dijous, 3 de maig de 2018

Cantonigròs-puig: d'Urri, 1072m, del Bac, 1155m, del Montcau, 1159m, de Sabastida, 1242m i Pla d'Aiats, 1312m


















 
 






Bonica i interessant excursió per la zona de Collsacabra i la Serra de Cabrera que la podem dividir en dues parts ben diferenciades. 
Una de "salvatge" i una altre de "humanitzada". Entenent per "humanitzada" una zona amb camins senyalitzats, fresats i transitats; i com a "salvatge" just tot el contrari, ni camins, ni pintures, ni cartells, ni fites, només intuïció... i "amunt que fa pujada, seguit per avall que fa baixada". És per aquesta part que he catalogat la sortida com a "difícil" tot i que no hi ha cap pas compromès, però caminar pel bosc sense camí no és aconsellable per a excursionistes poc avesats en situacions d'aquesta mena. 
Si ens fixem en la gràfica del wikiloc veurem que pràcticament totes les pujades i baixades son força pronunciades. 
D'aquesta excursió també cal destacar la majestuositat de les vistes que gaudirem a partir del puig de Sabastida i principalment de la llunyania del Cap de Creus i la badia de Roses i del Pirineu, des del Canigó al Pedraforca, Comanegra, Puigsacalm, Bassegoda i d'una infinitat de carenes, muntanyes, pobles, masies, camps, prats i boscos que ens faran fruir de valent durant tota la caminada. 
Durant una part del recorregut coincidirem amb el Camí de Sant Jaume concretament amb la variant de Sant Pere de Rodes a Alcarràs, passant per Montserrat. 
L'excursió bàsicament consisteix en pujar a tres dels altiplans de la zona de la Serra de Cabrera, els dos primers son els del puig del Bac (1155 m)i del Montcau (1159 m), que son molt poc visitats, i el tercer el del Pla d'Aiats (1312 m) molt més conegut. 
Comencem a caminar a Cantonigròs. On deixar el vehicle en pobles turístics com aquest depen de si el dia és festiu o no. 
De bon inici hem de seguir un curt tram de la carretera en direcció Olot fins passada la benzinera i la residència per a persones grans. 
Al final de la recta que hem seguit surt una pista a la dreta que seguirem i que en pocs minuts ens porta a la font dels Enamorats (que no raja) i poc després a la del Rajolí (que com el seu nom indica, si que raja). 
anem seguint la pista fins que fa un revolt molt marcat a la dreta. D'aquest revolt surt un camí en línia recta, que seguirem. 
Per començar és un camí ben marcat i que guanya alçada ràpidament per dins d'un bosc molt bonic. 
Hem d'estar atents al traçat i al punt punt d'interès ja que a l'esquerra surt un poc marcat corriol que en una suau pujada ens porta al primer turó del dia: el puig d'Urri de 1072 metres. 
És un cim que no té cap vista, però la fageda en la que està immers és molt bonica. 
Aquí el camí s'ha dissipat total o parcialment, seguim el que sembla la continuació del que ens ha portat fins dalt, a estones més evident que altres. 
Després d'una curta baixada intuint per on hem de passar arribem a una pista i en una zona de prades també molt bonica. 
Aquesta pista serà vist i no vist perquè immediatament desprès l'hem de deixar per seguir-ne una altre a la nostra esquerra que ens porta fins un camp que travessarem per a trobar una nova pista a l'altre costat. 
Pista que també serà "vist i no vist" ja que també hem d'estar atents al traçat i al punt d'interès de "deixar pista i seguir a la dreta", aquí haureu de fer un acte de fe. Ja que de camí no se'n veu cap, però molt esborrat i poc evident, però hi és. 
En el meu traçat ja es veu que vaig dubtar una mica, però després dels primers metres, el corriol és fa una mica més evident. Els boixos el volen tapar, però el rastre sempre es veu. Aquest recorregut ens servirà "d'entrenament" per a la pujada al Montcau, que vindrà després. 
És un recorregut una mica llarg, per dins de la fageda, a estones hi ha petites finestres que ens permeten veure el Cadí i el Pedraforca i la verdor de les prades que van quedant per sota nostre. 
El terreny s'aplana, el camí es perd, però és una delícia caminar per dins de la fageda; el puig del Bac de 1155 metres, és molt poc definit, és simplement la part lleugerament més alta del altiplà en el que estem situats. 
La sensació és molt agradable, ja que l'indret és solitari i molt bonic, tot i que sentim els soroll dels cotxes que passen per la carretera que hi ha uns 150 metres de desnivell més avall. 
Precisament a la carretera hem d'anar; però de la mateixa manera a que al puig d'Urri, el camí per baixar-hi és pràcticament inexistent. 
Hi ha rastres que semblen bons, però després es perden igualment, però el bosc és bastant net i permet baixar sense gaires complicacions fins arribar a un prat, amb unes precioses vistes sobre la cinglera del Pla d'Aiats. 
D'aquest prat arrenca una pista a l'esquerra, que una mica enfangada, ens permet sortir a unes noves prades a tocar de la carretera que només travessarem, ja que a l'altre costat surt un camí que aviat abandonarem. 
Aquí comença el que la meva mare (ACS) ens deia "una aventura cavalleresca" ja que ens hem d'enfilar fins el cim del Montcau totalment sense camí; si mireu la gràfica, veureu que la pujada no és precisament "planera i/o suau". 
És totalment desaconsellable portar pantalons curts, ja que tot i portar-los llargs alguna "rascadeta" a les cames us emportareu. Potser hi ha camí i no el vaig saber trobar, em va quedar el dubte de si seguint més a l'esquerra la pujada era més suau. La qüestió és que son uns 100 metres de desnivell que es pugen com bonament podem, buscant les petites clarianes que intuïm, ajudant-nos d'arrels, branques, troncs, i en alguns casos apartant esbarzers. 
Es fa una mica llarg, però, repeteixo, només son 100 metres de desnivell. Finalment en el punt d'interès "carena" tot canvia radicalment; som a dalt de l'altiplà; tampoc hi ha camí, però de nou caminar per una magnífica fageda és un plaer gratificant que compensa la penosa pujada que acabem de fer. 
Arribem a un punt on comencem a haver-hi vestigis de civilització, ja que hi ha unes cabanes fetes amb troncs, com fan els llenyataires. Som al puig del Montcau de 1159 metres. Tampoc hi ha vista a part de que la contemplació de la fageda ja de per si és una bona vista; però el Montcau per un costat té un penya-segat, si ens hi apropem òbviament podrem gaudir de la vista, una mica limitada, però tenim al davant el Pla d'Aiats i a sota unes prades molt boniques. 
Aquí s'acaba la part "salvatge" de l'excursió i entrem a la part "humanitzada", s'han acabat els altiplans sense camí i les "aventures cavalleresques" ja que per a baixar del Montcau seguirem fidelment un bonic i marcat camí que, a estones per caire de la cinglera, ens deixa a una pista cimentada, que ve del coll del Bac. 
Som al coll de Pallerols, seguim la pista i arribem al coll de Cabra o de Comajoan. Aquest curt caminar des de l'arribada a la pista fins aquest darrer coll és un trajecte especialment bonic, principalment a la primavera (com és el cas d'aquesta descripció). 
Ara seguirem una pista que va resseguint la cinglera d'Aiats per la seva base. 
Deixarem una petita font a la nostra esquerra, a continuació també deixarem a la nostra esquerra un corriol i unes marques vermelles que s'enfilen al Pla d'Aiats pel Baixant del Llop, després passarem pel pla de Bertajol i finalment abandonarem la pista per seguir-ne una de secundària que surt a l'esquerra i que ens porta a les prades i ruïnes de cal Santcrist. 
D'aqui surt un corriol a l'esquerra que per l'ànsia de pujar a dalt la cinglera vaig seguir uns metres fins que vaig veure que no era el correcte i vaig tornar a cal Santcrist per seguir caminant per la pista. 
Més endavant i a la sortida del bosc i just abans d'arribar al coll de Saiols, una modesta fita a l'esquerra i marques de pintura vermella als arbres ens indiquen el camí correcte per a pujar. 
Camí que puja fort, però sense cap mena d'entrebanc. Això si, la panoràmica es va obrint a mesura que anem pujant i ara veiem el Cap de Creus i la badia de Roses. 
El camí ens deixa dalt del puig de Sabastida de 1242 metres d'alçada. 
Aquest estret i allargassat cim és un mirador privilegiat. De tots els cims que haurem pujat en aquesta excursió, el de Sabastida és el que gaudeix d'una panoràmica de 360 graus. 
Després de contemplar l'extensa panoràmica, travessarem l'estreta carena cimera, amb petites timbes a cada costat, però la carena és suficientment ampla com per no tenir cap problema; a continuació d'aquest estret i curt carenar, el camí fa una forta baixada fins el collet de Sabastida. 
A continuació comença la pujada al Pla d'Aiats. En aquesta sortida no hi ha termes mitjos, o és pla o puja o baixa de mala manera! 
Forta pujada al començament, inclús en algun punt potser ens ajudarem amb les mans,però sense cap complicació; a continuació iniciarem una flanquejada per un estret camí que segueix una cornisa voltada de vegetació; aquesta cornisa s'anirà eixamplant i passarem pel punt més alt del Pla d'Aiats de 1312 metres, però no ens hi pararem, ja que poc després arribarem al mirador situat a 1285 metres; una balconada amb una gran vista, on hi ha un pal amb una senyera (si n'hi ha) i una placa amb un bonic vers d'en Miquel Martí Pol. 
A més aquesta balconada està situada en un extrem d'un bonic prat. L'indret gaudeix d'una dilatada panoràmica; abocats una mica a la punta de la cinglera podrem contemplar gran part del recorregut que hem fet, ja que veiem tot el trajecte des del Montcau fins cal Santcrist. 
Tard o d'hora haurem de seguir el camí, que ara transita una estona per damunt les prades del altiplà d'Aiats, fins que arribem a la cruïlla on hem de girar a l'esquerra i en pocs metres arribem a les ruïnes de les cabanyes del Pla d'Aiats. 
El camí comença una forta baixada i ens presentem al bonic pas del Grau de l'Escaleta. 
Un tram empedrat a peu de la cinglera molt bonic. No té cap dificultat, ja que potser és el tram amb menys pendent de tota la baixada. 
Efectivament, a partir d'ara la resta del Grau de l'Escaleta és una fortíssima baixada, sempre per dins del bosc; per fer-vos una idea del pendent mireu la gràfica del wikiloc. 
Tot i que cal posar-hi força atenció, i més si el terreny està humit, no hi ha cap dificultat. El camí és molt marcat i evident. A la part baixa el pendent disminueix i ens plantem darrera el mas d'Aiats. Donem la volta al mas procurant no molestar i enfilem la pista que mena al mas fins a una cruïlla amb la pista principal als diversos masos de la zona, que seguirem. A la nostra esquerra queda el Montcau i darrera nostre l'altiplà d'Aiats amb la seva gran cinglera. 
Finalment arribem a la carretera molt a prop de Cantonigròs; la travessarem i seguirem un bonic camí paral·lel amb molt bona vista del Pedraforca i el Cadí. Aquest camí ens deixa novament a Cantonigròs, donant per acabada aquesta bonica passejada pels seus voltants. 
HORARIS: 
de Cantonigròs al puig d'Urri: 30mn 
del puig d'Urri al puig del Bac: 25mn 
del puig del Bac al puig del Montcau: 55mn 
del Montcau al coll de Comajoan: 25mn 
del coll de Comajoan al puig Sabastida: 55mn 
del Sabastida al Pla d'Aiats: 25mn 
del Pla d'Aiats a Cantonigròs: 1h 05mn 
TOTAL: 4h 40mn 
És important posar els horaris, ja que el wikiloc coincideix plenament amb l'horari total, que en aquest cas és de 5h 50mn, ja que vaig sortir a les 8,30h i arribava a les 14,15h; però no coincideix mai amb l'horari en moviment, que potser és el més important, ja que de les 4,40 hores reals en moviment passa a les 3,45. I no és el mateix fer 15 kms en quasi 5 hores que fer-los en quasi 4, i més si puges i baixes com si estiguessis a les muntanyes russes!
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Cantonigròs-puig: d'Urri, 1072m, del Bac, 1155m, del Montcau, 1159m, de Sabastida, 1242m i Pla d'Aiats, 1312m - el Prat de Sant Julià, Catalunya (España)- GPS track


 




 

           


 


 

 

 

 


 

 

 

 

 

 

 


 

 

 

 

 


 

 

 

 

 


 

 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada