Vallcebre, cingles de Vallcebre, tossal Llisol, ermita de Sant Ramon i capella Mare de Déu de Núria
Situat a 1123m d’altitud, amb una superfície de 27,87km² i una població de 271 habitants (dades del 2024, lluny dels 974 del 1857 o dels 944 del 1960); Vallcebre ja és esmentat en l'acta de consagració de la catedral d’Urgell, l’any 839, on apareix amb la grafia Balcebre
Al segle XVIII la població augmenta considerablement, degut a les importants tales de boscos per vendre la fusta i guanyar terres conreables; destaca el conreu de blat, ordi i patates (trumfos). Però aquest important augment de la població no es reflecteix als censos de l’època. Cal recordar que aquests censos tenien finalitats fiscals, recaptatòries i de reclutament militar del joves per les lleves militars, i això afavorí l’ocultació de les dades reals de població per part dels habitants del territori, especialment en zones aïllades i muntanyoses com Vallcebre. Mossèn Marià Grandia, parla de prop de 2.000 habitants a finals del segle XVIII, “en la época de desmonte de los bosques comunales” (mentre que el cens de 1787 parla de només 138 habitants).
El segle XIX fou una època de gran conflictivitat. Vallcebre, com bona part de l’alt Berguedà, fou un important bastió carlista. El setembre de 1872, durant la 3ª guerra Carlina (1872-1876) tingué lloc al municipi una batalla que enfrontà una columna de l’exèrcit liberal i una partida carlina. Es coneix com la batalla dels “Graus de Vallcebre”, que va tenir lloc a diversos graus del sector nord dels Cingles de Vallcebre (cingles que recorre aquest it.)
El nucli del poble de Vallcebre està format pel conjunt de cases existents al voltant de l'església de Santa Maria. No obstant, una part molt substancial del poblament consisteix en masies disperses, agrupades en ravals.
Al segle XX la mineria transformà radicalment Vallcebre: suposà importants canvis en el paisatge, amb gran increment de la població degut a la immigració (als anys 1960 s’arriba al miler d’habitants) i la modernització d’infraestructures. Però el tancament de les explotacions mineres, agreujat per la crisi del tèxtil a tota la comarca, va provocar un despoblament sobtat del municipi a finals del segle XX.
Curiosament l’església de Santa Maria està situada a un costat de la carretera i el campanar a l’altre. Fet degut a la construcció inacabada d’una segona església.
Per situar-nos a Vallcebre hem de seguir la carretera B-400 (C-563) a Saldes fins el km 6,5 i girar a l’esquerra per continuar per la B-401 fins a Vallcebre (2,5km aprox.).
Fàcil caminada que ens portarà a recórrer els cingles de Vallcebre, una passejada fantàstica envoltats de prats i excel·lents vistes panoràmiques, amb dos focus des d’on gaudir-les; un és durant tot el recorregut per dalt la cinglera, que ens oferirà una gran panoràmica del pantà de la Baells, i l’altre és el tossal Llisol, un turó aïllat amb una gran panoràmica de 360 graus. Ja de baixada passarem per la bonica ermita de Sant Ramon i per la petita capella de la Mare de Déu de Núria.
Per començar a caminar ens situarem a Vallcebre, on hi ha molts indrets habilitats per aparcar.
0:00 Vallcebre, comencem a caminar des de l’aparcament que hi ha davant de l’església i l costat del campanar. Seguim uns metres més per la carretera fins la sortida del poble, on h ha un jaló i panells informatius per anar a Belians. Girem a l’esquerra i anem seguim la pista, travessem el torrent del Forat Negre que baixa engorjat. Caminem per dins del bosc i arribem a una cruïlla on seguim per la dreta les indicacions de Belians.
0:25 Font de Belians. És un bonic conjunt de font, abeurador i safareig; aquest sota un petit taulat i situat entre Cal Ponç i Cal Vila del raval de Belians. Es veu que la mestressa de Cal Ponç deixava que les dones del poble utilitzessin el safareig. Els hi venia galledes d'aigua calenta per uns cèntims i així s'estalviaven de traginar la roba mullada des del poble, que pesava molt. Seguim recta.
0:30 Creu de Colell. Senzilla creu de ferro, sobre una gran roca al costat del camí, a la cruïlla amb el camí a l'ermita de Santa Magdalena. Es desconeix l'origen i significat de l'emplaçament d'aquesta creu. Seguim recta fins una cruïlla on la pista que seguim gira obertament a la dreta, hem de seguir recta per un camí senyalitzat amb marques de pintura groga. Aquí el GPS va deixar de gravar durant aprox. un km però no té cap importància perquè el fantàstic camí per dins del bosc coincideix pràcticament amb la línia recta que va traçar el GPS.
Desemboquem en una pista que seguirem per la dreta durant molta estona.
1:05 Pla de la Barrumba i Llegenda d’en Galzeran , 1265m. Extenses prades molt boniques que travessem de punta a punta, al final hi ha la monumental “fita” de la Llegenda d’en Galzeran. Segons la llegenda hi havia un home que li deien el Galceran que volia fer-se propietari de tot Vallcebre. Els habitants de Vallcebre se'n van assabentar i el varen assassinar al grau dels Boigs. Allà on el van matar hi ha un piló de pedres que tothom quan hi passa n'hi tira una. Mai es va arribar a saber exactament qui l'havia mort.
A contiuació comencem a resseguir els cingles de Vallcebre. És un recorregut molt bonic entre pastures i prats per un costat i la cinglera per l’altre, amb una magnifica perspectiva del pantà de la Baells i de Sant Corneli. Ens apartem lleugerament de la pista per apropar-nos al caire de la cinglera.
1:20 Mirador. Nou punt on aturar-se a contemplar a vista d’ocell el pantà de la Baells gairebé des de la seva capçalera. Seguim una mica més i passem per un jaló que ens assenyala l’inici del grau de les Granotes.
1:30 Cruïlla amb la pista que baixa pel Grau de les Granotes. Seguim una mica més i arribem a una nova cruïlla amb un jaló. Recta aniríem a Cal Menut; girem a l’esquerra i comencem a pujar per la pista. És la primera vegada en tota la caminada que emprenem una pujada amb cara i ulls. Arribem a un collet on la pista comença a davallar, però les marques grogues que estem seguint tota l’estona ens assenyalen un corriol per la dreta. Passem un vailet pel bestiar i travessem un prat molt bonic seguint la petita traça del corriol.
1:55 Tossal Llisol, 1326m. Cim inclòs al llistat dels “100 cims” de la FEEC. Mirador extraordinari de 360 graus. Veiem a sota nostra l’ermita de Sant Ramon (a la que anirem a continuació), darrera seu hi ha Vallcebre i més de mil metres a sobre el poble hi ha la muntanya del Serrat Voltor. El Pedraforca és omnipresent, amb la típica imatge del Pollegó Inferior, l’Enforcadura i la tartera i el Calderer (que amaga la punta del Pollegó Superior), segueix el Cadí, Penyes Altes, Moixeró, tossa d’Alp, Puigllançada, Puigmal i Sobrepuny, son una petita mostra de la panoràmica que ens ofereix aquest bonic turó amb una gran senyera i una bonica taula panoràmica.
El camí segueix per l’altre costat, arribem a una cruïlla amb un jaló i seguim recta. Arribem al collet de Sant Ramon on el camí gira a l’esquerra.
2:10 Ermita de Sant Ramon del Portet , 1256m. Petita i bonica ermita situada en mig de prats. Construïda al segle XVIII degut al fort creixement demogràfic de la zona, per atendre les necessitats religioses del raval del Portet, un dels més allunyats del nucli de Vallcebre.
Seguim baixant, passem per sobre Can Mollàs i arribem pràcticament a la porta de Cal Borrall. Seguim vint metres la pista d’accés a la casa i hem d’estar atents a les marques grogues que ens assenyalen l’inici d’un corriol a la dreta (de començament una mica difús per la vegetació, cal Curi queda a l’esquerra). Nova cruïlla a l’esquerra per desembocar en una pista asfaltada que seguim uns quatre-cents metres per la dreta. Nova cruïlla, les marques grogues ens assenyalen l’inici d’un fantàstic camí per dins del bosc. Cruïlla i jaló, seguir uns metres per l’esquerra; nova cruïlla, abandonem les marques grogues que ens han acompanyat durant pràcticament tota l’excursió (les recuperarem més endavant) i girem a la l’esquerra per seguir ara marques de pintura vermella. Passem per l’antiga caseta de la llum, per les antigues “trumferes” (patates) de Cal Xic i arribem al raval del Divinal i a la pista asfaltada; fem unes passes a l’esquerra.
2:40 Capella de la Mare de Déu de Núria . És un petit oratori construït al segle XVIII prop de la masia de Cal Pau, a la qual pertany. Arran de les destrosses de la guerra civil la capella va necessitar de reformes, que es varen dur a terme l’any 1945 i que culminaren amb la reposició de les imatges de la Mare de Déu de Núria, de Lourdes i del Pilar.
Anirem seguint la carretera en direcció a Vallcebre durant quatre-cents metres; durant el trajecte hem recuperat les marques de pintura groga.
Passats aquests metres arribem al raval de l’Obac i just davant de Cal Merlans les marques grogues ens assenyalen un camí a la dreta (seguint la carretera també arribaríem a l’inici). Aquest bonic camí ens porta al pont.
2:50 Pont de Cal Xalet . Petit pont per sobre el Torrent del Forat Negre en l'antic camí ral que unia el nucli del poble amb alguns ravals i amb els pobles de Fígols i Sant Corneli.
La cronologia del pont és imprecisa, ja que podria respondre a un tipus d'obra del segle XII-XIII però amb característiques constructives que també es van utilitzar fins al segle XIX. A finals del XIX es va fer una consolidació que probablement va modificar els elements de més antiguitat. L'any 2010 es va fer una nova consolidació del conjunt. Cal destacar l’alçada de l’arc del pont respecte al llit del torrent. Travessat el pont el camí emprèn una curta pujada que ens deixa davant del safareig.
2:55 Safareig de Cal Teixidor . L'Ajuntament va comprar el terreny del safareig l’any 1963 per aprofitar el sobrant de la font de Castellnou i les obres van acabar l'abril de 1964. A les parets del safareig hi ha fotografies que expliquen la història de les dones que un cop a la setmana hi rentaven la roba.
Seguim una mica més i arribem a l’inici.
3:00 Aparcament.
Al segle XVIII la població augmenta considerablement, degut a les importants tales de boscos per vendre la fusta i guanyar terres conreables; destaca el conreu de blat, ordi i patates (trumfos). Però aquest important augment de la població no es reflecteix als censos de l’època. Cal recordar que aquests censos tenien finalitats fiscals, recaptatòries i de reclutament militar del joves per les lleves militars, i això afavorí l’ocultació de les dades reals de població per part dels habitants del territori, especialment en zones aïllades i muntanyoses com Vallcebre. Mossèn Marià Grandia, parla de prop de 2.000 habitants a finals del segle XVIII, “en la época de desmonte de los bosques comunales” (mentre que el cens de 1787 parla de només 138 habitants).
El segle XIX fou una època de gran conflictivitat. Vallcebre, com bona part de l’alt Berguedà, fou un important bastió carlista. El setembre de 1872, durant la 3ª guerra Carlina (1872-1876) tingué lloc al municipi una batalla que enfrontà una columna de l’exèrcit liberal i una partida carlina. Es coneix com la batalla dels “Graus de Vallcebre”, que va tenir lloc a diversos graus del sector nord dels Cingles de Vallcebre (cingles que recorre aquest it.)
El nucli del poble de Vallcebre està format pel conjunt de cases existents al voltant de l'església de Santa Maria. No obstant, una part molt substancial del poblament consisteix en masies disperses, agrupades en ravals.
Al segle XX la mineria transformà radicalment Vallcebre: suposà importants canvis en el paisatge, amb gran increment de la població degut a la immigració (als anys 1960 s’arriba al miler d’habitants) i la modernització d’infraestructures. Però el tancament de les explotacions mineres, agreujat per la crisi del tèxtil a tota la comarca, va provocar un despoblament sobtat del municipi a finals del segle XX.
Curiosament l’església de Santa Maria està situada a un costat de la carretera i el campanar a l’altre. Fet degut a la construcció inacabada d’una segona església.
Per situar-nos a Vallcebre hem de seguir la carretera B-400 (C-563) a Saldes fins el km 6,5 i girar a l’esquerra per continuar per la B-401 fins a Vallcebre (2,5km aprox.).
Fàcil caminada que ens portarà a recórrer els cingles de Vallcebre, una passejada fantàstica envoltats de prats i excel·lents vistes panoràmiques, amb dos focus des d’on gaudir-les; un és durant tot el recorregut per dalt la cinglera, que ens oferirà una gran panoràmica del pantà de la Baells, i l’altre és el tossal Llisol, un turó aïllat amb una gran panoràmica de 360 graus. Ja de baixada passarem per la bonica ermita de Sant Ramon i per la petita capella de la Mare de Déu de Núria.
Per començar a caminar ens situarem a Vallcebre, on hi ha molts indrets habilitats per aparcar.
0:00 Vallcebre, comencem a caminar des de l’aparcament que hi ha davant de l’església i l costat del campanar. Seguim uns metres més per la carretera fins la sortida del poble, on h ha un jaló i panells informatius per anar a Belians. Girem a l’esquerra i anem seguim la pista, travessem el torrent del Forat Negre que baixa engorjat. Caminem per dins del bosc i arribem a una cruïlla on seguim per la dreta les indicacions de Belians.
0:25 Font de Belians. És un bonic conjunt de font, abeurador i safareig; aquest sota un petit taulat i situat entre Cal Ponç i Cal Vila del raval de Belians. Es veu que la mestressa de Cal Ponç deixava que les dones del poble utilitzessin el safareig. Els hi venia galledes d'aigua calenta per uns cèntims i així s'estalviaven de traginar la roba mullada des del poble, que pesava molt. Seguim recta.
0:30 Creu de Colell. Senzilla creu de ferro, sobre una gran roca al costat del camí, a la cruïlla amb el camí a l'ermita de Santa Magdalena. Es desconeix l'origen i significat de l'emplaçament d'aquesta creu. Seguim recta fins una cruïlla on la pista que seguim gira obertament a la dreta, hem de seguir recta per un camí senyalitzat amb marques de pintura groga. Aquí el GPS va deixar de gravar durant aprox. un km però no té cap importància perquè el fantàstic camí per dins del bosc coincideix pràcticament amb la línia recta que va traçar el GPS.
Desemboquem en una pista que seguirem per la dreta durant molta estona.
1:05 Pla de la Barrumba i Llegenda d’en Galzeran , 1265m. Extenses prades molt boniques que travessem de punta a punta, al final hi ha la monumental “fita” de la Llegenda d’en Galzeran. Segons la llegenda hi havia un home que li deien el Galceran que volia fer-se propietari de tot Vallcebre. Els habitants de Vallcebre se'n van assabentar i el varen assassinar al grau dels Boigs. Allà on el van matar hi ha un piló de pedres que tothom quan hi passa n'hi tira una. Mai es va arribar a saber exactament qui l'havia mort.
A contiuació comencem a resseguir els cingles de Vallcebre. És un recorregut molt bonic entre pastures i prats per un costat i la cinglera per l’altre, amb una magnifica perspectiva del pantà de la Baells i de Sant Corneli. Ens apartem lleugerament de la pista per apropar-nos al caire de la cinglera.
1:20 Mirador. Nou punt on aturar-se a contemplar a vista d’ocell el pantà de la Baells gairebé des de la seva capçalera. Seguim una mica més i passem per un jaló que ens assenyala l’inici del grau de les Granotes.
1:30 Cruïlla amb la pista que baixa pel Grau de les Granotes. Seguim una mica més i arribem a una nova cruïlla amb un jaló. Recta aniríem a Cal Menut; girem a l’esquerra i comencem a pujar per la pista. És la primera vegada en tota la caminada que emprenem una pujada amb cara i ulls. Arribem a un collet on la pista comença a davallar, però les marques grogues que estem seguint tota l’estona ens assenyalen un corriol per la dreta. Passem un vailet pel bestiar i travessem un prat molt bonic seguint la petita traça del corriol.
1:55 Tossal Llisol, 1326m. Cim inclòs al llistat dels “100 cims” de la FEEC. Mirador extraordinari de 360 graus. Veiem a sota nostra l’ermita de Sant Ramon (a la que anirem a continuació), darrera seu hi ha Vallcebre i més de mil metres a sobre el poble hi ha la muntanya del Serrat Voltor. El Pedraforca és omnipresent, amb la típica imatge del Pollegó Inferior, l’Enforcadura i la tartera i el Calderer (que amaga la punta del Pollegó Superior), segueix el Cadí, Penyes Altes, Moixeró, tossa d’Alp, Puigllançada, Puigmal i Sobrepuny, son una petita mostra de la panoràmica que ens ofereix aquest bonic turó amb una gran senyera i una bonica taula panoràmica.
El camí segueix per l’altre costat, arribem a una cruïlla amb un jaló i seguim recta. Arribem al collet de Sant Ramon on el camí gira a l’esquerra.
2:10 Ermita de Sant Ramon del Portet , 1256m. Petita i bonica ermita situada en mig de prats. Construïda al segle XVIII degut al fort creixement demogràfic de la zona, per atendre les necessitats religioses del raval del Portet, un dels més allunyats del nucli de Vallcebre.
Seguim baixant, passem per sobre Can Mollàs i arribem pràcticament a la porta de Cal Borrall. Seguim vint metres la pista d’accés a la casa i hem d’estar atents a les marques grogues que ens assenyalen l’inici d’un corriol a la dreta (de començament una mica difús per la vegetació, cal Curi queda a l’esquerra). Nova cruïlla a l’esquerra per desembocar en una pista asfaltada que seguim uns quatre-cents metres per la dreta. Nova cruïlla, les marques grogues ens assenyalen l’inici d’un fantàstic camí per dins del bosc. Cruïlla i jaló, seguir uns metres per l’esquerra; nova cruïlla, abandonem les marques grogues que ens han acompanyat durant pràcticament tota l’excursió (les recuperarem més endavant) i girem a la l’esquerra per seguir ara marques de pintura vermella. Passem per l’antiga caseta de la llum, per les antigues “trumferes” (patates) de Cal Xic i arribem al raval del Divinal i a la pista asfaltada; fem unes passes a l’esquerra.
2:40 Capella de la Mare de Déu de Núria . És un petit oratori construït al segle XVIII prop de la masia de Cal Pau, a la qual pertany. Arran de les destrosses de la guerra civil la capella va necessitar de reformes, que es varen dur a terme l’any 1945 i que culminaren amb la reposició de les imatges de la Mare de Déu de Núria, de Lourdes i del Pilar.
Anirem seguint la carretera en direcció a Vallcebre durant quatre-cents metres; durant el trajecte hem recuperat les marques de pintura groga.
Passats aquests metres arribem al raval de l’Obac i just davant de Cal Merlans les marques grogues ens assenyalen un camí a la dreta (seguint la carretera també arribaríem a l’inici). Aquest bonic camí ens porta al pont.
2:50 Pont de Cal Xalet . Petit pont per sobre el Torrent del Forat Negre en l'antic camí ral que unia el nucli del poble amb alguns ravals i amb els pobles de Fígols i Sant Corneli.
La cronologia del pont és imprecisa, ja que podria respondre a un tipus d'obra del segle XII-XIII però amb característiques constructives que també es van utilitzar fins al segle XIX. A finals del XIX es va fer una consolidació que probablement va modificar els elements de més antiguitat. L'any 2010 es va fer una nova consolidació del conjunt. Cal destacar l’alçada de l’arc del pont respecte al llit del torrent. Travessat el pont el camí emprèn una curta pujada que ens deixa davant del safareig.
2:55 Safareig de Cal Teixidor . L'Ajuntament va comprar el terreny del safareig l’any 1963 per aprofitar el sobrant de la font de Castellnou i les obres van acabar l'abril de 1964. A les parets del safareig hi ha fotografies que expliquen la història de les dones que un cop a la setmana hi rentaven la roba.
Seguim una mica més i arribem a l’inici.
3:00 Aparcament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada