, 799m. Simplement el creuem i remuntem per l’altre costat fins que finalment arribem a la carena del Puigarbessós,
1:25 Carena, anada i tornada al castell. Girem a l’esquerra i iniciem una llarga i formidable caminada pel llom de la carena. Ara també veiem el braç del pantà de la Baells de Vilada, davant tenim la carena de Picamill amb tots els seus cims i a la dreta la de Picancel, paisatge majestuós caminant per una carena molt bonica amb petites baixades i pujades.
Primer passem pel Castellot Petit, de 850m, indret on hi ha una pedra vertical que pot ser una fita o una marca de terme, la baixada d’aquest promontori es fa per la dreta i és una mica dret, però curt. Seguim avançant fins que arribem a la pujada final.
Ja som gairebé a dalt quan a l’esquerra veiem un pany de paret de l’antic castell i si aixequem la vista veurem quatre blocs de pedra que és tot el que queda d’una torre.
1:45 El Castellot o castell de Puigarbessós, 891m. De sobte ens veiem pràcticament a sobre del pantà de la Baells amb el pont de la C-26 que sembla que tinguem a tocar; mentre que el ramal de Vilada només el veiem entre l’arbrada. De tota manera la vista és fantàstica en totes direccions.
Després d’una aturada contemplativa reprenem el camí tornant per on hem vingut fins la cruïlla d’anada i tornada al castell.
Hem d’estar atents perquè estem en un roquisser i el camí és difús, cal girar a l’esquerra i veurem una fita una mica més avall i a partir d’aquí recuperem el camí i les fites ens aniran guiant durant la baixada.
2:00 Collada de la Terma Alta, 781m. En mig del bosc, hi ha una pedra de terme, girem a la dreta per començar a seguir un camí ben marcat que va resseguint la llera d’una torrentera.
2:10 Font de la Mesquita, 725m. Lleugerament apartada a l’esquerra del camí. Més que una font sembla una surgència entre les roques, però pràcticament no en queda rés, però el terra està humit amb petits bassals d’aigua, també hi ha un tub i un bidó.
Tornem al camí i seguim baixant, en alguns punts els esbarzers de banda i banda sembla que vulguin acabar barrant el pas.
2:15 Pista. S’han acabat els camins, ara només ens resta anar seguint-la per la dreta. Tornem a passar per la cruïlla de sortida de la Roca de la Guineu i inici de la pujada a la Roca Roja; més avall també passem per la cruïlla de pujada a la Roca de la Guineu i poc després tornem a tenir la opció de seguir la pista o girar a la dreta per fer drecera fins a Sant Quirze. Fem la drecera.
2:40 Sant Quirze de Pedret.
2:45 Pont i aparcament.
