Pic de Gerri, 2859m, per la canal NW i pics de Palomer, 2829m i Escorbes, 2789m

En primer lloc l'itinerari d'aquesta excursió no és circular degut a una actualització del programa de Wikiloc, que més que una actualització és pràcticament un programa nou; amb avantatges i inconvenients i l'aprenentatge de la seva utilització. Afortunadament el sector que falta és el recorregut comú d'anada i tornada. Així podeu seguir l'itinerari perfectament sortint de l'aparcament del final de la pista de la Vallferrera; només cal sumar-hi 2 kms més a la llargada del recorregut i 200 metres de desnivell pujant. 
En segon lloc per anar a la canal NW del pic de Gerri s'ha de tenir fe en que existeix, ja que no es veu fins que hi fas la primera passa. Des del pla de Boet es pot arribar a intuir, però no és visible. 
En el cas d'aquesta excursió, no em feia falta fe perquè aquesta canal l'havia fet de baixada el 12 de juny del 1983, juntament amb els companys del CEC Isabel, Jaume i Miquel (és imperdonable però no recordo els cognoms) en una sortida preparatòria del XXVè Ral·li d'alta Muntanya del CEC, en la qual pràcticament varem inaugurar el refugi de Baiau. 
En tercer lloc he classificat aquesta excursió com a "difícil" tot i no haver-hi cap dificultat tècnica degut al gran tarteram de llicorella desfeta que hi ha a la part superior del Clot de l'Olla i a la pròpia canal i a la baixada del coll d'Escorbes als estanys i també perquè en el trajecte entre els pics de Palomer i Escorbes hi ha algunes petites dificultats. 
Tot plegat converteix aquesta excursió en una gran oportunitat per a visitar aquesta poc transitada part de la Vallferrera. 
Una observació més a fer, però que no té rés a veure amb la caminada, és el fet que veurem que a dalt dels cims tenim cobertura de mòbil durant molta estona; però hem d'estar amatents a quin tipus de cobertura tenim, perquè segons com la tenim d'Andorra i llavors el "pal" a la factura del telefono pot ser considerable. 
Després de l'estat lamentable que presentava la pista de la Vallferrera l'any passat, enguany presenta un estat més que acceptable. 
Així doncs sortirem de l'aparcament del final de la Vallferrera i seguirem la pista uns metres més, deixant a l'esquerra el camí al refugi de la Vallferrera i seguirem l'esmentada pista fins l'entrada del pla de Boet i en el punt on la pista fa un gir de 180 graus a la dreta veurem un cartell i un camí que surt a l'esquerra amb les marques del GR-11. 
Seguirem el camí que primer flanqueja a mitja alçada l'esmentat pla de Boet per començar a guanyar alçada en diagonal per arribar al bonic pla d'Arcalís; pla on combinen les prades a la dreta i el bosc a l'esquerra. 
Travessarem el pla fins arribar al pont que travessa el riu, indret on hi ha un cartell i dalt d'una roca hi ha un pal metàl·lic. 
Aquest punt és la referència ja que uns metres abans hem d'abandonar el camí i començar a guanyar alçada per la nostra dreta. 
No hi ha cap mena de camí ni de fites; però el glever permet pujar sense cap mena de complicació, fent-nos nosaltres mateixos l'itinerari a seguir. 
Anem pujant deixant l'aresta del Clot de l'Olla a la nostra esquerra. Aviat veurem que deixem endarrere i una mica apartats dos estanyols. Anem entrant en la coma final del Clot de l'Olla. 
Un últim i solitari pi fa de frontera entre la vegetació i el tarteram que omple tota l'olla final. Per sort no és una caòtica tartera de grans blocs i mentre el pendent no és gaire accentuat permet seguir pujant amb una certa facilitat. 
La clotada on ens trobem sembla que no tingui sortida. El pendent s'accentua i la pujada per la tartera es fa feixuga ja que a vegades fem un pas endavant i dos endarrere. 
La tartera fa fent com un con a l'esquerra que és on s'amaga la canal. 
Abans d'arribar-hi veurem una temptadora canal a l'esquerra, però que no porta a enlloc. 
Finalment i per sobre dels 2750 metres veiem la tarterosa i estreta canal que de dreta a esquerra supera els 40 ó 50 metres finals. 
No és ni difícil ni excessivament inclinada, però cal anar en compte. Si podem anar pel costat millor que pel mig, ja que a les voreres trobarem la roca més sòlida. A mitja canal hi ha una replà herbat. 
Finalment sortim de la canal a tan sols cinc minuts del doble cim de Gerri. Les verticals parets del vessant N (Vallferrera) contrasten amb els pendents herbats del vessant S (vall de Tor). 
Descriure la panoràmica del cim seria molt llarg. Però cal destacar que es veuen els estanys de Certascan, Baborte i Areste. El de Certascan es veu més o menys segons el nivell de l'aigua i els altres dos es veuen parcialment. També es veu l'estanyol que hi ha al vessant S del pic de Norís. 
Darrera i a l'esquerra del Monteixo es veu el massís de la Maladeta i també el Perdiguero. La verdor de la vall de Tor, els cims del cercle de Baiau (Roca-entravessada, Medacorba, Lavans), la pica Roja, la Pica d'Estats, Sotllo, Baborte, muntanyes de la vall d'Espot, el Salòria, així com muntanyes andorranes com el Coma-pedrosa, el Font Blanca i el Tristaina. 
El pic de Palomer queda davant mateix i per efecte de la perspectiva sembla difícil, però no ho és gens. 
Baixarem del cim, sempre molt a prop del fil de la carena i sempre pel vessant de Tor fins arribar al coll de Gerri; indret per on puja la via normal per la coma de l'Orri. 
Ara seguirem un corriol que es va enfilant fins arribar al pic de Palomer, els primers metres son una mica drets, però després el pendent disminueix. 
Les variacions amb la panoràmica respecte al Gerri son que ara el pic de Norís el tapa el propi pic de Gerri, que els cims del cercle de Baiau es veuen més a prop, però la principal variació és que ara es veu el poble d'Alins i part de la vall. 
La carena fins el pic d'Escorbes és llarga i la podríem dividir en tres parts. La primera part és fàcil, anar seguint i sempre pel vessant de Tor. 
Després de superar un bony de la carena entraríem en la segona part, una mica trencada i amb pujades i baixades i petites bretxes, que donarien pas a la tercera part que torna a ser fàcil fins el cim. 
Aquest cim es diferència dels anteriors amb que ara veiem el refugi de Baiau i molt parcialment l'estany, però sobretot veiem els dos estanyols d'Escorbes a sota nostre. 
Sortirem del cim i en pocs minuts arribarem al coll d'Escorbés. 
Ara tenim dues opcions, seguir fins el pic de Vallpeguera i baixar als estanys i refugi de Baiau, o baixar directament als estanys d'Escorbes per la canal que porta al coll. 
Aquesta canal, és molt diferent a la de pujada al Gerri, car questa és molt ampla i podem baixar per on vulguem; això si, la tartera hi és assegurada. 
Podem baixar en diagonal a l'esquerra per escurçar el camí, però recomano baixar en direcció als estanys, doncs l'indret dels estanys d'Escorbes voltats de prades és molt bonic i relaxant després d'hores de pedres. 
En aquests estanys retrobarem el GR-11 i el camí molt fresat que seguirem i que ens portarà, tot travessant uns paratges molt bonics, al pla de l'Orri, on podrem contemplar el pic de Gerri i la llarga i dreta tartera que mena al coll de Gerri, per on hem passat fa una estona. 
Seguim el camí que ens retorna al pla d'Arcalís on enllacem amb l'itinerri de pujada i d'allí al de Boet i a l'aparcament de la Vallferrera. 
HORARIS: 
de l'aparcament de la Vallferrera al pla d'Arcalís: 45mn 
del pla d'Arcalís a l'últim pi del Clot de l'Olla: 45mn 
de l'últim pi al pic de Gerri: 1h 35mn 
del pic de Gerri al coll de Gerri: 15mn 
del coll al pic de Palomer: 20mn 
del pic de Palomer al pic d'Escorbes: 45mn 
del pic al coll d'Escorbes: 10mn 
del coll als estanys d'Escorbes: 25mn 
dels estanys al pla de l'Orri: 40mn 
del pla de l'Orri al pla d'Arcalís: 20mn 
del pla d'Arcalís a l'aparcament: 30mn 
TOTAL: 6h 30mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Pic de Gerri, 2859m, per la canal NW i pics de Palomer, 2829m i Escorbes, 2789m - Tor, Catalunya (España)- GPS track