Ribera d'Estaon i pic de Campirme, 2633m

Pic de Campirme des del pic de la Coma del Forn

  

  

En aquesta excursió ens passejarem per la bonica ribera d’Estaon a la vall de Cardós que consisteix en la superposició de dues excursions, una del 4 d’abril del 1984 al pic de Campirme juntament amb una de més recent fins a les bordes de Perafita. 
També hi ha inserides fotografies d’altres excursions al mateix cim, doncs al pic de Campirme també si pot accedir des de l’estany de la Gola a la vall d’Unarre i des de l’estació d’esquí de la Pleta del Prat a Tavascan. 
D’aquella llunyana excursió de l’any 1984 en fou publicat un article al número 741, any 1985, de la revista Muntanya del CEC, amb el títol: “Ribera d’Estaon”. 
Abans d’entrar en la descripció de l’itinerari i aprofitant part d’aquell article voldria remarcar alguns aspectes de les bordes que ens trobarem durant la caminada i també de la vall i dels seus quatre pobles. 
Deia el 1985: 
La Ribera d’Estaon és una vall situada al cor del Pallars Sobirà, tributària de la Noguera de Lladorre (o riu de Cardós) i té uns deu quilòmetres de llargada, la major part dels quals son en marcada direcció N-S. 
Malgrat ser una petita vall hi ha quatre pobles, tots ells habitats. 
SURRI (1007 m): 28 habitants l’any 1970, Situat enlairat al començament de la vall. L’església és dedicada a Santa Coloma. 
En realitzar unes obres de millora a la “pista” d’accés, van aparèixer uns enterraments al costat d’una primitiva església, de la qual només resta el paviment tessel·lat. 
ANÀS (1.131 m): 48 habitants l’any 1960, l’església és dedicada a Sant Romà. Del poble surt una pista que s’enfila fins les proximitats del pic del Cuco de 2.021 m. 
BONESTARRE (1.084 m): 25 habitants l’any 1960. L’església és dedicada a la Mare de Déu del Roser. Com a detall històric del poble, cal dir que en el segle XVII hi va néixer Armengol Amill, heroi de la guerra de Successió. També cal destacar la singular estructura d’algunes xemeneies de les cases del poble. 
Entre Bonestarre i Anàs hi ha al costat del riu, les runes de l’ermita de la Mare de Déu de la Llata, Aquestes runes, l’any 1982 encara conservaven la bonica campana; el seu so fi i delicat es podia escoltar des del fons de la ribera de Cardós, fins que la campana va desaparèixer del campanar. 
La gent de la contrada, intuïren on la podien trobar i la van recuperar; però ara ja no desafiarà mai més els rigors des del capdamunt d’unes runes, com a viu vestigi d’un passat esplendorós. 
ESTAON (1.237 m): La seva església parroquial, dedicada a Sant Jaume, fou bastida el segle XVIII. Al poble hi ha les runes de la primitiva església romànica (segle XII), d’una sola nau, dedicada a Santa Eulàlia, l’absis de la qual era decorat amb pintures (actualment al Museu d’Art de Catalunya, entre d’altres) que representaven el Pantocràtor, voltat dels símbols dels Evangelistes i àngels amb les ales plenes d’ulls. 
L’any 1940 hi havia més de 40 cases habitades, l’any 1985 n’hi havia dues. (afortunadament ara la situació a millorat). 
Estaon havia estat cap de municipi i tenia fins i tot una industria farinera. 
Ara la situació ha canviat i tots aquests quatre pobles estan més habitats i amb moltes cases convertides en segones residències i els pobles estan nets i amb els carrers empedrats. 
L’any 1985 la carretera asfaltada s’acabava a Anàs i fins a Estaon era pista de terra. 
A més Estaon actualment és el final d’una etapa del GR-11, concretament la que enllaça per un costat amb Lleret i per l’altre amb la Guingueta d’Àneu i hi ha un bonic i agradable refugi a la part alta del poble. 
Estaon és l’últim poble de la vall, però aquesta segueix i està farcida de bordes. 
Veiem el que en deia en l’esmentat article: 
La primera borda que trobem,a l’esquerra, és la de Calatxó (1.300 m), avui (1985) convertida en estable per al bestiar. (Actualment està totalment derruïda, i d’una manera poc freqüent, ja que s’ha enfonsat una paret lateral i la teulada gairebé intacte s’ha desplaçat fins a terra). 
Després i una mica enlairada a la dreta queda la borda de Gori (1.340 m). 
A continuació arribem a les bordes de Nibrós (1.480 m), un nombrós grup de bordes que se’ns presenten a l’altre costat del riu. 
Hi ha varies llegendes sobre aquest indret, la primera és que havia estat un poble, però no s’ha trobat cap document que ho demostri. 
També es diu que Nibrós era habitat molt abans que els mateixos pobles de la vall; i que hi vivia un matrimoni amb quatre filles, les quals van heretar la vall d’Estaon, i en van fer, evidentment, quatre parts, que coincideixen amb els termes dels actuals Surri, Anàs, Bonestarre i Estaon. 
També es diu que, a prop de Nibrós, hi havia una noia boja, que vivia en una cova a dins del bosc. Ningú ha trobat cap cova a dins del bosc. Però hi ha el topònim de la “Borda de la Boja” encara que una mica lluny de Nibrós. 
Al costat de Nibrós hi ha la borda del Masover. 
A pocs minuts hi ha les bordes de Clavillats (1.600 m), un conjunt de quatre grans bordes, molt ben ordenades, a les quals s’arriba per un ampli pont, format per tres grans lloses. 
Les últimes bordes son les de Perafira (1.680 m). Aquestes bordes ens reben amb una cristal·lina font i estan situades en una zona d’extenses prades. 
En aquest nou conjunt de nombroses bordes n’hi ha dues o tres que tenen una petita era al davant, senyal inequívoca que s’hi batia el blat. Aquest cereal encara es resisteix a desaparèixer (recordem: any 1985) i surt en alguns indrets, gairebé per generació espontània. 
D’aquestes bordes cal assenyalar, com a testimoniatge de la seva importància, que una d’elles és la més gran de tota la vall de Cardós. 
Fins aquí un resum de l’article de la Ribera d’Estaon. 
Més amunt encara hi ha la cabana de Parecalç situada en un balcó privilegiat per damunt dels 2000 metres. 
Darrerament tota aquesta contrada ha pres protagonisme degut a que s’hi desenvolupa una part de la trama del llibre “Alló que va passar a Cardós” d’en Ramón Solsona, principalment a les bordes de Perafita. 

L’excursió al pic de Campirme no presenta cap dificultat, fins a Perafita el camí és molt marcat i després per les prades de la part alta tampoc hi ha cap problema. 
Per començar l’itinerari al poble d’Estaon ens hem de situar pràcticament al davant de la porta de l’hotel de Ribera de Cardós, doncs allà arrenca la carretera que porta als quatre pobles de la ribera d’Estaon. 
En un revolt pronunciat que travessa el torrent i que hi ha just abans d’arribar a aquest poble podreu deixar el vehicle en un petit aparcament. 
D’allà arrenca el camí que ressegueix el riu (GR11). Pocs metres després arriba a una pista que seguirem pocs metres, quan aquesta travessa el riu, el camí no ho fa i segueix per seu marge esquerra (la dreta nostra). 
Teniu la possibilitat de seguir la pista, ja que més amunt camí i pista es tornen a trobar, però el GR segueix l’antic camí i sempre es millor caminar per un camí que per una pista. 
La primera borda que trobem és la de Colatxó, en ruïnes i a l’altre costat del riu (la pista hi passa pel costat). 
Seguim remuntant i per l’esquerra se’ns ajunta la pista a pocs metres de la borda de Gori, que queda una mica enlairada a la nostra dreta. 
La pista s’acaba i només queda el bonic camí pel costat del riu. 
Arribem a les bordes de Nibrós, que queden a l’altre costat del riu, actualment hi ha un sòlid pont que hi porta; abans havies de fer equilibris per sobre de quatre troncs. Aquest indret és una parada obligatòria. 
El camí ens porta a les bordes de Clavillats, també a l’altre costat del riu. Aquí el pont de lloses de pedra és manté inalterable al pas del temps. 
Pocs metres després d’aquestes bordes el GR11 es desvia a la dreta per tal de pujar al coll de Jou i baixar al poble de Lleret. 
El nostre camí segueix sempre el curs de l’aigua. Ja es veuen les bordes de Perafita, també a l’altre costat del riu. 
Abans d’arribar-hi al camí travessa el riu, també per un pont amb lloses ancestrals, fa un parell de giragonses i ens deixa en el bonic indret de les bordes de Perafita. 
Just a l’entrada hi ha una abundosa font. 
Situades en unes grans prades ens ofereixen una gran vista de la vall; per la situació son les millors de totes les que hem trobat. 
El camí travessa les bordes i a la sortida torna a travessar el riu, també per un pont de lloses. 
Ara la vall es divideix en dues; hem de deixar la que s’obre a l’esquerra i hem de continuar recta. 
Lentament es van acabant els prats de conreu i l’alta muntanya comença a ensenyar-nos la seva grandesa. 
El camí torna a travessar el riu i tot seguit puja una graonada. En arribar-hi al capdamunt , veiem que després d’un turmentat replà, cal pujar una altre graonada molt és alta. 
Novament cal travessar el torrent per tal d’arribar dalt de la graonada. 
En aquest indret trobem la cabana de Peracalç, situada a 2070 metres i en perfecte estat de conservació i situada en un indret de privilegi, amb una vista excepcional de tota la vall. 
El nou replà on està situada la cabana queda tancat per un ressalt per on es despenja un bonic salt d’aigua. 
Superat aquest ressalt arribem a unes noves prades. A l’altre costat del torrent es veu una altre cabana situada a 2.180 metres. 
A partir d’aquí podem fer una mica de circular al pic de Campirme, doncs darrera d’aquesta cabana s’obre una coma per la que podem assolir la carena i el cim i després baixar fins el coll de Mascarida i tornar passant pels estanys o fer-ho al revés. 
Si seguim recta arribarem primer al solitari estany de Soliguera a 2218 metres voltat de zones herbades i més amunt anirem passant pel costat d’un petit rosari d’estanyols, del que destaca l’estany de Campirme a 2310 metres i situat gairebé a la mateixa alçada del coll de Tovarres, que queda a la nostra dreta. 
La vall d’Estaon ja s’acaba, una forta pujada en deixarà al coll de Mascarida i que ens ofereix una bona panoràmica de l’estany del Diable situat a l’altre vessant. 
Ara girarem a l’esquerra per seguir el llom de la carena que ens deixarà dalt del pic de Campirme de 2633 metres d’alçada. 
Aquest cim degut a la seva dominant situació sobre la vall de la Noguera Pallaresa i sobre el port de Bonaigua fou un punt privilegiat d’observació de les forces Republicanes durant la guerra civil, i avui encara hi ha restes de les cabanes d’observació i de trinxeres. 
Òbviament la panoràmica és de primer ordre: 
Es veuen els pobles de: Surri, Unarre, Gavàs, Cerbi i Son i la plana d’Esteri d’Àneu, les valls d’Esterri, Espot, Bonaigua, Cabanes, parcialment la de Gerber, Unarre, Estaon, Tavascan, Noarre, Roia, Cardós, Noguera Pallaresa, Mascarida i Tovarres. 
L’espectacle de cims també és molt extens: des del Montsent de Pallars fins el pic de Bassiero, tot el grup del Marimanya, un primer plano del Mont-roig i del Ventolau, totes les muntanyes de la Vallferrera (amb la típica imatge del Sotllo i la pica d’Estats sobreposats) i els més llunyans cims de la pica Roja i Coma Pedrosa. 
Després de gaudir d’aquesta extensa panoràmica seguirem el llom de la carena fins a situar-nos al capdamunt de la coma esmentada anteriorment i hi baixarem anant a sortir a l’indret de la última cabana.. 
HORARIS: 
d’Estaon a les bordes de Nibrós: 1h 15mn 
de Nibrós a Clavillats: 10mn 
de Clavillats a les bordes de Perafita: 20mn 
de les bordes de Perafita a la cabana de Peracalç: 50mn 
de la cabana de Peracalç a l’estany de Soliguera: 35mn 
de l’estany de Soliguera a l’estany de Campirme: 20mn 
de l’estany de Campirme al coll de Mascarida: 35mn 
del coll de Mascarida al pic de Campirme: 20mn 
del pic de Campirme a les bordes de Nibrós: 1h 15mn 
de Nibrós a Estaon: 50mn 
TOTAL: 6h 30mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Ribera d'Estaon i pic de Campirme, 2633m - Estahón, Catalunya (España)- GPS track